Little Spanish Bone

Ahir un cop més vam tenir una Farewell BBQ! Però aquest cop ja no anava allà com a nou trainee a conèixer als que marxaven, sinó que anava a despedir-me d'un grup de trainees preciós dels quals destacaré la presencia de la immillorable Corinna, el Dog-Face Constantin (amb carinyo i amor) i la mig espanyola Iris i també es va celebrar l'aniversari del Frederik!

Això en un dels millors llocs de Toulouse, the Hill! Un lloc un pèl complicat de trobar, que ens va costar a uns quants més de 45 minuts arribar-hi... jejeje! Però un cop allà la vista és immillorable, un cel preciós, la ciutat iluminada, els avions sobrevolant-nos direcció a l'aeroport. Vam veure una posta de sol super maca! Una festa molt maca, agradable amb més de 100 cerveses! Jejeje!

Una petita dedicatoria a Corinna! Miss Best Trainee Ever!

C'est à chacun, sa merde

- Hitch-Hiking, una experiència que s'ha d'intentar al menys un cop a la vida! Jo mai hagués dit que ho arribaria a fer!
- Què es pot esperar de una furgoneta amb 5 peruans, que decideixen anar i tornar d'Espanya a Itàlia en 3 dies... i tot per visitar Itàlia :P Però bé que s'ho passen a la furgoneta fent el boig... vi que no falti, DonSimon, per suposat!
- Couchsurfing, SUPER. T'acullen a casa seva, et deixen compartir la seva vida durant uns dies, no pagués res, més que algun àpat, però generalment estàs convidat, et porten pels racons més macos. Convius amb gent de la ciutat. Tens temps de veure la ciutat, tot depèn de què prefereixes.
- Les mascotes: Sharna, la gossa bavosa, els tres mixus i l'aranya de la banyera :p
- Shana, un gossa moníssima, que l'únic que busca és carinyo, que no hi ha cap dia que no t'empapi de baves, que la frase que més escolta és "Puton, Shana!!"
- Estils de vida diversos tots en una mateixa terrassa
- Aperitif a la platja, acompanats de l'estimada Frauka, amb una lluna plena, un mar preciós i un cel iluminat per castells de foc durant més d'una hora.
- Pastis, la beguda oficial de tota festa francesa. Algun que altre francès la considera la beguda oficial per les 24h del dia.
- L'Herault, the paradise. Què millor que un picnic al riu, envoltats de naturalesa, aigua cristalina, sol, vegetació i gent molt maca.

- "C'est à chacun, sa merde"
- Biziers, una "Feria" amb probelmes d'identitat. Vi i cervesa per tot arreu, la gent pel carrer bebent i bebent, nenes amb vestits de sevillanes, els joves de blanc i mocador vermell, a les tantes menjant xurros... Oh lala, em sentia a Espanya.
- "Retard probable: 2:30h" de les pijots frases que pots llegir a les 10pm de la nit a Narbonne, sabent que el metro a Toulouse acaba a les 12 :S:S! I que al matí següent has de treballar. Per sort, sempre pots pujar a un tren que no és el teu. I amb sort ens retornen els diners!
- The beer, our best friend for every single moment.
- "The first one who touch the wall lose"

- Una paraula que no es va citar mai durant el cap de setmana, però que jo diria que va batre rècords durant el viatja en tren: "disgusting"

Això i més és pel que dóna un cap de setmana llarg a Montpellier acompanada de la Christiane!

Agraïments:
Jerome, Shana, Ferreol, Ann, Patricia, Nadine o Magaly, Antoine, Freddy, Manu, Roy.

All included --> 20€

The A380!

Avui, per primer cop, i qui sap si últim, he tingut la sort d'estar dins del gran A380. Algu ha de tenir treballar a Airbus i tenir amics.

La visita era pel A380 MSN 09, actualment pertany a Aribus i s'ha utilitzat er fer testos, però passarà a mans dels Emirates... tenen 5 avions i de fet, es volen quedar amb un.

Al entrar a l'hangar només es veia un munt d'estructures metàliques que envoltaven l'avio, per lo que la sensació no ha sigut massa espectacular. Veies parts de l'avió, però no et feies a la idea.

Primer m'han portat al cargo, és gran, sí, però no te n'adones perquè els cargos són raros dimensionalment. Tot canvia quan entres al primer pis, és tan gran, en serio, sorprenent, a més no tenia res a dins, veies la pura estructura de l'avió: les quadernes, les bigues... tot el que portes temps estudiant com ha de ser per aguantar els esforços. I el veus de cap a peus, és gegant, sembla com una pista de patinatge :p També hem estat al pis de dalt, és més petit, però segueix sent més gran que un A340 normal... és enorme l'espai que té. It's so huge!

Quan un està acostumat a volar en el A320 i veu el A340, es sorprent, perquè és més gran, molt més llarg, no és tan claustrofòbic, però quan veus el A380, és per flipar... és enorme, no sembla un avió. A més dos pisos... Oh lala!!

També ha sigut molt interessant, perquè quan estàs treballant amb la instal·lació de la cabina, mai veus purament l'avió, sempre arriba ja amb els aïllants i els circuits elèctrics, d'aigua... I avui he vist l'avió, el que és purament l'estructura, la forma.... curiós!

El més maco per mi és l'elegància de lála, la forma moderna, aerodinàmica que té. I també la cua, és increïblement gran... imposa respecte.

Merci beaucoup Christiane et Ali!

Run Out of Battery

Tot comença els dilluns: la setmana, la jornada laboral, el llevar-te dora, anar a la feina, veure els companys de feina encore...

Avui tot ha començat sense bateria. El meu cos estava cansat del cap de setmana consumidor de tota la meva energía, el despertador no ha sonat, et lleves per casualitat a les 7:40 però et quedes dormint, estàs cansada, decideixes anar amb cotxe, està plovent, és molt millor. Et lleves, et prepares per marxar i veus que el mòbil, et teu únic instrument per la vida social no té bateria. El deixes carregant-se, baixes al cotxe i... dons contacte i els llums no s'encenen, evitant adonar-te de que no tens bateria, intentes engegar el motor, inútil. Gires el cap i veus que et vas deixar les llums obertes, magnífic. Són les 9:30 i estàs a casa sense bateria, l'autobús que et porta a Airbus ja s'ha acabat, es dona per suposat que tothom ja ha començat la seva jornada laboral.

Et trobes l'encarregat de la comunitat, que un dia ja et va tenir que obrir la porta del garage. I tot i saber que no parla anglès i ni tu francès, li peguntes si té les pinces, diu que no, però va a buscar un company, ell tampoc en té. Decideixen intentar arrancar el cotxe empuxant, però és de gasolina, i desprès de vint minuts i la intervenció de diversos veïns, es donen per vençuts, aparquem el cotxe i vas cap a la feina en un bús que et deixa relativament aprop. Arribes a les 10:30, no està mal donades les circumstàncies. Arribes a la oficina i els hi expliques als comanys, i apareix, el gran Ingo, que diu "I drive you home this afternoon and we fix it, don't worry".

Passen les hores, força entretinguda, fent algunes visites als avions, amb la oportuntat de comparar les qualitats de les diferents companyies. Ell no et parla massa com de costum, però ja sabia que és un home que sempre ajuda als demès. I arriben les 5 i, ja sols a la oficina, agafem el cotxe i arribem a caseta. Allà està el meu polillo, tot un senyor. Ingo treu les pinces i desprès de varies xispes i l'ajuda del encarregat de la comunitat que ha aparegut del no res, per ajudar-me de nou, s'adona que ha barrejat els pols... mala cosa! Però un cop ben conectat el meu cotxe s'engega! Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii! El meu polillo és tot un supervivent!

Marxa Ingo i em quedo a soles amb ell, que l'he de portar a passejar una horeta per recarregar la bateria, una bateria que ja veurem quan dura.

Ell es recupera i jo també.

Ell necessita les pinces, jo necessito que em demostrin petites coses els del meu voltant. Avui ambdós hem aconseguit el que necessitavem.

SUPER

Chez Yvonne

Desprès de la gran visita al ST, m'esperava una nova experiència en un restaurant camerunès (sí, Àlex, camerunès, désolé). Unes 12 persones, en general alemanys sota el consell de l'Eric, un noi del Cameroun, vam tenir la oportunitat de menjar les especialitats cameruneses, amb ingredients directament de l'Àfrica, en un restaurant molt acullidor. Res de mil banderes i propaganda, era un restaurant aparentment normalet, ple de negritos, d'unes 5 taules, de les quals vam ocupar 3, només estavem noslatres i la familia i amics prenent algu e intervenint al sopar, SUPER.

Era tot boníssim, tenen com a ingredient principal d'acompanyament el platan cuit, bo bo! Això sí, no és per menjar cada dia! :p

A saber:

El Camerun és una república unitària de l'Àfrica Central d'uns 16 milions d'habitants. La capital és Yaoundé, tot i que la ciutat més poblada és Douala; totes dues passen del milió d'habitants.

L'antic Camerun francès i una part del Camerun britànic van formar, l'any 1961, la República Federal del Camerun, que el 1972 es va convertir en la República Unida del Camerun. Des de 1984 el seu nom oficial és simplement República del Camerun, en francès (République du Cameroun) i anglès (Republic of Cameroon), les llengües oficials de l'estat, deutores de les antigues potències colonials. El Camerun generalment ha gaudit d'estabilitat, cosa que ha permès el desenvolupament de l'agricultura, les carreteres i el ferrocarril, igual com de la indústria petroliera. Malgrat els recents moviments cap a una reforma democràtica, el poder polític roman de manera ferma a les mans d'una oligarquia de base ètnica

The Super Transporter --> Belugaführung

Desprès d'un més treballant a aquesta meravellosa empresa, anomenada Airbus, he aconseguit fer el Belugaführung, altrement anomenat Beluga-tour.

Una visita extra oficial al centre de manteniment d'Air France, on tenien tot obert el Gran Beluga 4, A300-600ST. Ens va rebre tot un home amb coneixement infinit del món de l'aviació, de la història d'Airbus, de la tecnologia, de com pilotar... Tres d'hores de visita excepcionals. Ens transmetia el seu coneixment d'una forma amable, explicant-ho tot molt bé, a poc a poc, no va parar d'explicar anècdotes i curiositats. Realment, tot i ser a l'hora de dinar, els 10 escollits, estavem absorts escoltant-lo e intentant aprenent. Passevem per dins i per fora d'aquest avió tan peculiar! Tant en fesomia com en història.

El detall més important per mi va ser que, tot i que els altres trainees eren alemanys i l'home era allemany, vam fer una visita en anglès, el que em va permetre entendre tot el que ens havia d'explicar i apendre moltes coses, increible i memorable visita. Probablement això no haguès sigut possible si estiguèssim parlant d'altres nacionalitats... i no miro a nngú. :p

El meu nou amor!

Café Populaire... les Lundis

Què es pot esperar de un trainee meeting en un bar on donen 13 cerveses per 13€? Obviament, res de bo.

El que era "Nem a fer una cervesa, una horeta, per comensar la setmana" passa a ser una estada de 6 hores en un bar ple de gent jove, estudiants or trainees, la majoria borratxos. Alguns perden el sentit comú, el que ho fa tot més divertit pels altres! :p

S'ha de dir que és una manera de conèixer a molta gent i al dia següent t'apareixen de cop un monton de mails de trainees que suposadament vas conèixer la nit anterior, jejeje!

La Cachoque

Aunque sea muy raro para mí, voy a dedicar este post en castellano a mi querida Ludivine.

El pasado sábado tuvimos un día perfecto con la compañía de Tina, Ludivine, su marido y su hijo, el pequeño Morgan, todo un encanto. La familía nos acogió en su queridísima casa de campo, la Cachoque, llena de amor y hecha con muchas horas de trabajo que se pueden ver en cada rincón del salón, de la cocina y de las habitaciones. Muchos detalles preiosos hechos con sus propias manos. Una casa que desprende amor i cariño. Que por razones de trabajo tienen que abadonar con mucho pesar.

Fue una BBQ con Adiós como tema principal: ellos dejan la casa y ella nos deja a nosotras. Pero para nada tuvimos un ambiente triste, fue un sábado precioso en medio de la naturaleza, con toda la familia, incluyendo el gato, el perro y el caballo. Un día de relajación, tranquilidad y buenas palabras.

Gracias por un més de inicio muy bueno, por enseñar muchas cosas con tus palabras, tus experiencias y, por suspuesto, por tu invitación a darnos a conocer a tu encantadora familía. Ya te hecho mucho de menos!!!

Ville rose!

Al sopar vaig apendre de tot, a no escoltar, a ignorar, a tenir paciència, en general a aguantar la compustura de convidat. Quan l'idioma de conversa no et permet defensar-te correctament, les converses polítiques es fan complicades en front de americans sense un gram de consideració ni respecte.

El gran físic també em va introduir a la música francesa, d'on destacaré aquesta cançó: Touluse by Claude Nougaro.

Cultural Dinner

Comença el cap de setmana sense cap compromís, cap visita ni tornada a casa, un cap de setmana de vida per Toulouse. Divendres per la tarde ja toca fer la neteja setmanal del pis... curiós com canvien les coses al marxar de casa :p!

Ja més tard cap al magnífic pis de la Christiane... tota una meravella al mig del cor d ela ciutat. Un menjador immens, amb plantes, unmiral de 4 metres quadrats, sofàs... em recorda al menjador de Jumanji quan comença a ser envaït per les plantes! Preparem un sopar espectacular entre la Christiane, la cheff, el seu novio, que acaba d'arribar d'una aventura erasmantil a València, i jo, que poc faig fer. Comencen les ampolles de vi... 7 o 8 ampolles per 6 persones durant el sopar... tothom va acabar amb una mirada molt curiosa.

El més curiós era les persones al voltant de la taula, una barreja peculiar:

Christiane, una alemanya de l'est, mona, simpàtica, descalça sempre que pugui, que no porta mai arracades, ni penjolls ni res... es fa el bolsos, li agrada molt molt la cervesa.

Michell, el seu novio, bastant semblant a ella, molt curiós, aficionat a les cançons catalanes,s impacient perquè li traduís cançons de fa 30 anys, típiques catalanes que mai havia sentit. I va fracassar en l'intent d'aprendre valencià en 7 dies...

Holandès, no recordo el nom, l'únic que sé que porta dos anys viatjant pel món, principalment per Europa i Àfrica i que mai ha pagat ni una hotel, sempre de casa en casa, abusant de l'hospitalitat d ela gent que el porta de passeig, l'alimenta i li ofereix un llit a canvi de res. Forsa amable, curioses aportacions a la conversa Alemanya-Holanda.

Canadenca, també passava de visita gràcies al Couch-surfing, curiosa manera de viatja. La noia, molt modesta, amable, callada. Poca cosa a dir.

L'americà, the water man. Tot un personatge, era mig francès mig americà, una barreja perillosa :p Estudiava audivisual, és cool, volta pel món, no té un destí fixe, humor americà, era l'únic que compartia les bromes amb el propietari.

Ben, el propietari del pis, un professor, físic, mig xalat, mig francès mig americà, raro, que es pensa que ho sap tot sobre tots els temes i que es creu algú com per enriuessen de tothom. La seva opinió i judici va passar per la tonteria dels catalans, la mofa a la guerra civil espanyola, la mofa d'holanda, dels alemanys i també dels americans... Bastant insuportable, però va donar un toc curiós al sopar. I em preguntava coses sobre política en francès desprès d'haver-li dit per enèsima vegada que no parlo francès. Un home realment irritador (com diria la Glòria :p)

Un sopar de 6 hores acompanyat de vi i de converses forsa particulars.

Merci beaucoup Christiane!

Ludivine Fourquet

Avui ha sigut un gran dia a la feina, divertit i entretingut, però alhora un dels més tristos. La gran Ludivine Fourquet. Una noieta de 27 anyets, casada i amb un fill. Una persona encantadora, atenta, cuidadosa, altruiste... Avui era el seu últim al departament... joooo!

Va ser la persona que millor em va rebre al ser la nova, que m'ensenyava francès, intentava traduir-me les converses, s'encarregava de recordar que no parlo francès, preguntava cada dia com estava, m'explicava i s'interessava per mi, em posava al dia del teu jefe i m'advertia, m'explicava tot amb paciència i tants cops com calguès... És una companya exemplar.

Avui hem tingut esmozar al despatx, xàxara, dinar de tres hores, jejeje! I Arne diu: "You've got 54 minutes to have lunch, remember 54 min, which it's not 60 min" jejejejeje! I la tarde més xàxara i acomiadament.

I una gran notícia avui, uns venen altres marxen, la Carole està embarassada!!! Quina passada! És super guay! Ha sigut un dia perfecte! Sense massa feina, això sí!

Now or Never? NOW

Ara o mai? Avui en dia tendim a plantejar-nos massa sovint, conscient o inconscientment, aquesta pregunta. I els joves, podria dir que en un 90%, obten per triar ARA.

Som la generació del present, de l'avui, de l'ARA.

Aquest post va dedicat a totes aquelles persones que han pogut experimentar la brutal atracció cap una persona, sabent que els seus camins es creueran per un periode de temps finit. Dues persones que tenen una atracció incomparable, a la qual se li afegeix el fet de que tenen la certesa de que les seves vides agafaran direccions diferents. Entre ells apereixen reaccions químiques mai estudiades. Quelcom incomperable amb la relació que es té amb algú que saps que pot estar per sempre aprop teu, o si mes no, que no saps quan deixarà de ser-hi. És completament diferent, i per tant, les sensacions també. Tot es viu multiplicat per 5, ja que saps que cada minut és important, perquè els que resten estan contats. Aquestes situacions posen els sentiments a flor de pell, i com més s'acosta el final, més pronunciadament.

Tenir aquestes experiències et fa viure el moment d'una manera inigualable. Saps que s'acaba, i probablement per sempre, o per molt temps... un temps que probablement ho canviarà tot. Sí, ho sé, no estic parlant d'amor verdader, o potser sí, mai se sap. Però tot i sent un no, les emocions i sentiments són tan especials.

La pena de tot això: tot passa en un periode de temps limitat, i la gent que sent aquetes meravelloses papallones al cos, durant el transcurs del creument del camí es deixa portar per la raó, pel fet de que els camins es separan i no cal involucrar-se més del compte. Però... arriva l'últim dia, on la pregunta "Ara o mai?" no deixar mai els teus pensaments... Aquí està el gran error, un error inevitbale normalment. Perquè el que has pogut aguantar amb l'ajuda de la raó, tots els arguments que et retenien, passen a semblar tonteries quan saps que el teu camí està girant en una altra direcció.

Manualitat de la Christiane, una gran artistilla d'alemanya de l'est.

Les pompiers de la Ville

Un altre cap de setmana a caseta! i genial! torno plena d'energies, m'agrad veure a la familia, a la iaona, i alguns amiguets! C'est super!

Però alhora que maco, ha sigut un cap de setmana de males noticies, morts, malalts... És una merdeta com està el món de mal repartit. Entre les notícies, us presento la que menys m'afecta personalment, però la que crec que necessita reindivicació social.

Agafaré extracts de lavanguardia.es per tal de facilitar la narració dels fets.

13/07/2008: "Un bombero voluntario del parque de Castellar del Vallès (Barcelona) ha muerto esta madrugada como consecuencia de las heridas que sufrió en el choque frontal que se produjo ayer en este municipio entre un camión de bomberos, que se dirigía a realizar un servicio, y uno de basura.
El accidente se produjo sobre las 20:25 horas de ayer en el kilómetro 3 de la carretera B-124, que une Sabadell y Castellar, y en él resultaron heridos de diversa consideración tres bomberos, tres auxiliares forestales y los dos ocupantes del vehículo de recogida de residuos."

Cal remarcar que la noticia va ser únicament publicada en els diaris locals i nacionals. El que va portar al següent article.

22/07/2008: "Cuerpos de bomberos voluntarios han expresado su malestar por el nulo tratamiento que dieron algunos medios de comunicación, como la televisión pública catalana, del accidente entre un camión de bomberos y otro de basura que se produjo el pasado 12 de julio y en el que un voluntatio perdió la vida y otros cinco resultaron gravemente heridos...

El responsable del parque de bomberos de Arenys de Mar, Carles Pérez, ha sido uno de los que se ha mostrado más crítico con la actitud de la televisión pública catalana. "Han habido otros incidentes que han tenido una gran repercusión mediática y que no eran ni muchos menos tan importantes como este, en el que un voluntario perdió la vida y otros cinco han sido ingresados. No he visto tampoco que se hiciera ningún seguimiento", afirma Pérez. Sus quejas van un poco más allá, "es cierto que han rectificado y parece que realmente en esta ocasión ha sido un error informativo. El problema es que muchas veces se han silenciado accidentes que tenían como protagonistas bomberos voluntarios, como si la Administración se avergonzara de saber qué el 50% de los bomberos de Catalunya son voluntarios, y no funcionarios"."

El millor dels articles son els comentaris, decenes de comentaris amb gent donant soport, familiars reividicant-se i agraint el suport del poble i la gent. I també algun que latre inútil, intentant menysprear la feina dels voluntaris, sí, VOLUNTARIS, el que equival a no cobrar! Que si el fet de que cobrin o no és el més important d ela notícia, cal dir que la persona dona pena.

Finalment, dir que l'enterrament va ser espectacular, to i que és una pena que només desgràcies així facin volcar-se tot el poble i tots els bombers d'Espanya per una sola causa.

Hot Dog Party & Franki???

Toulouse té coses perculiars, entre les que destacaré el seu riu. No pas per l'aigua, que no és que sigui massa transparent, sinó perquè dona una vida increible a la ciutat. Hi ha un passeig preciós de gespa, amb camins, on tothom va a relaxar-se, llegir, fer pícnics, beure, tocar música, o bé, desenvolupar les seves qualitats artístiques... molt acollidor.

Allà estava jo a les 19 00h, hora del meeting, donant voltes, tot i admirant el paissatge, però no vaig trobar a ningú. Vaig seure a la gespa... fantàstic, després d'un dia dur de feina, jejeje! Quan vaig decidir tornar a la reserca dels trainees, vaig veure a la gran Cristiane, al bar del passeig, allà ens decidim quedar durant un parell d'hores.. amb música àrab en directe de fons. SUPER!

Després de fer massa el mongui bebent cerveses, cap a la Hot Dog Party, que de fet era per dir adeu a alguns trainees, com la BBQ de la setmana passada! Coneixes gent super maca, la majoria que marxen en les próximes setmanes, joooou! I et trobes alemanys mig espanyols, mexicans, alemanys en majoria, rao per la qual beus i beus cervesa, sempre tens una cervesa a la mà plena... jejeje! Alemanys i cervesa, amics inseperables!

Parlant i parlant. Ja cap a les 10 es creuen uns turcs que algú coneix d'Erasmus. Parlant, un d'ells explica que havia estat a Terrassa, havia conegut els seus amicsdel Franki, havia estat a una manifestació contra el seu empressonanment... jejeje! I aquí no s'acaba tot. Es veu que va haver un dia que per tot al món es van penjar pencartes a favor de Franki, i ell la va penjar sobre le Pont Neuf a Toulouse, jejejeje! Sabia més ell d'aixó que no pas jo! Curiositats de la vida! I estava tan content de que finalment l'hagin deixat en llibertat. Curiós!

Amb tot aixó, que ells aniran a Berlin, i nosaltres a Istambul.

És estrany com coneixes a gent tan fàcilment quan no estás al teu pais. Saludes i comences a parlar, i a preguntar, generalment hi ha una pauta de preguntes que totohm segueix, que contestaré mil cops durant aquests tres mesos, però es graciós, a vegades les respostes poden ser sorprenents.

Mon Badge

Ja fa tres setmanes que estic rondant per Airbus i cada dia tinc el "plaer" de donar petons i preguntar "Ça va?" a persones que ni conec, i de fet, ni coneixeré, i que probablement ni arribaré a saber el seu nom. Tenen per costum entrar en una oficina i saludar a tothom, tot i que siguis nova. No et pregunten el nom, et donen dos petons i et preguten "com estàs?". En serio, és molt raro. Podríem dir que de les 7 hores que treballen 1 se la passen saludant, únicament saludant. S'ha d'afegir el fet dels 5 minuts de rigor a cada taula de les persones que coneixes. I no només a les taules a tothom a qui et creues al passadís. Fins i tot, quan anem a l'avió cada cop que et creues a un treballador, aleee... petons i "Ça va?". Òbviament ningú escolta les respostes de ningú. I think it's weird, isn't it?

L'altre factor clau seria el plurilingüisme. És molt curiós. Per dinar, per exemple, es comença una conversa en francès, òbviament, després es passa l'anglès, per sort, passa per l'alemany, es mantenen dues llengües...! A la feina tot és oficialment en anglès, però no és ni de tros l'idioma més utilitzat. Francès és l'idioma regnant aquí, podríem dir que per sort, ja que no és pas massa difícil d'entendre, facilíssim comparat amb l'alemany, que no s'entén de res! Aquest plurilingüisme fa que el meu cervell es col·lapsi. El meu idioma base aquí és l'anglès, però intento començar les converses en francès, també intento entendre les converses en francès. Llavors et venen els que saben que ets espanyola i et barregen tots els idiomes, intentant parlar espanyol, però colen coses en francès, i parlant anglès, grrrrrrrrrrrrrrrrrr!!! Crec que és difícil aprendre francès sota aquestes circumstàncies! :P

Us presento el meu Badge! La clau per entrar a totes les portes a les quals tinc permís, que no son masses! Requereixo d'amics per anar als llocs interessants! Les peripècies per aconseguir aquesta targeta que ni siquiera me la donaran de record son considerables. Tot comença el primer dia, que no saps ni a on has d'anar, arribes a les 8 a l'entrada principal per tenir una hora de marge. però si tan és. total per fer mitja hora de cua i quan et toca, et diuen que t'esperis que la teva informació esta incompleta. Oks... t'esperes, i al cap de mitja hora, li comentes si tot va bé. "No, please wait a bit longer, I'll call you when the visitor pass is ready". En fi, vaig estar 3 hores esperant... posant-me dels nervis! Per aconseguir un paper que vaig haver de renovar cada matí i que no servia de res. Clar, perquè no et poden preparar la targeta, nooo, has d'anar amb un visitor pass que ni obre portes ni paga dinars... arribes nova i has d'anar demanant als companys que et paguin el dinar i que t'acompanyin a tot arreu. Organització força lamentable! :P Per sort, les noietes es van portar super bé! En especial Ludivine... la meva mami, que m'ha ensenyat i explicat tot el que es necessari per sobreviure en aquest departament! Ja al cap d'una setmana vaig anar a buscar al meu Badge a l'altre punta del complex, una mitja hora amb el TAXICALL. jejeje! Són un desastrillo! Massa gent per coordinar!

It's Beginning To Get To Me

Una cançó preciosa! M'encanta... by Snow Patrol. M'acompanya cada dia cap a la feina, camí a agafar el bus per la ciutat de Toulouse! Em dona una força increïble i em fa somriure, jejeje! A vegades semblo una boja pel carrer.



Que millor que en un video de Grey's anatomy! I miss it so much!!!! :P Esperant la 5ena temporada!

Paul-Eric... Carcassone...

Per fi li dedico una mica de temps al blog, i és perquè no tinc massa feina ara mateix! :P

Començaré per una anècdota. Fa dues setmanes vaig rebre un missatge d'un amic Francès que vaig conèixer fa dos anys i que havíem mantingut contacte mínim. Preguntava si al setembre aniria o no a Toulouse a estudiar! Jo em vaig quedar sorpresa pel missatge, perquè ja ni m'enrecordava que ell estava vivint a TLS! Casualitat! La sorpresa va ser seva també al dir-li que estava a TLS fent un internship! Jejeje!

Grata sorpresa! Ja que em va permetre tenir un cap de setmana força social! En el que destacarem l'exquisit menjar francés! I els focs artificials al riu Garonne del dilluns, que era la Festa Nacional! Una passada! Molt macos, piromusical i a la bora del riu, i de mitja hora! Molt bé! Tot i que no van pas deixar tan malament als grans focs del meu poble, encara que no duren ni una quarta part! :P

El mateix cap de setmana vaig rebre la agradable visita dels meus pares! Es van perdre per TLS, el que és força normal, podria dir que no és al ciutat mes fàcil per conduir-hi! Un dissabte de visita sota la pluja... que va fer que no es gaudis plenament la ciutat, però no va impedir un sopar meravellós al restaurant Georges! Va ser bonissíssim! Delicatesens franceses! Molt molt bo! I diumenge cap a la famosa Carcassone! Visita guiada obligatòria per les muralles per entendre una mica el què de la ciutat, la seva essència, la historia, la seva raó de ser, i no quedar-te únicament amb una impressió errònia de lo falsa que es veu exteriorment, sembla el castell de Disneyland! Per sort, una guia argentina ens va ajudar a entendre com anava tot i a apreciar realment el que és la ciutat!

aquell cap de setmana acabava una etapa del Tour de France a TLS i començava una altra al dia següent... emociaant com intentar trobar lloc, per estar allà una hora esperant a veure els ciclistes durant uns segons, jejeje. A més jo ni idea! Tot pel papi, que li agrada! Cal dir que l'arribada era emocionant, totohm cridant ells concentrats,però la sortida, un pariper cutreeee! La gent hi va més pel que regalen gratis durant les dues hores anteriors que no pas pel fe en sí... I think so.

C'était un bon week-end!

Carte Bleue

Dos setmanes per Toulouse i ja tinc una lleugera idea de com son el gavatxos. Com a punt important pel que a mi respecte, he de dir que NINGÚ parla anglès...! Ja es poden queixar dels espanyols, però ells ens segueixen de ben aprop!

Després d'haver sigut negada a tenir un compte corrent per diversos bancs francesos, vaig trobar el CIC, banc dels desemperats, ja que sempre estar ple de treballadors i gent que no parla francès. Ells al menys em van permetre un rendevouz per explicar la meva situació.

Per sort, m'han oferit una entrevista amb la persona que més anglès sabia de la oficina. He estat una hora i mitja per obrir un compte corrent. Necessari perquè la gran meravellosa Airbus només paga si tens un compte corrent a un banc francès o alemany... En fi, era un noi, per sort, super agradable, pero que no parlava anglès, suposadament l'entenia... però vaja. Així que he obert un compte corrent i he intentat evitar que m'estafessin parlant anglès amb un noi que no m'entenia i jo entenen el seu francès, per sort és un idioma fàcil quan et parlen com si fossis mongui. Tot i el problema de comunicació, ha sigut un fet molt divertit, mai diria que fos tan graciós obrir una compte :P I una cosa peculiar del noi ,a part d'unes quantes cicatrius de guerra (he tingut molt temps per observar) era el seu rellotge. Un rellotge de 24 h, jo mai n'havia vist un!

Els francesos són raros, i no parlen anglès! :P

Super Dinner!!!

Què millor després de dos dies superdurs a la gran super companyia que juntament amb boeing té el monopoli de l'avicació civil, que un sopar indi de mà dels dos millor cooks, que no cookers, Ribhu i Rohan. Efectivament, un sopar superspicy... gent suant, moques cremant, cares vermelles, jo res de res, arros blanc i pollo a l'indi... bonísssim.

Un ambient de pis envejable... amb ganes de viure una experiència com la dels meus estiuets inolvidables, i el que probablement serà un eramus!! Res de treballar! A veure si aquesta boja desició acaba tan bé com estic acostumada :P

Dedicat a la super girl...!

Toulouse's Expedition

Aquí us presento el meu Polillo, el meu hero.

Vam sortir del bonic poble de Castellar del Vallès a les 9:15 del matí. El camí començava com sempre: Sabadell, C-58, AP-7 i la infinita AP-7, fins a la frontera, on feien veure que el guàrdies civil feien algu, però no fan res! Després ja comença l'ambient francès, brut i apagat, les carretes rares, les senyals rares, la gent rara, jejeje! Bàsicament gavatxos. Continuen una infinitat de km per autopista aburrida, amb unes vistes molt maques de tant en tant. I finalment la A-61 cap a Toulouse. En aquell moment el meu peu dret estava fet caldo d'estar 4 hores en la mateixa posició, accelerant tot el rato per igual, sense tenir oportunitat d'accelerar més pq no podia el meu nen, ni de canviar de marxa ni frena... ufff..! Per sort l'ambient va ser tranquil tot el camí... excepte un petit accident a mig camí, però res. Especialment a les carreteres franceses estava sola amb una carretera llargaaaa... això sí, veia un cotxe, però que en 2 minuts ja m'havia adelentat i desaperegut. A les carreteres franceses es pot anar a 130km/ ia 110km/h en cas de pluja.

Finalment vam arribar a Toulouse, només havia de fer un recorregut de girar 3 carrers i que durava 4 minuts... dons... ens vam equivocar, jejejeje! per sort, l'amic Tomtom ens va saber guiar i en res ja estava davant la porta del que durant les pròximes 11 setmanes serà casa meva!

Unes hores inolvidables que vaig intimar al màxim amb el meu Polillo.

P.D. Cal comentar que al arribar feia algun que altre soroll raro, jejeje!