Freedom implies decision

Es diu que la llibertat és sinònim d'igualtat, diversitat... Sempre la llibertat és la primera solució a la majoria dels problemes. Però a vegades el fet de ser lliure és el problema en sí.

Llibertat obliga a triar. Considerem que la llibertat mateixa implica certes obligacions. Un peix que es mossega la cua o bé una conclusió lògica errònia.

Quan és bo ser lliure? Quan menys opcions tenim, o fins i tot, quan només tenim una opció, com et sents? Lligat sense el poder de decidir que fer, o bé, et sents alleujat ja que no ets tu qui s'equivocarà?

Hi ha moments en els que t'agradaria tenir més dret a decidir, a triar el teu camí; a vegades no pots més, demanaries que algú tries per tu.

Diuen que la llibertat és una característica sobretot dels humans, els mateixos que trepitgen dos cops la mateixa pedra, que trien equivocar-se dos cops, i que d'això n'haurien d'aprendre quelcom.

I dreamt about meeting you again!

Hi havia una reunió d'antics companys de la universitat de NEWI, concretament dels del Juliol del 2006. Un tren vell i ronyós va parar en sec i al baixar vaig veure molta gent coneguda. Entre tots, només va absorvir tot el meu carinyo i il·lusió, aquell noiet "casat" que era un ángel caigut del cel, jejeje! Res d'amigues malaïdes ni projectes de parella! Vaig veura'l i vaig corre com Heidi pels seus camps cap a abraçar-lo!

Espero tornar-te a veure aviat!

Els somnis tenen un sentit. Hi ha gent que creu que tenen poders de predicció, de cura... jo crec que són simplement una mostra del que el teu subcocient té amagat i que, de tant en tant, deixa anar, és una manera de desfer-nos de pensaments que tenim a dins i que necessitem treure!

Ojalà tingués el penador del Dumblendore. Quan tens tantes coses al cap, amics, feina, plans... necessites treura't alguns pensaments i tenir-ho tot més clar... el teu cap sembla una olla de grills!!!

Dedicat a aquelles persones que t'ajuden a que el teus pensaments es vagin col·locant al seu lloc, a desfer-se dels innecessaris! :P Aquelles persones que es mereixen un lloc al cel per ajudar a fer el món un lloc millor!

100th Post! To My Father!

Aquí tenim el post número 100!!!!!!!!!!!!!!! I a qui millor que dedicar-li que al meu papa! El millor pare del món, jejeje!! :P

Sempre fa mil coses per nosaltres sense demanar res a canvi! És totalment altruista, maco, ens escolta... jeje! Genial!

El teu germà porta el teu cotxe a passar la ITV, et fa un gran favor ja que t'has tornat cotxe-depedent (allò que deies que mai faries) i per sorpresa de tothom no passa la ITV i et prohibeixen circular :S! Al matí següent et lleva el teu pare tot preocupat, et dona la noticia i s'ofereix a portar-te a la universitat perquè no facis tard, després de que hagi estat treballant tota la nit! I quan torna a casa porta el cotxe el mecànic i s'espera a que l'arreglin! Dorm res o menys i a la tarde te'l porta a passar la ITV! I ja com a sorpresa final, agafes el cotxe al matí següent i té el diposit ple! Qui ho faria això?

Aquest és un fet que va passar ahir i m'he sentit obligada a escampar a tort i a dret! Però a part d'això és una gran persona! Sempre i quan no traiem com a tema de discussió la política! No hi ha ningú perfecte! :P

L'altre dia em van diagnosticar Papitis Aguda!

Shoes

Hi ha noticies que et fan veure les coses des d'un punt de vista diferent, i ahir, vaig veure les meves sabates:

· Taronjes, una mica velles, comprades en un Nil per menys de 3 €. Les meves companyes de relax i estudi. Cómodes, precioses, segons el meu paré.

· Verdes, regales ja fa més de mig any pel meu aniversari. Podriem dir que han anat a tot arreu amb mi des d'aleshores. Eren molt esperades! Després de tant "trote" encara estan perfectament. Són maques, no?

· Les meves botes negres. Arriba un moment que, fins i tot, la teva cosina petita porta més sabates i més talons que tu, un moment en que necessites sabates per entrar a segons quins llocs i, bueno, que sempre arreclem més unes sabatetes que unes bambes gastades. Doncs aquí les tenim, el que podriem considerar un híbrid entre bamba i bota, però que fan el et, afriguen i són comodíssimes.

· Vermelles, descosides. Sabates per treballar. Fa anys que les tinc i encara recordo el dia que me les vaig comprar, i ben orgullosa les vaig lluir durant alguns anyets.

· Al fons, un forat d'armari ple de sabatetes i bambes més o menys velles, que tenen un dit de pols. Algunes de ben maques que en ocasions les trec a pasejar, però no massa sovint.

Break Up Sex

És estrany com canvia l'actitud entre dues persones que han posat fi a la seva relació, és normal, però es un canvi brutal i estrany.

Comparties gran part, per no dir tot, el teu temps lliure amb aquella persona. Aquella persona a qui li explicaves els teus pensaments més íntims, les teves tonteries del dia a dia, a qui li confesaves els teus petits defectes. Aquella persona que et coneixia i sabia què pensaves, perquè portava molt temps al teu costat. Una persona amb la que dormies, feies l'amor, et veia despullada i et feia sentir bé. Una persona amb la que vas viatjar, vas conpartir aficions. Per la que vas fer i de la que vas rebre. Una persona que et feia enfadar de tant en tant, però també somriure. Algú que en algún sentit va fer canviar el camí que seguies. Una persona que vas presentar a la teva família. Aquella que et deia que ho aconseguiries, tot i que era imposible. Aquesta persona sabia que estaves enfada amb la teva millor amiga, que tenies problemes econòmics, vaja, els teus problemes. Algú que va forma part de tu durant un temps i ara...

Ara us veieu i no us saludeu. O bé heu decidit distanciar-vos durant temps i acabareu sent amics al cap d'uns llargs mesos. Et trobes aquesta persona i teniu una conversa curta, dius que tot et va bé, bueno, anar fent.

Aquella mateixa persona que ho sabia tot, és la mateixa, però ara no sap res, Estrany.

Hi ha canvis dràctics, tot i que també hi ha gent que "ho porta bé", però és diferent i és estrrany.

El Josep!

D'on ve? On viu? Està casat? Va estar casat? Té família? De què treballa?.....

Fa anys que el veig pel carrer, Castellar sense ell seria diferent. És un home de carrer. Roba vella, res d'anar a la moda, amb barba, cabell descuidat, i sempre un cigarro a la boca. De tant en tant, el veus pels contanidors remenant, buscant quelcom útil.

Fins aquí, sembla la típica descripció d'un captaire, però no és ni de tros el que se't passa pel cap.

Ell és una persona que mai fa pudor, que sempre va neta, que mai està borratxa. Sempre la veus ni serie ni feliç, però quan es troba un bon veí que li parla, somriu d'una manera indescriptible. Sé que la meva iaia li dóna els paquets de cigarretes que troba per casa quan fa neteja d'algun armari. Ella diu que és molt bon home, que ningú sap on viu, però diuen que viu amb el capellà, perquè mai ha volgut anar a una casa per gent pobre, sempre s'ha volgut espavilar. Ningú sap si està casat, només que la seva mare va morir fa molt temps i que té una germana que ben poc se'n sap. Ell ajuda al capellà, s'encarrega de la petita associació on pots donar tot el que no vols i ho reparteixen per la gent pobre del poble.

Avui l'he vist ajudant a una senyora a portar la seva mare en cadira de rodes. La dona manava i ell conduïa.

Crec que es mereix una petita dedicatòria en el meu blog, perquè quan el veig em recorda com de bons, lliures, autosuficients, altruistes, generosos, amables... podem arribar a ser. Com es pot viure sense està lligat a la moda, al vici de viatjar, al de gastar, al de ser el primer en la promoció o de ser el millor...

Aquí teniu un dels personatges més macos del poble, una d'aquestes persones, que fan del poble el que és, preciós!

Girlfriend!!!!!!!!!!

Pel que diuen, l'Avril Lavigne s'ha deixat portar per lo comercial. El seu últim single és brutalment comercial, alguns dels seus fans diuen que és rollo Cristina Aguilera, amb coreografies i cursilades, que ha perdut part de la seva identitat... Bla bla bla!!!!

A mi m'encanta, potser no és la seva millor cançó, potser jo no entenc de música, però m'encanta la cançó, el videoclip, la lletra, el seu significat... Tot!!!

Aquesta cançó parla d'algu que passa cada dia. Avui en dia, els joves fan això, per desgràcia. Digueu que no! Digueu que moltes ties no fan això i que les que no ho fan no tenen por de les altres ties. Digueu-me que els tius no es deixen portar a la mínima, que són forts i que les putes temptacions no els fan perdre el cap. Digueu-me que, en general, la majoria de ties no han somiat en que aconseguien fer el que l'Avril fa. Qui pugui que ho digui!!!

Per sort, no tothom és igual, però hi ha una gran majoria, i he de dedicar aquest videoclip a la majoria, aquells que no són perfectament bons, que es deixen portar per les temptacions o que somien en saber temptar.

Dedicar-ho també a totes aquelles noies que accepten haver-ho fet, o simplement pensat... i a totes les putes, que ho fan només per tocar els ous!

C'est la vie.

"AvUI És El mEU DiA"

I ella va dir: "Avui és el meu dia"

I avui ella diu: "Avui és el meu dia"

Demà ella dirà: "Avui és el meu dia"

I demà passat ella dirà: "Avui és el meu dia"

Síííííííííí! Perquè és el seu dia, el teu dia i el meu dia, perquè és el dia de tots, el nostre dia que el vivim com volem i triem el que fem!
Perquè avui és avui, i és temps de viure i disfrutar el dia a dia.
Perquè avui nomès és avui i no sabem si demà serà un avui.

No TRieM...

Tota persona mínimament sensible sap que no podem triar ni qui ens fa mal, ni de qui ens enamorem de debor, ni per qui arriscariem la nostre carrera, ni per qui plorariem, ni qui ens fa somriure, ni qui ens fa tirar en davant, ni qui ens fa preguntar-nos què fem aquí, ni qui ens ensenya, ni a qui estimem ni qui ens estima.

Paris, Je ne t'aime pas!

París, la capital francesa. Una ciutat amb un ambient encantador, mil racons inoblidables, un torre mundialment coneguda, un barri maravellós per perdre-ti; moltes coses precioses i moltes de ben rares, incluint-hi els mateixos francesos.

La ciutat és el que és, però alhora de donar opinió el més important són les experiències que tu hi vius. Segons que et passi et semblarà la ciutat de l'amor, de les llums, de la moda... o bé, una ciutat per no tornar-hi durant molt temps, buida de sentiments, hipòcritament romàntica; maca, però no preciosa; fosca i apagada, amb gent estirada...

Hi ha una pel·lícula anomenada "Paris, Je t'aime". Un conjunt d'historietes que parlen de temes ben diversos que passen a diferents barris de la ciutat! Com el títol t'anuncia parlen de l'amor, de lo fantàstica que és aquesta ciutat i el que et passa en ella. Creues una mirada amb algú i en dos dies esteu a punt de casar-vos, vas a comprar i trobes l'amor de la teva vida.... mil utopies pròpies del cinema actual. I deixeu-me dir, comercial. Tot i ser una película diferent, segueix molt bé l'esquema de la comercialització! Trist, però cert.

I per altre banda, tot i haver un parell d'històries tristes, tots els personatges viuen l'amor verdader, aquella sensació d'estar enamorat, és una mica depre :P Ja que no tinc la sort de saber si això realment existeix tal i com ho pinten.

Però la pel·lícula era molt maca, a mi em va agradar molt, una manera diferent i breu de les diferents cares de l'amor, de com ve i com va.... Molt maca.....

Però no sempre la teva estada a París és la pròpia del que és conegut com la Ciutat de l'Amor...

Un MóN PeRFeCTe

Al llarg dels anys vas coneixent gent molt diferent: uns amics de tota la vida, altres companys de classe; alguns et canvien, altres et són indiferents; uns t'ajuden, altres no; alguns arribaran a ser grans amics, altres simplement coneguts; hi haurà companys de feina i companys de vida; trobes amb qui compartir els teus millors moments, altres als qui els hi pots explicar els teus secrets més profunds, alguns que em prou feines recordaran el teu nom d'aquí uns anys i per suposat n'estimaràs algun i alguns t'estimaran...

Però entre tota aquesta gent que et rodeja trobes algú que ni és el teu millor amic, ni és amb qui comparteixes més temps, ni l'estimes... però saps que si tothom fos com ell viuríem en un món perfecte.

Gràcies per ser com ets, perquè m'ajudes sent com ets.

Oblidar, Olvidar, Forget, Oublier, Vergessen...

Oblidar, fàcil de dir, difícil de fer! Qüestió de temps??????????????

Un problema internacional!!!!!

El camí més fàcil per oblidar a algú és esborrar-lo de la teva vida. I de fet, és cert. La teva vida continua, el temps corre sense parar, i hi ha mil persones noves que es creuran pel teu camí rectificant els bonys que algú ha fet a la teva carretera.

Els passos bàsics per oblidar a algú:

· Deixar-lo de veure
· Esborrar el número de mòbil
· Suprimir-lo dels contactes del Msn
· Evitar parlar d’ell
· No mirar i remirar les seves fotos d’un PaSSaT
· Guardar les seves cartes es una caixa al fons de l’armari
....
entre d’altres coses a fer.

I funciona??????

Potser sí, però quan ja estàs tan convençut de que això és cert, de que tens el poder de pensar en qui vulguis, de que només amb una mica de paciència ho pots aconseguir de que és el destí de l’home ser oblidat.... veus una d’aquestes dites de tota la vida. Ho he de dir: l’experiència és la mare de la ciència i què diu l’experiència? Dons que “Intentar oblidar és voler-lo recordar per sempre”.

És cert?? No ho sé, perquè de fet totes les frases que trobes són igual en el fons, mira aquesta de “Saber oblidar, més és dita que art”.

Impossible oblidar algú quan més ho necessites?? Realment és només qüestió de temps???

I guess so!

Tirar endavant

Estàs netejant la cuina. Aguantes uns plats a la mà per guardar-los al seu lloc i, de cop, la mà perd força i cauen al terra.
Això no és tot, ja portes temps, parlem de mesos, que sense fer res concret, les cames i les mans se t’adormen, notes com si no les dominessis, sents un formigueig.

Vas néixer fa 21 anys, la teva vida ha sigut totalment atípica. Res de família perfecte, res de pares junts fins a la mort, res de vida fàcil, però ho has superat, estàs bé.
T’estimen, i el més important, has trobat l’amor de la teva vida, la persona amb la que somiaves de ben petita, aquell príncep blau que et fa feliç el dia a dia, que donaria la vida per tu. Fa uns mesos ell va donar un gran pas, demanar-te per casar-vos. Un dels teus somnis que es farà realitat en nomès 5 mesos.
A part, tens una feina que t’agrada, et realitza i t’hi sents molt a gust amb els teus companys. Ja només queda comentar que tens uns quants amics, ja sabem que vol dir això, no esperis massa d’ells, però els tens.

Ets feliç, tens tot el que vols!

Però ara bé un cop fort. Potser tot anava massa bé.

Desprès de que et caiguessin els plats vas anar al metge de capçalera, i amb molt bon criteri et va enviar directament a fer-te un TAC. No era un bon auguri aquest anàlisis, però era el millor per aturar el pitjor el més aviat possible.
Sents que tot això no va bé, que alguna cosa va malament, però ja diuen: l’esperança és lo últim que es perd!

Vas a buscar els resultats al metge i et diuen que tens unes plaques al cervell, inici de EM...

Què faries?

Camins que es creuen, camins que canvien, camins que canviem

Tots entrem i sortim de la vida d'altres persones. Ens creuem pels seus camins. Estem amb ells anys o segons. Cada cosa que fem influeix en la direcció del camí d'alguna persona. Som qui decidim cap on va el nostre camí i com canviem el camí dels demés.

Tots podem triar què fem, i cada decisió afecta a la nostre vida i a la vida d'algú!

El fet de cridar al conductor de l'autobús perquè ha arribat tard! La gent no entén que això sí que influeix en el camí del conductor, que si ell pogués volaria per sobre els cotxes per ser puntual, no és ell qui decideix arribar tard, és el trànsit de centenars de cotxes que intenten passar per un sol carril, no hi ha res més a fer, que esperar o bé, marxar abans de casa!

Però no tot és tant senzill, un simple somriure que et fa un desconegut pot influir-te, però hi ha persones que canvien dràsticament la teva direcció, persones, que cada cosa que et diuen produeix un efecte instantani en el teu camí. Aquestes persones que et fan arribar a sentir sentiments increiblement forts.

Persones que quan et miren t'ajuden.

Persones que només acostar-se et fan encongir l'estòmac.

Persones que prefereixes no veure.

Persones......

Tantes persones al nostre voltant, que tenen un poder sobre nosaltres que, a vegades, no es mereixen.

Però per molt que algu ens faci somriure avui, plorar demà, per sobre de totes aquestes influències, hem de saber que l'última paraula sobre la nostra direcció és nostra!

"life's path is lined by our tall choices"

Smiling, Crying, Smiling, Crying, Smiling, Crying..... ahhhhhhhhhhhh!!!!!!!!!!!!!!!

Moody: Given to frequent changes of mood;

It's one of the different meanings of the word "Moody" that you can find in a dicctionary!

You wake up early in the morning, you have your breakfast watching your favorite TV program. You feel it can be a good day. Then you prepare some stuff before leaving. You go to gym and you realise you should do more exercise, but you are there, so it's a good begining. Then, when you finish to have your shower, you feel your eyes are full of tears! You can't move, you just sit on the floor and cry desesperately. Suddenly, you hear a positive song on the radio and you promise yourself not to cry again, to be strong, you're happy, and you don't have an important reason to cry like that. But you still feel really sad, who knows why.

You go to eat something, just because it's time to have lunch, but you are not hungry. You leave home, when you get on the bus your friend calls you to drink something, you hurry to get out and pick her up. After having a great coffe and a nice conversation, talking about trivial things, it's time to go to your English class. When you enter to the building you feel much much better and a great smile appears in your face automatically. You know it will be a good class, and it's. You practise your English, you learn some new words and you have an interesting chat with that guy. "Time flies when you have fun", it's time to take the bus. You listen to your favorite music during the way home. You arrive at home and have dinner. There, your sister is waiting for you, she is ill and you try to take care of her. When she goes to sleep, you sign in Msn to chat with your friends, you feel happy and you want to make the others feel as happy as you. Suddenly an old friend opens a chat telling you nice words, but you didn't expect it, you try to react as it is not important to you, but you feel strange, even you may feel happier. Then you go to sleep, it has been a great afternoon. You are in bed ready to sleep, but time passes slowly and you can't fall asleep, the last time you look the clock is around 4 a.m. you know you should sleep, but you can't. You've got a horrible headache... you know something is going worng.

Next morning you wake up and you feel better than your last hours, but your head is still turning around. You have breakfast watching your favorite TV program. You take the bus and, suddenly, you feel you wanna cry and your eyes are full of tears. You try to swallow them. You meet your friends. You spend a great time with them you feel really happy. When you come back home, your smile desappear and your headache appears again....