Run Out of Battery

Tot comença els dilluns: la setmana, la jornada laboral, el llevar-te dora, anar a la feina, veure els companys de feina encore...

Avui tot ha començat sense bateria. El meu cos estava cansat del cap de setmana consumidor de tota la meva energía, el despertador no ha sonat, et lleves per casualitat a les 7:40 però et quedes dormint, estàs cansada, decideixes anar amb cotxe, està plovent, és molt millor. Et lleves, et prepares per marxar i veus que el mòbil, et teu únic instrument per la vida social no té bateria. El deixes carregant-se, baixes al cotxe i... dons contacte i els llums no s'encenen, evitant adonar-te de que no tens bateria, intentes engegar el motor, inútil. Gires el cap i veus que et vas deixar les llums obertes, magnífic. Són les 9:30 i estàs a casa sense bateria, l'autobús que et porta a Airbus ja s'ha acabat, es dona per suposat que tothom ja ha començat la seva jornada laboral.

Et trobes l'encarregat de la comunitat, que un dia ja et va tenir que obrir la porta del garage. I tot i saber que no parla anglès i ni tu francès, li peguntes si té les pinces, diu que no, però va a buscar un company, ell tampoc en té. Decideixen intentar arrancar el cotxe empuxant, però és de gasolina, i desprès de vint minuts i la intervenció de diversos veïns, es donen per vençuts, aparquem el cotxe i vas cap a la feina en un bús que et deixa relativament aprop. Arribes a les 10:30, no està mal donades les circumstàncies. Arribes a la oficina i els hi expliques als comanys, i apareix, el gran Ingo, que diu "I drive you home this afternoon and we fix it, don't worry".

Passen les hores, força entretinguda, fent algunes visites als avions, amb la oportuntat de comparar les qualitats de les diferents companyies. Ell no et parla massa com de costum, però ja sabia que és un home que sempre ajuda als demès. I arriben les 5 i, ja sols a la oficina, agafem el cotxe i arribem a caseta. Allà està el meu polillo, tot un senyor. Ingo treu les pinces i desprès de varies xispes i l'ajuda del encarregat de la comunitat que ha aparegut del no res, per ajudar-me de nou, s'adona que ha barrejat els pols... mala cosa! Però un cop ben conectat el meu cotxe s'engega! Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii! El meu polillo és tot un supervivent!

Marxa Ingo i em quedo a soles amb ell, que l'he de portar a passejar una horeta per recarregar la bateria, una bateria que ja veurem quan dura.

Ell es recupera i jo també.

Ell necessita les pinces, jo necessito que em demostrin petites coses els del meu voltant. Avui ambdós hem aconseguit el que necessitavem.

SUPER