Butano, una bomba que fa olor!

El butà és un hidrocarbur saturat, parafínic o alifàtic, inflamable, gasós que es liqua a pressió atmosfèrica a -0,5 graus centígrads, format per quatre àtoms de carboni i per deu d'hidrogen, la fórmula química del qual és C4H10. (A CASA ENCARA ES FA SERVIR)

Com és un gas incolor i inodor, en la seva elaboració se hi afegeix un odoritzant que hii confereix olor desagradable perquè pugui ser detectat en cas de fuga. (GRÀCIES A DÉU ALGÚ VA TENIR AQUESTA MAGNÍFICA IDEA)

En cas d'extinció d'un foc per gas butà s'empra diòxid de carboni (CO2), pols química o boira d'aigua per refredar i dispersar vapors. (M'HO DEIXAT A LA LLISTA DE LA COMPRA)

MY MOTHER WANTS TO KILL ME!!!!!!!!!!!!

Summercat

Per primer cop en molt temps, la cançó de l'estiu té un cert nivell, no com altres booms...! :P I allà, l'Eli i jo, super orgulloses d'haver escoltat en directe la cançó de l'estiu de mans d'un grup molt curiós i amb cançons molt xules! Una pena que el so del concert fos lamentable!

Billy the vision & the dancers, "Summercat".



*Video extret del gran Youtube, no pas meu, perquè estavem un pèl més lluny!

Three Tequila Shots, plis!

Aquí una foto de tres relíquies! Es podria dir que són els xupitos més cars de la meva historia! La cara que se'm va quedar quan li vaig donar un billet, i em va dir, no, són... i vaig tenir que doblar la quantitat i rebre una moneda de canvi!


Tot i així, una gran nit de R&B a BIKINI! Ple de negrets i les noies les reines de la pista!!!

F.C. Barcelona 5 - 0 Deportivo La Coruña

Seeeeeeeeeeeeeeee! D'alguna cosa havia de servir repetir Helicòpters! Ahir, gràcies al Sr. Rovira, vaig presenciar un gran partit, o per mi seria més ben dit, una gran primera part. Visca el Barça!

I per suposat vaig arrassar amb els jugadors, tenir-los a res i menys de distància, va fer que tots i cada un d'ells s'enamoressin de mi, love at first sight, jejeje. Si es que...

Per segon cop en un semestre al Camp Nou i cada cop més convençuda de que vull un carnet!!! I tant que tornaria a estudiar a aeronàutica, on més sinó em convidarien a veure el Barça, tan sols per això val la pena, jejejejeje!

Resum dels gols, amb un magnífic accent argentí ;)



Merci beaucoup, mon ami!

Sopar de retrobada dels CIMets!

Portàvem anys dient que organitzaríem un sopar amb els companys de classe de primària. Aquells que fa 11 anys que no veiem, que van formar part dels nostres anys al Cole, part del trauma que tots vam patir, uns més que altres.

Finalment, una es va decidir a obrir un event al Facebook, gran horrible invent. A partir d'aquest i les grans recerques de la Montse, vam reunir uns 15: 8 confirmats, 5 maybe attending, 3 que no i 1 que passa de tot.

Arriba el dia 27 de desembre a les 9:05. Només havien confirmat assistència 2 persones i una havia cancel·lat per la neu. Allà estava la Marta... amb una sensació mig de nervis i incomoditat. Per fi, el Markitus apareix, l'Eli, puntutal com sempre. Marxem a casa? Soparem sols? Atenció, primer desconegut a la vista, el Gerard... primeres novetats. I per allà veiem una rossa boníssima, l'Ana Pozo versió catalanitzada. Desprès les reines de la festa, la Montse i la Melani. I ja apurant una trucada d'un perdut, The Gentleman, el Ignasi, esperant a la porta del restaurant!
Sense masses expectatives començava el gran sopar, i nosaltes sense saber-ho. Entre que ens posem al dia i recordem anècdotes es fan les tantes, anem a prendre algu i... la resta pels assistents. Alguns a casa a les 4, altres a les 7, i la senyoreta a les 9.

Una nit inesperadament fantàstica!

Pròxim sopar a OSLO :P

5000 leguas de viaje en bicicleta

Aquí us presento un blog recentment ignagurat anomenat "5000 leguas de viaje en bicicleta". Els seus autors son la Berta i el Tomi. Per una bona presentació de les seves intencions com a viatjets millor llegiu el seu blog.

Per ara només té unes primeres presentacions, però segur que passa a ser un blog molt interessant... la quantitat de llocs que veurant i experiències que viurant per Sudamèrica serà increïble!! Serà un viatja genial! A més l'equip té una escritora esplendida, un bon fotògraf, un argentí (tot el que això comporta), una productora fantàstica... buf buf, aquí hi ha nivell!

I jo seré la seva fan i seguidora incondicional :P:P

Força i sort!!!

AFROBLUE in Nova Jazz Cava

Des de que vaig començar la carrera a Terrassa vaig decidir que tenia que conèixer la ciutat. Una de les coses a fer seria anar al Nova Jazz Cava.

Terrassa va ser una de les ciutats més reconegudes pel Jazz, una ciutat per on han passat moltísimmes celebritats del Jazz, així que tenia una cita pendent!

Divendres, després de casi 4 anys, vaig anar a un concert de jazz llatí, increïble! Vaig quedar impressionada. Podies viure cada moment de cada cançó, et transmitien sentiments, somreies, disfrutaves!
El lloc és força acollidor, tot i que, he de dir que per res, me l'esparava d'aquella manera, i a part, el grup era molt bo! Era un grup anomenat AFROBLUE, cinc actaland de pura sepa entregats a la música, i presentavem el seu nou disc "3x4=34?" :P

Va ser de casualitat que hi anèssim, les coses improvitsades són les millors. I per acabar la nit vam anar a la Factoria, una altra cosa a visitar, bastant coneguda pels egarencs! Una nit immillorable!

El seu MySpace on es poden escoltar un parell de cançons.

A aprofitar la setmana del Jazz que serà a principis del més de març!

Gràcia's Gospel

Aquí estem de nou! Durant les últimes setmanes he assistit a dos events nous per mi, i que, tant un com l'altre, m'han deixat impresionada!

Ara fa tres setmanes Intermón va organitzar un concert de gospel a la Faràndula, me germana i jo vam anar-hi mig per la causa mig per la curiositat de saber que és això del gospel en directe i ens vam enamorar. Va ser un concert interpretat pel cor de Gospel de Gràcia, un grup d'aficionats (el que fa la cosa més maca). Més de dues hores plenes d'energia, bon rollo, alegría... que van passar volant. Un concert actiu, que et donava ganes d'aixecar-te, cantar i moure't com ells! Va ser increïble, el meu primer concert de gospel i no l'últim!

Gospel implica molta religió, una mica sectari (a vegades), però representa la religió d'uns afroamericans que es prenien la vida diferent sota el poder d'uns blancs colonialitzadors. Aquest grup s'ha de dir que l'únic que inspirada es pau i amor, no pas rollo sectari, així que perfecte!

Aquí us poso una petita peça d'un dels seus concerts:

Fugir???????????????

Arribava tard, uns 20 minuts. I encara estava assentada a l'autobús.
Última parada del poble, des de la finestra vaig veure la gent que s'esperava per entrar. Ell va entrar i va seure davant meu, era un noi, un nen. Després d'entrar tres persones, va entrar una noia molt maca, pijeta. En un principi ell no la va reconèixer, però només uns segons van ser necessaris pq ell s'aixequés a saludar-la. Van seure un davant de l'altre i van començar una conversa d'aquelles típiques que tens quan fa molt temps que no veus un antic company de classe.

Ella: Com va?
Ell: Bé, tu?
Ella: Tot molt bé -va dir somrient.- Què estàs fent ara?
Ell: Dons mira, ara ho tinc tot molt complicat. Marxo d'aquí, a algun lloc, on em donguin lloc on dormir, menjar i pugui treballar. No sé, qualsevol cosa. Potser pescador.
Ella: Ah, que t'agrada i vols ser pescador?
Ell: No perquè m'agradi pescar, sinó pq qualsevol cosa és millor. Sé que no és bo fugir, però ho he de fer. -Ell veu que ella no l'entén, és fàcil criticar els que fugen, però és difícil donar un pas així-Bueno tinc un amic que ja fa temps que diem d'anar a viure junts, ja tenim el pis triat, però necessito pasta, ja saps la pasta és sempre molt important. -Ell necessitava parlar, explicava tot el que sentia sense que ella digués paraula, però es mostrava un gran interrogant amb la seva mirada perplexa- De fet ja fa temps que vivim junts, bueno, a casa els seus pares, em diuen el fill adoptat.-li apareix un somriure.
Ella: Ah.
Ell: És que amb els meus pares no estic bé, no puc més, no és bo fugir, però ho he de fer. Marxo, nessacito marxar.

...............
Ell: Bueno, aquí baixo jo.
Ella: Que vagi super bé.
Ell: Cuida't. Déu

Ella és va quedar mirant el no res per la finestra, ves a saber què pensava, però la seva expressió estava plena de sentiments, potser pena, potser enveja, potser incomprensió.

I mentre marxava sonava:

Cicatrius

Fa tres setmanes, mentres estaves fent el tonto, et vas clavar el que en diuen "un cos estrany" al palmell de la mà esquerra. Després de que varies persones t'ho recomencin, decideixes anar al CAP a mirar-t'ho.

A recepció, unes noies molt amables et diuen que passis a la sala d'espera, que ja et cridaran des de la porta 7. Al cap de gairebé una hora sents el teu nom, t'aixeques i camines cap a la porta. La sorpresa arriba quan obres la porta de la consulta i veus el tan reconegut Doctor Tarragó. Un metge amb molt renom a la ciutat. Personalment el consideres un imbècil, prepotent, cregut, poc atent, egocèntric i capullo. Sí, un estúpid que ja et va desgraciar un cop: després de tres llargues operacions, et va deixar de record una cicatriu horrible. Estaves davant de l'últim metge que desitjaries que et tornés a intervenir. Allà davant amb el seu somriure prepotent, saludant-te. Ja no s'enrecordava d'aquell desastre, ja feia més de 10 anys.

Ell ja fa anys que no ho recorda i tu no hi has deixat de pensar.

Aquella cicatriu que et va marcar durant la teva adolescència, que no et deixava anar a la piscina, anar a la platja o posar-te segons quines samarretes; aquella cicatriu que durant uns anys va convertir-se es un condicionant de les teves decisions i la causa de grans complexes.

Les cicatrius són marques que sempre formaran part de la teva pell, del teu cos i, molt probablement, dels teus records. Marques que afecten tant físicament com mentalment. Una cicatriu pot ser petita o gran, maca o lletja, però darrera de la seva part visible, queda la part més important, la cicatriu que et queda en el teu interior i que et marca la teva vida.

Quelqu'un m'a dit!

Dues setmanes, 9 dies, 25 hores, 1600 minuts... preciosos, on s'après una nova llengua. Gent l'ha estudiat a l'institut, altres com a tercera llengua a horari extraescolar, però aquí com a idioma d'estiu :P Potser per recordar vells contactes d'un país francès? Non! En poc temps s'ha conegut gent molt maca i una professora meravellosa, que t'ensenya, no perd el temps, t'ajuda, t'entén, et fa riure... t'ensenya francès, geografia, cultura, història...tout!!

Algú va dir: "Jo Vull ser com tu de gran".

Un idioma que a molts no els hi agrada, aquí no massa fins fa dues setmanes, fins que es topa amb una persona que estima una cosa i que al ensenyar-la, ensenya a apreciar-la, a voler-la conèixer millor... a estimar-la.

S'ha acabat, de moment!!!

Els alumnes miraven el foli, un foli en blanc amb unes lletres negres que no es veien del tot bé. Al observar-les, podies veure un seguit de paraules que no entenies, però que al so de la música et transmetien molts sentiments, entre ells una sensació com de tristesa i incertesa. Elles estaven pensatives, miraven els folis intentant aprendre, entendre... i somiaven. Ell estava mirant el terra probablement pensant a que jugaria a l'arribar a casa i ELLA estava amb la mirada perduda fent veure que seguia la cançó, gaudint de la música i alhora probablement pensant en coses que mai explicarà.

Retrobades!

Et coneixen de tota la vida, van ser millors amics teus en un temps passat i ara els veus de tant en tant. Ja no comparteixen el teu dia a dia, ja no saben que et passa pel cap cada dia, les bromes dels cafès, les teves preocupacions trivials, els teus caps de setmana ni els teus últims ligues. Els veus un cop cada no sé quants dies.

És una retrobada estranya, sembla que us heu distanciat, que només quedeu per posar-vos al dia de les vostres vides, simplement per fer el xefarder, per quedar bé, com diuen " per no perdre el contacte"...

Si penses això ja pots marxar!

És una retrobada estranya, sí, per suposat. Però ells et coneixen més que ningú, han passat més de 12 anys al teu costat, saben com erets i com ets. Potser no saben que et lies amb tres cada dissabte, però saben qui et va trencar al cor. Podeu estar estirats al sofà tota la tarde i estar de conya. No compartiu les mateixes bromes, no penseu igual, heu canviat moltíssim, sou de mons diferents, però vau crèixer junts i això dóna una unió molt dificil de trencar! Al principi sempre es raro, expliques com va amb els tius, els estudis, els examens, que vols fer a l'estiu, bla bla bla... Però no passa mitja hora que et ja et fan sentir com a casa, envoltada de gent encantadora!

No és el mateix, però és!

Som FaNtÀsTiquEs!

Estava assentada en una cadira de fusta. Cada cop que movia les cames, o un peu, la cadira feia un soroll fort i semblava que s'anés a trencar.

Elles parlaven, compartien sentiments, sensacions, pensaments, coses del dia a dia... S'entenien perfectament. Una estava passant per lo que l'altre havia passat 20 anys abans: "T'escolto i em sento a mi mateixa parlant fa 20 anys, t'entenc"

Jo només observada dues dones, que eren igual que totes les dones i, alhora, diferent. Compartien una cosa que poca gent pot entendre, perquè els que no la compartim segur que no l'entendrem i alguns que la comparteixen estan en un pou negre i tampoc són capaços d'entendre-la.

Elles quan explicaven el que els hi passava, com els hi havia canviat la vida, com pensen ara i com pensaven abans, la reordenació de les seves prioritats, el fet de dir el que pensen, el fet de viure l'avui i tenir por al que passarà demà... Unes paraules que les dues oients que no participàvem en el diàleg l'únic que fèiem era meravellar-nos i aprendre, aprendre de gent que només escoltant-la dues hores, t'ensenyen molt més que gent amb qui vius dia a dia. Ja que elles per circumstàncies pos desitjables han donat un pas endavant, obtenint una perspectiva de la vida que a nosaltres ens costa arribar-hi, si és que hi arribem algun dia.

Es podrien repetir mil frases realment importants, frases que realment afecten psicològicament, però pel que fa la finalitat de la visita, cal recalcar aquesta:

"Hi ha gent dolenta, hi ha gent bona, nosaltres dues som fantàstiques, això és el que has de pensar, perquè això és el que som"

l'HorA gOLfA dEL cONTE!

Tant l'ambient com la situació no ens va decepcionar, teniem un panorama únic, digne de qualsevol espectacle de l'ETC.

Com a convidat, un xilè encantandor, no pel seu físic, sinó tot ell. Amb una veu espectacular, anomenat Javier Majluf... un d'aquests nois que deixen atontada a tota fèmina que l'observi.

El públic era molt peculiar. A primera fila teníem una taula de dones, probablement casades, totes ben arreglades, rient i explicant les seves batalletes! Un conjunt de conys xoxejant cada cop que el cantant ens delitava amb una de les reversions, o bé, una de les seves obres. Elles, aparentment en èxtasi mentre sonaven les cançons, probablement amb pensaments pervertits, observant-lo amb cara de "vull que em follis".

A la següent taula hi havia un conjunt de nens petits. Alguns molt riallés, massa i tot, fins que els van cridar l'atenció, altres increïblement atentes, escoltant les cançons i els contes que de ben segur no entenien. Entre ells, s'ha de destacar la presència, d'un nen "diferent", Sí, es pot dir diferent, perquè ho era. Un nen de uns 7 anys, que tenia l'esquena igual d'ample que llarga, unes cames que no es podien tocar, una braços que probablement no li tocaven les cames al caminar, un nen que semblava sense coll (paraules dures, sense ànim d'ofendre a ningú), fins i tot portava un sonotone. Com us penseu que li aniran les coses a aquest nen, que ja als seus 7 anys rebia unes mirades asquerosament estúpides de la majoria de la gent, que el somreien amb un somriure fals i forçat, mentre per dins probablement pensaven "Aquest nen és obès". Potser és una enfermetat, potser es culpa dels pares.

A la següent taula hi havia la gran trope de l'ETC, gent tan alternativa com hipòcrita. Teníem un gay que se li havia cremat el cotxe en el carril del mig de l'autopista, únic en historietes. La parelleta perfecta, un nou convidat, uns desconeguts, més gent alternativa, un matrimoni encantador amb les nenes perdudes al supermercat i altre gent encantadora.

A tot aquest espectacle, calia afegir el que realment s'havia anat a escoltar aquella nit, els "Contes per fumar". Quatre historietes entretingudes, que t'agradaven o no, principalment en funció dels seus lectors. I, a part, una història totalment fora de context, de fet, era un article de la Vanguardia del 21 de Septembre del 2001. Preciós, tant pel contingut com per la interpretació del lector, increïble!

Això és el que ens va oferir la ultima sessió de " L'hora Golfa del Conte" a Castellar del Valès.

Aquí teniu el Myspace del xilè Javier Majluf tan encantador, feu un cop d'ull a les cançons:
http://profile.myspace.com/index.cfm?fuseaction=user.viewprofile&friendID=127913560

THaNKS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Gràcies, Gracias, Merci, Thanks, Danke, Obrigado.........!!! Tots els idiomes tenen la seva peculiar manera de donar les gràcies!

Hi ha molta gent en aquest món que li costa molt fer aquest pas, un pas tan senzill i alhora amb un poder tan gran. Alhora hi ha gent que malgasta aquestes paraules i els hi fa perdre significat i importància!

Jo avui, deprès d'un dia del que en podriem dir que ha sigut perfecte (hipòtesis d'aquestes xungues), no em queden altres paraules per expressar el que sento que:

MOLTÍSSIMES GRÀCIESSSSSS!!!!!!!!

Gràcies a tots aquells que heu fet que avui fos un dia especial, important i diferent, no per ser el meu aniversari, potser això ha sigut l'escusa, però és més important el fet d'haver-lo compartit amb vosaltres d'una manera tan tan marevallosa!!!

MuSTaFa

Treballa amb tu, fa dies que el veus, però mai t'havies parat a pensar en ell: com és, què estudia, com pensa, que teniu en comú i què no. Des de fora sembla un noi normal, no crida l'atenció ni per xulleria ni per tonteria, alt i amb indincis de ser calvo :P.

De fet, és amb l'únic del sector mascle dels teus companys de feina que no hi havies perdut ni un segon en preguntar-te com és.

Un dia vas sentir algun que altre comentari sobre que havia tingut una petita discussió amb un "criajo", d'aquests que es creuen reis del món. El nen havia dit una tonteria i ell se li havia encarat, coses de nens petits, sense cap (vas pensar en aquell moment).

Avui, un dia abans de plegar, li preguntes què estudia i la resposta és "Filosofia". Increïble, aquella imatge que tenies d'ell es desmonta de cop. Comenceu a parlar i li veus ja la cara de filòsof, peculiar, com ha de ser :) De cop li preguntes com és que va tenir aquella reacció tan estúpida, poc pròpia del que s'entén per filòsof. Ell et dóna un raonament ben fet sobre el que ell opina de llibertat individual, respecte i drets de l'home. L'escoltes amb atenció, tot i que saps que no comparteixes la seva opinió de defensar un acte vulgar amb l'escusa de ser animals, precisament el que ens diferència dels animals és controlar els nostres intins animals!!!

Segueixes amb la teva feina, i al plegar el veus, i parlant, t'adones que pertany a una familia d'artistes, uns ballen, els altres escriuen, i ell també escriu!

M'encanta conèixer gent diferent, gent que sap que filosofar i pensar és feina. Saber que hi ha gent que actúa seguint uns principis, criteris i maneres de pensar pròpies!

TaRDe De PaLoMiTeRaS!!!!

Cada cap de setmana, quan tothom està fent els postres i el cafè entrem a treballar, moment força bo. Et retroves amb els companys i es fa un repàs general de l'estat de cada un de nosaltres, no massa sincer, tot s'ha de dir. A continuació comença l'acció, tenim exactament 15 minuts, per fer un munt de crispetes ("palometes" pels hipotètics catalans pijos de sabadell), preparar-ho tot, obrir les caixes i fer el que a última hora del dia anterior estavem massa cansats per fer!

La primera sessió és suau quatre nens que venen a recullir a les 7 de la tarde, abans i tot, en algun cas. Després bé la millor part de la tarde, tens dues hores abans de que vingui tothom, on no pots fer res més que parlar, riure i fer tonteries, moltes tonteries, mentres tant us aneu tornant per fer crispetes! Desprès d'una llarga estona que passa volant, ve la sessió de les 6, que ja s'enganxa amb la de les 7 i en poca estona ja ve la de les 8, on comença la feina. S'ha d'atendre i preparar-ho tot per estar a punt a 8:30 per anar a sopar! Tot sota control, anem a sopar!!! Comença l'hora de fer un repàs general de totes i cada una de les sèries de TV, des de Grey's Anatomy, fins a Passion de gavilanes, passant, per suposat, per Friends, Heroes o Transfromers... Una colla de freaks encantadors!

Ja és hora de tornar a la feina. Venen les sessions de les 10, es neteja l'olla, venen les últimes persones a tocar els cullons mentres estàs fent caixa, netegem els calentadors, ho preparem tot, freguem el terra i .... reunió davant la caixa 6, on es comenta la tarde, es fan bromes inoportunes i es tiren els trastos a pinyon! Ja són dos quarts, l'encarregada cansada de la nostra divertida i poc productiva presència ens dóna permís per marxar!

En tot això hem hagut de suportar tot tipus de persones: estúpides, simpàtiques, deprimides, mimades, queixiques, pacients, encantadores, rundinaires, divertides, generoses, exigents, impacients, pesats, aburrits, guapos, guapes, boníssims! :P

Les Palomiteres som genials!!!! Especialment les del Cine EIX Macià!

Au revoir!!!!!!!!!

"FaNTa De TaRoNJa"

"Fanta de taronja" és una de les frases que menys ens agrada a les palomiteras.

Quan estàs atenent als teus "estimats" i "simpàtics" clients, veus que hi ha una cua enorme, tot el hall ple de gent mirant el rellotja, fent comentaris de que ja és hora de començar la película (Vine abans :P), intentes anar el més ràpid possible, fent-ho tot perfecte, per evitar discussions. En tot aquest enrenou t'arriben aquella mena de clients que l'únic que busquen és la teva perdició, aquells que quan els hi preguntes que volen et responen amb un somriure a la boca dient "Fanta de taronja" i a tu s'està a punt d'escapar per la boca un "Idiotaaaaaaaaaaaaa" amb un somriure a la boca, obviament. Sí, això és el que pensem totes les palomiteres al sentir aquestes tres paraules. Perquè és una putada posar la fanta de taronja. És lenta, surt plena de gas, has d'aguantar el got fins que para la màquina, y quan es pare, t'esperes 10 segons per veure que tot allò que semblava un got ple era simplement gas i que ni s'ha omplert una quarta part del got... tornes a apretar el votó, i tornem a lo mateix. Això en el millor dels casos, ja que a vegades es torna boja i comença a vessar per tot arreu... horrible!!!!!!!!!!!!!

Tot sovint passes pel costat d'algu que serveix fanta de taronja i sents paraules com: Capulla, Puta, Cabrón, Joder, No pots veure una altre cosa??

Estimada Fanta de Taronja t'ho mereixes!

Sí, això ens passa a nosaltres i a qualsevol altre cine!!!

Puta Fanta de Taronja!!!! Amb tot l'amor del món!

CaRReR MoNTCaDa

No sé d'on ve el seu nom ni el motiu pel qual es diu així ni a qui se li va passar pel cap posar a aquest carrer un nom així. Jo vaig tardar els meus anys en escriure el seu nom correctament.

El Carrer Montcada és el carrer que m'ha vist desprès de...

... un cansat dia de feina

... un examen desastrós

... la meva graduació

... de que em castiguessin amb les mans al cap

... un café amb les amigues

... uns plors incontrolats per sentiments sense sentit

... un dia especial amb algu especial

... una classe d'anglès divertida

... un intent frustrat de canviar la meva carrera

... el meu primer petó

... el meravellós i inoblidable viatja a Canadà

... fer un pas en davant a la meva vida personal

... estar més d'una hora sentada a l'autocar perquè hi ha cua

... desprès d'anar a veure la Lola, la meva petita nova amiga

... una festa increible plena d'alcohol

... celebrar el meu aniversari

... un ruta per algun país

... conèixer algu interessant

...

Ha estat aquí tots, i cada un, d'aquests dies tan especials i importants per la meva vida i la meva manera de ser, ha estat aquí esperant-me a que arribes, acompanyant-me des de'l Passeig fins a la porta de casa meva, la meva estimada casa del Carrer Montcada.

Carrer Montcada, que us podria fer un petit resum dels pensaments, sentiments i experiències de tota la meva vida.

LoLaAaAaAaAaAaAaAa!!!!!!!!!!

Sí, aquí tenim aquest nou petit, preciós, perfecte, futur problema i encantador moquet!!!

Aquesta noieta, tan petita, es diu Lola i tot just fa dos dies que va arribar a aquest món. Després de 9 fantàstics mesos a la panxeta, on estava calenta, on no tenia que fer res, on es movia quan i com volia i estava protegida en tots els sentits.

Ara ja ha patit el seu primer trauma: sortir al món "real". On comença la gana, la son i les llàgrimes, primers problemes de tot èsser humà que aniran augmentant en quantitat i importància a mesura que passen els anys. Perquè encara que suposadament guanyem seny i raò, alhora perdem tota la inocència i sencillesa per viure i disfrutar plenament d'aquest prodigi. D'haver arribat un dia en aquest món, aquest món tan gran i ple de coses precioses, aquest món que ella anirà descobrint poc a poc i que nosaltres l'ajudarem perquè li sigui més fàcil i sigui molt feliç.

Lolaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, Benvinguda!