Ara o mai? Avui en dia tendim a plantejar-nos massa sovint, conscient o inconscientment, aquesta pregunta. I els joves, podria dir que en un 90%, obten per triar ARA.
Som la generació del present, de l'avui, de l'ARA.
Aquest post va dedicat a totes aquelles persones que han pogut experimentar la brutal atracció cap una persona, sabent que els seus camins es creueran per un periode de temps finit. Dues persones que tenen una atracció incomparable, a la qual se li afegeix el fet de que tenen la certesa de que les seves vides agafaran direccions diferents. Entre ells apereixen reaccions químiques mai estudiades. Quelcom incomperable amb la relació que es té amb algú que saps que pot estar per sempre aprop teu, o si mes no, que no saps quan deixarà de ser-hi. És completament diferent, i per tant, les sensacions també. Tot es viu multiplicat per 5, ja que saps que cada minut és important, perquè els que resten estan contats. Aquestes situacions posen els sentiments a flor de pell, i com més s'acosta el final, més pronunciadament.
Tenir aquestes experiències et fa viure el moment d'una manera inigualable. Saps que s'acaba, i probablement per sempre, o per molt temps... un temps que probablement ho canviarà tot. Sí, ho sé, no estic parlant d'amor verdader, o potser sí, mai se sap. Però tot i sent un no, les emocions i sentiments són tan especials.
La pena de tot això: tot passa en un periode de temps limitat, i la gent que sent aquetes meravelloses papallones al cos, durant el transcurs del creument del camí es deixa portar per la raó, pel fet de que els camins es separan i no cal involucrar-se més del compte. Però... arriva l'últim dia, on la pregunta "Ara o mai?" no deixar mai els teus pensaments... Aquí està el gran error, un error inevitbale normalment. Perquè el que has pogut aguantar amb l'ajuda de la raó, tots els arguments que et retenien, passen a semblar tonteries quan saps que el teu camí està girant en una altra direcció.
Manualitat de la Christiane, una gran artistilla d'alemanya de l'est.
1 comentari:
Cal algun comentari? De vegades, però, un "ara" pot durar eternament. Persones que penses que només compartiran un temps amb tu, no saps com, 'enganxen a la teva vida per sempre. Amb poca gent, però, passa això, sempre són més els que venen i van per això quan en trobem un d'aquests cal cuidar-lo moltíssim.
Molts petons!Veig que tot va "viento en popa" Touluse (encara que facis avions i no vaixells). T'escric un dia d'aquests i et poso al dia!
Petonets des de Santa Perpètua!
Publica un comentari a l'entrada