Cultural Dinner

Comença el cap de setmana sense cap compromís, cap visita ni tornada a casa, un cap de setmana de vida per Toulouse. Divendres per la tarde ja toca fer la neteja setmanal del pis... curiós com canvien les coses al marxar de casa :p!

Ja més tard cap al magnífic pis de la Christiane... tota una meravella al mig del cor d ela ciutat. Un menjador immens, amb plantes, unmiral de 4 metres quadrats, sofàs... em recorda al menjador de Jumanji quan comença a ser envaït per les plantes! Preparem un sopar espectacular entre la Christiane, la cheff, el seu novio, que acaba d'arribar d'una aventura erasmantil a València, i jo, que poc faig fer. Comencen les ampolles de vi... 7 o 8 ampolles per 6 persones durant el sopar... tothom va acabar amb una mirada molt curiosa.

El més curiós era les persones al voltant de la taula, una barreja peculiar:

Christiane, una alemanya de l'est, mona, simpàtica, descalça sempre que pugui, que no porta mai arracades, ni penjolls ni res... es fa el bolsos, li agrada molt molt la cervesa.

Michell, el seu novio, bastant semblant a ella, molt curiós, aficionat a les cançons catalanes,s impacient perquè li traduís cançons de fa 30 anys, típiques catalanes que mai havia sentit. I va fracassar en l'intent d'aprendre valencià en 7 dies...

Holandès, no recordo el nom, l'únic que sé que porta dos anys viatjant pel món, principalment per Europa i Àfrica i que mai ha pagat ni una hotel, sempre de casa en casa, abusant de l'hospitalitat d ela gent que el porta de passeig, l'alimenta i li ofereix un llit a canvi de res. Forsa amable, curioses aportacions a la conversa Alemanya-Holanda.

Canadenca, també passava de visita gràcies al Couch-surfing, curiosa manera de viatja. La noia, molt modesta, amable, callada. Poca cosa a dir.

L'americà, the water man. Tot un personatge, era mig francès mig americà, una barreja perillosa :p Estudiava audivisual, és cool, volta pel món, no té un destí fixe, humor americà, era l'únic que compartia les bromes amb el propietari.

Ben, el propietari del pis, un professor, físic, mig xalat, mig francès mig americà, raro, que es pensa que ho sap tot sobre tots els temes i que es creu algú com per enriuessen de tothom. La seva opinió i judici va passar per la tonteria dels catalans, la mofa a la guerra civil espanyola, la mofa d'holanda, dels alemanys i també dels americans... Bastant insuportable, però va donar un toc curiós al sopar. I em preguntava coses sobre política en francès desprès d'haver-li dit per enèsima vegada que no parlo francès. Un home realment irritador (com diria la Glòria :p)

Un sopar de 6 hores acompanyat de vi i de converses forsa particulars.

Merci beaucoup Christiane!