Aquí us presento el meu Polillo, el meu hero.Vam sortir del bonic poble de Castellar del Vallès a les 9:15 del matí. El camí començava com sempre: Sabadell, C-58, AP-7 i la infinita AP-7, fins a la frontera, on feien veure que el guàrdies civil feien algu, però no fan res! Després ja comença l'ambient francès, brut i apagat, les carretes rares, les senyals rares, la gent rara, jejeje! Bàsicament gavatxos. Continuen una infinitat de km per autopista aburrida, amb unes vistes molt maques de tant en tant. I finalment la A-61 cap a Toulouse. En aquell moment el meu peu dret estava fet caldo d'estar 4 hores en la mateixa posició, accelerant tot el rato per igual, sense tenir oportunitat d'accelerar més pq no podia el meu nen, ni de canviar de marxa ni frena... ufff..! Per sort l'ambient va ser tranquil tot el camí... excepte un petit accident a mig camí, però res. Especialment a les carreteres franceses estava sola amb una carretera llargaaaa... això sí, veia un cotxe, però que en 2 minuts ja m'havia adelentat i desaperegut. A les carreteres franceses es pot anar a 130km/ ia 110km/h en cas de pluja.
Finalment vam arribar a Toulouse, només havia de fer un recorregut de girar 3 carrers i que durava 4 minuts... dons... ens vam equivocar, jejejeje! per sort, l'amic Tomtom ens va saber guiar i en res ja estava davant la porta del que durant les pròximes 11 setmanes serà casa meva!
Unes hores inolvidables que vaig intimar al màxim amb el meu Polillo.
P.D. Cal comentar que al arribar feia algun que altre soroll raro, jejeje!
1 comentari:
Quin valor fer aquesta expedició!!!!!!! (però no sé qui té més valor, si tu portant el cotxe o el cotxe portant-te a tu).En fiiiii, que comença la aventura a La France! sooooort!
Alex
PD:aquesta és la carretera que vas agafar en contradirecció ;)
Publica un comentari a l'entrada