We make a pair of parentheses () () () () () ()

Aquí hi ha una cançoneta descoberta per me germana! La poso perquè m'agrada molt! I té un significat super maco!!!!!!!!!!!!!!! I bueno, per dir aquelles coses que costen de dir! :P:P

I perquè ella és la fan principal del blog, tot i que no es manifesta! :D:D Ja et val!

My "Love" Stories

He said:

It reminds me all my "love" Stories

Trist................... molt trist que algú digui això!

Sí, Elsa, m'he obsessionat amb aquesta cançó, la trobo amb ritme, la lletra m'encanta, i la noia, el videoclip, la part de Stop Motion.... En fi, que l'escolto mil cops, així que he decidit posar-la al meu blog també! Però amb la petita innovació del Youtube (ara triem color i si volem "related videos" o no)

MaiViSToS..... en directe!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Ja sóc feliç!!!!!!!!!!!

Aquí teniu les fotos inèdites de tres fans incondicionals de Maivistos, en parlicular, tres (una més que res) enamorades de l'Esteve! Sí, la seva cosina també, jejejeje!

Visca el correllengües! Si més no, el correllengües de Matadepera, un poble ple de pijos, però que els quatre alternatius la monten bona! I sí, com a concert de dissabte nit vam tenir la gran sort de tenir a Maivistos! Uns joves catalans, ben macos i espavilats! Amb un gran futur!

Per fi els vaig veure en directe! Un concert genial! Cançons precioces! I van sortir tres cops més degut a la insistència del públic, si és que són únics!!!

Gràcies!!!

http://www.maivistos.cat/

Big Girl (You're beautiful)! :P:P

Seguint amb la meva passió descontrolada per aquest noi poc reconegut pels seus dots musicals, més conegut per les seves pecualiaritats. Aquí us deixo un vidioclip, que diria que no s'ha vist massa per la tele i que és molt graciós, seguint el seu estil cridaner!

Any other world!

Fa dos dies teniem en concert a Mika! Pensin el que pensin i diguin el que diguin, a mi m'encanta! Té cançons precioses, amb lletres molt sentimentals i cançons molt divertides de ritme! I degut a que el preu era massa car pel meu presupost actual i pel que realment és en sentit musical no hi vaig anar! Però aquí queda dit, que el pròxim cop hi aniré al preu que sigui! Serà algu increïble sentir "Any other world" en directe! :P

Un vídeo que he trobat de la cançó molt maco:

Emancipació!!!!!!!!!!

La meva nena ja s'en va a viure soleta! A dos carrers de casa! Això sí, la tindrem ben aprop per anar a molestar-la tot sovint! Tan petitoneta i tan espavilada! Estudia, treballa i ja cap a un piset, amb els seus 20 anyets, ella tota espavilada amb l'argentineta, la Jesi! Que maques són!!!!

Aixx... i pensar que l'habitació on hi he passat tantes hores, d'aquí una setmana ja no tindrà llit, taula, mobles, records, fotos! Tantes i tantes hores en aquell racó que ens ha aguantat estirades al llit, on hem anat creixent, aprenent, escoltant-nos i intentant ajudar-nos!
En l'habiatació on s'han tingut les converses més xorres, les més maques, les més filosófiques, les més callades i les més dures! Quatre parets que ens han ajudat a sentir-nos a gust per crèixer! Ara canviem de lloc, però no d'hàbits!

Un petit mosaic de la festa del teu aniversari, inolvidable! Dedicada les milers de nits que em passat fent l'idiota per Sabadell i que duri!!!

Em veureu més allà que a casa meva :D:D:D!

Sort, per tothom qui la necessiti



La cançó que he sentit tants cops a la teva habitació, i que em recorda a tu, perquè només amb tu m'agrada, i la sentim 100 cops seguits, i segueix agradant-me!

Un firma, una vida!

Fa anys es va escriure:

Estaba sentada en el coche de mi padre. Una furgoneta Renault, sin aire condicionado y con un motor muy ruidoso. Mi padre estaba a mi izquierda y mi abuela sentada en la parte de atrás. Íbamos a recoger ciruelas. En realidad, no me apetecía mucho, pero al ver a mi abuela pidiéndomelo, me vi incapaz de dar un no por respuesta.

Frente a mí tenía el monedero de mi abuela, un monedero de mujer mayor, de color marrón y, relativamente, nuevo. Después de pedir permiso a mi abuela, lo abrí con curiosidad. ¿Qué habría allí dentro? Dentro del monedero de una mujer que a penas salía de casa a parte de hacer las compras necesarias, una mujer genial, muy servicial, nada presumida, conservadora y con un corazón enorme.

En el primer compartimento sólo había un billete de 20 euros. Hicimos unas gracias de si estaba pobre o no, algo divertido. Mis pensamientos cambiaron radicalmente en el momento que abrí el segundo compartimento, se me paró el corazón. Había una copia de su carné de identidad y una foto de mi abuelo, como siempre, serio. Mi mirada se centró en la fotocopia del DNI. En especial, en la firma de mi abuela. Mis ojos se llenaron de lágrimas que intentaba sostener y mi cabeza recibió en pocos segundos mil sentimientos completamente diferentes.

Mi abuela, esa mujer a quien tanto quiero y respeto; esa mujer que siempre me ha cuidado, me ha mimado, me ha escuchado, me ha querido y nos ha aguantado tantas cosas. Ella misma tenía una firma propia de una niña de tres años. Recordé que su vida había sido muy dura. Tuvo que dejar de estudiar de muy pequeña, a penas a la edad que tiene mi primo ahora, no me lo imagino trabajando como tuvo que hacer ella. A la vez, fue tan pequeña y tan mayor. No pudo disfrutar de una juventud como se merecía, con novios, juegos y nuestras triviales preocupaciones. Se encerró en una fábrica, de pie, todo el día. Cargando con un trabajo, una casa, una familia y un marido. ¡Dios, qué marido! No pudo estudiar, no pudo aprender a escribir ni a leer con soltura. Su vida fue encarrilada en una vía de tren de la cual nunca tuvo la oportunidad de salir.

Miraba y miraba su firma, se me llenaban los ojos de unas lágrimas frías y a penas podía respirar. Vi como una vida puede ser forzada sin derecho a elegir. Me di cuenta de la suerte que tenemos hoy en día. Tenemos mucho que elegir, demasiado quizá. Tenemos tanta libertad que la desaprovechamos. Sólo nos quejamos de lo que tenemos, no nos conformamos, no aprovechamos nuestra suerte. ¿Qué harías si ahora hubiera un cambio en tu vida y tuvieras que seguir el camino recorrido por mi abuela? Como tanta otra gente ha tenido y tiene que soportar. Una vida sin elección, marcada y decidida por otros.

A Change is Gonna Come

A finals de maig vaig llegir que cap a l'octubre estrenarien la 4a temporada de Grey's Anatomy a USA. I durant aquests mesos de tant en tant se'm passava pel cap el desig de ser octubre i poder baixar-me de l'Emule els capítols el dia següent de ser emessos, ja sigui amb o sense subtítols!

Tot ha tornat a la normalitat just avui, quan he vist el primer capítol de la quarta temporada, amb sorpreses i personatges nous, amb l'intensitat d'emocions que caracteritza aquesta serie, si és que és tant bona com el primer capítol!

Aquí estem, ha començat el curs d'uni, el curs d'angles, l'activitat semi-rutinària, les festes universitàries, les escapades i les visites del coneguts de l'estiu. I cada setmana toca sessió d'anatomia.

Sinopsi del primer capítol (millor no llegir-la si encara has de veure la 3a temporada):

The long-awaited start to Season Four, "A Change is Gonna Come," promised not to disappoint, and it most certainly didn't. Just 17 days have passed since Cristina's wedding that wasn't. Today is the first day of being surgical residents for the fab four. Note that it's now the fab four. George, who must repeat his intern year because he failed his Step 3 exam, is now under the tutelage of Meredith.
Also, in an interesting twist, Lexie Grey, half-sister to Meredith, who memorably flirted with Derek at the bar in last season's finale, is Cristina's intern. It is also Callie's first day as chief resident, and it's pretty much the day from hell as Bailey is upset with the Chief for passing her over for that position, and extends her bitterness to Callie as well.

Chinaaaaaaaaaaaassssssssssssssssssssss!

Aquí us presento un resum fet per l'Emma, la meva China, robat del seu fotolog! És un intent de recapitular tots el fantàstics, immillorables i inolvidables moments que vam viure durant tot un curs, els Chinas del CAE1, guiats pel nostre John Paul!

Des de Sant Jordis vermells i blaus, sopars bascos, tonteries, fishings, canyes i moltes canyes i, sobretot, molta felicitat i molts riures!!!

Visca!!!! I que aquest any sigui igual o millor, tot i que hem de confesar que et trobarem a faltar, Antonio, i tu a nosaltres, of course!!!

El Josep!

D'on ve? On viu? Està casat? Va estar casat? Té família? De què treballa?.....

Fa anys que el veig pel carrer, Castellar sense ell seria diferent. És un home de carrer. Roba vella, res d'anar a la moda, amb barba, cabell descuidat, i sempre un cigarro a la boca. De tant en tant, el veus pels contanidors remenant, buscant quelcom útil.

Fins aquí, sembla la típica descripció d'un captaire, però no és ni de tros el que se't passa pel cap.

Ell és una persona que mai fa pudor, que sempre va neta, que mai està borratxa. Sempre la veus ni serie ni feliç, però quan es troba un bon veí que li parla, somriu d'una manera indescriptible. Sé que la meva iaia li dóna els paquets de cigarretes que troba per casa quan fa neteja d'algun armari. Ella diu que és molt bon home, que ningú sap on viu, però diuen que viu amb el capellà, perquè mai ha volgut anar a una casa per gent pobre, sempre s'ha volgut espavilar. Ningú sap si està casat, només que la seva mare va morir fa molt temps i que té una germana que ben poc se'n sap. Ell ajuda al capellà, s'encarrega de la petita associació on pots donar tot el que no vols i ho reparteixen per la gent pobre del poble.

Avui l'he vist ajudant a una senyora a portar la seva mare en cadira de rodes. La dona manava i ell conduïa.

Crec que es mereix una petita dedicatòria en el meu blog, perquè quan el veig em recorda com de bons, lliures, autosuficients, altruistes, generosos, amables... podem arribar a ser. Com es pot viure sense està lligat a la moda, al vici de viatjar, al de gastar, al de ser el primer en la promoció o de ser el millor...

Aquí teniu un dels personatges més macos del poble, una d'aquestes persones, que fan del poble el que és, preciós!

La Plaça del Diamant

ABANS, just acabats de fer a tota pressa perquè necessitaven un lloc on refugiar-se durant el bombardeig. Va ser continuu durant anys.
Sonava l'alarma i tothom corria a refugiar-se, ja venen els bombarders! Mai sabies si aquell dia la bomba apareixeria dins el teu menjador o el del veí.

Ja al cap d'uns mesos la gent no es molestava a sortir de casa al so de la sirena. Va arribar un punt que es confonien les sirenes de finalitzar-ne un i les de començar el següent. La gent estava cansada d'anar amunt i avall, preferien temptar a la sort.

ARA, envoltats d'entrades de vidre, nets i buits, amb olor humitat i goteres de les pluges de la setmana passada.

Els vint estudiants d'arreu d'europa entren per unes escales que s'estan florint. Escales i escales, a pocs metres comencen els passadissos que tenen parets amb forma de bancs. i on de tant en tant es troben un forat que representa "l'infermeria".

Allà, vestits i dinats sense manca de res, es passejaven pel que anys abans havien construït gent per tal de sobreviure, gent que potser no menjava durant dies i que se'ls hi passava pel cap "acabar" amb aquest patiment i passar a un "món millor".

He llegit, he après; he vist, he entès.

What's up?

"What's Up" by 4 Non Blondes



Una cançoneta recordant una gran companya de viatja per les terres dels Països Baixos.

Fugir???????????????

Arribava tard, uns 20 minuts. I encara estava assentada a l'autobús.
Última parada del poble, des de la finestra vaig veure la gent que s'esperava per entrar. Ell va entrar i va seure davant meu, era un noi, un nen. Després d'entrar tres persones, va entrar una noia molt maca, pijeta. En un principi ell no la va reconèixer, però només uns segons van ser necessaris pq ell s'aixequés a saludar-la. Van seure un davant de l'altre i van començar una conversa d'aquelles típiques que tens quan fa molt temps que no veus un antic company de classe.

Ella: Com va?
Ell: Bé, tu?
Ella: Tot molt bé -va dir somrient.- Què estàs fent ara?
Ell: Dons mira, ara ho tinc tot molt complicat. Marxo d'aquí, a algun lloc, on em donguin lloc on dormir, menjar i pugui treballar. No sé, qualsevol cosa. Potser pescador.
Ella: Ah, que t'agrada i vols ser pescador?
Ell: No perquè m'agradi pescar, sinó pq qualsevol cosa és millor. Sé que no és bo fugir, però ho he de fer. -Ell veu que ella no l'entén, és fàcil criticar els que fugen, però és difícil donar un pas així-Bueno tinc un amic que ja fa temps que diem d'anar a viure junts, ja tenim el pis triat, però necessito pasta, ja saps la pasta és sempre molt important. -Ell necessitava parlar, explicava tot el que sentia sense que ella digués paraula, però es mostrava un gran interrogant amb la seva mirada perplexa- De fet ja fa temps que vivim junts, bueno, a casa els seus pares, em diuen el fill adoptat.-li apareix un somriure.
Ella: Ah.
Ell: És que amb els meus pares no estic bé, no puc més, no és bo fugir, però ho he de fer. Marxo, nessacito marxar.

...............
Ell: Bueno, aquí baixo jo.
Ella: Que vagi super bé.
Ell: Cuida't. Déu

Ella és va quedar mirant el no res per la finestra, ves a saber què pensava, però la seva expressió estava plena de sentiments, potser pena, potser enveja, potser incomprensió.

I mentre marxava sonava:

RaTaTouiLLe!!!

Entres al cine a veure una pel·lícula de dibuixos animats de Disney i surts havent vist una pel·lícula d'una història encantadora protagonitzada perdibuixos animats.

Casualment el dia abans havies preguntat que era Ratatouille, un nom conegut des de fa dos mesos gràcies a la tant coneguda pel·lícula de dibuixos. Un francès ja t'havia comentat que era un saltejat de verdures.

Ja portaves tres dies per terres franceses i aquella nit arribava el seu pare. Inesperadament et trobes amb un home de negocis que té per afició CUINAR. Un francès d'orígens vietnamites que, ja retirat, es passa gran part del seu temps a la cuina preparant noves receptes. Receptes que tota la família es veu forçada a provar.

Tot asseguts a taula, arriba el tant esperat Ratatouille. La primera impressió que et passa pel cap era aquell saltejat de la teva mare que fa tot sovint en el Wok, sí, era només una PRIMERA impressió. Quan el proves veus que no s'assembla, que és un plat deliciós i ben sencill. Casolà, com molt bé el defineixen a la pel·lícula.

Tot un plaer provar-lo de mans d'un cuiner francès.

The Wizard Of Oz!

Farà dues setmanes estàvem les tres tontetes fent el vago al sofà quan vam començar a comentar pel·lícules, grans clàssics... i va sortir el nom de The Wizard Of Oz. Jo no l'havia vist mai i era algu que tenia pendent, així que me la va deixar i just ara l'acabo de veure, als meus 21 anyets! :)

Deixant de banda opinions, crítiques i moralitats, he de comentar el que realment m'ha sorprès ha sigut veure tants nans actuant. La primera impressió, al veure'ls traient el cap entre les flors, ha sigut pensar que eren nens petits, però poc després ja he vist que era impossible la idea i he començat a fixar-me en les faccions de la cara i els seus moviments. Amb tots els respectes he de dir que són curiosos. No he pogut evitar parar la pel·lícula i començar a buscar informació. He trobat aquest escrit:

...En efecto, la avalancha de enanitos de El Mago de Oz pudo haber descubierto un filón. Sin embargo, como el resto de sus compañeros, Maren tuvo que conformarse con las pocas oportunidades que la industria daba -y sigue dando- a los actores pequeños, hasta acabar relegado a la publicidad (fue uno de los Little Oscar, la mascota de la compañía salchichera Oscar Mayer). "Lo que pasa es que los directores no tienen imaginación", dice al respecto Emilio Gavira, uno de los marcianitos-revelación de El milagro de P.Tinto. "El guión no tiene que especificar que para un papel se requiere a un enano o a un gigante. ¿Es que no puede haber un fontanero que mida menos de un metro? Hay que ver simplemente a la persona", inquiere, y concluye asegurando que el público es mucho más imaginativo que los realizadores y que está más abierto a lo que se le ofrece. Y si no, que se lo pregunten a Linda Hunt, una actriz que se codea con los grandes y que, encima, consiguió con su 1,45 metros. el Oscar por su interpretación del periodista chino en El año que vivimos peligrosamente.

Aunque tratados mayormente como muñecos o mascotas exóticas de corte cómico y voz pitufil, los actores pequeños siguen creciéndose...

FireWorks & Abramovich?¿?¿?

Una nit d'estiu. Passejant per La Croisette, Cannes. Mirant com els francesos i els italians caminen amb els seus millors vestits de temporada. Veient petits espectacles de pintura o música típics de la Rambla. Trobant botigues de gelats "italians" cada dos passes.

De cop, quan ja arribàvem al final del passeig escoltem l'esclat d'un petard. I asseguts vam observar durant deu minuts l'espectacle.

Durant l'estiu es celebra un concurs pirotècnic mundial a Cannes, però per aquella nit no hi havia cap concursant programat.

Avui, dos dies després m'arriben veus de que el castell de focs era per celebrar un aniversari, l'aniversari de Roman Abramovich, del qual jo no en sabia res. Al buscar per internet he trobar la gran i útil wikipedia, que diu així:

Roman Arkadyevich Abramovich is a Russian oil billionaire and the main owner of private investament company Millhouse Capital, referred to as one of the Russian oligarchs. According to the 2006 Forbes magazine, as of 13 Febrary 2006, he had a net worth of $18.2 billion, and according to Russian Finance magazine, as of January 2007, his fortune was $21.0 billion.

També conegut com un soci potencial del Chelsea. Cal remarcar que aquest bilionari s'ho ha guanyat, tot i que no se sap si a les bones o a les dolentes.

Increïble com es poden arribar a guanyar tants bilions d'euros, és una cosa que supera la meva imaginació, el meu sentit comú!

RemAkE

No estic gens d'acord en que grans pel·lícules de països preciosos amb presupostos moderats siguin deformades en un procès de comercilització i en un intent de fer veure que els americans poden arribar a fer bones pel·lícules.

Fa dos anys vaig veure "Deliciosa Marta", una pel·lícula encantadora, preciosa, tendre, real, propera... increïble! Fa un any vaig llegir un reportatge que deia que la senyora Catherin Zeta-Jones seria la protagonista del remake de la pel·lícula. Ja en aquell moment ho vaig trobar vergonyós. No sé, m'ho vaig pendre com una cosa personal (serà perquè la protagosnista es diu Marta :P) I ahir, al Cines Imperial, vaig veure el gran cartell de la senyoreta i el senyoret, dos prototips de l'estil americà! Indignant!

Potser estar molt ben dirigida, una gran actuació per part dels actors, gran vestuari... però mai serà el mateix, perquè no és més que una CÒPIA americana. Tot i que cal comentar que el director mateix ja no és americà, però sí la producció, la manera de comercialitzar-la i tota la parafernàlia que la rodeja, que no té punt de comperació amb l'original.

Hi ha moltes pel·lícules que potser son remakes i no ho arribaré a saber mai. Però ara que ho sé del cert, puc fer la meva petita reinvidicació.

Cicatrius

Fa tres setmanes, mentres estaves fent el tonto, et vas clavar el que en diuen "un cos estrany" al palmell de la mà esquerra. Després de que varies persones t'ho recomencin, decideixes anar al CAP a mirar-t'ho.

A recepció, unes noies molt amables et diuen que passis a la sala d'espera, que ja et cridaran des de la porta 7. Al cap de gairebé una hora sents el teu nom, t'aixeques i camines cap a la porta. La sorpresa arriba quan obres la porta de la consulta i veus el tan reconegut Doctor Tarragó. Un metge amb molt renom a la ciutat. Personalment el consideres un imbècil, prepotent, cregut, poc atent, egocèntric i capullo. Sí, un estúpid que ja et va desgraciar un cop: després de tres llargues operacions, et va deixar de record una cicatriu horrible. Estaves davant de l'últim metge que desitjaries que et tornés a intervenir. Allà davant amb el seu somriure prepotent, saludant-te. Ja no s'enrecordava d'aquell desastre, ja feia més de 10 anys.

Ell ja fa anys que no ho recorda i tu no hi has deixat de pensar.

Aquella cicatriu que et va marcar durant la teva adolescència, que no et deixava anar a la piscina, anar a la platja o posar-te segons quines samarretes; aquella cicatriu que durant uns anys va convertir-se es un condicionant de les teves decisions i la causa de grans complexes.

Les cicatrius són marques que sempre formaran part de la teva pell, del teu cos i, molt probablement, dels teus records. Marques que afecten tant físicament com mentalment. Una cicatriu pot ser petita o gran, maca o lletja, però darrera de la seva part visible, queda la part més important, la cicatriu que et queda en el teu interior i que et marca la teva vida.

"yOuNG fOlKs"

De nou, m'he cansat d'anar al blog d'una altra persona per escoltar una cançó! Aquesta és una cançó que m'anima, és molt maca. De pas us poso el videoclip que és molt graciós i m'encanta!!!

"Young Folks" by Peter, Bjorn & John, tres suecs peculiars.

Per alguns és la cançó del seu estiu, cada u tindrà els seus motius... Hi ha cançons d'estiu, cançons d'esperiències... Tothom té una cançó que li marca un estiu, una experiència, una història?

Flores de Bach

Las Flores de Bach son una serie de esencias naturales utilizadas para tratar diversas situaciones emocionales, como miedos, soledad, desesperación, estrés, depresión y obsesiones. Fueron descubiertas por Edward Bach entre los años 1926 y 1934.

Su teoría era que las enfermedades físicas tienen un origen emocional, y que si los conflictos emocionales subsisten por mucho tiempo, la enfermedad del cuerpo empieza a aparecer, Sin embargo, al restaurar el equilibrio emocional se resuelve la enfermedad física.

Holly, Acebo: Celos, desconfianza, envidia, odio y rencor. Carece de compasión. Para quienes necesitan amor.

Impatiens, Impaciencia: Soledad de quien no puede estar acompañado porque marcha de prisa. Impaciencia. Irritabilidad.

Elm, Olmo: Abrumado por sus responsabilidades. Piensa que no es capaz de cumplirlas.

Scleranthus, Scleranthus: Indecisión entre dos extremos opuestos.

Walnut: Nogal: Indecisión para iniciar etapas nuevas o manejar situaciones difíciles.

Remedio de Rescate, Rescue Remedy: Es un remedio compuesto, pero debe considerarse como singular, preparado con 5 esencias florales: Cherry Plum + Clematis + Star of Bethlehem + Rock Rose + Impatiens