No estic gens d'acord en que grans pel·lícules de països preciosos amb presupostos moderats siguin deformades en un procès de comercilització i en un intent de fer veure que els americans poden arribar a fer bones pel·lícules.Fa dos anys vaig veure "Deliciosa Marta", una pel·lícula encantadora, preciosa, tendre, real, propera... increïble! Fa un any vaig llegir un reportatge que deia que la senyora Catherin Zeta-Jones seria la protagonista del remake de la pel·lícula. Ja en aquell moment ho vaig trobar vergonyós. No sé, m'ho vaig pendre com una cosa personal (serà perquè la protagosnista es diu Marta :P) I ahir, al Cines Imperial, vaig veure el gran cartell de la senyoreta i el senyoret, dos prototips de l'estil americà! Indignant!
Potser estar molt ben dirigida, una gran actuació per part dels actors, gran vestuari... però mai serà el mateix, perquè no és més que una CÒPIA americana. Tot i que cal comentar que el director mateix ja no és americà, però sí la producció, la manera de comercialitzar-la i tota la parafernàlia que la rodeja, que no té punt de comperació amb l'original.
Hi ha moltes pel·lícules que potser son remakes i no ho arribaré a saber mai. Però ara que ho sé del cert, puc fer la meva petita reinvidicació.
1 comentari:
Amb això crec que abans de còrrer a veure la pel·lícula al cinema, doncs ja quan vaig veure el thriller vaig pensar que podria estar bé, aniré al videoclub per trobar la versió original. Gràcies per la informació Marta.
Publica un comentari a l'entrada