La Plaça del Diamant

ABANS, just acabats de fer a tota pressa perquè necessitaven un lloc on refugiar-se durant el bombardeig. Va ser continuu durant anys.
Sonava l'alarma i tothom corria a refugiar-se, ja venen els bombarders! Mai sabies si aquell dia la bomba apareixeria dins el teu menjador o el del veí.

Ja al cap d'uns mesos la gent no es molestava a sortir de casa al so de la sirena. Va arribar un punt que es confonien les sirenes de finalitzar-ne un i les de començar el següent. La gent estava cansada d'anar amunt i avall, preferien temptar a la sort.

ARA, envoltats d'entrades de vidre, nets i buits, amb olor humitat i goteres de les pluges de la setmana passada.

Els vint estudiants d'arreu d'europa entren per unes escales que s'estan florint. Escales i escales, a pocs metres comencen els passadissos que tenen parets amb forma de bancs. i on de tant en tant es troben un forat que representa "l'infermeria".

Allà, vestits i dinats sense manca de res, es passejaven pel que anys abans havien construït gent per tal de sobreviure, gent que potser no menjava durant dies i que se'ls hi passava pel cap "acabar" amb aquest patiment i passar a un "món millor".

He llegit, he après; he vist, he entès.