El Josep!

D'on ve? On viu? Està casat? Va estar casat? Té família? De què treballa?.....

Fa anys que el veig pel carrer, Castellar sense ell seria diferent. És un home de carrer. Roba vella, res d'anar a la moda, amb barba, cabell descuidat, i sempre un cigarro a la boca. De tant en tant, el veus pels contanidors remenant, buscant quelcom útil.

Fins aquí, sembla la típica descripció d'un captaire, però no és ni de tros el que se't passa pel cap.

Ell és una persona que mai fa pudor, que sempre va neta, que mai està borratxa. Sempre la veus ni serie ni feliç, però quan es troba un bon veí que li parla, somriu d'una manera indescriptible. Sé que la meva iaia li dóna els paquets de cigarretes que troba per casa quan fa neteja d'algun armari. Ella diu que és molt bon home, que ningú sap on viu, però diuen que viu amb el capellà, perquè mai ha volgut anar a una casa per gent pobre, sempre s'ha volgut espavilar. Ningú sap si està casat, només que la seva mare va morir fa molt temps i que té una germana que ben poc se'n sap. Ell ajuda al capellà, s'encarrega de la petita associació on pots donar tot el que no vols i ho reparteixen per la gent pobre del poble.

Avui l'he vist ajudant a una senyora a portar la seva mare en cadira de rodes. La dona manava i ell conduïa.

Crec que es mereix una petita dedicatòria en el meu blog, perquè quan el veig em recorda com de bons, lliures, autosuficients, altruistes, generosos, amables... podem arribar a ser. Com es pot viure sense està lligat a la moda, al vici de viatjar, al de gastar, al de ser el primer en la promoció o de ser el millor...

Aquí teniu un dels personatges més macos del poble, una d'aquestes persones, que fan del poble el que és, preciós!