De nou, m'he cansat d'anar al blog d'una altra persona per escoltar una cançó! Aquesta és una cançó que m'anima, és molt maca. De pas us poso el videoclip que és molt graciós i m'encanta!!!
"Young Folks" by Peter, Bjorn & John, tres suecs peculiars.
Per alguns és la cançó del seu estiu, cada u tindrà els seus motius... Hi ha cançons d'estiu, cançons d'esperiències... Tothom té una cançó que li marca un estiu, una experiència, una història?
Las Flores de Bach son una serie de esencias naturales utilizadas para tratar diversas situaciones emocionales, como miedos, soledad, desesperación, estrés, depresión y obsesiones. Fueron descubiertas por Edward Bach entre los años 1926 y 1934.
Su teoría era que las enfermedades físicas tienen un origen emocional, y que si los conflictos emocionales subsisten por mucho tiempo, la enfermedad del cuerpo empieza a aparecer, Sin embargo, al restaurar el equilibrio emocional se resuelve la enfermedad física.
Holly, Acebo: Celos, desconfianza, envidia, odio y rencor. Carece de compasión. Para quienes necesitan amor.
Impatiens, Impaciencia: Soledad de quien no puede estar acompañado porque marcha de prisa. Impaciencia. Irritabilidad.
Elm, Olmo: Abrumado por sus responsabilidades. Piensa que no es capaz de cumplirlas.
Scleranthus, Scleranthus: Indecisión entre dos extremos opuestos. Walnut: Nogal: Indecisión para iniciar etapas nuevas o manejar situaciones difíciles.
Remedio de Rescate, Rescue Remedy:Es un remedio compuesto, pero debe considerarse como singular, preparado con 5 esencias florales: Cherry Plum + Clematis + Star of Bethlehem + Rock Rose + Impatiens
Estava a la pista de ball en un pub de la mala mort quan de cop se sent una cançó d'aquelles que et fan aparèixer un somriure imborrable a la cara, una cançó que et porta molts records, records del que estava passant just fa un any... les nits a Liquid i les xapucilles de festetes a Students Union, jejeje!
La teva cançó... que quan sonava tots et buscaven, per veure com et movies, com ballaves, una cançó amb història que et feia ser la reina de la pista! Una cançó que feia que oblidessis tot el que t'envoltava i et deixis anar... i d'aquí que els tontets s'enriguessin de tu i les teves "flipades" (amb raó :P)!!
Un nen que no té ni 12 anys, s'ha de preocupar tan dels sentiments d'amor? de les noies? del físic? i posar una foto com aquesta en el seu blog? tenir blog?
Altes hores de la nit, quan ja no pots més, però tampoc tens ganes d'anar a dormir, quan llegeixes blogs, mires fotos, escoltes música i remenes emails i cartes de fa anys. Trobes una cosa curiosa, el primer email de la teva compte d'email actual, un email de fa just 4 anys, escrit pel que va ser un gran amic molt important en el seu moment, un email que conté un arxiu que tu mateix vas escriure:
Hay muchas palabras dichas y por decir en este mundo, pero de todas ellas pocas son sinceras.
- Ahora te pido un favor: Escúchame con el corazón. - Déjame terminar y lo entenderás. - Lo primero que te diré es lo más importante, y a su vez, lo más sincero: TE QUIERO. - No t’enfades! No te vayas! Perdóname! Escúchame! - No te conozco mucho, pero sé como reaccionas en estos casos. Y no quiero que conmigo sea igual, créeme. - Sé que tu a mí no me quieres, ni siquiera sé si me tragas. Sí sé algo, lo que yo siento cuando estoy contigo, lo que me alegra oír un mimo con tu voz, y a la vez, lo que me entristece que me digas el mínimo desprecio. -Sé que parece raro, pero nunca supe dominar mi corazón, más bien lo contrario. Él me domina. Te escogió y ahora no sales de mi cabeza, no puedo dejar de pensar en ti. -No te pido que me quieras, aunque no te negaré que me gustaría. Hace una semana, llegué a pensar que mi gracia hacia a ti, era correspondida. Ay, que ingenua! -Ahora recordando, cuando por fin me di cuenta de que conmigo nada, es cuando más te he empezado a querer o a obsesionarme contigo, cosa que me hace hundir en la tristeza de no ser correspondida. -Entraste como protagonista de mis historias. Todas y cada una de ellas, te tenían como centro de la trama. Y si quieres saber de que iban, una gran cantidad, eran historias de confianza, de amistad, entre tú y yo. -Te diría tantas cosas, pero a la vez, las veo palabras despreciadas, sin sentido, por lo que prefiero dejarlo en una simple frase, deseando que todo esto no haya sido en vano.
“Perdóname por quererte, pero es lo que siento y no puedo evitarlo”
Ja fa un any que un grup d'espanyols i francesos van compartir el que seria la introducció a l'Erasmus... En tots els sentits! Classes poc útils, festa, alcohol, parlar, o ben dit, xapurrejar anglès, fer amics i passar-ho molt molt bé!
No és tractar de viure del passat, com molt bé em van dir, això fa mal i no et deixa viure el present, però sí que és bo recordar moments mErAvEllosos... on vas viure EXPERIÈNCIES genials i on vas apendre EN TOTS ELS SENTITS!
Dues setmanes, 9 dies, 25 hores, 1600 minuts... preciosos, on s'après una nova llengua. Gent l'ha estudiat a l'institut, altres com a tercera llengua a horari extraescolar, però aquí com a idioma d'estiu :P Potser per recordar vells contactes d'un país francès? Non! En poc temps s'ha conegut gent molt maca i una professora meravellosa, que t'ensenya, no perd el temps, t'ajuda, t'entén, et fa riure... t'ensenya francès, geografia, cultura, història...tout!!
Algú va dir: "Jo Vull ser com tu de gran".
Un idioma que a molts no els hi agrada, aquí no massa fins fa dues setmanes, fins que es topa amb una persona que estima una cosa i que al ensenyar-la, ensenya a apreciar-la, a voler-la conèixer millor... a estimar-la.
S'ha acabat, de moment!!!
Els alumnes miraven el foli, un foli en blanc amb unes lletres negres que no es veien del tot bé. Al observar-les, podies veure un seguit de paraules que no entenies, però que al so de la música et transmetien molts sentiments, entre ells una sensació com de tristesa i incertesa. Elles estaven pensatives, miraven els folis intentant aprendre, entendre... i somiaven. Ell estava mirant el terra probablement pensant a que jugaria a l'arribar a casa i ELLA estava amb la mirada perduda fent veure que seguia la cançó, gaudint de la música i alhora probablement pensant en coses que mai explicarà.
Et coneixen de tota la vida, van ser millors amics teus en un temps passat i ara els veus de tant en tant. Ja no comparteixen el teu dia a dia, ja no saben que et passa pel cap cada dia, les bromes dels cafès, les teves preocupacions trivials, els teus caps de setmana ni els teus últims ligues. Els veus un cop cada no sé quants dies.
És una retrobada estranya, sembla que us heu distanciat, que només quedeu per posar-vos al dia de les vostres vides, simplement per fer el xefarder, per quedar bé, com diuen " per no perdre el contacte"...
Si penses això ja pots marxar!
És una retrobada estranya, sí, per suposat. Però ells et coneixen més que ningú, han passat més de 12 anys al teu costat, saben com erets i com ets. Potser no saben que et lies amb tres cada dissabte, però saben qui et va trencar al cor. Podeu estar estirats al sofà tota la tarde i estar de conya. No compartiu les mateixes bromes, no penseu igual, heu canviat moltíssim, sou de mons diferents, però vau crèixer junts i això dóna una unió molt dificil de trencar! Al principi sempre es raro, expliques com va amb els tius, els estudis, els examens, que vols fer a l'estiu, bla bla bla... Però no passa mitja hora que et ja et fan sentir com a casa, envoltada de gent encantadora!
A la última Hora Golfa Del Conte, l'Hèctor va donar veu a aquest meravellós article que porta per títol "L'aire que respirem". Aquí us escric un petit trocet de la part final:
De tot el que he vist, m'ha impressionat un cartell que es repeteix en diverses zones de la plaça. Fa referència al fum blanquinós que cobreix la part baixa de Manhattan, du per títol "Notícies dels desapareguts" i diu aixií: "Molts desapareguts no els trobarem mai. ¿Saps on són? Tu els respires, han incinerat els morts. Tu n'estàs respirant les cendres." Després d'un punt i apart, continua: "Els alemanys, que no van fer res per prevenir l'assassinat d'onze milions de persones als camps de concentració, respiraven i ensumaven el mateix que tu ara. ¿Faràs el mateix qeu ells? ¿T'estaràs amb les mans plegades? Els alemanys van apendre la lliçó i ara són membres del món lliure. L'islam no és l'enemic. S'ha de distingir entre els musulmans i els que fan servir l'islam per justificar l'odi i l'assassinat". Penúltim paràgraf: "No vull que cap família passi pel que passa la meva. La meva àvia té por que el seu nét fos encara conscient mentre cremava fis la mort. Encara que li diem que no, que en aquell moment ja deuria estar incoscient, la veritat és que no ho sabem." I acaba: "Recorda què estàs respirant. Actua en conseqüència."
Pel que diuen, l'Avril Lavigne s'ha deixat portar per lo comercial. El seu últim single és brutalment comercial, alguns dels seus fans diuen que és rollo Cristina Aguilera, amb coreografies i cursilades, que ha perdut part de la seva identitat... Bla bla bla!!!!
A mi m'encanta, potser no és la seva millor cançó, potser jo no entenc de música, però m'encanta la cançó, el videoclip, la lletra, el seu significat... Tot!!!
Aquesta cançó parla d'algu que passa cada dia. Avui en dia, els joves fan això, per desgràcia. Digueu que no! Digueu que moltes ties no fan això i que les que no ho fan no tenen por de les altres ties. Digueu-me que els tius no es deixen portar a la mínima, que són forts i que les putes temptacions no els fan perdre el cap. Digueu-me que, en general, la majoria de ties no han somiat en que aconseguien fer el que l'Avril fa. Qui pugui que ho digui!!!
Per sort, no tothom és igual, però hi ha una gran majoria, i he de dedicar aquest videoclip a la majoria, aquells que no són perfectament bons, que es deixen portar per les temptacions o que somien en saber temptar.
Dedicar-ho també a totes aquelles noies que accepten haver-ho fet, o simplement pensat... i a totes les putes, que ho fan només per tocar els ous!
Una pel·lícula meravallosament fantàstica. No hi ha proutes paraules per descriure com és, que et fa sentir, quin és el seu darrera fons... simplement la pots mirar. O bé et quedes indiferent o bé l'entens.
Elsita esto va por ti, porque cada vez que pienso en esta película, me acuerdo de ti. De lo buena, guapa, preciosa que eres y tu buen gusto...!!! Jejejeje!
Estava assentada en una cadira de fusta. Cada cop que movia les cames, o un peu, la cadira feia un soroll fort i semblava que s'anés a trencar.
Elles parlaven, compartien sentiments, sensacions, pensaments, coses del dia a dia... S'entenien perfectament. Una estava passant per lo que l'altre havia passat 20 anys abans: "T'escolto i em sento a mi mateixa parlant fa 20 anys, t'entenc"
Jo només observada dues dones, que eren igual que totes les dones i, alhora, diferent. Compartien una cosa que poca gent pot entendre, perquè els que no la compartim segur que no l'entendrem i alguns que la comparteixen estan en un pou negre i tampoc són capaços d'entendre-la.
Elles quan explicaven el que els hi passava, com els hi havia canviat la vida, com pensen ara i com pensaven abans, la reordenació de les seves prioritats, el fet de dir el que pensen, el fet de viure l'avui i tenir por al que passarà demà... Unes paraules que les dues oients que no participàvem en el diàleg l'únic que fèiem era meravellar-nos i aprendre, aprendre de gent que només escoltant-la dues hores, t'ensenyen molt més que gent amb qui vius dia a dia. Ja que elles per circumstàncies pos desitjables han donat un pas endavant, obtenint una perspectiva de la vida que a nosaltres ens costa arribar-hi, si és que hi arribem algun dia.
Es podrien repetir mil frases realment importants, frases que realment afecten psicològicament, però pel que fa la finalitat de la visita, cal recalcar aquesta:
"Hi ha gent dolenta, hi ha gent bona, nosaltres dues som fantàstiques, això és el que has de pensar, perquè això és el que som"
Hi ha molta gent que estudia anglès, hi ha moltes classes, molts alumnes i molts professors, però cap és igualable a la encantadora classe de CAE1 de Sabadell... on hi trobeu el que anomenarem com "El trío Lalala" format per:
Mister B: un projecte d'home impressionantment egcèntric i cregut. El qual s'autoanomena Mister A. No deixa de ser una il·lusió deguda a la seva ceguesa davant la realitat de la vida.
Miss Finishing: una noieta que quan va néixer el primer que va fer en comptes de plorar va ser tirar-li la canya al doctor, el qual va renunciar a la seva professió de per vida.
Miss Smile: un somriure traïdor que és la porta de sortida de milers i milers de paraulotes. Una boca que desborda males paraules i que porta pel mal camí als seus companys d'equip.
Estàs estudiant a la biblioteca de l'UPC, ple de gent, la tensió està l'ambient,en poques hores totes les cadires estaran buides i per fi, descansaran de la pressió que se els hi acumula en època d'exàmens! Tu, cansat d'estudiar, que ja no saps que mirar-te, t'aixeques i fas una ullada a les pel·lícules que es poden agafar, totes les exposades a primera vista són espanyoles i la teva intenció es aprendre anglès, així que no en veus cap que t'agradi... després d'unes quantes voltes veus una pel·lícula a baix de tot que es diu "En el nombre del padre", mires que es de parla anglesa i al llegir l'argument et crida l'atenció. Arribes a casa i aquella mateixa nit necessites mirar-la!
Una pel·lícula increïblement preciosa! Que fa posar-te els sentiments a flor de pell! Està basada en fets reals, el que fa que et posis encara més a la pell dels personatges i que et replantegis alguns dels defectes dels humana i lo injust i cabron que es pot arribar a ser.
A l'acabar decideixes investigar una mica sobre el seu director: Jim Sheridan. Per mi, un gran director, amb altres grans obres com "En Amèrica", "El prado", "The Boxer"... un irlandès que tot i haver estudiat i residit a USA, segueix estimant, apreciant i donant a conèixer la historia de la seva terra natal!
Hi ha un vídeo de Bono que és boníssim, amb unes imatges i una música que m'encanten. És la banda sonora de la pel·lícula! Us posaria el vídeo, però no es pot (Embedding disabled by request) així que us deixo el link:
Després d'un examen que et deixa exhaust, ja sigui més per la pressió psicològica que et crea que no pas pel nivell de dificultat, et seus al tren i amb la ment en blanc escoltes .....
Ahir va ser un dia dur per molts nens, especialment pels que fan 6è de Primaria, 4rt de Secundaria, 2on de Batxillerat! Aquests cursos que l'últim dia és dur. Gent que porta anys al teu costat, et deixa i allunya el seu camí del teu!
Aquells dies en que et ve una de les millors amigues i et dia que marxa, i això es traduirà en no veura-la més d'un cop per any en els pròxims 3 anys i poca cosa més! Dies que vols fer fotos de grup! Dies quan les llàgrimes s'escapen dels ulls sense demanar-te permís! I sí, sap greu, tot i que a vegades t'alegris de que aquell/a capullo/a marxi d'una puta vegada i et deixi d'amargar la teva infantesa! :P
Sempre tindreu el que heu viscut junts i sabem que sempre vindran noves persones maravelloses per ser els teus amics!
Una fotito de fa molts molts anys! Quins records!
Un petó per tots els nens que ho vam patir!
Un petó per l'Ana, l'Eli, la Montse, l'Ori, l'Almudena, l'Ignasi, el Gerard, la Marina, la Reme, la Mari, el Kiri, l'Albert, l'Edu, l'Adri.... Com hem canviat!!!
Síííííííííí! Perquè és el seu dia, el teu dia i el meu dia, perquè és el dia de tots, el nostre dia que el vivim com volem i triem el que fem! Perquè avui és avui, i és temps de viure i disfrutar el dia a dia. Perquè avui nomès és avui i no sabem si demà serà un avui.
Observava les teves mans, fermes, segures, fortes, morenes, ungles tallades, amb experiència i aventures reflexades en cada una de les teves cicatrius.
La teva manera d'escriure era tranquil·la, agafaves el boli amb seguretat i alhora amb suavitat.
Mirant les teves mans, veia el teu esperit aventurer, les teves ganes de fer coses noves, l'emoció a l'explicar històries. Només observant com movies el boli sobre el paper es veia que ets tranquil, i alhora actiu, sense ràbia i força honest!
T'observava escrivint i estava veient la teva ànima a través de les teves mans!
