Dues setmanes, 9 dies, 25 hores, 1600 minuts... preciosos, on s'après una nova llengua. Gent l'ha estudiat a l'institut, altres com a tercera llengua a horari extraescolar, però aquí com a idioma d'estiu :P Potser per recordar vells contactes d'un país francès? Non! En poc temps s'ha conegut gent molt maca i una professora meravellosa, que t'ensenya, no perd el temps, t'ajuda, t'entén, et fa riure... t'ensenya francès, geografia, cultura, història...tout!!
Algú va dir: "Jo Vull ser com tu de gran".Un idioma que a molts no els hi agrada, aquí no massa fins fa dues setmanes, fins que es topa amb una persona que estima una cosa i que al ensenyar-la, ensenya a apreciar-la, a voler-la conèixer millor... a estimar-la.
S'ha acabat, de moment!!!
Els alumnes miraven el foli, un foli en blanc amb unes lletres negres que no es veien del tot bé. Al observar-les, podies veure un seguit de paraules que no entenies, però que al so de la música et transmetien molts sentiments, entre ells una sensació com de tristesa i incertesa. Elles estaven pensatives, miraven els folis intentant aprendre, entendre... i somiaven. Ell estava mirant el terra probablement pensant a que jugaria a l'arribar a casa i ELLA estava amb la mirada perduda fent veure que seguia la cançó, gaudint de la música i alhora probablement pensant en coses que mai explicarà.
2 comentaris:
comparteixo la teva opinió. M'he enamorat de l'idioma en qüestió de pocs dies i és que és genial. Espero que el seguexis aprenent i que no quedi simplement com un curset d'estiu.
muakkkk
Esperem!! :P
Si és que si no són els francesos, és el francès! :)
Muak
Publica un comentari a l'entrada