Et coneixen de tota la vida, van ser millors amics teus en un temps passat i ara els veus de tant en tant. Ja no comparteixen el teu dia a dia, ja no saben que et passa pel cap cada dia, les bromes dels cafès, les teves preocupacions trivials, els teus caps de setmana ni els teus últims ligues. Els veus un cop cada no sé quants dies.
És una retrobada estranya, sembla que us heu distanciat, que només quedeu per posar-vos al dia de les vostres vides, simplement per fer el xefarder, per quedar bé, com diuen " per no perdre el contacte"...
Si penses això ja pots marxar!
És una retrobada estranya, sí, per suposat. Però ells et coneixen més que ningú, han passat més de 12 anys al teu costat, saben com erets i com ets. Potser no saben que et lies amb tres cada dissabte, però saben qui et va trencar al cor. Podeu estar estirats al sofà tota la tarde i estar de conya. No compartiu les mateixes bromes, no penseu igual, heu canviat moltíssim, sou de mons diferents, però vau crèixer junts i això dóna una unió molt dificil de trencar! Al principi sempre es raro, expliques com va amb els tius, els estudis, els examens, que vols fer a l'estiu, bla bla bla... Però no passa mitja hora que et ja et fan sentir com a casa, envoltada de gent encantadora!
No és el mateix, però és!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada