Estàs netejant la cuina. Aguantes uns plats a la mà per guardar-los al seu lloc i, de cop, la mà perd força i cauen al terra.
Això no és tot, ja portes temps, parlem de mesos, que sense fer res concret, les cames i les mans se t’adormen, notes com si no les dominessis, sents un formigueig.
Vas néixer fa 21 anys, la teva vida ha sigut totalment atípica. Res de família perfecte, res de pares junts fins a la mort, res de vida fàcil, però ho has superat, estàs bé.
T’estimen, i el més important, has trobat l’amor de la teva vida, la persona amb la que somiaves de ben petita, aquell príncep blau que et fa feliç el dia a dia, que donaria la vida per tu. Fa uns mesos ell va donar un gran pas, demanar-te per casar-vos. Un dels teus somnis que es farà realitat en nomès 5 mesos.
A part, tens una feina que t’agrada, et realitza i t’hi sents molt a gust amb els teus companys. Ja només queda comentar que tens uns quants amics, ja sabem que vol dir això, no esperis massa d’ells, però els tens.
Ets feliç, tens tot el que vols!
Però ara bé un cop fort. Potser tot anava massa bé.
Desprès de que et caiguessin els plats vas anar al metge de capçalera, i amb molt bon criteri et va enviar directament a fer-te un TAC. No era un bon auguri aquest anàlisis, però era el millor per aturar el pitjor el més aviat possible.
Sents que tot això no va bé, que alguna cosa va malament, però ja diuen: l’esperança és lo últim que es perd!
Vas a buscar els resultats al metge i et diuen que tens unes plaques al cervell, inici de EM...
Què faries?
Això no és tot, ja portes temps, parlem de mesos, que sense fer res concret, les cames i les mans se t’adormen, notes com si no les dominessis, sents un formigueig.
Vas néixer fa 21 anys, la teva vida ha sigut totalment atípica. Res de família perfecte, res de pares junts fins a la mort, res de vida fàcil, però ho has superat, estàs bé.
T’estimen, i el més important, has trobat l’amor de la teva vida, la persona amb la que somiaves de ben petita, aquell príncep blau que et fa feliç el dia a dia, que donaria la vida per tu. Fa uns mesos ell va donar un gran pas, demanar-te per casar-vos. Un dels teus somnis que es farà realitat en nomès 5 mesos.
A part, tens una feina que t’agrada, et realitza i t’hi sents molt a gust amb els teus companys. Ja només queda comentar que tens uns quants amics, ja sabem que vol dir això, no esperis massa d’ells, però els tens.
Ets feliç, tens tot el que vols!
Però ara bé un cop fort. Potser tot anava massa bé.
Desprès de que et caiguessin els plats vas anar al metge de capçalera, i amb molt bon criteri et va enviar directament a fer-te un TAC. No era un bon auguri aquest anàlisis, però era el millor per aturar el pitjor el més aviat possible.
Sents que tot això no va bé, que alguna cosa va malament, però ja diuen: l’esperança és lo últim que es perd!
Vas a buscar els resultats al metge i et diuen que tens unes plaques al cervell, inici de EM...
Què faries?
2 comentaris:
Que vol dir EM??
Com se t'acudeixen aquestes histories? Espero que no sigui real, sona mol xungo. Realment hi ha gent que es troba amb aquestes situacions cada dia, com a la teva historia. No se ben be que faria si em passés, pero se que el que he de fer mentre corro el risc de que em passi(=visc), i es aprofitar i viure cada moment, gaudir del que fas, mai perdre de vista que son dos dies, sense que aixó vulgui dir viure desenfrenadament. No empenedirse d'haver perdut el temps. I sempre intentar veure el costat positiu mentre sigui possible ;-)
Sort!
(Per cert, la prova es diu TAC)
Això és el que hem d'apendre a fer tots perquè mai se sap quan t'arriba el dia!
Per desgràcia, les històries més increibles són reals!
Un comentari impresionant, mister alb!
(Ja he canviat el nom!!!! :P)
Publica un comentari a l'entrada