Tota persona mínimament sensible sap que no podem triar ni qui ens fa mal, ni de qui ens enamorem de debor, ni per qui arriscariem la nostre carrera, ni per qui plorariem, ni qui ens fa somriure, ni qui ens fa tirar en davant, ni qui ens fa preguntar-nos què fem aquí, ni qui ens ensenya, ni a qui estimem ni qui ens estima.
3 comentaris:
A vegades sents que els sentiments et controlen, però a vegades sents que controles els sentiments!
No ho triem? Ho triem? Triem no evitar-ho?
Muakkkkkkkkkkkkk
I no és precisament tot això que no podem controlar el que dóna sentit a la nostra vida?
Cada cop que algú ens fa mal, ens fa més forts. Cada cop que ens enamorem, descobrim un nou sentiment en el nostre interior. Cada cop que ens arrisquem, ens responsabilitzem d'uns actes assumint-ne les conseqüències i formant-nos com a persones. Cada cop que plorem, ens sentim més humans. Cada cop que somriem, fem feliços als del nostre voltant.
No val la pena no poder triar tot això, sinó viure-ho en cada instant?
Jo no ho puc triar. I, de fet, no ho vull triar. Tu si?
No, no vull triar els sentiments que tu descrius!
Però a vegades arriba un moment que al plorar per enèssima vegada per un motiu que creus que no és sufucient, que hauries d'haver superat, que ja és passat; arriba un moment que et sents que els teus sentiments et controlen, que és superior a tu poder parar i pensar en una altre cosa, això et fa sentir petita, indefensa, i això, en aquests mometns, sí que t'agradaria poder-ho controlar, pq no et fa més forta, ni més humana, sino que et destroça.
Els sentiments sincers no controlats formen part dels humans, però arriben moments en que diries PROUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU
Publica un comentari a l'entrada