One last night!

Sempre arriba el moment de dir adéu ens aquestes aventures, i m'estic preparant pel meu.

Demà és 1 de Setembre, tots els Erasmus arriben, Toulouse deixarà de ser la ciutat mig buida arrassada pels trainees. La trope estudiantil, French-speakers, arriben i tot és diferent, passarem a ser una petita porció dels estudiants, majoritariament serem els freaks alemanys que treballen a Airbus, exclosos, majoritariament, de la comunitat Eramus.

Per ells comença un any ple d'històries i aventures i per nosaltres un punt i apart. Ahir vam tenir el meu segon trist acomiadament. La Corinna se'ns en va a alemanya per translladar-se a Melbourn, com s'espavila! El moment de dir adéu va ser maco.. i la nit continuava.

Demà 1 de setembre, ja només dues setmanes.

Toulouse vs Dax

Un dels deports més importants a Francia és el rugby. Gràcies a la preocupació d'alguns trainees per organitzar activitats conjuntes, vam poder anar al primer partit de la temporada a casa. Que per suposat va guanyar Toulouse 32 a 25, no el millor partit, tot s'ha de dir. Primera experiència amb el rugby i totalment memorable. Tenia la impressió de que era un joc brut on la gent es feia mal, i que eren uns vesties. Però no, és tot tècnica, un espactacle pel públic, el qual crea un ambient únic durant tot el partit. I els jugadors són enormes...!

Un ja se sent un fan incondicional de l'equip de rugby de Toulouse després de tal experiència. Un equip que va ser guanyador de la liga francesa y finalista de la lliga europea, va perdre la final contra un equip irlandès. Un equp amb classe.

A saber:

El fútbol rugby, popularmente conocido como rugby o rugbi es un deporte de equipo nacido en Inglaterra. Desde los orígenes mismos del fútbol y del rugby, cuando ambos deportes se separaron a mediados del siglo XIX, ambos se presentaron en oposición del otro: fuerza vs. habilidad; juego limpio vs. juego desleal, etc.[1] Un antiguo dicho británico dice que "el fútbol es un juego de caballeros jugado por villanos y el rugby es un juego de villanos jugado por caballeros".[2] Es característico del rugby el respeto por las reglas que deben practicar tanto los jugadores como el público. Las decisiones del árbitro rara vez son discutidas por los jugadores.

STOP & STARE

Hi ha moltes coses que no es poden controlar en aquest món, i entre elles destacaré l'amor i la mort. Dos "fets" que et poden fer sentir coses impensables, mai esperades.

Little Spanish Bone

Ahir un cop més vam tenir una Farewell BBQ! Però aquest cop ja no anava allà com a nou trainee a conèixer als que marxaven, sinó que anava a despedir-me d'un grup de trainees preciós dels quals destacaré la presencia de la immillorable Corinna, el Dog-Face Constantin (amb carinyo i amor) i la mig espanyola Iris i també es va celebrar l'aniversari del Frederik!

Això en un dels millors llocs de Toulouse, the Hill! Un lloc un pèl complicat de trobar, que ens va costar a uns quants més de 45 minuts arribar-hi... jejeje! Però un cop allà la vista és immillorable, un cel preciós, la ciutat iluminada, els avions sobrevolant-nos direcció a l'aeroport. Vam veure una posta de sol super maca! Una festa molt maca, agradable amb més de 100 cerveses! Jejeje!

Una petita dedicatoria a Corinna! Miss Best Trainee Ever!

C'est à chacun, sa merde

- Hitch-Hiking, una experiència que s'ha d'intentar al menys un cop a la vida! Jo mai hagués dit que ho arribaria a fer!
- Què es pot esperar de una furgoneta amb 5 peruans, que decideixen anar i tornar d'Espanya a Itàlia en 3 dies... i tot per visitar Itàlia :P Però bé que s'ho passen a la furgoneta fent el boig... vi que no falti, DonSimon, per suposat!
- Couchsurfing, SUPER. T'acullen a casa seva, et deixen compartir la seva vida durant uns dies, no pagués res, més que algun àpat, però generalment estàs convidat, et porten pels racons més macos. Convius amb gent de la ciutat. Tens temps de veure la ciutat, tot depèn de què prefereixes.
- Les mascotes: Sharna, la gossa bavosa, els tres mixus i l'aranya de la banyera :p
- Shana, un gossa moníssima, que l'únic que busca és carinyo, que no hi ha cap dia que no t'empapi de baves, que la frase que més escolta és "Puton, Shana!!"
- Estils de vida diversos tots en una mateixa terrassa
- Aperitif a la platja, acompanats de l'estimada Frauka, amb una lluna plena, un mar preciós i un cel iluminat per castells de foc durant més d'una hora.
- Pastis, la beguda oficial de tota festa francesa. Algun que altre francès la considera la beguda oficial per les 24h del dia.
- L'Herault, the paradise. Què millor que un picnic al riu, envoltats de naturalesa, aigua cristalina, sol, vegetació i gent molt maca.

- "C'est à chacun, sa merde"
- Biziers, una "Feria" amb probelmes d'identitat. Vi i cervesa per tot arreu, la gent pel carrer bebent i bebent, nenes amb vestits de sevillanes, els joves de blanc i mocador vermell, a les tantes menjant xurros... Oh lala, em sentia a Espanya.
- "Retard probable: 2:30h" de les pijots frases que pots llegir a les 10pm de la nit a Narbonne, sabent que el metro a Toulouse acaba a les 12 :S:S! I que al matí següent has de treballar. Per sort, sempre pots pujar a un tren que no és el teu. I amb sort ens retornen els diners!
- The beer, our best friend for every single moment.
- "The first one who touch the wall lose"

- Una paraula que no es va citar mai durant el cap de setmana, però que jo diria que va batre rècords durant el viatja en tren: "disgusting"

Això i més és pel que dóna un cap de setmana llarg a Montpellier acompanada de la Christiane!

Agraïments:
Jerome, Shana, Ferreol, Ann, Patricia, Nadine o Magaly, Antoine, Freddy, Manu, Roy.

All included --> 20€

The A380!

Avui, per primer cop, i qui sap si últim, he tingut la sort d'estar dins del gran A380. Algu ha de tenir treballar a Airbus i tenir amics.

La visita era pel A380 MSN 09, actualment pertany a Aribus i s'ha utilitzat er fer testos, però passarà a mans dels Emirates... tenen 5 avions i de fet, es volen quedar amb un.

Al entrar a l'hangar només es veia un munt d'estructures metàliques que envoltaven l'avio, per lo que la sensació no ha sigut massa espectacular. Veies parts de l'avió, però no et feies a la idea.

Primer m'han portat al cargo, és gran, sí, però no te n'adones perquè els cargos són raros dimensionalment. Tot canvia quan entres al primer pis, és tan gran, en serio, sorprenent, a més no tenia res a dins, veies la pura estructura de l'avió: les quadernes, les bigues... tot el que portes temps estudiant com ha de ser per aguantar els esforços. I el veus de cap a peus, és gegant, sembla com una pista de patinatge :p També hem estat al pis de dalt, és més petit, però segueix sent més gran que un A340 normal... és enorme l'espai que té. It's so huge!

Quan un està acostumat a volar en el A320 i veu el A340, es sorprent, perquè és més gran, molt més llarg, no és tan claustrofòbic, però quan veus el A380, és per flipar... és enorme, no sembla un avió. A més dos pisos... Oh lala!!

També ha sigut molt interessant, perquè quan estàs treballant amb la instal·lació de la cabina, mai veus purament l'avió, sempre arriba ja amb els aïllants i els circuits elèctrics, d'aigua... I avui he vist l'avió, el que és purament l'estructura, la forma.... curiós!

El més maco per mi és l'elegància de lála, la forma moderna, aerodinàmica que té. I també la cua, és increïblement gran... imposa respecte.

Merci beaucoup Christiane et Ali!

Run Out of Battery

Tot comença els dilluns: la setmana, la jornada laboral, el llevar-te dora, anar a la feina, veure els companys de feina encore...

Avui tot ha començat sense bateria. El meu cos estava cansat del cap de setmana consumidor de tota la meva energía, el despertador no ha sonat, et lleves per casualitat a les 7:40 però et quedes dormint, estàs cansada, decideixes anar amb cotxe, està plovent, és molt millor. Et lleves, et prepares per marxar i veus que el mòbil, et teu únic instrument per la vida social no té bateria. El deixes carregant-se, baixes al cotxe i... dons contacte i els llums no s'encenen, evitant adonar-te de que no tens bateria, intentes engegar el motor, inútil. Gires el cap i veus que et vas deixar les llums obertes, magnífic. Són les 9:30 i estàs a casa sense bateria, l'autobús que et porta a Airbus ja s'ha acabat, es dona per suposat que tothom ja ha començat la seva jornada laboral.

Et trobes l'encarregat de la comunitat, que un dia ja et va tenir que obrir la porta del garage. I tot i saber que no parla anglès i ni tu francès, li peguntes si té les pinces, diu que no, però va a buscar un company, ell tampoc en té. Decideixen intentar arrancar el cotxe empuxant, però és de gasolina, i desprès de vint minuts i la intervenció de diversos veïns, es donen per vençuts, aparquem el cotxe i vas cap a la feina en un bús que et deixa relativament aprop. Arribes a les 10:30, no està mal donades les circumstàncies. Arribes a la oficina i els hi expliques als comanys, i apareix, el gran Ingo, que diu "I drive you home this afternoon and we fix it, don't worry".

Passen les hores, força entretinguda, fent algunes visites als avions, amb la oportuntat de comparar les qualitats de les diferents companyies. Ell no et parla massa com de costum, però ja sabia que és un home que sempre ajuda als demès. I arriben les 5 i, ja sols a la oficina, agafem el cotxe i arribem a caseta. Allà està el meu polillo, tot un senyor. Ingo treu les pinces i desprès de varies xispes i l'ajuda del encarregat de la comunitat que ha aparegut del no res, per ajudar-me de nou, s'adona que ha barrejat els pols... mala cosa! Però un cop ben conectat el meu cotxe s'engega! Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii! El meu polillo és tot un supervivent!

Marxa Ingo i em quedo a soles amb ell, que l'he de portar a passejar una horeta per recarregar la bateria, una bateria que ja veurem quan dura.

Ell es recupera i jo també.

Ell necessita les pinces, jo necessito que em demostrin petites coses els del meu voltant. Avui ambdós hem aconseguit el que necessitavem.

SUPER

Chez Yvonne

Desprès de la gran visita al ST, m'esperava una nova experiència en un restaurant camerunès (sí, Àlex, camerunès, désolé). Unes 12 persones, en general alemanys sota el consell de l'Eric, un noi del Cameroun, vam tenir la oportunitat de menjar les especialitats cameruneses, amb ingredients directament de l'Àfrica, en un restaurant molt acullidor. Res de mil banderes i propaganda, era un restaurant aparentment normalet, ple de negritos, d'unes 5 taules, de les quals vam ocupar 3, només estavem noslatres i la familia i amics prenent algu e intervenint al sopar, SUPER.

Era tot boníssim, tenen com a ingredient principal d'acompanyament el platan cuit, bo bo! Això sí, no és per menjar cada dia! :p

A saber:

El Camerun és una república unitària de l'Àfrica Central d'uns 16 milions d'habitants. La capital és Yaoundé, tot i que la ciutat més poblada és Douala; totes dues passen del milió d'habitants.

L'antic Camerun francès i una part del Camerun britànic van formar, l'any 1961, la República Federal del Camerun, que el 1972 es va convertir en la República Unida del Camerun. Des de 1984 el seu nom oficial és simplement República del Camerun, en francès (République du Cameroun) i anglès (Republic of Cameroon), les llengües oficials de l'estat, deutores de les antigues potències colonials. El Camerun generalment ha gaudit d'estabilitat, cosa que ha permès el desenvolupament de l'agricultura, les carreteres i el ferrocarril, igual com de la indústria petroliera. Malgrat els recents moviments cap a una reforma democràtica, el poder polític roman de manera ferma a les mans d'una oligarquia de base ètnica

The Super Transporter --> Belugaführung

Desprès d'un més treballant a aquesta meravellosa empresa, anomenada Airbus, he aconseguit fer el Belugaführung, altrement anomenat Beluga-tour.

Una visita extra oficial al centre de manteniment d'Air France, on tenien tot obert el Gran Beluga 4, A300-600ST. Ens va rebre tot un home amb coneixement infinit del món de l'aviació, de la història d'Airbus, de la tecnologia, de com pilotar... Tres d'hores de visita excepcionals. Ens transmetia el seu coneixment d'una forma amable, explicant-ho tot molt bé, a poc a poc, no va parar d'explicar anècdotes i curiositats. Realment, tot i ser a l'hora de dinar, els 10 escollits, estavem absorts escoltant-lo e intentant aprenent. Passevem per dins i per fora d'aquest avió tan peculiar! Tant en fesomia com en història.

El detall més important per mi va ser que, tot i que els altres trainees eren alemanys i l'home era allemany, vam fer una visita en anglès, el que em va permetre entendre tot el que ens havia d'explicar i apendre moltes coses, increible i memorable visita. Probablement això no haguès sigut possible si estiguèssim parlant d'altres nacionalitats... i no miro a nngú. :p

El meu nou amor!

Café Populaire... les Lundis

Què es pot esperar de un trainee meeting en un bar on donen 13 cerveses per 13€? Obviament, res de bo.

El que era "Nem a fer una cervesa, una horeta, per comensar la setmana" passa a ser una estada de 6 hores en un bar ple de gent jove, estudiants or trainees, la majoria borratxos. Alguns perden el sentit comú, el que ho fa tot més divertit pels altres! :p

S'ha de dir que és una manera de conèixer a molta gent i al dia següent t'apareixen de cop un monton de mails de trainees que suposadament vas conèixer la nit anterior, jejeje!

La Cachoque

Aunque sea muy raro para mí, voy a dedicar este post en castellano a mi querida Ludivine.

El pasado sábado tuvimos un día perfecto con la compañía de Tina, Ludivine, su marido y su hijo, el pequeño Morgan, todo un encanto. La familía nos acogió en su queridísima casa de campo, la Cachoque, llena de amor y hecha con muchas horas de trabajo que se pueden ver en cada rincón del salón, de la cocina y de las habitaciones. Muchos detalles preiosos hechos con sus propias manos. Una casa que desprende amor i cariño. Que por razones de trabajo tienen que abadonar con mucho pesar.

Fue una BBQ con Adiós como tema principal: ellos dejan la casa y ella nos deja a nosotras. Pero para nada tuvimos un ambiente triste, fue un sábado precioso en medio de la naturaleza, con toda la familia, incluyendo el gato, el perro y el caballo. Un día de relajación, tranquilidad y buenas palabras.

Gracias por un més de inicio muy bueno, por enseñar muchas cosas con tus palabras, tus experiencias y, por suspuesto, por tu invitación a darnos a conocer a tu encantadora familía. Ya te hecho mucho de menos!!!

Ville rose!

Al sopar vaig apendre de tot, a no escoltar, a ignorar, a tenir paciència, en general a aguantar la compustura de convidat. Quan l'idioma de conversa no et permet defensar-te correctament, les converses polítiques es fan complicades en front de americans sense un gram de consideració ni respecte.

El gran físic també em va introduir a la música francesa, d'on destacaré aquesta cançó: Touluse by Claude Nougaro.

Cultural Dinner

Comença el cap de setmana sense cap compromís, cap visita ni tornada a casa, un cap de setmana de vida per Toulouse. Divendres per la tarde ja toca fer la neteja setmanal del pis... curiós com canvien les coses al marxar de casa :p!

Ja més tard cap al magnífic pis de la Christiane... tota una meravella al mig del cor d ela ciutat. Un menjador immens, amb plantes, unmiral de 4 metres quadrats, sofàs... em recorda al menjador de Jumanji quan comença a ser envaït per les plantes! Preparem un sopar espectacular entre la Christiane, la cheff, el seu novio, que acaba d'arribar d'una aventura erasmantil a València, i jo, que poc faig fer. Comencen les ampolles de vi... 7 o 8 ampolles per 6 persones durant el sopar... tothom va acabar amb una mirada molt curiosa.

El més curiós era les persones al voltant de la taula, una barreja peculiar:

Christiane, una alemanya de l'est, mona, simpàtica, descalça sempre que pugui, que no porta mai arracades, ni penjolls ni res... es fa el bolsos, li agrada molt molt la cervesa.

Michell, el seu novio, bastant semblant a ella, molt curiós, aficionat a les cançons catalanes,s impacient perquè li traduís cançons de fa 30 anys, típiques catalanes que mai havia sentit. I va fracassar en l'intent d'aprendre valencià en 7 dies...

Holandès, no recordo el nom, l'únic que sé que porta dos anys viatjant pel món, principalment per Europa i Àfrica i que mai ha pagat ni una hotel, sempre de casa en casa, abusant de l'hospitalitat d ela gent que el porta de passeig, l'alimenta i li ofereix un llit a canvi de res. Forsa amable, curioses aportacions a la conversa Alemanya-Holanda.

Canadenca, també passava de visita gràcies al Couch-surfing, curiosa manera de viatja. La noia, molt modesta, amable, callada. Poca cosa a dir.

L'americà, the water man. Tot un personatge, era mig francès mig americà, una barreja perillosa :p Estudiava audivisual, és cool, volta pel món, no té un destí fixe, humor americà, era l'únic que compartia les bromes amb el propietari.

Ben, el propietari del pis, un professor, físic, mig xalat, mig francès mig americà, raro, que es pensa que ho sap tot sobre tots els temes i que es creu algú com per enriuessen de tothom. La seva opinió i judici va passar per la tonteria dels catalans, la mofa a la guerra civil espanyola, la mofa d'holanda, dels alemanys i també dels americans... Bastant insuportable, però va donar un toc curiós al sopar. I em preguntava coses sobre política en francès desprès d'haver-li dit per enèsima vegada que no parlo francès. Un home realment irritador (com diria la Glòria :p)

Un sopar de 6 hores acompanyat de vi i de converses forsa particulars.

Merci beaucoup Christiane!