ELLA

És la persona que més trobo a faltar, la única que no et tirava bronques, ni et cridava, ni et deia coses dolentes, més aviat et deia les coses clares o et donava un silenci que et feia que tu mateix pensessis dos cops el que deies i trobessis la gran resposta que no volies sentir. Un silenci que era perquè no volia posar-se en contra o perquè la diferència d'edad, feia una communicació difícil en certs aspectes. Et feia sentir millor només per anar-la a veure.

Amb qui feiem torrades a l'estufa, cuiem castanyes, la mateixa que em llevava des de la porta del patí per acomanyar-la a comprar o bé per menjar xocalata desfeta amb pa.

La pau de la familia, la única capaç de fer callar l'avi, despevilar-nos, de fer-nos millorar a tots i cada un.

La millor iaia del món, la millor mare, la millor esposa (massa i tot)...

Ara està amb Einstein, Nobel, Maria Magdalena, Hernest Hemingway, un Hitler arreclat, un Francisco Franco escarmentat, la seva mama, el seu papa, la seva filleta (la que va venir a buscar-la quan va ser l'hora)... rodejada de persones que li ensenyen moltes coses, o potser quan hi entres ho aprens tot de cop, com un regal, sabiduria i pau infinita.

La mateixa que fins hi tot estant lluny cuida de nosaltres i fa que una bombolla ens protegeixi de les coses dolentes d'aquí on som i ens ajudi a passar les proves que el destí ens posa el dia a dia.

Perquè ara no recordo res dolent d'ella, no era perfecte, però fins i tot quan ella feia algu que no t'acabava d'agradar, ho oblidaves tan ràpid que no tenia temps de passar per la part de la memòria del cervell.

Perquè era ELLA.

Genève

Cita dimecres a les 15 30. He viscut un cop més, el dimecres afrancesat. 90 minuts de classe de francès asorables, aprenent tant l'idioma com la cultura que l'envolta. Avui, hem parlat de la ciutat natal de la professora, Joëllle.

CICR --> Comité international de la Croix-Rouge. Henry Dunant, suïss, fundador de la Creu Roja desprès d'escriure el llibre "Un souvenir de Solferino". D'aquí que la bandera de l'assossiació sigui la inversa dels colors de la bandera de la seva terra.

Les jets d'eau --> (assortidor o raig d'aigua en francès) amb 140 metres d'alçada, és l'emblema de la ciutat. La ciutat de Ginebra va créixer al segle XIX de manera considerable, passant de 64.000 habitants l'any 1850 a més de 100.000 a 1890. La necessitat d'aigua és imperativa, tant per a la indústria creixent com per als habitants. La ciutat decideix finalment la construcció d'una fàbrica hidràulica (bomba d'aigua) que comença a donar servei a 1886, amb l'objectiu d'aprofitar el riu Roine per a la ciutat. El problema era que, quan els artesans tancaven en fer-se fosc, la pressió del sistema creixia de manera considerable, fins que es feia perillosa. Per això, els enginyers de les bombes d'aigua van decidir crear una 'segona via' per a on passava l'aigua en moments de gran pressió. Aquesta segona vàlvula d'emergència la van ficar de manera que l'aigua sobrant pujava cap al cel, com un raig d'aigua. Aquest primer Jet d'Eau de la ciutat tenia una alçaria de 30 metres.

ONU --> Organització de les Nacions Unides. El terme "Nacions Unides" va ser creat per Franklin D. Roosevelt durant la Segona Guerra Mundial, per referir-se als Aliats. Se'n va fer ús per primera vegada el 1942, en la Declaració de les Nacions Unides, la qual establia que els aliats haurien de complir els principis de la Carta de l'Atlàntic, i juraven buscar la pau en conjunció als poders de l'Eix. El nom va ser transferit a l'ONU per les forces victorioses de la guerra i com a condició de la Carta de l'Atlàntic i d'altres acords de guerra. Llengües oficials: anglès, àrab, castellà, francès, rus, xinès

CERN --> Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire, situat exactament al mig de la fontera de França i Suïssa. És una institució de recerca internacional en física de partícules, especialment dedicada al treball amb acceleradors de partícles.

L'escalade --> Fête de l'Escalade és una festa anual que es celebra al desembre en memòria de la fallida de l'atac supresa de les tropes franceses enviades per Charles emmanuel I, Duc de Savoy durant la nit de l'11-12 de desembre. La llegenda diu que els soldats van atacar de nit, pujant per les escales de les muralles, i una senyora, anomenada Mère Royal, els va sentir, va agafar l'olla de la sopa (pot au feu) i els hi va tirar per sobre, així guanyat temps perquè el poble es preparès per defensar la seva ciutat.

Multiple sclerosis

La esclerosis múltiple (EM) es una enfermedad desmielinizante, neurodegenerativa, crónica y no contagiosa del sistema nervioso central. No existe cura y las causas exactas son desconocidas. Puede presentar una serie de síntomas que aparecen en ataques o que progresan lentamente a lo largo del tiempo. Se cree que en su génesis actúan mecanismos autoinmunes.

Se distinguen varios subtipos de esclerosis múltiple y muchos afectados presentan formas diferentes de la enfermedad con el paso del tiempo.

A causa de sus efectos sobre el sistema nervioso central, puede tener como consecuencia una movilidad reducida e invalidez en los casos más severos. Quince años tras la aparición de los primeros síntomas, si no es tratada, al menos 50% de los pacientes conservan un elevado grado de movilidad. Menos del 10% de los enfermos mueren a causa de las consecuencias de la esclerosis múltiple o de sus complicaciones.

Es, tras la epilepsia, la enfermedad neurológica más frecuente entre los adultos jóvenes (desde la erradicación de la poliomielitis)y la causa más frecuente de parálisis en los países occidentales. Afecta aproximadamente a 1 de cada 1000 personas, en particular a las mujeres. Se presenta cuando los pacientes tienen entre 20 y 40 años.

El Día de la Esclerosis múltiple se celebra el 13 de julio apartir de 2003.

http://www.esclerosismultiple.com/

Songs, Words, Feelings

To Evota



To Neus

Canada vs USA

Un cop més, a punt de començar exàmens, hi ha temps per reflexions i mirar capítols de sèries. I un cop més, The Simpsons m'han fet picar la curiositat.

¿Diferència entre l'himne canadenc i l'americà d'EEUU?

Aquí us deixo una mostra de les lletres!

USA --> "The Star-Spangled Banner" by Francis Scott Key, 1814

O say, can you see, by the dawn's early light,
What so proudly we hailed at the twilight's last gleaming,
Whose broad stripes and bright stars, through the perilous fight,
O'er the ramparts we watched were so gallantly streaming!
And the rockets' red glare, the bombs bursting in air,
Gave proof through the night that our flag was still there.
O say, does that star-spangled banner yet wave
O'er the land of the free, and the home of the brave!
...

CANADA --> "O Canada" by Calixa Lavallée, 1880.

O Canada! Our home and native land!
True patriot love in all thy sons command.
With glowing hearts we see thee rise,
The True North strong and free!
From far and wide, O Canada,
We stand on guard for thee.
God keep our land glorious and free!
O Canada, we stand on guard for thee.
O Canada, we stand on guard for thee.

La mort també existeix

Fer-se major comporta familiaritzar-se amb el patiment, aprendre a suportar-lo i saber eixir endavant després de cada colp que ens dóna la vida

Quan som xiquets, l'expressió més elevada de l'activitat sociofestiva, la constituïxen els batejos i les primeres comunions; l'adolescència i la joventut incorporen a este agradable catàleg de trobades els sempre feliços casaments. Però superats els quaranta el principal ritu social és que un mes sí i un altre no acudim a l'enterrament d'un amic, un company de treball o un familiar directe. I ens trobem amb el inconfundible dolor que genera la mort, l'absència definitiva i irreparable de persones fonamentals en la nostra vida. Una de les raons del desconcert en què ens sumix la mort és que quasi sempre ocorre sense que hàgem efectuat prèviament l'entrenament que ens permeta assumir-la com un fet inevitable i rutinari, i això és perquè vivim a esquena de la mort.

El dol

Les persones afectades per la mort d'un ésser volgut presenten uns símptomes característics i seguixen una sèrie d'etapes per a l'assumpció de la pèrdua. A vegades es presenten dificultats afegides que frenen el procés i el fan encara més dur, però esta sensació sobredimensionada de dol pot superar-se amb un plantejament i un suport adequats. La nostra cultura actual dificulta l'elaboració del dol, però som éssers intel·ligents dotats d'un gran instint de supervivència, i per això sabem reaccionar davant de les dificultats i sobreposar-nos a elles. I si no, aprenem. La tragèdia ha ocorregut, però la vida continua i les exigències que la quotidianitat ens presenta necessiten tota la nostra atenció, entusiasme i lucidesa. Una elaboració correcta del dol permetrà a l'afectat reintegrar-se a la seua vida normal amb l'energia necessària.

by Consumer

What does "kamikaze" mean?

El que té un cap de setmana d'exàmens que hauria de ser per estudiar, aquí estem jugant al "Trivia Machine", on descubreixes coses com que el bàsquet prové de Canadà, el significat de "kamikaze", que Saddam va invair Kuwait :S i et sents orgullosa de conèixer "The Old Man and The sea" by Ernest Hemingway. Cal remarcar la dificultad afegida de l'anglès, especialment en el "Anagrammatic"!

A saber

El terme kamikaze (神風, kamikaze lit. "vent diví") d'origen japonès va ser utilitzat originalment pels traductors nord-americans per a referir-se específicament als atacs suïcides aeris d'una unitat especial de l'Armada Imperial Japonesa, efectuats contra les embarcacions de la flota dels Aliats a finals de la Segona Guerra Mundial. Aquests atacs van formar part d'una tàctica desesperada que tenia l'objecte de detenir l'avanç aliat en el Pacífic per evitar que arribessin a les costes japoneses. Amb aquesta finalitat, avions carregats amb bombes de 250 kg i pilotats per voluntaris es llençaven deliberadament contra els seus objectius amb l'afany d'enfonsar-los o avariar-los de tal manera que no poguessin tornar a la batalla.

Encara que van existir diverses unitats suïcides en terra, mar i aire, aquesta unitat especial d'atac és la més va marcar els esperits .

En japonès s'utilitza el terme Shinpū tokubetsu kōgeki tai (神風特別攻撃隊, , "Unitat Especial d'Atac Shinpū"?) o la seva abreviatura tokkōtai (特攻隊, tokkōtai?) i no s'utilitza la paraula kamikaze. L'ús d'aquest mot, però, s'ha estès fora del Japó i és aplicat actualment a diversos tipus d'atacs suïcides sense importar el mètode emprat (ús de explosius, cotxe bomba, etc.) o la nacionalicas de l'atacant (com en el cas dels atemptats de l'11 de setembre del 2001).

By Vikipedia

"Your greatest creation is the life you lead."

TARNATION

A film for a winter's day:

A DINNER? NO, THE DINNER!

Convidats excepcionals!
Casa meravellosa! :P
Freaks supermacos
Cooking
Festa pijama!
Ron de CUBA!
PASTIS, grrrrrrr!
15 dies?¿?
Psicòleg!
Warrycam!
Molts emparellats... solters en extinció!

Voilà:


IWMYB

P.D. Els aficionats al blog s'hauran adonat de que no es pengen bé les fotos :S

Once again!

Aquí tenim un vídeo amb una cançó molt maca, però el millor... és una gran versió! Un Speech increïble!

Thanks to my personal DJ, once again!

A saber (Wiki):

El domingo 30 de enero de 1972, en un incidente que desde entonces se calificaría como Domingo Sangriento, 13 hombres y niños no armados murieron a causa de los disparos de la fuerza paracaidista británica después de una manifestación en favor de los Derechos Civiles de Irlanda del Norte en el barrio de Bogside de la ciudad de Derry, en Irlanda del Norte. La manifestación fue organizada por Ivan Cooper para protestar por la encarcelación sin juicio de gente irlandesa, predominantemente católica, en Irlanda del Norte.

Aunque el principio de la guerra del IRA contra el gobierno británico había empezado tres años antes del Domingo Sangriento, el IRA todavía era una organización muy débil y pequeña; de hecho, Graffitis en Belfast antes del día fatídico afimaban que IRA significaba I Ran Away (Yo huí), aludiendo claramente a la falta de valentía que demostraba en dicha época. De cualquier manera, el Domingo Sangriento impulsó la posición y aumentó el número de reclutamientos de la banda.

Lo essencial és invisible pels ulls

La meva afició per llegir llibres indispensables començant pels més sencills, degut a que la meva costum per llegir és molt escasa, m'ha portat a començar per Le Petit Prince, de l'he llegit en català, llengua a la que no estic acostumada a tractar en llengua escrita.

Ha sigut una experiència preciosa. Un cop més seguint els consells del meu amic, he descobert noves expriències i he après lliçons.
Un llibre que s'ha traduït a molts idiomes, centenars. Finalment, comentar que l'escriptor d'aquesta gran obra és l'Antoine de Saint Exupéry.

Només us afegiré la dedicatoria del llibre que a mi ja em deixà bocavadada. I per suposat el llibre segueix aquesta tònica.

FRANÇAIS:

À Léon Werth.
Je demande pardon aux enfants d’avoir dédié ce livre à une grande personne. J’ai une excuse sérieuse : cette grande personne est le meilleur ami que j’ai au monde. J’ai une autre excuse : cette grande personne peut tout comprendre, même les livres pour enfants. J’ai une troisième excuse : cette grande personne habite la France où elle a faim et froid. Elle a besoin d’être consolée. Si toutes ces excuses ne suffisent pas, je veux bien dédier ce livre à l’enfant qu’a été autrefois cette grande personne. Toutes les grandes personnes ont d’abord été des enfants. (Mais peu d’entre elles s’en souviennent.) Je corrige donc ma dédicace :
À Léon Werth

quand il était petit garçon.

ENGLISH:
To Léon Werth
I ask the indulgence of the children who may read this book for dedicating it to a grown-up. I have a serious reason: he is the best friend I have in the world. I have another reason: this grown-up understands everything, even books about children. I have a third reason: he lives in France where he is hungry and cold. He needs cheering up. If all these reasons are not enough, I will dedicate the book to the child from whom this grown-up grew. All grown-ups were once children — although few of them remember it. And so I correct my dedication:
To Léon Werth
when he was a little boy

Un pàgina on pots trobar tots els idiomes i països en que s'ha publicat, gran curiositat --> http://www.elpetitprincep.eu/index.html

facto de la fe y las flores azules

Grup descobert gràcies al meu germà i el seu paper de taxi a la familia! :P Fantàstiques lletres!

LOST

Tots ens sentim perduts algun cop a la nostra vida, ja sigui per certs esdeveniments que ens superen, per indecisions, per reaccions inesperades de persones estimades o simplement perquè no veiem el camí per on seguir.

Aquí la cançó més maca de Lost! I el que m'ha costat trobar-la! Aquest estiu Lost va ser la meva serie per excelència, i aquesta cançó surtia tot sovint i em feia posar la pell de gallina... és preciosa. El compositor és l'autor d'altres grans bandes sonores com Ratatouilli, The Incredibles... Michael Giacchino.

NOS --> SOS

Discover Amaral!

Mi mejor amigo para toda la vida!

El niño con el pijama de rayas, crec que és el llibre que més n'he sentit a parlar en les últimes dues setmanes, des de que es va estrenar al cinema. I ara, que he acabat de llegir el llibre només puc aconsellar llegir-lo. És fàcil, ràpid, impactant, maco, trist.

I em nego a veure la pel·lícula, perquè està dins el meu cap, i he creat la meva propia història i personatges, i perquè l'he viscut plenament com si formes part d'ells i m'ha fet sentir-me com ells...

Com sempre es diu, probablement, el llibre és millor que la pel·lícula.

Beggin'

Sick........... of love? NO

ARA: Diumenge, casa, el meu llit, malalta, fred, sol.

ABANS: Oktoberfest, molt fred, cervesa, Weißbier, Baveria, 30 minuts, tram, bus, Fernando, Neufarn, amics, trainees, cor, pluja, Weißwurst, dress up, més cervesa, anglès, Munich?, curry, tonteries, beauties, "no open again", 7 am en peu, borrtaxos, Kaurfart, H&B, balls, roses, més borratxos, Olimpia park, gir en 3 eixos, Brenzn, cua, tends, molt molt fred, wet socks, riures, cançons tradicionals...

I love you more than you like me!

El meu DJ algu havia comentat d'una pàgina web meravellosa per escoltar música, descubrir nous artistes, etc. Però no va ser fins a Toulouse que va passar a formar part de la meva vida. Era el dj de tota festa casera.. tothom ho fa sevrir per posar música a casa, es preparen mil llistes per totes les ocasions, et dona nova música i et permet escapar-te de les mateixes cançons que escoltes sempre a la radio normal.
Jo encara no hi estic posada del tot, però només per escoltar les cançons que et donen per descubrir a la pàgina principal, ja en tinc prou!


http://www.deezer.com/

Fent publicitat sense res a canvi!

Brokeback Mountain

L'amor, el que la societat ens diu que és l'element bàsic per arribar a la felicitat. Allò que ve quan no ho busques i de la persona que menys t'ho esperes.

Per fi he vist Brokeback Mountain, ho tenia pendent. El fet de fer 4 assignatures m'ho ha permès.

Streets of Philadelphia