El niño con el pijama de rayas, crec que és el llibre que més n'he sentit a parlar en les últimes dues setmanes, des de que es va estrenar al cinema. I ara, que he acabat de llegir el llibre només puc aconsellar llegir-lo. És fàcil, ràpid, impactant, maco, trist.
I em nego a veure la pel·lícula, perquè està dins el meu cap, i he creat la meva propia història i personatges, i perquè l'he viscut plenament com si formes part d'ells i m'ha fet sentir-me com ells...
Com sempre es diu, probablement, el llibre és millor que la pel·lícula.
4 comentaris:
jejeje
em podia imaginar que faries un comentari sobre el llibre, si és que..... després de cinc anys començo a coneixe't! :P
Un petoooooooo
Jejejeje! Ja toca, eh??
Ara ja sí hem fet de tot juntes! :P
Jo sabia que quan m'ha sortit: "Ha recibido un mail de Neus" era un comentari en aquets post! jejeje! Si es que... moltes hores tenen 5 anys de carrera! Sí que estem melancòlics, oh no!!!! I clar, alguns no volen venir amb nosaltres de viatge! Jooooo
Però el llibre és preciós, isn't it?
Muakkkkk
jejeej
Sí, el dijous passat vam fer el que ens faltava per fer...xD
joooo... :-( jo volia venir!!!!! si és q... la única setmana q no puc... :-S haurem de fer algo ;-) ah, i... ves-me guardant lloc al febrer a Toulousse q minstal·lare una setmana a casa teva! :P
I el llibre si hi penses en tot.... :'(.....
Petoooons
marta... necessito la meva millor amiga...!
Publica un comentari a l'entrada