Ludivine Fourquet

Avui ha sigut un gran dia a la feina, divertit i entretingut, però alhora un dels més tristos. La gran Ludivine Fourquet. Una noieta de 27 anyets, casada i amb un fill. Una persona encantadora, atenta, cuidadosa, altruiste... Avui era el seu últim al departament... joooo!

Va ser la persona que millor em va rebre al ser la nova, que m'ensenyava francès, intentava traduir-me les converses, s'encarregava de recordar que no parlo francès, preguntava cada dia com estava, m'explicava i s'interessava per mi, em posava al dia del teu jefe i m'advertia, m'explicava tot amb paciència i tants cops com calguès... És una companya exemplar.

Avui hem tingut esmozar al despatx, xàxara, dinar de tres hores, jejeje! I Arne diu: "You've got 54 minutes to have lunch, remember 54 min, which it's not 60 min" jejejejeje! I la tarde més xàxara i acomiadament.

I una gran notícia avui, uns venen altres marxen, la Carole està embarassada!!! Quina passada! És super guay! Ha sigut un dia perfecte! Sense massa feina, això sí!

Now or Never? NOW

Ara o mai? Avui en dia tendim a plantejar-nos massa sovint, conscient o inconscientment, aquesta pregunta. I els joves, podria dir que en un 90%, obten per triar ARA.

Som la generació del present, de l'avui, de l'ARA.

Aquest post va dedicat a totes aquelles persones que han pogut experimentar la brutal atracció cap una persona, sabent que els seus camins es creueran per un periode de temps finit. Dues persones que tenen una atracció incomparable, a la qual se li afegeix el fet de que tenen la certesa de que les seves vides agafaran direccions diferents. Entre ells apereixen reaccions químiques mai estudiades. Quelcom incomperable amb la relació que es té amb algú que saps que pot estar per sempre aprop teu, o si mes no, que no saps quan deixarà de ser-hi. És completament diferent, i per tant, les sensacions també. Tot es viu multiplicat per 5, ja que saps que cada minut és important, perquè els que resten estan contats. Aquestes situacions posen els sentiments a flor de pell, i com més s'acosta el final, més pronunciadament.

Tenir aquestes experiències et fa viure el moment d'una manera inigualable. Saps que s'acaba, i probablement per sempre, o per molt temps... un temps que probablement ho canviarà tot. Sí, ho sé, no estic parlant d'amor verdader, o potser sí, mai se sap. Però tot i sent un no, les emocions i sentiments són tan especials.

La pena de tot això: tot passa en un periode de temps limitat, i la gent que sent aquetes meravelloses papallones al cos, durant el transcurs del creument del camí es deixa portar per la raó, pel fet de que els camins es separan i no cal involucrar-se més del compte. Però... arriva l'últim dia, on la pregunta "Ara o mai?" no deixar mai els teus pensaments... Aquí està el gran error, un error inevitbale normalment. Perquè el que has pogut aguantar amb l'ajuda de la raó, tots els arguments que et retenien, passen a semblar tonteries quan saps que el teu camí està girant en una altra direcció.

Manualitat de la Christiane, una gran artistilla d'alemanya de l'est.

Les pompiers de la Ville

Un altre cap de setmana a caseta! i genial! torno plena d'energies, m'agrad veure a la familia, a la iaona, i alguns amiguets! C'est super!

Però alhora que maco, ha sigut un cap de setmana de males noticies, morts, malalts... És una merdeta com està el món de mal repartit. Entre les notícies, us presento la que menys m'afecta personalment, però la que crec que necessita reindivicació social.

Agafaré extracts de lavanguardia.es per tal de facilitar la narració dels fets.

13/07/2008: "Un bombero voluntario del parque de Castellar del Vallès (Barcelona) ha muerto esta madrugada como consecuencia de las heridas que sufrió en el choque frontal que se produjo ayer en este municipio entre un camión de bomberos, que se dirigía a realizar un servicio, y uno de basura.
El accidente se produjo sobre las 20:25 horas de ayer en el kilómetro 3 de la carretera B-124, que une Sabadell y Castellar, y en él resultaron heridos de diversa consideración tres bomberos, tres auxiliares forestales y los dos ocupantes del vehículo de recogida de residuos."

Cal remarcar que la noticia va ser únicament publicada en els diaris locals i nacionals. El que va portar al següent article.

22/07/2008: "Cuerpos de bomberos voluntarios han expresado su malestar por el nulo tratamiento que dieron algunos medios de comunicación, como la televisión pública catalana, del accidente entre un camión de bomberos y otro de basura que se produjo el pasado 12 de julio y en el que un voluntatio perdió la vida y otros cinco resultaron gravemente heridos...

El responsable del parque de bomberos de Arenys de Mar, Carles Pérez, ha sido uno de los que se ha mostrado más crítico con la actitud de la televisión pública catalana. "Han habido otros incidentes que han tenido una gran repercusión mediática y que no eran ni muchos menos tan importantes como este, en el que un voluntario perdió la vida y otros cinco han sido ingresados. No he visto tampoco que se hiciera ningún seguimiento", afirma Pérez. Sus quejas van un poco más allá, "es cierto que han rectificado y parece que realmente en esta ocasión ha sido un error informativo. El problema es que muchas veces se han silenciado accidentes que tenían como protagonistas bomberos voluntarios, como si la Administración se avergonzara de saber qué el 50% de los bomberos de Catalunya son voluntarios, y no funcionarios"."

El millor dels articles son els comentaris, decenes de comentaris amb gent donant soport, familiars reividicant-se i agraint el suport del poble i la gent. I també algun que latre inútil, intentant menysprear la feina dels voluntaris, sí, VOLUNTARIS, el que equival a no cobrar! Que si el fet de que cobrin o no és el més important d ela notícia, cal dir que la persona dona pena.

Finalment, dir que l'enterrament va ser espectacular, to i que és una pena que només desgràcies així facin volcar-se tot el poble i tots els bombers d'Espanya per una sola causa.

Hot Dog Party & Franki???

Toulouse té coses perculiars, entre les que destacaré el seu riu. No pas per l'aigua, que no és que sigui massa transparent, sinó perquè dona una vida increible a la ciutat. Hi ha un passeig preciós de gespa, amb camins, on tothom va a relaxar-se, llegir, fer pícnics, beure, tocar música, o bé, desenvolupar les seves qualitats artístiques... molt acollidor.

Allà estava jo a les 19 00h, hora del meeting, donant voltes, tot i admirant el paissatge, però no vaig trobar a ningú. Vaig seure a la gespa... fantàstic, després d'un dia dur de feina, jejeje! Quan vaig decidir tornar a la reserca dels trainees, vaig veure a la gran Cristiane, al bar del passeig, allà ens decidim quedar durant un parell d'hores.. amb música àrab en directe de fons. SUPER!

Després de fer massa el mongui bebent cerveses, cap a la Hot Dog Party, que de fet era per dir adeu a alguns trainees, com la BBQ de la setmana passada! Coneixes gent super maca, la majoria que marxen en les próximes setmanes, joooou! I et trobes alemanys mig espanyols, mexicans, alemanys en majoria, rao per la qual beus i beus cervesa, sempre tens una cervesa a la mà plena... jejeje! Alemanys i cervesa, amics inseperables!

Parlant i parlant. Ja cap a les 10 es creuen uns turcs que algú coneix d'Erasmus. Parlant, un d'ells explica que havia estat a Terrassa, havia conegut els seus amicsdel Franki, havia estat a una manifestació contra el seu empressonanment... jejeje! I aquí no s'acaba tot. Es veu que va haver un dia que per tot al món es van penjar pencartes a favor de Franki, i ell la va penjar sobre le Pont Neuf a Toulouse, jejejeje! Sabia més ell d'aixó que no pas jo! Curiositats de la vida! I estava tan content de que finalment l'hagin deixat en llibertat. Curiós!

Amb tot aixó, que ells aniran a Berlin, i nosaltres a Istambul.

És estrany com coneixes a gent tan fàcilment quan no estás al teu pais. Saludes i comences a parlar, i a preguntar, generalment hi ha una pauta de preguntes que totohm segueix, que contestaré mil cops durant aquests tres mesos, però es graciós, a vegades les respostes poden ser sorprenents.

Mon Badge

Ja fa tres setmanes que estic rondant per Airbus i cada dia tinc el "plaer" de donar petons i preguntar "Ça va?" a persones que ni conec, i de fet, ni coneixeré, i que probablement ni arribaré a saber el seu nom. Tenen per costum entrar en una oficina i saludar a tothom, tot i que siguis nova. No et pregunten el nom, et donen dos petons i et preguten "com estàs?". En serio, és molt raro. Podríem dir que de les 7 hores que treballen 1 se la passen saludant, únicament saludant. S'ha d'afegir el fet dels 5 minuts de rigor a cada taula de les persones que coneixes. I no només a les taules a tothom a qui et creues al passadís. Fins i tot, quan anem a l'avió cada cop que et creues a un treballador, aleee... petons i "Ça va?". Òbviament ningú escolta les respostes de ningú. I think it's weird, isn't it?

L'altre factor clau seria el plurilingüisme. És molt curiós. Per dinar, per exemple, es comença una conversa en francès, òbviament, després es passa l'anglès, per sort, passa per l'alemany, es mantenen dues llengües...! A la feina tot és oficialment en anglès, però no és ni de tros l'idioma més utilitzat. Francès és l'idioma regnant aquí, podríem dir que per sort, ja que no és pas massa difícil d'entendre, facilíssim comparat amb l'alemany, que no s'entén de res! Aquest plurilingüisme fa que el meu cervell es col·lapsi. El meu idioma base aquí és l'anglès, però intento començar les converses en francès, també intento entendre les converses en francès. Llavors et venen els que saben que ets espanyola i et barregen tots els idiomes, intentant parlar espanyol, però colen coses en francès, i parlant anglès, grrrrrrrrrrrrrrrrrr!!! Crec que és difícil aprendre francès sota aquestes circumstàncies! :P

Us presento el meu Badge! La clau per entrar a totes les portes a les quals tinc permís, que no son masses! Requereixo d'amics per anar als llocs interessants! Les peripècies per aconseguir aquesta targeta que ni siquiera me la donaran de record son considerables. Tot comença el primer dia, que no saps ni a on has d'anar, arribes a les 8 a l'entrada principal per tenir una hora de marge. però si tan és. total per fer mitja hora de cua i quan et toca, et diuen que t'esperis que la teva informació esta incompleta. Oks... t'esperes, i al cap de mitja hora, li comentes si tot va bé. "No, please wait a bit longer, I'll call you when the visitor pass is ready". En fi, vaig estar 3 hores esperant... posant-me dels nervis! Per aconseguir un paper que vaig haver de renovar cada matí i que no servia de res. Clar, perquè no et poden preparar la targeta, nooo, has d'anar amb un visitor pass que ni obre portes ni paga dinars... arribes nova i has d'anar demanant als companys que et paguin el dinar i que t'acompanyin a tot arreu. Organització força lamentable! :P Per sort, les noietes es van portar super bé! En especial Ludivine... la meva mami, que m'ha ensenyat i explicat tot el que es necessari per sobreviure en aquest departament! Ja al cap d'una setmana vaig anar a buscar al meu Badge a l'altre punta del complex, una mitja hora amb el TAXICALL. jejeje! Són un desastrillo! Massa gent per coordinar!

It's Beginning To Get To Me

Una cançó preciosa! M'encanta... by Snow Patrol. M'acompanya cada dia cap a la feina, camí a agafar el bus per la ciutat de Toulouse! Em dona una força increïble i em fa somriure, jejeje! A vegades semblo una boja pel carrer.



Que millor que en un video de Grey's anatomy! I miss it so much!!!! :P Esperant la 5ena temporada!

Paul-Eric... Carcassone...

Per fi li dedico una mica de temps al blog, i és perquè no tinc massa feina ara mateix! :P

Començaré per una anècdota. Fa dues setmanes vaig rebre un missatge d'un amic Francès que vaig conèixer fa dos anys i que havíem mantingut contacte mínim. Preguntava si al setembre aniria o no a Toulouse a estudiar! Jo em vaig quedar sorpresa pel missatge, perquè ja ni m'enrecordava que ell estava vivint a TLS! Casualitat! La sorpresa va ser seva també al dir-li que estava a TLS fent un internship! Jejeje!

Grata sorpresa! Ja que em va permetre tenir un cap de setmana força social! En el que destacarem l'exquisit menjar francés! I els focs artificials al riu Garonne del dilluns, que era la Festa Nacional! Una passada! Molt macos, piromusical i a la bora del riu, i de mitja hora! Molt bé! Tot i que no van pas deixar tan malament als grans focs del meu poble, encara que no duren ni una quarta part! :P

El mateix cap de setmana vaig rebre la agradable visita dels meus pares! Es van perdre per TLS, el que és força normal, podria dir que no és al ciutat mes fàcil per conduir-hi! Un dissabte de visita sota la pluja... que va fer que no es gaudis plenament la ciutat, però no va impedir un sopar meravellós al restaurant Georges! Va ser bonissíssim! Delicatesens franceses! Molt molt bo! I diumenge cap a la famosa Carcassone! Visita guiada obligatòria per les muralles per entendre una mica el què de la ciutat, la seva essència, la historia, la seva raó de ser, i no quedar-te únicament amb una impressió errònia de lo falsa que es veu exteriorment, sembla el castell de Disneyland! Per sort, una guia argentina ens va ajudar a entendre com anava tot i a apreciar realment el que és la ciutat!

aquell cap de setmana acabava una etapa del Tour de France a TLS i començava una altra al dia següent... emociaant com intentar trobar lloc, per estar allà una hora esperant a veure els ciclistes durant uns segons, jejeje. A més jo ni idea! Tot pel papi, que li agrada! Cal dir que l'arribada era emocionant, totohm cridant ells concentrats,però la sortida, un pariper cutreeee! La gent hi va més pel que regalen gratis durant les dues hores anteriors que no pas pel fe en sí... I think so.

C'était un bon week-end!

Carte Bleue

Dos setmanes per Toulouse i ja tinc una lleugera idea de com son el gavatxos. Com a punt important pel que a mi respecte, he de dir que NINGÚ parla anglès...! Ja es poden queixar dels espanyols, però ells ens segueixen de ben aprop!

Després d'haver sigut negada a tenir un compte corrent per diversos bancs francesos, vaig trobar el CIC, banc dels desemperats, ja que sempre estar ple de treballadors i gent que no parla francès. Ells al menys em van permetre un rendevouz per explicar la meva situació.

Per sort, m'han oferit una entrevista amb la persona que més anglès sabia de la oficina. He estat una hora i mitja per obrir un compte corrent. Necessari perquè la gran meravellosa Airbus només paga si tens un compte corrent a un banc francès o alemany... En fi, era un noi, per sort, super agradable, pero que no parlava anglès, suposadament l'entenia... però vaja. Així que he obert un compte corrent i he intentat evitar que m'estafessin parlant anglès amb un noi que no m'entenia i jo entenen el seu francès, per sort és un idioma fàcil quan et parlen com si fossis mongui. Tot i el problema de comunicació, ha sigut un fet molt divertit, mai diria que fos tan graciós obrir una compte :P I una cosa peculiar del noi ,a part d'unes quantes cicatrius de guerra (he tingut molt temps per observar) era el seu rellotge. Un rellotge de 24 h, jo mai n'havia vist un!

Els francesos són raros, i no parlen anglès! :P

Super Dinner!!!

Què millor després de dos dies superdurs a la gran super companyia que juntament amb boeing té el monopoli de l'avicació civil, que un sopar indi de mà dels dos millor cooks, que no cookers, Ribhu i Rohan. Efectivament, un sopar superspicy... gent suant, moques cremant, cares vermelles, jo res de res, arros blanc i pollo a l'indi... bonísssim.

Un ambient de pis envejable... amb ganes de viure una experiència com la dels meus estiuets inolvidables, i el que probablement serà un eramus!! Res de treballar! A veure si aquesta boja desició acaba tan bé com estic acostumada :P

Dedicat a la super girl...!

Toulouse's Expedition

Aquí us presento el meu Polillo, el meu hero.

Vam sortir del bonic poble de Castellar del Vallès a les 9:15 del matí. El camí començava com sempre: Sabadell, C-58, AP-7 i la infinita AP-7, fins a la frontera, on feien veure que el guàrdies civil feien algu, però no fan res! Després ja comença l'ambient francès, brut i apagat, les carretes rares, les senyals rares, la gent rara, jejeje! Bàsicament gavatxos. Continuen una infinitat de km per autopista aburrida, amb unes vistes molt maques de tant en tant. I finalment la A-61 cap a Toulouse. En aquell moment el meu peu dret estava fet caldo d'estar 4 hores en la mateixa posició, accelerant tot el rato per igual, sense tenir oportunitat d'accelerar més pq no podia el meu nen, ni de canviar de marxa ni frena... ufff..! Per sort l'ambient va ser tranquil tot el camí... excepte un petit accident a mig camí, però res. Especialment a les carreteres franceses estava sola amb una carretera llargaaaa... això sí, veia un cotxe, però que en 2 minuts ja m'havia adelentat i desaperegut. A les carreteres franceses es pot anar a 130km/ ia 110km/h en cas de pluja.

Finalment vam arribar a Toulouse, només havia de fer un recorregut de girar 3 carrers i que durava 4 minuts... dons... ens vam equivocar, jejejeje! per sort, l'amic Tomtom ens va saber guiar i en res ja estava davant la porta del que durant les pròximes 11 setmanes serà casa meva!

Unes hores inolvidables que vaig intimar al màxim amb el meu Polillo.

P.D. Cal comentar que al arribar feia algun que altre soroll raro, jejeje!

Once upon a time, I was a little girl

L'època d'exàmens és equivalent a tenir molt temps lliure que hauries de dedicar a estudiar. Temps que dediques a ordenar coses, mirar fotos, mirar coses antigues, comprar... Així van després!

Ordenant les mil carpetes i subcarpetes de l'ordinador he trobat aquesta foto que va fer el Chelin, un fons de pantalla! Ja ni ho recordava i m'agrada molt!!!! Ell és molt bo, això és una petita mostra de les meravelles que sap fer!

A la mateixa carpeta anomenada "Curradetes" hi he trobat tots els regalitos que he fet per ordinador, són preciosos, els millor regals sempre impliquen hores i hores de dedicació :p !

I Can'T Stop MiSSing yoU

Cançoneta romanticona de Trey Songz! Sense vídeo, només lletra, així millorem l'anglès i entenem tot el que hi diu!

Dedicada a l'Ivan, que m'ha ensenyat la cançó avui i m'ha encantat!!!!!

Seasons of Love --> RENT

Fantàstica cançó per aquestes èpoques de melancolia... Perquè en els últims 4 anys he passat gran part dels minuts al costat dels monguis de la uni... Minuts millors i pitjors, bons i dolents, difícils i divertitis, amb alcohol i amb cafès de la Campana, escoltant professors bons i ignorant als capullos, tristos i alegres, aprenent i desaprenent, madurant i canviant, dormida i nerviosa, sola i molt acompanyada, estudiant i fent projectes, parlant i criticant, enfadada i rient...

P.D.Massa temps per pensar durant èpoques d'exàmens.

FREEDOM!!!!!!!!!!!!!

Siiiii! L'últim capítol de la quarta temporada de Grey's anatomy! Fantàstic! Fa dos dies a les 11 de la nit, a menys de 12 hores de l'examen del meu estimat chico estava mirant els últims 90 minuts de la temporada.... preciosos! Va valdre la pena! (I per sort, l'examen va anar bé, sinó...)

Aquí tenim els últims 8 minuts espectaculars! Si no vols veure el final, no ho mirisssssssss.... però és genial!!! Tots els personatges canvien la seva vida en 8 minuts, jejeje, és una serie dramàtica... però deixant això a part, és preciós... tothom té un paper, i no només la parelleta, que per cert, m'encanta com evoluciona la Meredith en aquesta temporada, ja era hora que s'espavilés una mica! Per suposat les cançons que fan que tot siguin sentiments a flor de pell són genials!

Visca Grey's Anamoty....!!!

Your kisses are wasted on me!!!!!

by The Pipettes.

To my personal Dj!

I miss travelling aorund the world!!!!

5000 leguas de viaje en bicicleta

Aquí us presento un blog recentment ignagurat anomenat "5000 leguas de viaje en bicicleta". Els seus autors son la Berta i el Tomi. Per una bona presentació de les seves intencions com a viatjets millor llegiu el seu blog.

Per ara només té unes primeres presentacions, però segur que passa a ser un blog molt interessant... la quantitat de llocs que veurant i experiències que viurant per Sudamèrica serà increïble!! Serà un viatja genial! A més l'equip té una escritora esplendida, un bon fotògraf, un argentí (tot el que això comporta), una productora fantàstica... buf buf, aquí hi ha nivell!

I jo seré la seva fan i seguidora incondicional :P:P

Força i sort!!!

Ingrid Michaelson

"The singer is Ingrid Michaelson, a 26-year-old Staten Island native who lives at home with her parents and has become the chanteuse of "Grey's Anatomy." She was discovered on MySpace by a management company that specializes in finding little-known acts and placing their works in soundtracks for TV shows, commercials, movies and videogames.

This unconventional model has worked well for Ms. Michaelson, who until recently was earning about $250 a week teaching theater to kids part-time but can now support herself with her music. Three of her songs have already been aired on this season's "Grey's" as the sonic backdrop for the drama's soapy tales of Seattle Grace Hospital. The exposure sent one of those songs to No. 13 on the iTunes pop music chart. Tonight's placement will likely widen her exposure.

Ms. Michaelson's musical path reflects a shifting entertainment-industry landscape, where heavyweight record labels are increasingly being sidelined in music deals. Managers and agents are turning to business models anchored in TV, and using the Internet to develop new ways of scouting talent."

By JOHN JURGENSEN Wall Street Journal - May 17, 2007

La noieta ha cantat tres cançons propies de l'estil de Grey's Anatomy durant la temporada 3. S'ha de dir que la trien pels millors moments!

Cal destacar la seva cançó Keep breathing que va sonar just després de l'anul·lació del casament de la Cristina i el Burk, quan ella arriba a casa i veu que l'ha perdut, es queda sense respirar i es veu la Cristina expressant la seva desesperació, plorant, mostrant els seus sentiments i deixant la imatge freda i insensible que manté durant tota la seire. Una cançó que acompanya molt bé la desesperació de la situació.

Altres cançons són: Breakable, Giving up, Corner of your heart...

Jo he triat The way I Am, que m'agrada molt!

P.D. Publicitat gratis per la noieta! :P

FRIDAY I'm in LOVE

Aquí tenim una cançoneta de The Cure... M'agrada, em transmet bones vibracions, ganes de saltar... serà perquè fan el burro!



Dedicat al meu pare que està ampliant els gustos musicals gràcies a FLyTV... :P Especialment aquest no li agrada gens, diu que "ja no saben com fer més el ridícul per cridar l'atenció"

I dreamt about meeting you again!

Hi havia una reunió d'antics companys de la universitat de NEWI, concretament dels del Juliol del 2006. Un tren vell i ronyós va parar en sec i al baixar vaig veure molta gent coneguda. Entre tots, només va absorvir tot el meu carinyo i il·lusió, aquell noiet "casat" que era un ángel caigut del cel, jejeje! Res d'amigues malaïdes ni projectes de parella! Vaig veura'l i vaig corre com Heidi pels seus camps cap a abraçar-lo!

Espero tornar-te a veure aviat!

Els somnis tenen un sentit. Hi ha gent que creu que tenen poders de predicció, de cura... jo crec que són simplement una mostra del que el teu subcocient té amagat i que, de tant en tant, deixa anar, és una manera de desfer-nos de pensaments que tenim a dins i que necessitem treure!

Ojalà tingués el penador del Dumblendore. Quan tens tantes coses al cap, amics, feina, plans... necessites treura't alguns pensaments i tenir-ho tot més clar... el teu cap sembla una olla de grills!!!

Dedicat a aquelles persones que t'ajuden a que el teus pensaments es vagin col·locant al seu lloc, a desfer-se dels innecessaris! :P Aquelles persones que es mereixen un lloc al cel per ajudar a fer el món un lloc millor!

100th Post! To My Father!

Aquí tenim el post número 100!!!!!!!!!!!!!!! I a qui millor que dedicar-li que al meu papa! El millor pare del món, jejeje!! :P

Sempre fa mil coses per nosaltres sense demanar res a canvi! És totalment altruista, maco, ens escolta... jeje! Genial!

El teu germà porta el teu cotxe a passar la ITV, et fa un gran favor ja que t'has tornat cotxe-depedent (allò que deies que mai faries) i per sorpresa de tothom no passa la ITV i et prohibeixen circular :S! Al matí següent et lleva el teu pare tot preocupat, et dona la noticia i s'ofereix a portar-te a la universitat perquè no facis tard, després de que hagi estat treballant tota la nit! I quan torna a casa porta el cotxe el mecànic i s'espera a que l'arreglin! Dorm res o menys i a la tarde te'l porta a passar la ITV! I ja com a sorpresa final, agafes el cotxe al matí següent i té el diposit ple! Qui ho faria això?

Aquest és un fet que va passar ahir i m'he sentit obligada a escampar a tort i a dret! Però a part d'això és una gran persona! Sempre i quan no traiem com a tema de discussió la política! No hi ha ningú perfecte! :P

L'altre dia em van diagnosticar Papitis Aguda!