"SuCH GReaT HeiGHTS"

Una classe diferent, una classe d'anglès, una classe de relacions socials, una classe d'altres vides, d'idees, d'experiències, una classe per saber que hi ha gent diferent i que n'hi ha que és més semblant a tu del que et pots arribar a imaginar. Estàs sentada a pocs centímetres de gent amb qui comparteixes hores de la teva vida i amb qui intentes apendre a parlar en un altre idioma, parlant de la teva vida, perquè al cap i a la fi, del que sabem més i del que podem parlar amb més certesa és de les nostres pròpies experiències. I amb elles intentem demostrar-nos i demostrar el que és millor evitar i pel que és millor lluitar.


Comences a parlar amb gent que casi no et coneix. Cada paraula que surti de la teva boca els formarà la imatge que tinguin de tu, el què ells penseran que ets. Aquelles persones que s'han sentat tantes hores al teu costat tenen més coses en comú amb tu de les que mai t'hauries arribat a imaginar. Escoltes i t'escolten, i de fet, és d'això del que tracta! Comparteixes le teva vida, si és que a vegades escoltar-te explicant de nou velles experiències és la millor manera de reviure les coses i d'extreuren conclusions i lliçons.


Aquesta ha sigut la meva classe d'anglès d'avui en un bar prenent cerveses...! Una classe única, irrepetible i molt maca!!! Ho de dir, SÓN MOLT MONOS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


S'ha de repetir!!

DiSPLaCeD.... by aZuRe RaY

Aquí teniu una de les cançons més maques que surt a Felicity, escollida per me germaneta... li agrada molt.

He de dir que apareix en un moment crític de la serie... un moment de tensió entre la parella protagonista deguda a una relació extra-oficial.... si és que tenir amants no pot ser res bo!

El grup es diu Azure Ray, dues noietes americanes...

It's just a simple line
I can still hear it all of the time
If i can just hold on tonight
I know that nothing
Nothing survives
Nothing survives

I think i'm turned around
I'm looking up
Not looking down
And when i'm standing still
Watching you run
Watching you fall
Fall into me

Am i making something worthwhile out of this place
Am i making something worthwhile out of this chase
I am displaced
I am displaced

And she's my friend of all friends
She's still here when everyone's gone
She doesn't have to say a thing
We'll just keep laughing all night long
All night long

Am i making something worthwhile out of this place
Am i making something worthwhile out of this chase
I am displaced
I am displaced

It's just a simple line
I can still hear it all of the time
If i can just hold on tonight
I know that no one
No one survives
No one survives.

CoM CReueS eLS BRaÇoS??

Creua els braços.

Fes-ho!!!!

Has posat la mà dreta mirant cap baix i l'esquerra cap a dalt o al revès???

Avui la Laia ha fet la gran hipòtesis del segle, desprès d'un ampli estudi a la classe de Motors. Segons creues els braços tens naturalesa femenina o masculina.

· Femenina: Mà dreta cap a baix, mà esquerra cap a dalt
· Masculina: Mà esquerra cap a baix, mà dreta cap a dalt

Ets masculi o femeni..... ??

La Dra Laia s¡ha trobat amb algun cas de dona que té un cert interior masculí... Tot pot ser! No te'n avergonyeixis.

Un MóN PeRFeCTe

Al llarg dels anys vas coneixent gent molt diferent: uns amics de tota la vida, altres companys de classe; alguns et canvien, altres et són indiferents; uns t'ajuden, altres no; alguns arribaran a ser grans amics, altres simplement coneguts; hi haurà companys de feina i companys de vida; trobes amb qui compartir els teus millors moments, altres als qui els hi pots explicar els teus secrets més profunds, alguns que em prou feines recordaran el teu nom d'aquí uns anys i per suposat n'estimaràs algun i alguns t'estimaran...

Però entre tota aquesta gent que et rodeja trobes algú que ni és el teu millor amic, ni és amb qui comparteixes més temps, ni l'estimes... però saps que si tothom fos com ell viuríem en un món perfecte.

Gràcies per ser com ets, perquè m'ajudes sent com ets.

aVui? DeMà?

Estava caminant cap a casa, acabava de baixar de la "valle". De cop sento uns nens jugant i cridant just davant meu i m'apareix un instintiu somriure a la cara. Eren preciosos, feien cara d’angelets i se'm passava pel cap la idea d'emportar-me'n un a casa :P

Al aixecar els ulls m'he trobat una mirada captivadora, una mirada de les que no et deixa indiferent, era Ell, un dels nois que més cors ha trencat a Castellar únicament per la seva mirada i timidesa. A part dels seus ulls, el pots identificar fàcilment per la seva forma de vestir “deixada”, els seus cabells llargs i poc cuidats. De seguida he baixat el cap i he vist que dos dels nens eren els seus fills, ja que portaven el mateix estil en roba i pentinat, eren preciosos. Just els he avançat que de cop se m’ha aturat el cervell i m'ha vingut a la ment la història que tants cops ha sortit a les converses dels cafès del poble...

Em vaig llevar molt il·lusionat, gens nerviós, feia molt temps que estàvem esperant aquesta sortida. La vaig llevar amb un petó, com cada matí, i vaig anar directe a preparar les coses per marxar cap una de les muntanyes que ens posaria a prova com mai cap havia aconseguit. Tot a punt, ens posem en camí, llarg, però inoblidable.
Al matí següent tot està a punt per començar l'aventura, Ens enfrontàvem a un gran repte, una escalada inoblidable. Tot va començar força bé, estàvem preparats, el material i el nostre cos responia perfectament, ja feia un parell d'hores que estàvem de camí quan va començar la part més dura, l'hora de les escalades arriscades. Jo anava davant, ella darrera i la parella que venia amb nosaltres feia una especia de camí paral·lel, tot estava sota control. Tot? Potser no. De cop, desprès d'una llarga estona escalant, casi a punt d'arribar al final d'aquella pujada d'adrenalina, alguna cosa falla. Sento un crit i al mirar cap baix veig la seva cara, els seus ulls mirant-me amb incredulitat, amb desesperació... un segon que va ser, i encara és, una eternitat. La veia caure... potser, de fet, no veia res, el cervell se'm va parar de cop i crec que fins fa poc no es va tornar a engegar. En aquell moment no vaig saber que fer, però un instint descontrolat em feia pensar en tirar-me a agafar-la, però no podia, estava completament lligat, lligat a una corda, a una vida.... Ella allà caient, morint... Jo mirant, morint...

He de dir que no són els fets reals, més que res ningú a part d'ell sap que va passar. Però aquesta és la historia que m’ha arribat i així us l'explico, una història increïble, més quan coneixes la parella, ni que fos per veure-la pel poble, i t'expliquen com eren. Pel que també és va dir pel poble en el seu moment, aquest noi ha estat anys i anys fora d'aquest món, en un món a part, sense acceptar el que havia passat, culpa seva? No, però la noia es va emportar la vida d'ell al caure.
Ara ja està bé, té una nova família, fillets i segueix sent tan bo com deien que era. Ha tornat a néixer, però suposo que mai tornarà a ser el mateix.

Veus escapar la vida just mirant cap baix... perds el control de la situació... tu no tries quan és el moment....

Oblidar, Olvidar, Forget, Oublier, Vergessen...

Oblidar, fàcil de dir, difícil de fer! Qüestió de temps??????????????

Un problema internacional!!!!!

El camí més fàcil per oblidar a algú és esborrar-lo de la teva vida. I de fet, és cert. La teva vida continua, el temps corre sense parar, i hi ha mil persones noves que es creuran pel teu camí rectificant els bonys que algú ha fet a la teva carretera.

Els passos bàsics per oblidar a algú:

· Deixar-lo de veure
· Esborrar el número de mòbil
· Suprimir-lo dels contactes del Msn
· Evitar parlar d’ell
· No mirar i remirar les seves fotos d’un PaSSaT
· Guardar les seves cartes es una caixa al fons de l’armari
....
entre d’altres coses a fer.

I funciona??????

Potser sí, però quan ja estàs tan convençut de que això és cert, de que tens el poder de pensar en qui vulguis, de que només amb una mica de paciència ho pots aconseguir de que és el destí de l’home ser oblidat.... veus una d’aquestes dites de tota la vida. Ho he de dir: l’experiència és la mare de la ciència i què diu l’experiència? Dons que “Intentar oblidar és voler-lo recordar per sempre”.

És cert?? No ho sé, perquè de fet totes les frases que trobes són igual en el fons, mira aquesta de “Saber oblidar, més és dita que art”.

Impossible oblidar algú quan més ho necessites?? Realment és només qüestió de temps???

I guess so!

Alcohol!

Alcohol: substància depressora del sistema nerviós central; a part de fer efecte sobre el cervell i variar algunes de les seves funcions (coordinació, atenció, memòria...), el seu ús continuat també afecta altres òrgans com el ronyó, el fetge o el sistema circulatori. Inicialment, els efectes de l’alcohol són subtils, però poden ser perillosos perquè una persona sota els seus efectes no és un bon jutge de la seva conducta.

Conseqüències de l'alcohol? Les que t'estant passant pel cap i moltes mès.

Com a jove, des d'un punt de vista des del qual els problemes petits semblen grans, he de confessar que els efectes de l'alcohol sobre el meu comportament porten problemes.

Surts amb els teus amics, comences a veure una copa, una altra, desprès et conviden.... i al final el teu nivell d'alcohol és superior al permès pel teu cervell per mantenir una conducta adecuada, et deixes anar, balles, fas l'imbècil... però no només ets tu, els teus amics estan igual! Uns veuen el que no hi ha, uns s'acosten massa, els altres interpreten que t'acostes massa... i en tot això està en joc els sentiments de masses persones! I total que hi guanyes??? Una nit de bojaria, que a vegades é smillor oblidar.

A Congressman was once asked by a constituent to explain his attitude toward whiskey. "If you mean the demon drink that poisons the mind, pollutes the body, desecrates family life, and inflames sinners, then I'm against it," the Congressman said. "But if you mean the elixir of Christmas cheer, the shield against winter chill, the taxable potion that puts needed funds into public coffers to comfort little crippled children, then I'm for it. This is my position, and I will not compromise."

StoP MoTion

Someone has just sent me an email with three links. At first, I though they would be boring videoclips of a nice guy singing a stupid and sad romantic song, but they weren't.
I've found three Jeremy Fisher's homemade videos, they are great and funny. I really like them, they're different, everything is great, music, video, voice.....


He works with stop motion. He must be really patient!

Here you go the videos:

"Cigarette"



"Scar That Never Heals"



"Jolene"

Tirar endavant

Estàs netejant la cuina. Aguantes uns plats a la mà per guardar-los al seu lloc i, de cop, la mà perd força i cauen al terra.
Això no és tot, ja portes temps, parlem de mesos, que sense fer res concret, les cames i les mans se t’adormen, notes com si no les dominessis, sents un formigueig.

Vas néixer fa 21 anys, la teva vida ha sigut totalment atípica. Res de família perfecte, res de pares junts fins a la mort, res de vida fàcil, però ho has superat, estàs bé.
T’estimen, i el més important, has trobat l’amor de la teva vida, la persona amb la que somiaves de ben petita, aquell príncep blau que et fa feliç el dia a dia, que donaria la vida per tu. Fa uns mesos ell va donar un gran pas, demanar-te per casar-vos. Un dels teus somnis que es farà realitat en nomès 5 mesos.
A part, tens una feina que t’agrada, et realitza i t’hi sents molt a gust amb els teus companys. Ja només queda comentar que tens uns quants amics, ja sabem que vol dir això, no esperis massa d’ells, però els tens.

Ets feliç, tens tot el que vols!

Però ara bé un cop fort. Potser tot anava massa bé.

Desprès de que et caiguessin els plats vas anar al metge de capçalera, i amb molt bon criteri et va enviar directament a fer-te un TAC. No era un bon auguri aquest anàlisis, però era el millor per aturar el pitjor el més aviat possible.
Sents que tot això no va bé, que alguna cosa va malament, però ja diuen: l’esperança és lo últim que es perd!

Vas a buscar els resultats al metge i et diuen que tens unes plaques al cervell, inici de EM...

Què faries?

She... Her... Hers... Herself...

The Hunchback of Notre Dame

I've been in Paris twice, it's a lovely city. Some people call it the city of love. Maybe it's... But I can't say that, I just say it's a lovely city with a marvellouse atmosphere.

I visited Notre Dame both times. It's an important cathedral, I guess, but it's specially known because of "The Hunchback of Notre Dame".

When I was in front of the cathedral I realised I'd ever heard about the Hunckback, but I didn't know the story of this famous "ugly" boy! So, yesterday I went to my cousin's house and I took the Disney's book which explains his story. It was quite interesting to read. In fact, I didn't expect the story was like that. Now, I know what happened. Next time I'll go ot Notre Dame I think I will have quite different feelings.

Here you have a plot synopsis, maybe you neither know his story:

In 15th century Paris, Clopin the puppeteer tells the story of Quasimodo, the misshapen gentle-souled bell ringer of Notre Dame, who was nearly killed as a baby by Claude Frollo, the Minister of Justice. But Frollo was forced by the Archdeacon of Notre Dame to raise Quasimodo as his own. Now a young man, Quasimodo is hidden from the world by Frollo in the belltower of the cathedral. But during the Festival of Fools, Quasimodo, cheered on by his gargoyle friends Victor, Hugo, and Laverne, decides to take part in the festivities, where he meets the lively gypsy girl Esmeralda and the handsome soldier Phoebus. The three of them find themselves ranged against Frollo's cruelty and his attempts to destroy the home of the gypsies, the Court of Miracles. And Quasimodo must desperately defend both Esmeralda and the very cathedral of Notre Dame.

Com Castellar no hi ha res!!!

Castellar del Vallès un poble bastant conegut arreu de Catalunya per males notícies. Ens coneixen com uns feixistes, nazis, que peguem, però jo sóc de Castellar, com jo, moltíssima gent no és així! Trobo molt injust que per 4 tonteries que fan 4 ineptes siguem identificats com a feixistes! Si és que mai ha sigut bo generalitzar termes!

Castellar és preciós, no tenim platja, no tenim muntanyes increïbles, no tenim cases caríssimes, ni ruïnes importants, ni museus, però tenim gent increïble!

Quants plaers trobes a Castellar. A mi m'encanta!

Vas al metge, sí a Cal metge, i allà veus el doctor que t'ha vist créixer, aquell que era tan simpàtic i et donava caramels, i mentre t'esperes a la sala d'espera et trobes a la teva monitora de patinatge! Aquella dóna que et cridava tant quan no et sortien les coses, però que era la primera en felicitar-te i a la que primer abraçaves quan aprovaves! Vas camí a casa i al forn del poble, que casualment és dels teus pares, et trobes dos amics, companys de classes d'anglès i posteriorment un d'ells company de viatja diari a la universitat! Et passes 1 hora parlant amb ells de com va tot, del poble i de lo mal comunicats que estem, però marxeu rient, esperant trobar-vos de nou per fer petar la xerrada!

I que me'n dieu d'anar a agafar el Metro, passes la T-10 i una senyora que treballa allà de vigilant et crida dient: "Perdoni!", tu no entens que passa, has pagat i no la coneixes de res. I ella et somriu i amablement et diu: "Ets de Castellar, oi? Si es que estem per tot arreu!" I jo que tornava ben dora pel matí de la discoteca, amb ulls a feta caldo somric i realment, es que no sé qui és.

Sort o desgràcia de ser filla del forner, que tothom et coneix i tu no coneixes a ningú!

Això potser us passa a altres llocs, però a Castellar també passa i m'encanta! I no només ens dediquem a pegar!!!

Visca el meu poble!!!!!!!

Aquí teniu l'adreça, tenim una vida cultural molt activa, fem obres de teatre continuament, exposicions, cants corals, festes....:

http://www.castellarvalles.cat/

Camins que es creuen, camins que canvien, camins que canviem

Tots entrem i sortim de la vida d'altres persones. Ens creuem pels seus camins. Estem amb ells anys o segons. Cada cosa que fem influeix en la direcció del camí d'alguna persona. Som qui decidim cap on va el nostre camí i com canviem el camí dels demés.

Tots podem triar què fem, i cada decisió afecta a la nostre vida i a la vida d'algú!

El fet de cridar al conductor de l'autobús perquè ha arribat tard! La gent no entén que això sí que influeix en el camí del conductor, que si ell pogués volaria per sobre els cotxes per ser puntual, no és ell qui decideix arribar tard, és el trànsit de centenars de cotxes que intenten passar per un sol carril, no hi ha res més a fer, que esperar o bé, marxar abans de casa!

Però no tot és tant senzill, un simple somriure que et fa un desconegut pot influir-te, però hi ha persones que canvien dràsticament la teva direcció, persones, que cada cosa que et diuen produeix un efecte instantani en el teu camí. Aquestes persones que et fan arribar a sentir sentiments increiblement forts.

Persones que quan et miren t'ajuden.

Persones que només acostar-se et fan encongir l'estòmac.

Persones que prefereixes no veure.

Persones......

Tantes persones al nostre voltant, que tenen un poder sobre nosaltres que, a vegades, no es mereixen.

Però per molt que algu ens faci somriure avui, plorar demà, per sobre de totes aquestes influències, hem de saber que l'última paraula sobre la nostra direcció és nostra!

"life's path is lined by our tall choices"

Saint Valentine's Day????????

Someone has sent me today Saint Valentine's Legend:

One legend contends that Valentine was a priest who served during the third century in Rome. When Emperor Claudius II decided that single men made better soldiers than those with wives and families, he outlawed marriage for young men his crop of potential soldiers. Valentine, realizing the injustice of the decree, defied Claudius and continued to perform marriages for young lovers in secret. When Valentine's actions were discovered, Claudius ordered that he be put to death.

It's a nice story! Is it true? Maybe not, but I know that the power of love always wins!

I'm romantic, I love Love!!!! But I'm not stupid!

What do we celebrate? Our love? Are we forced to celebrate our love today?

Once more, the power of the media influence! During this week you can see all kind of hearts everywhere, even in a shoe shop, butcher's shop!!!! Come on! It's jusy commercial bullshit!

I know that sometimes there are people who think it's a stupid day, but they feel sad if their couple doesn't buy something for them today! You see, it's the power of the sociaty! They make you feel things you don't wanna feel! What the hell are you? A result of what they want you to be?

Take care, sweet hearts!!!

Big City Life!

Big City Life,

Me try fi get by,

Pressure nah ease up no matter how hard me try.

Big City Life,

Here my heart have no base,

And right now Babylon de pon me case.

People in a show,

All lined in a row.

We just push on by,

Its funny,How hard we try.

Take a moment to relax.

Before you do anything rash.

Don't you wanna know me?,

Be a friend of mine.

I'll share some wisdom with you.

Don't you ever get lonely,

From time to time

Don't let the system get you down

[Chorus:]

Soon our work is done,

All of us one by one.

Still we live our lives,

As if all this stuff survives.

I take a moment to relax,

Before I do anything rash.

[Bridge:]

The Linguist across the seas and the oceans,

A permanent Itinerant is what I;ve chosen.

I find myself in Big City prison, arisen from the vision of man kind.

Designed, to keep me discreetly neatly in the corner,

you'll find me with the flora and the fauna and the hardship.

Back a yard is where my heart is still I find it hard to depart this Big City Life.

[Chorus]

I hear this song more than twice a day!!!!!!!!

Smiling, Crying, Smiling, Crying, Smiling, Crying..... ahhhhhhhhhhhh!!!!!!!!!!!!!!!

Moody: Given to frequent changes of mood;

It's one of the different meanings of the word "Moody" that you can find in a dicctionary!

You wake up early in the morning, you have your breakfast watching your favorite TV program. You feel it can be a good day. Then you prepare some stuff before leaving. You go to gym and you realise you should do more exercise, but you are there, so it's a good begining. Then, when you finish to have your shower, you feel your eyes are full of tears! You can't move, you just sit on the floor and cry desesperately. Suddenly, you hear a positive song on the radio and you promise yourself not to cry again, to be strong, you're happy, and you don't have an important reason to cry like that. But you still feel really sad, who knows why.

You go to eat something, just because it's time to have lunch, but you are not hungry. You leave home, when you get on the bus your friend calls you to drink something, you hurry to get out and pick her up. After having a great coffe and a nice conversation, talking about trivial things, it's time to go to your English class. When you enter to the building you feel much much better and a great smile appears in your face automatically. You know it will be a good class, and it's. You practise your English, you learn some new words and you have an interesting chat with that guy. "Time flies when you have fun", it's time to take the bus. You listen to your favorite music during the way home. You arrive at home and have dinner. There, your sister is waiting for you, she is ill and you try to take care of her. When she goes to sleep, you sign in Msn to chat with your friends, you feel happy and you want to make the others feel as happy as you. Suddenly an old friend opens a chat telling you nice words, but you didn't expect it, you try to react as it is not important to you, but you feel strange, even you may feel happier. Then you go to sleep, it has been a great afternoon. You are in bed ready to sleep, but time passes slowly and you can't fall asleep, the last time you look the clock is around 4 a.m. you know you should sleep, but you can't. You've got a horrible headache... you know something is going worng.

Next morning you wake up and you feel better than your last hours, but your head is still turning around. You have breakfast watching your favorite TV program. You take the bus and, suddenly, you feel you wanna cry and your eyes are full of tears. You try to swallow them. You meet your friends. You spend a great time with them you feel really happy. When you come back home, your smile desappear and your headache appears again....

Grey's Anatomy

He de confesar que no puc viure sense la meva sessió semanal d'Anatomia de Grey.

Tot va començar aquest Nadal. Estava aburrida per casa i al fer "zapping" vaig veure per casualitat uns metges al canal de la Fox. Jo i me germaneta vam estar 6 dies veient 6 o 7 capítols seguits cada nit i jo m'enganxava també pel matí. En una semana vaig veure la primera i la segona temporada! Va ser espectacular, realment em vaig sentir que formava part de la vida d'aquells personatges, va ser increible el que me'ls vaig arribar a fer meus!

El moment més emoniconant, va ser al veure l'úlim capítol de la segona temporada, un cúmul d'emocions que et deixaven sense paraules. I quin final amb una cançó de fons que feia sortir els sentiments a flor de pell! Va ser increible!

Una cançó amb una lletra preciosa i un videoclip que resumeix els moments més emocionats de les experiències de quatre interns. Cada cop que la sento o veig les imatges sento una angoixa al pit i se'm posa la pell de gallina. El poder d'una cançó és increible!

Aquí un deixo un link per veure un videoclip de la cançó "Chacing Cars" de Snow Patrol amb imatges de Grey's Anatomy:

Wedding Bells

Thousands of kilometers away, there’s a lovely couple who is getting married today! In fact, I should be in Taiwan right now, but it has been impossible, problems with the fucking money!

I just have the pleasure to know the bride; she is a fantastic girl who I met two years ago. We are not close friends of daily life, but we have a nice relationship!
We spent one great month together in Canada and we shared a lot of great experiences that I hope not to forget! We had met twice more. She came at home for one week and then I went to Milan to spend one week with her and her Taiwanese friends!
I’ve learnt a lot with her! Thanksssssssss!!!
Our relation is strange; we hardly speak by Msn or email but when we are together, face to face, it seems we are friends since our childhood, that we have never been separated... we can laugh and talk for hours! Amazing!
Now, she’s getting married!

I just can say:

¡¡¡¡¡¡¡Congratulations, Honey!!!!!!

Here you can see my little wedding card for them, it’s lovely, isn’t it?

Val Més Tard Que Mai

Val més tard que mai?
Per el seu significat i per les persones que s'han creuat pel meu camí durant els últims mesos, la meva vida ha donat un petit canvi, fer coses que sempre havia dit que faria i que mai em decidia a fer s'ha convertit en el meu objectiu!

Aquí teniu l'inici d'una de les coses que portava temps rondant pel meu cap, escriure el que penso, el que em passa o el que sento.

Podria donar un motiu del titol, de la adreça.... o de la meva manera de ser, però no ho farè, crec que tot això ja anirà sortint, ja ho diuen: It's just a question of time!

Tots tenim motius per canviar o millorar, però a vegades necessitem que ens donguin un copet per començar i a mi m'han tirat des d'un tercer pis!