No TRieM...

Tota persona mínimament sensible sap que no podem triar ni qui ens fa mal, ni de qui ens enamorem de debor, ni per qui arriscariem la nostre carrera, ni per qui plorariem, ni qui ens fa somriure, ni qui ens fa tirar en davant, ni qui ens fa preguntar-nos què fem aquí, ni qui ens ensenya, ni a qui estimem ni qui ens estima.

TaRDe De PaLoMiTeRaS!!!!

Cada cap de setmana, quan tothom està fent els postres i el cafè entrem a treballar, moment força bo. Et retroves amb els companys i es fa un repàs general de l'estat de cada un de nosaltres, no massa sincer, tot s'ha de dir. A continuació comença l'acció, tenim exactament 15 minuts, per fer un munt de crispetes ("palometes" pels hipotètics catalans pijos de sabadell), preparar-ho tot, obrir les caixes i fer el que a última hora del dia anterior estavem massa cansats per fer!

La primera sessió és suau quatre nens que venen a recullir a les 7 de la tarde, abans i tot, en algun cas. Després bé la millor part de la tarde, tens dues hores abans de que vingui tothom, on no pots fer res més que parlar, riure i fer tonteries, moltes tonteries, mentres tant us aneu tornant per fer crispetes! Desprès d'una llarga estona que passa volant, ve la sessió de les 6, que ja s'enganxa amb la de les 7 i en poca estona ja ve la de les 8, on comença la feina. S'ha d'atendre i preparar-ho tot per estar a punt a 8:30 per anar a sopar! Tot sota control, anem a sopar!!! Comença l'hora de fer un repàs general de totes i cada una de les sèries de TV, des de Grey's Anatomy, fins a Passion de gavilanes, passant, per suposat, per Friends, Heroes o Transfromers... Una colla de freaks encantadors!

Ja és hora de tornar a la feina. Venen les sessions de les 10, es neteja l'olla, venen les últimes persones a tocar els cullons mentres estàs fent caixa, netegem els calentadors, ho preparem tot, freguem el terra i .... reunió davant la caixa 6, on es comenta la tarde, es fan bromes inoportunes i es tiren els trastos a pinyon! Ja són dos quarts, l'encarregada cansada de la nostra divertida i poc productiva presència ens dóna permís per marxar!

En tot això hem hagut de suportar tot tipus de persones: estúpides, simpàtiques, deprimides, mimades, queixiques, pacients, encantadores, rundinaires, divertides, generoses, exigents, impacients, pesats, aburrits, guapos, guapes, boníssims! :P

Les Palomiteres som genials!!!! Especialment les del Cine EIX Macià!

Au revoir!!!!!!!!!

GRaNaDa!!!!!!!!!!!!

· Todo les da coraje.... Tenim diccionaris diferents!

· Per què esperar-se a que el semàfor es posi verd si es pot passar en vermell?

· Motoristes amb casco? Si el cap és prou dur per impactar contra el terra

· Presa? Encara hi ha temps per tot

· Festaaaa dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge... ups no hi ha més dies a la setmana! :P

· Converses de semàfor, de vestuari, de super... temps per parlar a tot arreu, a tota hora i a tothom!

És una ciutat encantadora!!!!!!!!!!!! Preciosa!!!!

"FaNTa De TaRoNJa"

"Fanta de taronja" és una de les frases que menys ens agrada a les palomiteras.

Quan estàs atenent als teus "estimats" i "simpàtics" clients, veus que hi ha una cua enorme, tot el hall ple de gent mirant el rellotja, fent comentaris de que ja és hora de començar la película (Vine abans :P), intentes anar el més ràpid possible, fent-ho tot perfecte, per evitar discussions. En tot aquest enrenou t'arriben aquella mena de clients que l'únic que busquen és la teva perdició, aquells que quan els hi preguntes que volen et responen amb un somriure a la boca dient "Fanta de taronja" i a tu s'està a punt d'escapar per la boca un "Idiotaaaaaaaaaaaaa" amb un somriure a la boca, obviament. Sí, això és el que pensem totes les palomiteres al sentir aquestes tres paraules. Perquè és una putada posar la fanta de taronja. És lenta, surt plena de gas, has d'aguantar el got fins que para la màquina, y quan es pare, t'esperes 10 segons per veure que tot allò que semblava un got ple era simplement gas i que ni s'ha omplert una quarta part del got... tornes a apretar el votó, i tornem a lo mateix. Això en el millor dels casos, ja que a vegades es torna boja i comença a vessar per tot arreu... horrible!!!!!!!!!!!!!

Tot sovint passes pel costat d'algu que serveix fanta de taronja i sents paraules com: Capulla, Puta, Cabrón, Joder, No pots veure una altre cosa??

Estimada Fanta de Taronja t'ho mereixes!

Sí, això ens passa a nosaltres i a qualsevol altre cine!!!

Puta Fanta de Taronja!!!! Amb tot l'amor del món!

eLLa aL SuPeR De CaSa

Estava a la cua del supermercat del costat de casa quan vaig sentir una dona que felicitava a una noia jove que estava embarassada. Al mirar vaig veure que era ella, Ella.

Fa molts molts anys que la conec, més que res, perquè havia sentit a parlar d'ella des de ben petita. La veia pel carrer, i he de dir, que li tenia gran admiració, però no per ser una gran persona, sinó perquè era una de les noietes més grans que jo, rossa, ulls blaus, que anava sempre molt guapa i ben arreglada, un exemple perfecte de les típiques estudiants d'El Casal, l'escola pija de Castellar.

La veia al meu carrer, tot sovint, a Ella i a Ell. Una parella típica del poble, sempre se'ls veia junts, feliços, eren de la colla de catalanets amb futur del poble. Tots dos de bona família amb cotxe propi, grup d'amics exemplar, pares orgullosos, estudis, si més no, feina. Però, com a tota història tenim la cara maca i la que no.

Poc a poc, vaig anar a creixent i amb això em vaig anar assabentant de coses que ni m'havia arribat a imaginar. Entre d'elles, que eren una parella forçada, o això deien. Que estaven junts més per compromís familiar, que no per amor. També havia sentit històries d'amigues seves ben properes, de que s'havia liat amb altre gent, amb noies, entre d'altres, "experiments de joves", deien.

Un dia em van arribar veus de que ho havien deixat, però aquests rumors es van esfumar ben depressa, ja que es van encarregar d'exhibir-se pel poble.

De cop, després de molts anys de no saber-ne res, m'arriben veus de que no fa ni dos mesos que s'havien casar, increïble. Tothom sabia que acabaria passant, però alhora tothom sabia que hi havia darrera. És una d'aquestes relacions que jo mateixa no puc entendre, en serio. M'és impossible entendre aquestes relacions sense passió, conformistes, amb banyes, amb sentiments forçats... esperem que en aquest cas no sigui així. Perquè aquí la nova notícia: Ella està prenyada de 3 o 4 mesos!

Històries de poble!

CaRReR MoNTCaDa

No sé d'on ve el seu nom ni el motiu pel qual es diu així ni a qui se li va passar pel cap posar a aquest carrer un nom així. Jo vaig tardar els meus anys en escriure el seu nom correctament.

El Carrer Montcada és el carrer que m'ha vist desprès de...

... un cansat dia de feina

... un examen desastrós

... la meva graduació

... de que em castiguessin amb les mans al cap

... un café amb les amigues

... uns plors incontrolats per sentiments sense sentit

... un dia especial amb algu especial

... una classe d'anglès divertida

... un intent frustrat de canviar la meva carrera

... el meu primer petó

... el meravellós i inoblidable viatja a Canadà

... fer un pas en davant a la meva vida personal

... estar més d'una hora sentada a l'autocar perquè hi ha cua

... desprès d'anar a veure la Lola, la meva petita nova amiga

... una festa increible plena d'alcohol

... celebrar el meu aniversari

... un ruta per algun país

... conèixer algu interessant

...

Ha estat aquí tots, i cada un, d'aquests dies tan especials i importants per la meva vida i la meva manera de ser, ha estat aquí esperant-me a que arribes, acompanyant-me des de'l Passeig fins a la porta de casa meva, la meva estimada casa del Carrer Montcada.

Carrer Montcada, que us podria fer un petit resum dels pensaments, sentiments i experiències de tota la meva vida.

CaSi 21.000 DieS!

Avui m'he llevat i he pensat "Casi 21.000 dies és el que he viscut. Exactament 20.805 dies ja porto donant voltes per aquest món."

Vaig néixer, vaig ser pobre, no vaig estudiar, vaig treballar, vaig caminar molt, però sempre al voltant de les mateixes terres, vaig veure poc món. Els meus pares van decidir canviar de poble en busca de més sortida econòmica, no entrerem en la discussió de si això vol dir una millor o pitjor vida. Vaig seguir treballant. Vaig conèixer el que l'esglèsia m'acabaria obligant a que fos la dona de la meva vida. Amb la que faig fer l'amor per primer cop i, possiblement, faré per últim cop.

El VAIG es converteix automàticament en un VAM.

Vam continuar treballant, enseguida va arribar el nostre primer nen. Una gran alegria per tothom, poc desprès va arribar la nena, si es que erem una família perfecte. Tot continuava anant molt bé, de fet, començavem a crèixer econòmicament, tot anava millor. Va arribar la segona nena, tercer fill, benvinguda! Vam continuar treballant i criant a les criatures. Tot sota control.

Passen anys, seguim treballant, comprem una segona residència, fem la piscina, comprem el cotxe. De fet, comprem un cotxe per cada fill, i seguim en davant.

Ara arribo, sí JO, als 21.000 dies i segueixo treballant fort, les coses no van tan bé, els fills encara tiren de la corda, el negoci no va tan bé, de fet estic destroçat i diriem que ja no puc més. Però saps què? Tiro en davant, dormo cada dia 3 hores, treballo com un negre (perdoneu per l'expressió) i saps perquè? Perquè és el que he de fer, pel que em van educar, per treballar i guanyar prou diners per la dona i els meus fills.

Així han sigut els meus milers de dies i espero tenir-ne molt més per ells, aquells que em fan feliç, em preocupen, em deixen nits sense dormir i que gasten els diners com aigua.

???????????????????????????????????????????????

LoLaAaAaAaAaAaAaAa!!!!!!!!!!

Sí, aquí tenim aquest nou petit, preciós, perfecte, futur problema i encantador moquet!!!

Aquesta noieta, tan petita, es diu Lola i tot just fa dos dies que va arribar a aquest món. Després de 9 fantàstics mesos a la panxeta, on estava calenta, on no tenia que fer res, on es movia quan i com volia i estava protegida en tots els sentits.

Ara ja ha patit el seu primer trauma: sortir al món "real". On comença la gana, la son i les llàgrimes, primers problemes de tot èsser humà que aniran augmentant en quantitat i importància a mesura que passen els anys. Perquè encara que suposadament guanyem seny i raò, alhora perdem tota la inocència i sencillesa per viure i disfrutar plenament d'aquest prodigi. D'haver arribat un dia en aquest món, aquest món tan gran i ple de coses precioses, aquest món que ella anirà descobrint poc a poc i que nosaltres l'ajudarem perquè li sigui més fàcil i sigui molt feliç.

Lolaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, Benvinguda!

La PaNXeTa PLeNa D'aMoR

Hem arribat a casa teva desprès de tant temps dient-ho i no fer-ho! Ens has obert la porta i al veure't ens ha entrat una alegria al cos que ens ha fet aparèixer un somriure inevitable als nostres llavis!

T''hem mirat, allà detra, donant-nos la benvinguda i de tot cor et podem dir que mai t'haviem vist tant guapa ni tant feliç.

Ens has ensenyat les reformes del pis per la petita. Habitació nova, tot de cosetes per ella, que si cotxets, trones, vestidets.. mil i un objectes només per ella, la Lola, el petit polluelo que ben aviat invairà l'ambient tranquil de la vostre llar.

Nosaltres, espectants per tant canvi i tantes tonteries, no podem pensar, només podem observar com estàs, la teva emoció, la teva nova cara, aquell somriure que et surt cada cop que expliques pq serveixen tantes coses... Et mirem i també veiem que estàs cansadeta i com molt bé dius, ja tens ganes de que el moquet deixi la teva panxeta i li poguem donar la benvinguda a ella.

Desprès d'unes hores fent el pallasso i parlant només pensem en lo feliç que serà la nena i en que ens tindràs allà tot sovint, perquè de fet, a nosaltres també ens agradaria trobar una parella amb qui compartir tot això i poguer tenir un moquet que estigui 9 mesos a la nostre panxa, ens porti mal de caps, plori per les nits....

Hem de confesar que estas preciosa! I que és un plaer haver compartit amb tu aquestess hores d'una tarde de Semana Santa quan tenies la teva panxeta amb una coseta dins escoltant-nos, a punt per surtir.

GUAPEEEEEEEEEEEESSSSSSSSSSSSSSS

New York, New York... and You

Hi ha cançons que et recorden bons moments, moments inoblidables i algunes que millor no tornar a escoltar ja que només et porten mal de cap.
Aquí teniu una de les cançons que m'agrada més recordar.



New York, New York, típica cançó de tota la vida per gent de totes les edats. També és una mítica cançó per tancar les discoteques, aquella cançó que posen al final de tot, que ni la mitad de les persones presents recordaran haver-la ballat, però sí que recordo balls irrepetibles i inoblidables en dues ocasions amb aquesta cançó.

Una a Liquid, la discoteca de cada dijous de Wrexham (Wales). Desprès d'una esbojarrada i caòtica festa de l'escuma, quan ja tothom portava més alcohol que sang a les venes i tots anavem ben xops, va sonar aquesta magnífica cançó. Vaig tenir el plaer de ballar-la amb un dels francesos més macos que he conegut, el Little Baby, pels amics :P Ens vam marcar un ball a l'altura de les circunstàncies, ni amor ni tonteries, dons bons amics ballant!

L'altre ocasió, no menys important, ni pel dia ni per la companyia. Va ser durant el tant esperat Sopar d'Equador. Ja a les tantes del matí, va sonar aquesta maravellosa cançó i vaig fer un ball amb elegància i estil, no era per menys, amb el Mister Oleguer (per confusió d'idiologies) de la classe.

Grans cançons que et porten a la memòria grans moments viscuts amb grans amics...!

LooKiNG BaCK iN TiMe

You know, there are some really important moments in your life. Some of them come when you finish one step of your career and you have to change of school, city and classmates...

It's strange because there have been a lot of people who helped you be as you are, but you'll not see them very often, or even you'll not see them anymore, since they are not close friends.
However, they were there with you everyday....!!! They shared with you every class, every exam and every break... Maybe they didn't know what your life was like, but they made you follow this way just saying "hi" or even they made you hate them....

They were part of your life, and they disappeared so quickly... We should thank them, even the ones who hate you or the ones who you hated more! We are what they wanted, because their acts influenced on us.

It's time to look back and think about all those people who were around you during the most important years of your growing up.
Just give a second for each one, the ones who hit you, the ones who loved you and the ones who you loved to...!!! It's time to think about them, because they were essencial in our life and we should give them at least one second of our new life.

THANKS!!!!!!!!!!!!!!

Paris, Je ne t'aime pas!

París, la capital francesa. Una ciutat amb un ambient encantador, mil racons inoblidables, un torre mundialment coneguda, un barri maravellós per perdre-ti; moltes coses precioses i moltes de ben rares, incluint-hi els mateixos francesos.

La ciutat és el que és, però alhora de donar opinió el més important són les experiències que tu hi vius. Segons que et passi et semblarà la ciutat de l'amor, de les llums, de la moda... o bé, una ciutat per no tornar-hi durant molt temps, buida de sentiments, hipòcritament romàntica; maca, però no preciosa; fosca i apagada, amb gent estirada...

Hi ha una pel·lícula anomenada "Paris, Je t'aime". Un conjunt d'historietes que parlen de temes ben diversos que passen a diferents barris de la ciutat! Com el títol t'anuncia parlen de l'amor, de lo fantàstica que és aquesta ciutat i el que et passa en ella. Creues una mirada amb algú i en dos dies esteu a punt de casar-vos, vas a comprar i trobes l'amor de la teva vida.... mil utopies pròpies del cinema actual. I deixeu-me dir, comercial. Tot i ser una película diferent, segueix molt bé l'esquema de la comercialització! Trist, però cert.

I per altre banda, tot i haver un parell d'històries tristes, tots els personatges viuen l'amor verdader, aquella sensació d'estar enamorat, és una mica depre :P Ja que no tinc la sort de saber si això realment existeix tal i com ho pinten.

Però la pel·lícula era molt maca, a mi em va agradar molt, una manera diferent i breu de les diferents cares de l'amor, de com ve i com va.... Molt maca.....

Però no sempre la teva estada a París és la pròpia del que és conegut com la Ciutat de l'Amor...

"SuCH GReaT HeiGHTS"

Una classe diferent, una classe d'anglès, una classe de relacions socials, una classe d'altres vides, d'idees, d'experiències, una classe per saber que hi ha gent diferent i que n'hi ha que és més semblant a tu del que et pots arribar a imaginar. Estàs sentada a pocs centímetres de gent amb qui comparteixes hores de la teva vida i amb qui intentes apendre a parlar en un altre idioma, parlant de la teva vida, perquè al cap i a la fi, del que sabem més i del que podem parlar amb més certesa és de les nostres pròpies experiències. I amb elles intentem demostrar-nos i demostrar el que és millor evitar i pel que és millor lluitar.


Comences a parlar amb gent que casi no et coneix. Cada paraula que surti de la teva boca els formarà la imatge que tinguin de tu, el què ells penseran que ets. Aquelles persones que s'han sentat tantes hores al teu costat tenen més coses en comú amb tu de les que mai t'hauries arribat a imaginar. Escoltes i t'escolten, i de fet, és d'això del que tracta! Comparteixes le teva vida, si és que a vegades escoltar-te explicant de nou velles experiències és la millor manera de reviure les coses i d'extreuren conclusions i lliçons.


Aquesta ha sigut la meva classe d'anglès d'avui en un bar prenent cerveses...! Una classe única, irrepetible i molt maca!!! Ho de dir, SÓN MOLT MONOS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


S'ha de repetir!!

DiSPLaCeD.... by aZuRe RaY

Aquí teniu una de les cançons més maques que surt a Felicity, escollida per me germaneta... li agrada molt.

He de dir que apareix en un moment crític de la serie... un moment de tensió entre la parella protagonista deguda a una relació extra-oficial.... si és que tenir amants no pot ser res bo!

El grup es diu Azure Ray, dues noietes americanes...

It's just a simple line
I can still hear it all of the time
If i can just hold on tonight
I know that nothing
Nothing survives
Nothing survives

I think i'm turned around
I'm looking up
Not looking down
And when i'm standing still
Watching you run
Watching you fall
Fall into me

Am i making something worthwhile out of this place
Am i making something worthwhile out of this chase
I am displaced
I am displaced

And she's my friend of all friends
She's still here when everyone's gone
She doesn't have to say a thing
We'll just keep laughing all night long
All night long

Am i making something worthwhile out of this place
Am i making something worthwhile out of this chase
I am displaced
I am displaced

It's just a simple line
I can still hear it all of the time
If i can just hold on tonight
I know that no one
No one survives
No one survives.

CoM CReueS eLS BRaÇoS??

Creua els braços.

Fes-ho!!!!

Has posat la mà dreta mirant cap baix i l'esquerra cap a dalt o al revès???

Avui la Laia ha fet la gran hipòtesis del segle, desprès d'un ampli estudi a la classe de Motors. Segons creues els braços tens naturalesa femenina o masculina.

· Femenina: Mà dreta cap a baix, mà esquerra cap a dalt
· Masculina: Mà esquerra cap a baix, mà dreta cap a dalt

Ets masculi o femeni..... ??

La Dra Laia s¡ha trobat amb algun cas de dona que té un cert interior masculí... Tot pot ser! No te'n avergonyeixis.

Un MóN PeRFeCTe

Al llarg dels anys vas coneixent gent molt diferent: uns amics de tota la vida, altres companys de classe; alguns et canvien, altres et són indiferents; uns t'ajuden, altres no; alguns arribaran a ser grans amics, altres simplement coneguts; hi haurà companys de feina i companys de vida; trobes amb qui compartir els teus millors moments, altres als qui els hi pots explicar els teus secrets més profunds, alguns que em prou feines recordaran el teu nom d'aquí uns anys i per suposat n'estimaràs algun i alguns t'estimaran...

Però entre tota aquesta gent que et rodeja trobes algú que ni és el teu millor amic, ni és amb qui comparteixes més temps, ni l'estimes... però saps que si tothom fos com ell viuríem en un món perfecte.

Gràcies per ser com ets, perquè m'ajudes sent com ets.

aVui? DeMà?

Estava caminant cap a casa, acabava de baixar de la "valle". De cop sento uns nens jugant i cridant just davant meu i m'apareix un instintiu somriure a la cara. Eren preciosos, feien cara d’angelets i se'm passava pel cap la idea d'emportar-me'n un a casa :P

Al aixecar els ulls m'he trobat una mirada captivadora, una mirada de les que no et deixa indiferent, era Ell, un dels nois que més cors ha trencat a Castellar únicament per la seva mirada i timidesa. A part dels seus ulls, el pots identificar fàcilment per la seva forma de vestir “deixada”, els seus cabells llargs i poc cuidats. De seguida he baixat el cap i he vist que dos dels nens eren els seus fills, ja que portaven el mateix estil en roba i pentinat, eren preciosos. Just els he avançat que de cop se m’ha aturat el cervell i m'ha vingut a la ment la història que tants cops ha sortit a les converses dels cafès del poble...

Em vaig llevar molt il·lusionat, gens nerviós, feia molt temps que estàvem esperant aquesta sortida. La vaig llevar amb un petó, com cada matí, i vaig anar directe a preparar les coses per marxar cap una de les muntanyes que ens posaria a prova com mai cap havia aconseguit. Tot a punt, ens posem en camí, llarg, però inoblidable.
Al matí següent tot està a punt per començar l'aventura, Ens enfrontàvem a un gran repte, una escalada inoblidable. Tot va començar força bé, estàvem preparats, el material i el nostre cos responia perfectament, ja feia un parell d'hores que estàvem de camí quan va començar la part més dura, l'hora de les escalades arriscades. Jo anava davant, ella darrera i la parella que venia amb nosaltres feia una especia de camí paral·lel, tot estava sota control. Tot? Potser no. De cop, desprès d'una llarga estona escalant, casi a punt d'arribar al final d'aquella pujada d'adrenalina, alguna cosa falla. Sento un crit i al mirar cap baix veig la seva cara, els seus ulls mirant-me amb incredulitat, amb desesperació... un segon que va ser, i encara és, una eternitat. La veia caure... potser, de fet, no veia res, el cervell se'm va parar de cop i crec que fins fa poc no es va tornar a engegar. En aquell moment no vaig saber que fer, però un instint descontrolat em feia pensar en tirar-me a agafar-la, però no podia, estava completament lligat, lligat a una corda, a una vida.... Ella allà caient, morint... Jo mirant, morint...

He de dir que no són els fets reals, més que res ningú a part d'ell sap que va passar. Però aquesta és la historia que m’ha arribat i així us l'explico, una història increïble, més quan coneixes la parella, ni que fos per veure-la pel poble, i t'expliquen com eren. Pel que també és va dir pel poble en el seu moment, aquest noi ha estat anys i anys fora d'aquest món, en un món a part, sense acceptar el que havia passat, culpa seva? No, però la noia es va emportar la vida d'ell al caure.
Ara ja està bé, té una nova família, fillets i segueix sent tan bo com deien que era. Ha tornat a néixer, però suposo que mai tornarà a ser el mateix.

Veus escapar la vida just mirant cap baix... perds el control de la situació... tu no tries quan és el moment....

Oblidar, Olvidar, Forget, Oublier, Vergessen...

Oblidar, fàcil de dir, difícil de fer! Qüestió de temps??????????????

Un problema internacional!!!!!

El camí més fàcil per oblidar a algú és esborrar-lo de la teva vida. I de fet, és cert. La teva vida continua, el temps corre sense parar, i hi ha mil persones noves que es creuran pel teu camí rectificant els bonys que algú ha fet a la teva carretera.

Els passos bàsics per oblidar a algú:

· Deixar-lo de veure
· Esborrar el número de mòbil
· Suprimir-lo dels contactes del Msn
· Evitar parlar d’ell
· No mirar i remirar les seves fotos d’un PaSSaT
· Guardar les seves cartes es una caixa al fons de l’armari
....
entre d’altres coses a fer.

I funciona??????

Potser sí, però quan ja estàs tan convençut de que això és cert, de que tens el poder de pensar en qui vulguis, de que només amb una mica de paciència ho pots aconseguir de que és el destí de l’home ser oblidat.... veus una d’aquestes dites de tota la vida. Ho he de dir: l’experiència és la mare de la ciència i què diu l’experiència? Dons que “Intentar oblidar és voler-lo recordar per sempre”.

És cert?? No ho sé, perquè de fet totes les frases que trobes són igual en el fons, mira aquesta de “Saber oblidar, més és dita que art”.

Impossible oblidar algú quan més ho necessites?? Realment és només qüestió de temps???

I guess so!

Alcohol!

Alcohol: substància depressora del sistema nerviós central; a part de fer efecte sobre el cervell i variar algunes de les seves funcions (coordinació, atenció, memòria...), el seu ús continuat també afecta altres òrgans com el ronyó, el fetge o el sistema circulatori. Inicialment, els efectes de l’alcohol són subtils, però poden ser perillosos perquè una persona sota els seus efectes no és un bon jutge de la seva conducta.

Conseqüències de l'alcohol? Les que t'estant passant pel cap i moltes mès.

Com a jove, des d'un punt de vista des del qual els problemes petits semblen grans, he de confessar que els efectes de l'alcohol sobre el meu comportament porten problemes.

Surts amb els teus amics, comences a veure una copa, una altra, desprès et conviden.... i al final el teu nivell d'alcohol és superior al permès pel teu cervell per mantenir una conducta adecuada, et deixes anar, balles, fas l'imbècil... però no només ets tu, els teus amics estan igual! Uns veuen el que no hi ha, uns s'acosten massa, els altres interpreten que t'acostes massa... i en tot això està en joc els sentiments de masses persones! I total que hi guanyes??? Una nit de bojaria, que a vegades é smillor oblidar.

A Congressman was once asked by a constituent to explain his attitude toward whiskey. "If you mean the demon drink that poisons the mind, pollutes the body, desecrates family life, and inflames sinners, then I'm against it," the Congressman said. "But if you mean the elixir of Christmas cheer, the shield against winter chill, the taxable potion that puts needed funds into public coffers to comfort little crippled children, then I'm for it. This is my position, and I will not compromise."

StoP MoTion

Someone has just sent me an email with three links. At first, I though they would be boring videoclips of a nice guy singing a stupid and sad romantic song, but they weren't.
I've found three Jeremy Fisher's homemade videos, they are great and funny. I really like them, they're different, everything is great, music, video, voice.....


He works with stop motion. He must be really patient!

Here you go the videos:

"Cigarette"



"Scar That Never Heals"



"Jolene"