Mon Badge

Ja fa tres setmanes que estic rondant per Airbus i cada dia tinc el "plaer" de donar petons i preguntar "Ça va?" a persones que ni conec, i de fet, ni coneixeré, i que probablement ni arribaré a saber el seu nom. Tenen per costum entrar en una oficina i saludar a tothom, tot i que siguis nova. No et pregunten el nom, et donen dos petons i et preguten "com estàs?". En serio, és molt raro. Podríem dir que de les 7 hores que treballen 1 se la passen saludant, únicament saludant. S'ha d'afegir el fet dels 5 minuts de rigor a cada taula de les persones que coneixes. I no només a les taules a tothom a qui et creues al passadís. Fins i tot, quan anem a l'avió cada cop que et creues a un treballador, aleee... petons i "Ça va?". Òbviament ningú escolta les respostes de ningú. I think it's weird, isn't it?

L'altre factor clau seria el plurilingüisme. És molt curiós. Per dinar, per exemple, es comença una conversa en francès, òbviament, després es passa l'anglès, per sort, passa per l'alemany, es mantenen dues llengües...! A la feina tot és oficialment en anglès, però no és ni de tros l'idioma més utilitzat. Francès és l'idioma regnant aquí, podríem dir que per sort, ja que no és pas massa difícil d'entendre, facilíssim comparat amb l'alemany, que no s'entén de res! Aquest plurilingüisme fa que el meu cervell es col·lapsi. El meu idioma base aquí és l'anglès, però intento començar les converses en francès, també intento entendre les converses en francès. Llavors et venen els que saben que ets espanyola i et barregen tots els idiomes, intentant parlar espanyol, però colen coses en francès, i parlant anglès, grrrrrrrrrrrrrrrrrr!!! Crec que és difícil aprendre francès sota aquestes circumstàncies! :P

Us presento el meu Badge! La clau per entrar a totes les portes a les quals tinc permís, que no son masses! Requereixo d'amics per anar als llocs interessants! Les peripècies per aconseguir aquesta targeta que ni siquiera me la donaran de record son considerables. Tot comença el primer dia, que no saps ni a on has d'anar, arribes a les 8 a l'entrada principal per tenir una hora de marge. però si tan és. total per fer mitja hora de cua i quan et toca, et diuen que t'esperis que la teva informació esta incompleta. Oks... t'esperes, i al cap de mitja hora, li comentes si tot va bé. "No, please wait a bit longer, I'll call you when the visitor pass is ready". En fi, vaig estar 3 hores esperant... posant-me dels nervis! Per aconseguir un paper que vaig haver de renovar cada matí i que no servia de res. Clar, perquè no et poden preparar la targeta, nooo, has d'anar amb un visitor pass que ni obre portes ni paga dinars... arribes nova i has d'anar demanant als companys que et paguin el dinar i que t'acompanyin a tot arreu. Organització força lamentable! :P Per sort, les noietes es van portar super bé! En especial Ludivine... la meva mami, que m'ha ensenyat i explicat tot el que es necessari per sobreviure en aquest departament! Ja al cap d'una setmana vaig anar a buscar al meu Badge a l'altre punta del complex, una mitja hora amb el TAXICALL. jejeje! Són un desastrillo! Massa gent per coordinar!