Estava a la cua del supermercat del costat de casa quan vaig sentir una dona que felicitava a una noia jove que estava embarassada. Al mirar vaig veure que era ella, Ella.
Fa molts molts anys que la conec, més que res, perquè havia sentit a parlar d'ella des de ben petita. La veia pel carrer, i he de dir, que li tenia gran admiració, però no per ser una gran persona, sinó perquè era una de les noietes més grans que jo, rossa, ulls blaus, que anava sempre molt guapa i ben arreglada, un exemple perfecte de les típiques estudiants d'El Casal, l'escola pija de Castellar.
La veia al meu carrer, tot sovint, a Ella i a Ell. Una parella típica del poble, sempre se'ls veia junts, feliços, eren de la colla de catalanets amb futur del poble. Tots dos de bona família amb cotxe propi, grup d'amics exemplar, pares orgullosos, estudis, si més no, feina. Però, com a tota història tenim la cara maca i la que no.
Poc a poc, vaig anar a creixent i amb això em vaig anar assabentant de coses que ni m'havia arribat a imaginar. Entre d'elles, que eren una parella forçada, o això deien. Que estaven junts més per compromís familiar, que no per amor. També havia sentit històries d'amigues seves ben properes, de que s'havia liat amb altre gent, amb noies, entre d'altres, "experiments de joves", deien.
Un dia em van arribar veus de que ho havien deixat, però aquests rumors es van esfumar ben depressa, ja que es van encarregar d'exhibir-se pel poble.
De cop, després de molts anys de no saber-ne res, m'arriben veus de que no fa ni dos mesos que s'havien casar, increïble. Tothom sabia que acabaria passant, però alhora tothom sabia que hi havia darrera. És una d'aquestes relacions que jo mateixa no puc entendre, en serio. M'és impossible entendre aquestes relacions sense passió, conformistes, amb banyes, amb sentiments forçats... esperem que en aquest cas no sigui així. Perquè aquí la nova notícia: Ella està prenyada de 3 o 4 mesos!
Històries de poble!
