diumenge, 28 d’octubre del 2007

MaiViSToS..... en directe!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Ja sóc feliç!!!!!!!!!!!



Aquí teniu les fotos inèdites de tres fans incondicionals de Maivistos, en parlicular, tres (una més que res) enamorades de l'Esteve! Sí, la seva cosina també, jejejeje!


Visca el correllengües! Si més no, el correllengües de Matadepera, un poble ple de pijos, però que els quatre alternatius la monten bona! I sí, com a concert de dissabte nit vam tenir la gran sort de tenir a Maivistos! Uns joves catalans, ben macos i espavilats! Amb un gran futur!
Per fi els vaig veure en directe! Un concert genial! Cançons precioces! I van sortir tres cops més degut a la insistència del públic, si és que són únics!!!
Gràcies!!!



http://www.maivistos.cat/

diumenge, 21 d’octubre del 2007

Big Girl (You're beautiful)! :P:P

Seguint amb la meva passió descontrolada per aquest noi poc reconegut pels seus dots musicals, més conegut per les seves pecualiaritats. Aquí us deixo un vidioclip, que diria que no s'ha vist massa per la tele i que és molt graciós, seguint el seu estil cridaner!

dissabte, 20 d’octubre del 2007

Any other world!

Fa dos dies teniem en concert a Mika! Pensin el que pensin i diguin el que diguin, a mi m'encanta! Té cançons precioses, amb lletres molt sentimentals i cançons molt divertides de ritme! I degut a que el preu era massa car pel meu presupost actual i pel que realment és en sentit musical no hi vaig anar! Però aquí queda dit, que el pròxim cop hi aniré al preu que sigui! Serà algu increïble sentir "Any other world" en directe! :P

Un vídeo que he trobat de la cançó molt maco:






divendres, 12 d’octubre del 2007

Emancipació!!!!!!!!!!

La meva nena ja s'en va a viure soleta! A dos carrers de casa! Això sí, la tindrem ben aprop per anar a molestar-la tot sovint! Tan petitoneta i tan espavilada! Estudia, treballa i ja cap a un piset, amb els seus 20 anyets, ella tota espavilada amb l'argentineta, la Jesi! Que maques són!!!!

Aixx... i pensar que l'habitació on hi he passat tantes hores, d'aquí una setmana ja no tindrà llit, taula, mobles, records, fotos! Tantes i tantes hores en aquell racó que ens ha aguantat estirades al llit, on hem anat creixent, aprenent, escoltant-nos i intentant ajudar-nos!
En l'habiatació on s'han tingut les converses més xorres, les més maques, les més filosófiques, les més callades i les més dures! Quatre parets que ens han ajudat a sentir-nos a gust per crèixer! Ara canviem de lloc, però no d'hàbits!

Un petit mosaic de la festa del teu aniversari, inolvidable! Dedicada les milers de nits que em passat fent l'idiota per Sabadell i que duri!!!

Em veureu més allà que a casa meva :D:D:D!

Sort, per tothom qui la necessiti



La cançó que he sentit tants cops a la teva habitació, i que em recorda a tu, perquè només amb tu m'agrada, i la sentim 100 cops seguits, i segueix agradant-me!

dilluns, 8 d’octubre del 2007

Un firma, una vida!

Fa anys es va escriure:

Estaba sentada en el coche de mi padre. Una furgoneta Renault, sin aire condicionado y con un motor muy ruidoso. Mi padre estaba a mi izquierda y mi abuela sentada en la parte de atrás. Íbamos a recoger ciruelas. En realidad, no me apetecía mucho, pero al ver a mi abuela pidiéndomelo, me vi incapaz de dar un no por respuesta.

Frente a mí tenía el monedero de mi abuela, un monedero de mujer mayor, de color marrón y, relativamente, nuevo. Después de pedir permiso a mi abuela, lo abrí con curiosidad. ¿Qué habría allí dentro? Dentro del monedero de una mujer que a penas salía de casa a parte de hacer las compras necesarias, una mujer genial, muy servicial, nada presumida, conservadora y con un corazón enorme.

En el primer compartimento sólo había un billete de 20 euros. Hicimos unas gracias de si estaba pobre o no, algo divertido. Mis pensamientos cambiaron radicalmente en el momento que abrí el segundo compartimento, se me paró el corazón. Había una copia de su carné de identidad y una foto de mi abuelo, como siempre, serio. Mi mirada se centró en la fotocopia del DNI. En especial, en la firma de mi abuela. Mis ojos se llenaron de lágrimas que intentaba sostener y mi cabeza recibió en pocos segundos mil sentimientos completamente diferentes.

Mi abuela, esa mujer a quien tanto quiero y respeto; esa mujer que siempre me ha cuidado, me ha mimado, me ha escuchado, me ha querido y nos ha aguantado tantas cosas. Ella misma tenía una firma propia de una niña de tres años. Recordé que su vida había sido muy dura. Tuvo que dejar de estudiar de muy pequeña, a penas a la edad que tiene mi primo ahora, no me lo imagino trabajando como tuvo que hacer ella. A la vez, fue tan pequeña y tan mayor. No pudo disfrutar de una juventud como se merecía, con novios, juegos y nuestras triviales preocupaciones. Se encerró en una fábrica, de pie, todo el día. Cargando con un trabajo, una casa, una familia y un marido. ¡Dios, qué marido! No pudo estudiar, no pudo aprender a escribir ni a leer con soltura. Su vida fue encarrilada en una vía de tren de la cual nunca tuvo la oportunidad de salir.

Miraba y miraba su firma, se me llenaban los ojos de unas lágrimas frías y a penas podía respirar. Vi como una vida puede ser forzada sin derecho a elegir. Me di cuenta de la suerte que tenemos hoy en día. Tenemos mucho que elegir, demasiado quizá. Tenemos tanta libertad que la desaprovechamos. Sólo nos quejamos de lo que tenemos, no nos conformamos, no aprovechamos nuestra suerte. ¿Qué harías si ahora hubiera un cambio en tu vida y tuvieras que seguir el camino recorrido por mi abuela? Como tanta otra gente ha tenido y tiene que soportar. Una vida sin elección, marcada y decidida por otros.

diumenge, 7 d’octubre del 2007

A Change is Gonna Come

A finals de maig vaig llegir que cap a l'octubre estrenarien la 4a temporada de Grey's Anatomy a USA. I durant aquests mesos de tant en tant se'm passava pel cap el desig de ser octubre i poder baixar-me de l'Emule els capítols el dia següent de ser emessos, ja sigui amb o sense subtítols!

Tot ha tornat a la normalitat just avui, quan he vist el primer capítol de la quarta temporada, amb sorpreses i personatges nous, amb l'intensitat d'emocions que caracteritza aquesta serie, si és que és tant bona com el primer capítol!
Aquí estem, ha començat el curs d'uni, el curs d'angles, l'activitat semi-rutinària, les festes universitàries, les escapades i les visites del coneguts de l'estiu. I cada setmana toca sessió d'anatomia.

Sinopsi del primer capítol (millor no llegir-la si encara has de veure la 3a temporada):

The long-awaited start to Season Four, "A Change is Gonna Come," promised not to disappoint, and it most certainly didn't. Just 17 days have passed since Cristina's wedding that wasn't. Today is the first day of being surgical residents for the fab four. Note that it's now the fab four. George, who must repeat his intern year because he failed his Step 3 exam, is now under the tutelage of Meredith.
Also, in an interesting twist, Lexie Grey, half-sister to Meredith, who memorably flirted with Derek at the bar in last season's finale, is Cristina's intern. It is also Callie's first day as chief resident, and it's pretty much the day from hell as Bailey is upset with the Chief for passing her over for that position, and extends her bitterness to Callie as well.

dimecres, 3 d’octubre del 2007

Chinaaaaaaaaaaaassssssssssssssssssssss!


Aquí us presento un resum fet per l'Emma, la meva China, robat del seu fotolog! És un intent de recapitular tots el fantàstics, immillorables i inolvidables moments que vam viure durant tot un curs, els Chinas del CAE1, guiats pel nostre John Paul!

Des de Sant Jordis vermells i blaus, sopars bascos, tonteries, fishings, canyes i moltes canyes i, sobretot, molta felicitat i molts riures!!!

Visca!!!! I que aquest any sigui igual o millor, tot i que hem de confesar que et trobarem a faltar, Antonio, i tu a nosaltres, of course!!!