el Cor és un Caçador Solitari

Vaig començar el llibre amb ganes i una mica de por de que fos una novel·la romàntica. La veritat, no sabia res d'aquesta escriptora, un cop més, seguia les ordres de la meva germaneta. Vaig tardar casi 100 pàgines a enganxar-me, però al final del llibre, tenia tant carinyo als personatges que volia que la història continués, volia seguir sabent. McCullers explica les misèries i les injustícies d'una manera molt dolça.

*** El seu vertader nom era, Lula Carson Smith, però va renunciar a la primera part del patronímic l'any 1930, per fer-se anomenar senzillamment Carson. Va escriure la seua primera narració curta, Sucker, als 16 anys. Després de fer estudis a la Universitat de Colúmbia i, posteriorment, a la New York University, va publicar, l'any 1936, un relat titulat Wunderkind. Immediatament va començar a treballar en la seua primera novel·la The Heart Is a Lonely Hunter, inicialment titulada El mut.

MAUS: A Survivor's Tale

Va ser un regal per un amic, desprès l'intent de regal per me germana i finalment l'he aconseguit llegir.
Una novela gràfica molt interessant, impactant i molt fàcil de llegir, enganxa. Explica la història d'una manera diferent. Destacar la caracterització de les "races" en diferents animals.

Vuela conmigo

Vaig entrar a la llibreria disposada a comprar un llibre per cada membre de la família. Després de dos intents de trobar els llibres adequats que jo tenia en ment, vaig decidir mirar el que oferien. Vaig veure el llibre amb un avió a la tapa, vaig llegir que l'autor era el mateix que va escriure "Joan Salvador Gavina", Richard Bach i el vaig comprar: "Vuela Conmigo". Com a curiositat d'aquest pilot i filòsof americà dir que ell mateix diu ser descendent de J.S. Bach, el gran compositor alemany. Mencionar que el títol original és "Hypnotizing Maria".

El llibre és molt espiritual. Mostra constantment la seva passió pels avions i pilotar, es podria dir que és una mica aeronàutic, just perquè una no-freaky, però entenedora, s'ho pensi. A mi no m'ha entusiasmat com a novela perquè alguns trossos els trobava redundants, però alhora he trobat que en alguns moments és molt enriquidor, especialment per algú que s'està endinsant en un món d'espiritualitat (energètica??).

Revolutionary Road

Revolutionary Road, the first novel of author Richard Yates, was a finalist for the National Book Award in 1962 along with Catch-22 and The Moviegoer. When it was published by Atlantic-Little, Brown in 1961, it received critical acclaim, and the New York Times reviewed it as "beautifully crafted... a remarkable and deeply troubling book."

When DeWitt Henry and Geoffrey Clark interviewed Yates for the Winter, 1972 issue of Ploughshares, Yates detailed the title's subtext:

"I think I meant it more as an indictment of American life in the 1950s. Because during the Fifties there was a general lust for conformity all over this country, by no means only in the suburbs — a kind of blind, desperate clinging to safety and security at any price, as exemplified politically in the Eisenhower administration and the Joe McCarthy witchhunts. Anyway, a great many Americans were deeply disturbed by all that — felt it to be an outright betrayal of our best and bravest revolutionary spirit — and that was the spirit I tried to embody in the character of April Wheeler. I meant the title to suggest that the revolutionary road of 1776 had come to something very much like a dead end in the Fifties."

To My BookSupplier!

"Mais j'étais trop jeune pour savoir l'aimer"

...."Je n'ai alors rien su comprendre! J'aurais dû la juger sur les actes et non sur les mots. Elle m'embaumait et m'éclairait. J'en aurais jamais dû m'enfuir! J'aurais dû deviner sa tendresse derrière ses pauvres ruses. Les fleurs sont si contradictoires! Mais j'étais trop jeune pour savoir l'aimer."...

All Quiet on the Western Front

Erich Maria Remarque
AKA Erich Paul Remark

Born: 22-Jun-1898
Birthplace: Osnabrück, Lower Saxony, Germany
Died: 25-Sep-1970
Location of death: Locarno, Switzerland
Cause of death: Aneurysm

Gender: Male
Race or Ethnicity: White
Sexual orientation: Straight
Occupation: Novelist

Nationality: Germany
Executive summary: All Quiet on the Western Front

Military service: Germany Army (WWI, wounded)

Filmohraphy as actor
A Time to Love and a Time to Die (9-Jul-1958)

Author of books
Im Westen Nichts Neues (1929, novel, "All Quiet on the Western Front")
Der Weg Zurück (1931, novel, "The Road Back")
Drei Kameraden (1937, novel, "Three Comrades")
Arc de Triomphe (1946, novel)
Zeit zu Leben und Zeit zu Sterben (1954, novel, "A Time to Live and a Time to Die")
Der Schwarze Obelisk (1956, novel)
Der Himmel Kennt Keine Güstlinge (1961, novel)
Die Nacht von Lissabon (1962, novel, "The Night in Lisbon")
Schatten in Paradies (1971, novel)

Wrote plays
Die Letzte Station (1956)

Thanks to My Book Supplier!

Lo essencial és invisible pels ulls

La meva afició per llegir llibres indispensables començant pels més sencills, degut a que la meva costum per llegir és molt escasa, m'ha portat a començar per Le Petit Prince, de l'he llegit en català, llengua a la que no estic acostumada a tractar en llengua escrita.

Ha sigut una experiència preciosa. Un cop més seguint els consells del meu amic, he descobert noves expriències i he après lliçons.
Un llibre que s'ha traduït a molts idiomes, centenars. Finalment, comentar que l'escriptor d'aquesta gran obra és l'Antoine de Saint Exupéry.

Només us afegiré la dedicatoria del llibre que a mi ja em deixà bocavadada. I per suposat el llibre segueix aquesta tònica.

FRANÇAIS:

À Léon Werth.
Je demande pardon aux enfants d’avoir dédié ce livre à une grande personne. J’ai une excuse sérieuse : cette grande personne est le meilleur ami que j’ai au monde. J’ai une autre excuse : cette grande personne peut tout comprendre, même les livres pour enfants. J’ai une troisième excuse : cette grande personne habite la France où elle a faim et froid. Elle a besoin d’être consolée. Si toutes ces excuses ne suffisent pas, je veux bien dédier ce livre à l’enfant qu’a été autrefois cette grande personne. Toutes les grandes personnes ont d’abord été des enfants. (Mais peu d’entre elles s’en souviennent.) Je corrige donc ma dédicace :
À Léon Werth

quand il était petit garçon.

ENGLISH:
To Léon Werth
I ask the indulgence of the children who may read this book for dedicating it to a grown-up. I have a serious reason: he is the best friend I have in the world. I have another reason: this grown-up understands everything, even books about children. I have a third reason: he lives in France where he is hungry and cold. He needs cheering up. If all these reasons are not enough, I will dedicate the book to the child from whom this grown-up grew. All grown-ups were once children — although few of them remember it. And so I correct my dedication:
To Léon Werth
when he was a little boy

Un pàgina on pots trobar tots els idiomes i països en que s'ha publicat, gran curiositat --> http://www.elpetitprincep.eu/index.html

Mi mejor amigo para toda la vida!

El niño con el pijama de rayas, crec que és el llibre que més n'he sentit a parlar en les últimes dues setmanes, des de que es va estrenar al cinema. I ara, que he acabat de llegir el llibre només puc aconsellar llegir-lo. És fàcil, ràpid, impactant, maco, trist.

I em nego a veure la pel·lícula, perquè està dins el meu cap, i he creat la meva propia història i personatges, i perquè l'he viscut plenament com si formes part d'ells i m'ha fet sentir-me com ells...

Com sempre es diu, probablement, el llibre és millor que la pel·lícula.