Cicatrius

Fa tres setmanes, mentres estaves fent el tonto, et vas clavar el que en diuen "un cos estrany" al palmell de la mà esquerra. Després de que varies persones t'ho recomencin, decideixes anar al CAP a mirar-t'ho.

A recepció, unes noies molt amables et diuen que passis a la sala d'espera, que ja et cridaran des de la porta 7. Al cap de gairebé una hora sents el teu nom, t'aixeques i camines cap a la porta. La sorpresa arriba quan obres la porta de la consulta i veus el tan reconegut Doctor Tarragó. Un metge amb molt renom a la ciutat. Personalment el consideres un imbècil, prepotent, cregut, poc atent, egocèntric i capullo. Sí, un estúpid que ja et va desgraciar un cop: després de tres llargues operacions, et va deixar de record una cicatriu horrible. Estaves davant de l'últim metge que desitjaries que et tornés a intervenir. Allà davant amb el seu somriure prepotent, saludant-te. Ja no s'enrecordava d'aquell desastre, ja feia més de 10 anys.

Ell ja fa anys que no ho recorda i tu no hi has deixat de pensar.

Aquella cicatriu que et va marcar durant la teva adolescència, que no et deixava anar a la piscina, anar a la platja o posar-te segons quines samarretes; aquella cicatriu que durant uns anys va convertir-se es un condicionant de les teves decisions i la causa de grans complexes.

Les cicatrius són marques que sempre formaran part de la teva pell, del teu cos i, molt probablement, dels teus records. Marques que afecten tant físicament com mentalment. Una cicatriu pot ser petita o gran, maca o lletja, però darrera de la seva part visible, queda la part més important, la cicatriu que et queda en el teu interior i que et marca la teva vida.