Aquesta noieta, tan petita, es diu Lola i tot just fa dos dies que va arribar a aquest món. Després de 9 fantàstics mesos a la panxeta, on estava calenta, on no tenia que fer res, on es movia quan i com volia i estava protegida en tots els sentits.
Ara ja ha patit el seu primer trauma: sortir al món "real". On comença la gana, la son i les llàgrimes, primers problemes de tot èsser humà que aniran augmentant en quantitat i importància a mesura que passen els anys. Perquè encara que suposadament guanyem seny i raò, alhora perdem tota la inocència i sencillesa per viure i disfrutar plenament d'aquest prodigi. D'haver arribat un dia en aquest món, aquest món tan gran i ple de coses precioses, aquest món que ella anirà descobrint poc a poc i que nosaltres l'ajudarem perquè li sigui més fàcil i sigui molt feliç.
Lolaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, Benvinguda!
4 comentaris:
És preciosaaaaaaaaaaaaaa!!!!!
Algun dia ens tocarà a nosaltres tenir un moquet així propi!!! Que tendre :P
q bonica q és!!!!!!!!!!
jo tb en voldré una així... :)
(si q n'havia llegit però no t'ho deia pq teòricament tenia q fer algun comentari... i no és lo meu! :P)
un petó
jeje, estaras contenta, finalment l'has vist!
Guapaaaaaaaaaaaaaa!!! Avui t'hem tornat a veure, Lola. Cada dia fas més cosetes, aprens ràpidament de tot i et ve tot de nou!
Tens un papis preciosos i ets preciosa... És genial veure't rodejada de la teva familia, sou tots preciosos!!!
Siiiiiiiiiiiiiiiiii, estic enamorada de tu!
Muakkkkkkkkkkk
Publica un comentari a l'entrada