diumenge, 26 d’octubre del 2008

A DINNER? NO, THE DINNER!

Convidats excepcionals!
Casa meravellosa! :P
Freaks supermacos
Cooking
Festa pijama!
Ron de CUBA!
PASTIS, grrrrrrr!
15 dies?¿?
Psicòleg!
Warrycam!
Molts emparellats... solters en extinció!

Voilà:


IWMYB

P.D. Els aficionats al blog s'hauran adonat de que no es pengen bé les fotos :S

Once again!

Aquí tenim un vídeo amb una cançó molt maca, però el millor... és una gran versió! Un Speech increïble!

Thanks to my personal DJ, once again!


A saber (Wiki):

El domingo 30 de enero de 1972, en un incidente que desde entonces se calificaría como Domingo Sangriento, 13 hombres y niños no armados murieron a causa de los disparos de la fuerza paracaidista británica después de una manifestación en favor de los Derechos Civiles de Irlanda del Norte en el barrio de Bogside de la ciudad de Derry, en Irlanda del Norte. La manifestación fue organizada por Ivan Cooper para protestar por la encarcelación sin juicio de gente irlandesa, predominantemente católica, en Irlanda del Norte.

Aunque el principio de la guerra del IRA contra el gobierno británico había empezado tres años antes del Domingo Sangriento, el IRA todavía era una organización muy débil y pequeña; de hecho, Graffitis en Belfast antes del día fatídico afimaban que IRA significaba I Ran Away (Yo huí), aludiendo claramente a la falta de valentía que demostraba en dicha época. De cualquier manera, el Domingo Sangriento impulsó la posición y aumentó el número de reclutamientos de la banda.

dissabte, 18 d’octubre del 2008

Lo essencial és invisible pels ulls

La meva afició per llegir llibres indispensables començant pels més sencills, degut a que la meva costum per llegir és molt escasa, m'ha portat a començar per Le Petit Prince, de l'he llegit en català, llengua a la que no estic acostumada a tractar en llengua escrita.
Ha sigut una experiència preciosa. Un cop més seguint els consells del meu amic, he descobert noves expriències i he après lliçons.
Un llibre que s'ha traduït a molts idiomes, centenars. Finalment, comentar que l'escriptor d'aquesta gran obra és l'Antoine de Saint Exupéry.

Només us afegiré la dedicatoria del llibre que a mi ja em deixà bocavadada. I per suposat el llibre segueix aquesta tònica.

FRANÇAIS:
À Léon Werth.
Je demande pardon aux enfants d’avoir dédié ce livre à une grande personne. J’ai une excuse sérieuse : cette grande personne est le meilleur ami que j’ai au monde. J’ai une autre excuse : cette grande personne peut tout comprendre, même les livres pour enfants. J’ai une troisième excuse : cette grande personne habite la France où elle a faim et froid. Elle a besoin d’être consolée. Si toutes ces excuses ne suffisent pas, je veux bien dédier ce livre à l’enfant qu’a été autrefois cette grande personne. Toutes les grandes personnes ont d’abord été des enfants. (Mais peu d’entre elles s’en souviennent.) Je corrige donc ma dédicace :
À Léon Werth
quand il était petit garçon.

ENGLISH:
To Léon Werth
I ask the indulgence of the children who may read this book for dedicating it to a grown-up. I have a serious reason: he is the best friend I have in the world. I have another reason: this grown-up understands everything, even books about children. I have a third reason: he lives in France where he is hungry and cold. He needs cheering up. If all these reasons are not enough, I will dedicate the book to the child from whom this grown-up grew. All grown-ups were once children — although few of them remember it. And so I correct my dedication:
To Léon Werth
when he was a little boy


Un pàgina on pots trobar tots els idiomes i països en que s'ha publicat, gran curiositat --> http://www.elpetitprincep.eu/index.html

facto de la fe y las flores azules

Grup descobert gràcies al meu germà i el seu paper de taxi a la familia! :P Fantàstiques lletres!

dimecres, 15 d’octubre del 2008

LOST

Tots ens sentim perduts algun cop a la nostra vida, ja sigui per certs esdeveniments que ens superen, per indecisions, per reaccions inesperades de persones estimades o simplement perquè no veiem el camí per on seguir.

Aquí la cançó més maca de Lost! I el que m'ha costat trobar-la! Aquest estiu Lost va ser la meva serie per excelència, i aquesta cançó surtia tot sovint i em feia posar la pell de gallina... és preciosa. El compositor és l'autor d'altres grans bandes sonores com Ratatouilli, The Incredibles... Michael Giacchino.

dimarts, 14 d’octubre del 2008

NOS --> SOS



Discover Amaral!

diumenge, 12 d’octubre del 2008

Mi mejor amigo para toda la vida!

El niño con el pijama de rayas, crec que és el llibre que més n'he sentit a parlar en les últimes dues setmanes, des de que es va estrenar al cinema. I ara, que he acabat de llegir el llibre només puc aconsellar llegir-lo. És fàcil, ràpid, impactant, maco, trist.

I em nego a veure la pel·lícula, perquè està dins el meu cap, i he creat la meva propia història i personatges, i perquè l'he viscut plenament com si formes part d'ells i m'ha fet sentir-me com ells...
Com sempre es diu, probablement, el llibre és millor que la pel·lícula.

diumenge, 5 d’octubre del 2008

Beggin'

Sick........... of love? NO

ARA: Diumenge, casa, el meu llit, malalta, fred, sol.

ABANS: Oktoberfest, molt fred, cervesa, Weißbier, Baveria, 30 minuts, tram, bus, Fernando, Neufarn, amics, trainees, cor, pluja, Weißwurst, dress up, més cervesa, anglès, Munich?, curry, tonteries, beauties, "no open again", 7 am en peu, borrtaxos, Kaurfart, H&B, balls, roses, més borratxos, Olimpia park, gir en 3 eixos, Brenzn, cua, tends, molt molt fred, wet socks, riures, cançons tradicionals...