"SuCH GReaT HeiGHTS"

Una classe diferent, una classe d'anglès, una classe de relacions socials, una classe d'altres vides, d'idees, d'experiències, una classe per saber que hi ha gent diferent i que n'hi ha que és més semblant a tu del que et pots arribar a imaginar. Estàs sentada a pocs centímetres de gent amb qui comparteixes hores de la teva vida i amb qui intentes apendre a parlar en un altre idioma, parlant de la teva vida, perquè al cap i a la fi, del que sabem més i del que podem parlar amb més certesa és de les nostres pròpies experiències. I amb elles intentem demostrar-nos i demostrar el que és millor evitar i pel que és millor lluitar.


Comences a parlar amb gent que casi no et coneix. Cada paraula que surti de la teva boca els formarà la imatge que tinguin de tu, el què ells penseran que ets. Aquelles persones que s'han sentat tantes hores al teu costat tenen més coses en comú amb tu de les que mai t'hauries arribat a imaginar. Escoltes i t'escolten, i de fet, és d'això del que tracta! Comparteixes le teva vida, si és que a vegades escoltar-te explicant de nou velles experiències és la millor manera de reviure les coses i d'extreuren conclusions i lliçons.


Aquesta ha sigut la meva classe d'anglès d'avui en un bar prenent cerveses...! Una classe única, irrepetible i molt maca!!! Ho de dir, SÓN MOLT MONOS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


S'ha de repetir!!

DiSPLaCeD.... by aZuRe RaY

Aquí teniu una de les cançons més maques que surt a Felicity, escollida per me germaneta... li agrada molt.

He de dir que apareix en un moment crític de la serie... un moment de tensió entre la parella protagonista deguda a una relació extra-oficial.... si és que tenir amants no pot ser res bo!

El grup es diu Azure Ray, dues noietes americanes...

It's just a simple line
I can still hear it all of the time
If i can just hold on tonight
I know that nothing
Nothing survives
Nothing survives

I think i'm turned around
I'm looking up
Not looking down
And when i'm standing still
Watching you run
Watching you fall
Fall into me

Am i making something worthwhile out of this place
Am i making something worthwhile out of this chase
I am displaced
I am displaced

And she's my friend of all friends
She's still here when everyone's gone
She doesn't have to say a thing
We'll just keep laughing all night long
All night long

Am i making something worthwhile out of this place
Am i making something worthwhile out of this chase
I am displaced
I am displaced

It's just a simple line
I can still hear it all of the time
If i can just hold on tonight
I know that no one
No one survives
No one survives.

CoM CReueS eLS BRaÇoS??

Creua els braços.

Fes-ho!!!!

Has posat la mà dreta mirant cap baix i l'esquerra cap a dalt o al revès???

Avui la Laia ha fet la gran hipòtesis del segle, desprès d'un ampli estudi a la classe de Motors. Segons creues els braços tens naturalesa femenina o masculina.

· Femenina: Mà dreta cap a baix, mà esquerra cap a dalt
· Masculina: Mà esquerra cap a baix, mà dreta cap a dalt

Ets masculi o femeni..... ??

La Dra Laia s¡ha trobat amb algun cas de dona que té un cert interior masculí... Tot pot ser! No te'n avergonyeixis.

Un MóN PeRFeCTe

Al llarg dels anys vas coneixent gent molt diferent: uns amics de tota la vida, altres companys de classe; alguns et canvien, altres et són indiferents; uns t'ajuden, altres no; alguns arribaran a ser grans amics, altres simplement coneguts; hi haurà companys de feina i companys de vida; trobes amb qui compartir els teus millors moments, altres als qui els hi pots explicar els teus secrets més profunds, alguns que em prou feines recordaran el teu nom d'aquí uns anys i per suposat n'estimaràs algun i alguns t'estimaran...

Però entre tota aquesta gent que et rodeja trobes algú que ni és el teu millor amic, ni és amb qui comparteixes més temps, ni l'estimes... però saps que si tothom fos com ell viuríem en un món perfecte.

Gràcies per ser com ets, perquè m'ajudes sent com ets.

aVui? DeMà?

Estava caminant cap a casa, acabava de baixar de la "valle". De cop sento uns nens jugant i cridant just davant meu i m'apareix un instintiu somriure a la cara. Eren preciosos, feien cara d’angelets i se'm passava pel cap la idea d'emportar-me'n un a casa :P

Al aixecar els ulls m'he trobat una mirada captivadora, una mirada de les que no et deixa indiferent, era Ell, un dels nois que més cors ha trencat a Castellar únicament per la seva mirada i timidesa. A part dels seus ulls, el pots identificar fàcilment per la seva forma de vestir “deixada”, els seus cabells llargs i poc cuidats. De seguida he baixat el cap i he vist que dos dels nens eren els seus fills, ja que portaven el mateix estil en roba i pentinat, eren preciosos. Just els he avançat que de cop se m’ha aturat el cervell i m'ha vingut a la ment la història que tants cops ha sortit a les converses dels cafès del poble...

Em vaig llevar molt il·lusionat, gens nerviós, feia molt temps que estàvem esperant aquesta sortida. La vaig llevar amb un petó, com cada matí, i vaig anar directe a preparar les coses per marxar cap una de les muntanyes que ens posaria a prova com mai cap havia aconseguit. Tot a punt, ens posem en camí, llarg, però inoblidable.
Al matí següent tot està a punt per començar l'aventura, Ens enfrontàvem a un gran repte, una escalada inoblidable. Tot va començar força bé, estàvem preparats, el material i el nostre cos responia perfectament, ja feia un parell d'hores que estàvem de camí quan va començar la part més dura, l'hora de les escalades arriscades. Jo anava davant, ella darrera i la parella que venia amb nosaltres feia una especia de camí paral·lel, tot estava sota control. Tot? Potser no. De cop, desprès d'una llarga estona escalant, casi a punt d'arribar al final d'aquella pujada d'adrenalina, alguna cosa falla. Sento un crit i al mirar cap baix veig la seva cara, els seus ulls mirant-me amb incredulitat, amb desesperació... un segon que va ser, i encara és, una eternitat. La veia caure... potser, de fet, no veia res, el cervell se'm va parar de cop i crec que fins fa poc no es va tornar a engegar. En aquell moment no vaig saber que fer, però un instint descontrolat em feia pensar en tirar-me a agafar-la, però no podia, estava completament lligat, lligat a una corda, a una vida.... Ella allà caient, morint... Jo mirant, morint...

He de dir que no són els fets reals, més que res ningú a part d'ell sap que va passar. Però aquesta és la historia que m’ha arribat i així us l'explico, una història increïble, més quan coneixes la parella, ni que fos per veure-la pel poble, i t'expliquen com eren. Pel que també és va dir pel poble en el seu moment, aquest noi ha estat anys i anys fora d'aquest món, en un món a part, sense acceptar el que havia passat, culpa seva? No, però la noia es va emportar la vida d'ell al caure.
Ara ja està bé, té una nova família, fillets i segueix sent tan bo com deien que era. Ha tornat a néixer, però suposo que mai tornarà a ser el mateix.

Veus escapar la vida just mirant cap baix... perds el control de la situació... tu no tries quan és el moment....

Oblidar, Olvidar, Forget, Oublier, Vergessen...

Oblidar, fàcil de dir, difícil de fer! Qüestió de temps??????????????

Un problema internacional!!!!!

El camí més fàcil per oblidar a algú és esborrar-lo de la teva vida. I de fet, és cert. La teva vida continua, el temps corre sense parar, i hi ha mil persones noves que es creuran pel teu camí rectificant els bonys que algú ha fet a la teva carretera.

Els passos bàsics per oblidar a algú:

· Deixar-lo de veure
· Esborrar el número de mòbil
· Suprimir-lo dels contactes del Msn
· Evitar parlar d’ell
· No mirar i remirar les seves fotos d’un PaSSaT
· Guardar les seves cartes es una caixa al fons de l’armari
....
entre d’altres coses a fer.

I funciona??????

Potser sí, però quan ja estàs tan convençut de que això és cert, de que tens el poder de pensar en qui vulguis, de que només amb una mica de paciència ho pots aconseguir de que és el destí de l’home ser oblidat.... veus una d’aquestes dites de tota la vida. Ho he de dir: l’experiència és la mare de la ciència i què diu l’experiència? Dons que “Intentar oblidar és voler-lo recordar per sempre”.

És cert?? No ho sé, perquè de fet totes les frases que trobes són igual en el fons, mira aquesta de “Saber oblidar, més és dita que art”.

Impossible oblidar algú quan més ho necessites?? Realment és només qüestió de temps???

I guess so!

Alcohol!

Alcohol: substància depressora del sistema nerviós central; a part de fer efecte sobre el cervell i variar algunes de les seves funcions (coordinació, atenció, memòria...), el seu ús continuat també afecta altres òrgans com el ronyó, el fetge o el sistema circulatori. Inicialment, els efectes de l’alcohol són subtils, però poden ser perillosos perquè una persona sota els seus efectes no és un bon jutge de la seva conducta.

Conseqüències de l'alcohol? Les que t'estant passant pel cap i moltes mès.

Com a jove, des d'un punt de vista des del qual els problemes petits semblen grans, he de confessar que els efectes de l'alcohol sobre el meu comportament porten problemes.

Surts amb els teus amics, comences a veure una copa, una altra, desprès et conviden.... i al final el teu nivell d'alcohol és superior al permès pel teu cervell per mantenir una conducta adecuada, et deixes anar, balles, fas l'imbècil... però no només ets tu, els teus amics estan igual! Uns veuen el que no hi ha, uns s'acosten massa, els altres interpreten que t'acostes massa... i en tot això està en joc els sentiments de masses persones! I total que hi guanyes??? Una nit de bojaria, que a vegades é smillor oblidar.

A Congressman was once asked by a constituent to explain his attitude toward whiskey. "If you mean the demon drink that poisons the mind, pollutes the body, desecrates family life, and inflames sinners, then I'm against it," the Congressman said. "But if you mean the elixir of Christmas cheer, the shield against winter chill, the taxable potion that puts needed funds into public coffers to comfort little crippled children, then I'm for it. This is my position, and I will not compromise."

StoP MoTion

Someone has just sent me an email with three links. At first, I though they would be boring videoclips of a nice guy singing a stupid and sad romantic song, but they weren't.
I've found three Jeremy Fisher's homemade videos, they are great and funny. I really like them, they're different, everything is great, music, video, voice.....


He works with stop motion. He must be really patient!

Here you go the videos:

"Cigarette"



"Scar That Never Heals"



"Jolene"