Once upon a time, I was a little girl

L'època d'exàmens és equivalent a tenir molt temps lliure que hauries de dedicar a estudiar. Temps que dediques a ordenar coses, mirar fotos, mirar coses antigues, comprar... Així van després!

Ordenant les mil carpetes i subcarpetes de l'ordinador he trobat aquesta foto que va fer el Chelin, un fons de pantalla! Ja ni ho recordava i m'agrada molt!!!! Ell és molt bo, això és una petita mostra de les meravelles que sap fer!

A la mateixa carpeta anomenada "Curradetes" hi he trobat tots els regalitos que he fet per ordinador, són preciosos, els millor regals sempre impliquen hores i hores de dedicació :p !

I Can'T Stop MiSSing yoU

Cançoneta romanticona de Trey Songz! Sense vídeo, només lletra, així millorem l'anglès i entenem tot el que hi diu!

Dedicada a l'Ivan, que m'ha ensenyat la cançó avui i m'ha encantat!!!!!

Seasons of Love --> RENT

Fantàstica cançó per aquestes èpoques de melancolia... Perquè en els últims 4 anys he passat gran part dels minuts al costat dels monguis de la uni... Minuts millors i pitjors, bons i dolents, difícils i divertitis, amb alcohol i amb cafès de la Campana, escoltant professors bons i ignorant als capullos, tristos i alegres, aprenent i desaprenent, madurant i canviant, dormida i nerviosa, sola i molt acompanyada, estudiant i fent projectes, parlant i criticant, enfadada i rient...

P.D.Massa temps per pensar durant èpoques d'exàmens.

FREEDOM!!!!!!!!!!!!!

Siiiii! L'últim capítol de la quarta temporada de Grey's anatomy! Fantàstic! Fa dos dies a les 11 de la nit, a menys de 12 hores de l'examen del meu estimat chico estava mirant els últims 90 minuts de la temporada.... preciosos! Va valdre la pena! (I per sort, l'examen va anar bé, sinó...)

Aquí tenim els últims 8 minuts espectaculars! Si no vols veure el final, no ho mirisssssssss.... però és genial!!! Tots els personatges canvien la seva vida en 8 minuts, jejeje, és una serie dramàtica... però deixant això a part, és preciós... tothom té un paper, i no només la parelleta, que per cert, m'encanta com evoluciona la Meredith en aquesta temporada, ja era hora que s'espavilés una mica! Per suposat les cançons que fan que tot siguin sentiments a flor de pell són genials!

Visca Grey's Anamoty....!!!

Your kisses are wasted on me!!!!!

by The Pipettes.

To my personal Dj!

I miss travelling aorund the world!!!!

5000 leguas de viaje en bicicleta

Aquí us presento un blog recentment ignagurat anomenat "5000 leguas de viaje en bicicleta". Els seus autors son la Berta i el Tomi. Per una bona presentació de les seves intencions com a viatjets millor llegiu el seu blog.

Per ara només té unes primeres presentacions, però segur que passa a ser un blog molt interessant... la quantitat de llocs que veurant i experiències que viurant per Sudamèrica serà increïble!! Serà un viatja genial! A més l'equip té una escritora esplendida, un bon fotògraf, un argentí (tot el que això comporta), una productora fantàstica... buf buf, aquí hi ha nivell!

I jo seré la seva fan i seguidora incondicional :P:P

Força i sort!!!

Ingrid Michaelson

"The singer is Ingrid Michaelson, a 26-year-old Staten Island native who lives at home with her parents and has become the chanteuse of "Grey's Anatomy." She was discovered on MySpace by a management company that specializes in finding little-known acts and placing their works in soundtracks for TV shows, commercials, movies and videogames.

This unconventional model has worked well for Ms. Michaelson, who until recently was earning about $250 a week teaching theater to kids part-time but can now support herself with her music. Three of her songs have already been aired on this season's "Grey's" as the sonic backdrop for the drama's soapy tales of Seattle Grace Hospital. The exposure sent one of those songs to No. 13 on the iTunes pop music chart. Tonight's placement will likely widen her exposure.

Ms. Michaelson's musical path reflects a shifting entertainment-industry landscape, where heavyweight record labels are increasingly being sidelined in music deals. Managers and agents are turning to business models anchored in TV, and using the Internet to develop new ways of scouting talent."

By JOHN JURGENSEN Wall Street Journal - May 17, 2007

La noieta ha cantat tres cançons propies de l'estil de Grey's Anatomy durant la temporada 3. S'ha de dir que la trien pels millors moments!

Cal destacar la seva cançó Keep breathing que va sonar just després de l'anul·lació del casament de la Cristina i el Burk, quan ella arriba a casa i veu que l'ha perdut, es queda sense respirar i es veu la Cristina expressant la seva desesperació, plorant, mostrant els seus sentiments i deixant la imatge freda i insensible que manté durant tota la seire. Una cançó que acompanya molt bé la desesperació de la situació.

Altres cançons són: Breakable, Giving up, Corner of your heart...

Jo he triat The way I Am, que m'agrada molt!

P.D. Publicitat gratis per la noieta! :P

FRIDAY I'm in LOVE

Aquí tenim una cançoneta de The Cure... M'agrada, em transmet bones vibracions, ganes de saltar... serà perquè fan el burro!



Dedicat al meu pare que està ampliant els gustos musicals gràcies a FLyTV... :P Especialment aquest no li agrada gens, diu que "ja no saben com fer més el ridícul per cridar l'atenció"

I dreamt about meeting you again!

Hi havia una reunió d'antics companys de la universitat de NEWI, concretament dels del Juliol del 2006. Un tren vell i ronyós va parar en sec i al baixar vaig veure molta gent coneguda. Entre tots, només va absorvir tot el meu carinyo i il·lusió, aquell noiet "casat" que era un ángel caigut del cel, jejeje! Res d'amigues malaïdes ni projectes de parella! Vaig veura'l i vaig corre com Heidi pels seus camps cap a abraçar-lo!

Espero tornar-te a veure aviat!

Els somnis tenen un sentit. Hi ha gent que creu que tenen poders de predicció, de cura... jo crec que són simplement una mostra del que el teu subcocient té amagat i que, de tant en tant, deixa anar, és una manera de desfer-nos de pensaments que tenim a dins i que necessitem treure!

Ojalà tingués el penador del Dumblendore. Quan tens tantes coses al cap, amics, feina, plans... necessites treura't alguns pensaments i tenir-ho tot més clar... el teu cap sembla una olla de grills!!!

Dedicat a aquelles persones que t'ajuden a que el teus pensaments es vagin col·locant al seu lloc, a desfer-se dels innecessaris! :P Aquelles persones que es mereixen un lloc al cel per ajudar a fer el món un lloc millor!

100th Post! To My Father!

Aquí tenim el post número 100!!!!!!!!!!!!!!! I a qui millor que dedicar-li que al meu papa! El millor pare del món, jejeje!! :P

Sempre fa mil coses per nosaltres sense demanar res a canvi! És totalment altruista, maco, ens escolta... jeje! Genial!

El teu germà porta el teu cotxe a passar la ITV, et fa un gran favor ja que t'has tornat cotxe-depedent (allò que deies que mai faries) i per sorpresa de tothom no passa la ITV i et prohibeixen circular :S! Al matí següent et lleva el teu pare tot preocupat, et dona la noticia i s'ofereix a portar-te a la universitat perquè no facis tard, després de que hagi estat treballant tota la nit! I quan torna a casa porta el cotxe el mecànic i s'espera a que l'arreglin! Dorm res o menys i a la tarde te'l porta a passar la ITV! I ja com a sorpresa final, agafes el cotxe al matí següent i té el diposit ple! Qui ho faria això?

Aquest és un fet que va passar ahir i m'he sentit obligada a escampar a tort i a dret! Però a part d'això és una gran persona! Sempre i quan no traiem com a tema de discussió la política! No hi ha ningú perfecte! :P

L'altre dia em van diagnosticar Papitis Aguda!

Rain Songs

Aquest post dona homenatge a les cançonetes (sí, una mica massa comercials) que m'han acompanyat aquests dies grisos de pluja, un pel depriments i estressants. Dies que m'he passat davant l'ordinador, hores i més hores, fent projectes, pràctiques, presentacions... I que l'alegria era sentir una i altra vegada aquestes cançonetes que m'alegren el dia! I em fan somriure i ballar per dins, tot i que sé que les lletres no són les més alegres del món :P Aquí van el top three!

P.D: Deixant de banda la cançó anomenada "The rain song" by Led Zeppelin's

Hallelujah by Jeff Buckley

Aquesta cançó la vaig conéixer farà un parell d'anys en un cotxe anant cap a un aeroport perdut per França a les 5 del matí. El meu Dj personal em va ensenyar una de les millors cançons que he escoltat mai, n'estic totalment enamorada! I cada cop que l'escolto m'agrada més.
Aquell moment va ser molt especial, significava una mena de final... He après que no sempre els finals són dolents, que no sempre el final és quan ens pensem, a vegades, més aviat, a vegades, no hi ha final.



Un petonet pel meu Monkey preferit :P

Symposium in Hamburg: Aircraft Cabin Design, Systems & Innovation

Aquí un recull de fotitos amb la gent tan maca amb qui vaig compartir aquells 8 dies a Hamburg! Una ciutat-port preciosa! I molt molt interessant pel que fa el món aeronautic! Una organització perfecte, exceptuant l'ultim sopar, jejeje! I una experiència molt molt maca!

Ja tenim nous companys d'Europa de tota mena...! Uns van intimar més que altres, jejeje! :P

Un petó!

"La crisis del cuarto de vida"

Le llaman la 'crisis del cuarto de vida'. Te empiezas a dar cuenta que tu círculo de amigos es más pequeño que hace unos años.

Te das cuenta de que cada vez es más difícil ver a tus amigos y coordinar horarios por diferentes cuestiones: trabajo, estudios,pareja, etc... Y cada vez disfrutas más de esa cervecita que sirve como excusa para charlar un rato. Las multitudes ya no son 'tan divertidas'... hasta a veces te incomodan. Y extrañas la comodidad de la escuela, de los grupos, de socializar con la misma gente de forma constante.

Pero te empiezas a dar cuenta que mientras algunos eran verdaderos amigos otros no eran tan especiales después de todo.

Te empiezas a dar cuenta de que algunas personas son egoístas y que, a lo mejor, esos amigos que creías cercanos no son exactamente las mejores personas que has conocido y que la gente con las que has perdido contacto resultan ser amigos de los más importantes para ti.

Ríes con más ganas, pero lloras con menos lágrimas, y con más dolor. Te rompen el corazón y te preguntas como esa persona que amaste tanto te pudo hacer tanto mal.
O quizás te acuestes por las noches y te preguntes por qué no puedes conocer a alguien lo suficientemente interesante como para querer conocerlo mejor.

Pareciera como si todos los que conoces ya llevan años de novios y algunos empiezan a casarse. Quizás tú también amas realmente a alguien, pero simplemente no estás seguro si te sientes preparado para comprometerte por el resto de tu vida.

Los ligues y las citas de una noche te empiezan a parecer baratos, y emborracharte y actuar como un idiota empieza a parecerte verdaderamente estúpido. Salir tres veces por fin de semana resulta agotador y significa mucho dinero para tu pequeño sueldo.

Miras tu trabajo y quizás no estés ni un poco cerca de lo que pensabas que estarías haciendo. O quizás estés buscando algún trabajo y piensas que tienes que comenzar desde abajo y te da un poco de miedo.
Tratas día a día de empezar a entenderte a ti mismo, sobre lo que quieres y lo que no. Tus opiniones se vuelven más fuertes.

Ves lo que los demás están haciendo y te encuentras a ti mismo juzgando un poco más de lo usual porque de repente tienes ciertos lazos en tu vida y adicionas cosas a tu lista de lo que es aceptable y de lo que no lo es.

A veces te sientes genial e invencible, y otras...solo, con miedo y confundido. De repente tratas de aferrarte al pasado, pero te das cuenta de que el pasado cada vez se aleja más y que no hay otra opción que seguir avanzando.

Te preocupas por el futuro, préstamos, dinero... y por hacer una vida para ti. Y mientras ganar la carrera sería grandioso, ahora tan solo quisieras estar compitiendo en ella.

Lo que puede que no te des cuenta es que todos los que estamos leyendo esto nos identificamos con ello. Todos nosotros tenemos 'veintitantos' y nos gustaría volver a los 15-16 algunas veces.

Parece ser un lugar inestable, un camino en tránsito, un desbarajuste en la cabeza... pero TODOS dicen que es la mejor época de nuestras vidas y no tenemos que desaprovecharla por culpa de nuestros miedos...

Vaig veure aquest escrit en el blog d'un amic, i em va impresionar. Intentant comprovar la seva procendència, vaig veure que està molts blogs i que prové d'un email en cadena. I aquí el tenim, al meu blog també hi és! Why not? It's nice!

Photograph!!

Aquí va una cançoneta que em va dir la Neus, és molt maca!

Hi ha dies que les coses canvien, dies bons i dies dolents, i hem d'estar preparats per ambdós. Rebre les coses bones, saber-les disfrutar, i mirar les coses dolentes com un primer pas per quelcom millor.

JUNO

Ja fa dies vaig tenir la gran idea d'anar a veure Juno, després de ser recomada pel blog de la Elsa, i va ser una gran elecció! Es una pel·lícula tan maca! I del que destacaré la música, preciosa, i m'encanta aquesta cançó en particular, la lletra és tan maca, la dolçura, és kind of perfect :P

"Something in Brussels"

Aquestes eren les lletres escrites en un sobre marró situat en un carreró petit de Brusseles, impossible de trobar!

D'això ja fa un any i mig, quan jo i me germana vam anar de viatge per les terres belgues. I a part de grans moments, ciutats precioses, bombons mmmmmmm, i alguna que altre historieta, m'esperava allà una carta sense destinatari ni remitent, que un amic m'havia deixat dues setmanes abans al passar per aquella ciutat durant el seu viatja!

Vam estar tanta estona buscant aquell carrer, ens vam confondre, i a munt i avall, i res, no es trobava per enlloc, res! Perquè, a més, no sabia què tenia que buscar: un xiclet, una carta, una goma... I al cap de molta estona i una visita pel mig del Palau de Justicia, ho vam trobar!!!!

Allà, en un forat en un carreró hi havia un sobre marró que posava "Something in Brussels". Un sobre, una gran sorpresa, amb algunes cosetes supermaques que van acabar convertint aquell encreument de vides desfassat en un dels records més macos que m'han passat! Es mereixia un post! :P

AFROBLUE in Nova Jazz Cava

Des de que vaig començar la carrera a Terrassa vaig decidir que tenia que conèixer la ciutat. Una de les coses a fer seria anar al Nova Jazz Cava.

Terrassa va ser una de les ciutats més reconegudes pel Jazz, una ciutat per on han passat moltísimmes celebritats del Jazz, així que tenia una cita pendent!

Divendres, després de casi 4 anys, vaig anar a un concert de jazz llatí, increïble! Vaig quedar impressionada. Podies viure cada moment de cada cançó, et transmitien sentiments, somreies, disfrutaves!
El lloc és força acollidor, tot i que, he de dir que per res, me l'esparava d'aquella manera, i a part, el grup era molt bo! Era un grup anomenat AFROBLUE, cinc actaland de pura sepa entregats a la música, i presentavem el seu nou disc "3x4=34?" :P

Va ser de casualitat que hi anèssim, les coses improvitsades són les millors. I per acabar la nit vam anar a la Factoria, una altra cosa a visitar, bastant coneguda pels egarencs! Una nit immillorable!

El seu MySpace on es poden escoltar un parell de cançons.

A aprofitar la setmana del Jazz que serà a principis del més de març!

Gràcia's Gospel

Aquí estem de nou! Durant les últimes setmanes he assistit a dos events nous per mi, i que, tant un com l'altre, m'han deixat impresionada!

Ara fa tres setmanes Intermón va organitzar un concert de gospel a la Faràndula, me germana i jo vam anar-hi mig per la causa mig per la curiositat de saber que és això del gospel en directe i ens vam enamorar. Va ser un concert interpretat pel cor de Gospel de Gràcia, un grup d'aficionats (el que fa la cosa més maca). Més de dues hores plenes d'energia, bon rollo, alegría... que van passar volant. Un concert actiu, que et donava ganes d'aixecar-te, cantar i moure't com ells! Va ser increïble, el meu primer concert de gospel i no l'últim!

Gospel implica molta religió, una mica sectari (a vegades), però representa la religió d'uns afroamericans que es prenien la vida diferent sota el poder d'uns blancs colonialitzadors. Aquest grup s'ha de dir que l'únic que inspirada es pau i amor, no pas rollo sectari, així que perfecte!

Aquí us poso una petita peça d'un dels seus concerts:

Shoes

Hi ha noticies que et fan veure les coses des d'un punt de vista diferent, i ahir, vaig veure les meves sabates:

· Taronjes, una mica velles, comprades en un Nil per menys de 3 €. Les meves companyes de relax i estudi. Cómodes, precioses, segons el meu paré.

· Verdes, regales ja fa més de mig any pel meu aniversari. Podriem dir que han anat a tot arreu amb mi des d'aleshores. Eren molt esperades! Després de tant "trote" encara estan perfectament. Són maques, no?

· Les meves botes negres. Arriba un moment que, fins i tot, la teva cosina petita porta més sabates i més talons que tu, un moment en que necessites sabates per entrar a segons quins llocs i, bueno, que sempre arreclem més unes sabatetes que unes bambes gastades. Doncs aquí les tenim, el que podriem considerar un híbrid entre bamba i bota, però que fan el et, afriguen i són comodíssimes.

· Vermelles, descosides. Sabates per treballar. Fa anys que les tinc i encara recordo el dia que me les vaig comprar, i ben orgullosa les vaig lluir durant alguns anyets.

· Al fons, un forat d'armari ple de sabatetes i bambes més o menys velles, que tenen un dit de pols. Algunes de ben maques que en ocasions les trec a pasejar, però no massa sovint.