Être Fille Au Pair

Qualsevol au pair sabrà que al començar un programa com aquest, no només tens que enfrontar-te als nens, sinó a la família. I el que és pitjor, a les mares. Els nens, abans o després, et respecten i t'estimen, ja sigui perquè ets la única de la casa que jugues amb ells o bé que ets la que els dons de menjar, els vas a buscar i bàsicament t'hi passes les hores.
Cal diferenciar les famílies que tenen au pair perquè la seva vida laboral els absorbeix, les que realment necessiten ajuda amb famílies numeroses i les famílies que simplement no poden aguantar als seus fills o no els volen suportar. Això fa molt tant en el comportament del nen, com en el comportament de l'au pair. La majoria de famílies són de classe mitja-alta o altíssima, però amb problemes afectius alts o súper alts.
Com a tot arreu, hi ha rumors, des de pares que intenten follar-se a les au pairs, fins a maltractes. I el que sí és cert , i passa massa sovint, són les nenes explotades, que fan de dona de la neteja, cangur, cuinera, taxista i missatgera.
Una experiència amb la que aprens tant a conviure, a cuidar nens ,com a posar límits. Clar està que el què fas o deixes de fer sempre està relacionat amb la mesura en la que et deixes manipular o convèncer.

J'etais la belle fille au pair de la famille Ribaudo. Mon petit Fabien, tu me manque :D

Asegura tu futuro

Hauria de ser el primer que t'ensenyen a l'escola.

"Hem fet el cim"

Amb motiu del 25è aniversari de la primera ascensió catalana a l’Everest (8.848 m) el cap de setmana del 28 i 29 d’agost es va dur a terme la iniciativa “Fes el teu Everest!". 25 cims triats per aquesta celebració per cada un dels catalans fes el seu propi Everest.

Fa 25 anys que Conrad Blanch, cap de la primera expedició catalana a l’Everest, i el seu equip van coronar el cim. Ho van fer sense oxigen i van ser els primers occidentals a arribar al capdamunt de la muntanya més alta del món, pel vessant nord. Òscar Cadiach, Carles Vallès i Toni Sors, acompanyats de 3 xerpes, van ser els primers catalans que van trepitjar el “sostre del món”.

Com bons castellarencs el nostre Cim era La Mola. Efectivament, diumenge 29 d'agost vam pujar a FER EL NOSTRE EVEREST. Allà ens vam trobar molts catalans que compatien la importància de l'acte i tot ple de banderes catalanes.


Catalans al Cim del Món!

I'm from Barcelona

I’m From Barcelona és un grup de polp/folk nascut a Jönköping, Suècia.

El grup es caracteritza per la seva plantilla de 29 membres, que barregen instruments com clarinets, saxofons, flautes, trompetes, banjos, acordions, kazoos, guitarres, tambors i teclats, entre d’altres.

El fundador del grup és Emanuel Lundgren, que també és el cantant i compositor principal. El nom del grup és en honor de la sèrie “Fawlty Towers” on John Cleese, interpretava a un home anomenat Manuel que era de Barcelona. Com que al cantant li agradava la sèrie, i com que s’assemblava a l’actor, van decidir posar-se aquest nom.

Trobo que són un grup molt maco i curiós, suecs havien de ser!

Los Mismos

Festa gran al carrer Rosés amb el mític grup dels 60 per la Festa Major de Sants. Un carrer ple de gent que havien ballat les seves cançons de joves i de joves que recordaven les cançons que els seus pares ballaven.

Un concert molt proper i una mica nostàlgic. Van cantar moltes versions, algunes amb traduccions peculiars. I finalment van tocar "El puente"...

"Será maravilloso
Viajar hasta Mallorca
Sin necesidad de tomar el barco o el avion
Solo caminando, en bicicleta o autostop!"

"Els del carrer Rosés sempre l'encerten." LaMalla

Parking Shakespeare - "La comèdia dels errors"

Parking Shakespeare és una companyia de teatre creada recentment. Segons veiem al seu facebook, una "companyia de teatre que fem obres de Shakespeare a l'aire lliure (de moment...)".

La idea del projecte teatral ve de la tradició anglosaxona de representar les obres de William Shakespeare en parcs públics. Aquest estiu van dur a escena "La Comèdia dels Errors", una història d'embolics molt divertida. El lloc era molt curiós i acollidor, l'Espiral dels Til·lers del Parc de l'estació del Nord, Barcelona.

Descataria la representació magistral dels actors, la posada en escena en un escenari minimalista i la proximitat (fins i tot, intereccació) amb el públic. Aquest estiu ja no hi ha més representacions, però jo ja estic esperant l'obra de l'estiu que ve!

Survivre à Paris

Une version plus comique de comment survivre à Paris: Brunette à Paris

Collateral Murder

Vídeo subtitulado en castellano, divulgado por wikileaks hace varias semanas, donde se puede observar a sangre fría el talante de las operaciones militares en Irak, en una operación contra civiles donde asesinan a varios civiles, entre ellos dos reporteros iraquíes y, cuando una furgoneta intenta evacuar a los heridos, el asesinato de todos sus tripulantes, incluidos dos niños:

Las polémicas imágenes, confirmadas como auténticas por un portavoz del Ejército de EE UU, contradicen, en este caso, la versión oficial del Pentágono sobre la muerte "en defensa propia" de 11 personas en Irak en 2007, entre ellos un periodista de la agencia Reuters. Su empresa ya había argumentado, sin éxito, su derecho a obtenerlas.

RHPS

A super Must-Do in Paris: The Rocky Horror Picture Show

"Les Sweet Transvestites, nous sommes LA troupe qui anime le Rocky Horror Picture Show au Studio Galande tous les samedis soirs à Paris depuis bientôt 10 ans."

Je t'aime, Matthieu! :D

Jamming at Notre Damme de Paris

American & Canadian singers jamming around Paris. A lovely couple with fantastic voices... I just loved it so much! Missing you!

el Cor és un Caçador Solitari

Vaig començar el llibre amb ganes i una mica de por de que fos una novel·la romàntica. La veritat, no sabia res d'aquesta escriptora, un cop més, seguia les ordres de la meva germaneta. Vaig tardar casi 100 pàgines a enganxar-me, però al final del llibre, tenia tant carinyo als personatges que volia que la història continués, volia seguir sabent. McCullers explica les misèries i les injustícies d'una manera molt dolça.

*** El seu vertader nom era, Lula Carson Smith, però va renunciar a la primera part del patronímic l'any 1930, per fer-se anomenar senzillamment Carson. Va escriure la seua primera narració curta, Sucker, als 16 anys. Després de fer estudis a la Universitat de Colúmbia i, posteriorment, a la New York University, va publicar, l'any 1936, un relat titulat Wunderkind. Immediatament va començar a treballar en la seua primera novel·la The Heart Is a Lonely Hunter, inicialment titulada El mut.

Live long enough to find the right one!

Bajo el slogan "Live long enough to find the right one", AIDES -institución francesa que lucha contra el Vih-Sida- lanzó este spot, galardonado por Europe's Premier Creative Awards.

Cluny - La Sorbonne

Un súper regal a distància!

Gràcies Tata!!!!!! :D

Frankfurt 1945

Aerial view of the cathedral in May 1945 after World War II.

Concrete Knives

Another cool night in Paris. this time we started with an amasing concert at L'International, two groups: Concrete Knives and Misty Socks. The party continued at Truskel Club, really cool!

http://www.myspace.com/concreteknives
http://www.myspace.com/mistysocksband

I got to talk to Concrete Knives, they're really young, nice and fun! Love them since then!

Welcoming hands

Welcoming hands displays six sculptures of bronze hands laid on granite stones, created in 1996 and originally set in New York. The installation is located on the Jeu de Paume museum side, overlooking place de la Concorde and Richard Serra‘s Clara-Clara. They invite you to a strange journey wandering among them, and as most of Louise Bourgeois‘s work, they provoke deep ans contrary feelings.

****Welcoming Hands by Louise Bourgeois, Jardin des Tuileries, Paris

Mon petit cheri!

Un petit dimoni que quan vol és un nen super maco i carinyós, però només quan vol, Mister Fabien Rubaudo!!!

Sant Jordi à Paris

M'agrada molt el dia de Sant Jordi, la tradició catalana del llibre i la rosa! Però la cosa és molt complicada quan intentes celebrar-ho fora de Catalunya o d'Espanya.
Uns dies abans de Sant Jordi vaig està buscant per internet si hi havia algun mercat especial, algun punt de venta de roses, alguna expocisió... Alguna cosa!!!!!!!!!
I l'únic lloc que vaig veure que feien quelcom va ser a l'Institut Cervantes de Paris. Si anaves a visitar la biblioteca et donaven una rosa i un llibre! Òbviament, allà estava jo el dia 23 d'abril per aconseguir la meva preciosa rosa de Sant Jordi. S'ha de dir que no va ser la manera ni més romàntica ni més catalana!

Deux amants à Paris

Deux amants au Jardin des Tuileries, Paris.