Estava a la parada de la Valle, esperant, com tants i tants cops he estat allà. Esperant que per fi passés la "burra" puntual! T'havia vist, però no m'havia fixat en tu, erets una persona més esperant, un més entre tots.
Al cap de poc ja va arribar i tothom es va espavilar a acostar-se a la porta per tal d'entrar ràpid i aconseguir agafar seient, però aquell dia estava casi buida, així que hi havia lloc per tots els passatgers. Jo em vaig esperar l'última, com sempre, i tu també et vas esperar, vas fer un intent frustrat de deixar-me passar, però vaig fer veure que buscava el tiquet i finalment vas pujar davant meu, et vaig veure d'esquena i alguna mena de papallona em va recorre l'estómac!Vas seure gairebé a la última fila i jo vaig seure davant teu!
Va ser un viatge com qualsevol altre, jo estava al meu món, observant als meus companys de viatja i escoltant una de les tantes cançons romàntiques depriments d'avui en dia. Però aquell dia era jo qui també em sentia observada, vaig sentir els teus ulls clavats sobre mi durant tot el viatja. Però en un intent frustrat d'ignorar-ho vaig intentar adormir-ne, però notava que estaves darrera i que la teva dolça mirada m'estava acariciant!
Un cop arribats a la parada de destí tothom es va aixecar de cop, el passadís es va omplir de gent desesperada per sortir corrents a agafar el tren, jo vaig intentar sortir i va ser impossible, però de cop va deixar de passar gent, vas fer de tap d'una ampolla a pressió i amb un gran somriure em vas deixar passar, jo, tímida no et vaig poder ni mirar als ulls.
Fora de l'autobús semblava que haguéssim d'agafar camins diferents, vas marxar disparat cap al semàfor vermell, i vaig veure que anàvem cap al mateix camí. Em vaig aturar al teu costat i vas començar a caminar ràpid, però de cop vas frenar el pas i anàvem caminant un just darrera l'altre, notaves la meva presència i els teus ulls es giraven contínuament per saber com de lluny estava.
Poc després al passar per un dels carrers menys agradables de la zona, ple d'homes que em miraven i deien coses poc oportunes, trencant la màgia de la situació. Tu vas començar a caminar més lent, et vas posar al meu costat un pas per endavant, els miraves i em miraves, em sentia protegida, notava les teves mans nervioses, cridant-me.
Al girar la següent illa vam arribar a la gran avinguda, on de nou et vas avançar, però els teus ulls et traïen i inconscientment et giraves cada dos passes. Jo veia com caminaves, d'una manera suau, segura, especial, tranquil·la, atractiva.
Al final de la baixada hi havia un semàfor, tots dos vam desitjar que es poses vermell i així va ser, em vaig parar al teu costat, i vaig veure com els teus ulls clavats en mi demanaven que et mires, però em va ser impossible, vaig baixar el cap i tot fent veure que no havia passat res, em vaig distanciar de tu. En aquell moment, el semàfor encara vermell et va reptar a creuar-lo corrents, i així ho vas fer, vas córrer entre els cotxes i vas seguir caminant. Jo, allà, parada, et mirava fins que et vaig perdre de vista.
¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡C'est La Vie!!!!!!!!!!
