THaNKS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Gràcies, Gracias, Merci, Thanks, Danke, Obrigado.........!!! Tots els idiomes tenen la seva peculiar manera de donar les gràcies!

Hi ha molta gent en aquest món que li costa molt fer aquest pas, un pas tan senzill i alhora amb un poder tan gran. Alhora hi ha gent que malgasta aquestes paraules i els hi fa perdre significat i importància!

Jo avui, deprès d'un dia del que en podriem dir que ha sigut perfecte (hipòtesis d'aquestes xungues), no em queden altres paraules per expressar el que sento que:

MOLTÍSSIMES GRÀCIESSSSSS!!!!!!!!

Gràcies a tots aquells que heu fet que avui fos un dia especial, important i diferent, no per ser el meu aniversari, potser això ha sigut l'escusa, però és més important el fet d'haver-lo compartit amb vosaltres d'una manera tan tan marevallosa!!!

eLS TeuS uLLs

Estava a la parada de la Valle, esperant, com tants i tants cops he estat allà. Esperant que per fi passés la "burra" puntual! T'havia vist, però no m'havia fixat en tu, erets una persona més esperant, un més entre tots.

Al cap de poc ja va arribar i tothom es va espavilar a acostar-se a la porta per tal d'entrar ràpid i aconseguir agafar seient, però aquell dia estava casi buida, així que hi havia lloc per tots els passatgers. Jo em vaig esperar l'última, com sempre, i tu també et vas esperar, vas fer un intent frustrat de deixar-me passar, però vaig fer veure que buscava el tiquet i finalment vas pujar davant meu, et vaig veure d'esquena i alguna mena de papallona em va recorre l'estómac!Vas seure gairebé a la última fila i jo vaig seure davant teu!

Va ser un viatge com qualsevol altre, jo estava al meu món, observant als meus companys de viatja i escoltant una de les tantes cançons romàntiques depriments d'avui en dia. Però aquell dia era jo qui també em sentia observada, vaig sentir els teus ulls clavats sobre mi durant tot el viatja. Però en un intent frustrat d'ignorar-ho vaig intentar adormir-ne, però notava que estaves darrera i que la teva dolça mirada m'estava acariciant!

Un cop arribats a la parada de destí tothom es va aixecar de cop, el passadís es va omplir de gent desesperada per sortir corrents a agafar el tren, jo vaig intentar sortir i va ser impossible, però de cop va deixar de passar gent, vas fer de tap d'una ampolla a pressió i amb un gran somriure em vas deixar passar, jo, tímida no et vaig poder ni mirar als ulls.

Fora de l'autobús semblava que haguéssim d'agafar camins diferents, vas marxar disparat cap al semàfor vermell, i vaig veure que anàvem cap al mateix camí. Em vaig aturar al teu costat i vas començar a caminar ràpid, però de cop vas frenar el pas i anàvem caminant un just darrera l'altre, notaves la meva presència i els teus ulls es giraven contínuament per saber com de lluny estava.

Poc després al passar per un dels carrers menys agradables de la zona, ple d'homes que em miraven i deien coses poc oportunes, trencant la màgia de la situació. Tu vas començar a caminar més lent, et vas posar al meu costat un pas per endavant, els miraves i em miraves, em sentia protegida, notava les teves mans nervioses, cridant-me.

Al girar la següent illa vam arribar a la gran avinguda, on de nou et vas avançar, però els teus ulls et traïen i inconscientment et giraves cada dos passes. Jo veia com caminaves, d'una manera suau, segura, especial, tranquil·la, atractiva.

Al final de la baixada hi havia un semàfor, tots dos vam desitjar que es poses vermell i així va ser, em vaig parar al teu costat, i vaig veure com els teus ulls clavats en mi demanaven que et mires, però em va ser impossible, vaig baixar el cap i tot fent veure que no havia passat res, em vaig distanciar de tu. En aquell moment, el semàfor encara vermell et va reptar a creuar-lo corrents, i així ho vas fer, vas córrer entre els cotxes i vas seguir caminant. Jo, allà, parada, et mirava fins que et vaig perdre de vista.

¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡C'est La Vie!!!!!!!!!!

DHooM MaCHaLe

Dhoom és una de les últimes superproduccions de Bollywood! Dirigida por Sanjay Gadhvi y protagonizada por Hrithik Roshan, Aishwarya Rai, Abhishek Bachchan, Uday Chopra y Bipasha Basu. El Cine Indi dóna grans sorpreses. Per mi era totalment desconegut fins que vaig començar a treballar als cines, on comparteixes els teus caps de setmana amb altres flors del cine, unes freaks incomparables!

La pel·lícula és distreta, diferent, rareta.... i molt molt sensual!!! A més surt Miss Món! Si es que està boníssima, o no, Flor?

Aquí teniu una petita demostració del do que té aquest noi tan increiblement sexy!



Mmmmmmmmmmmmmmmmmmmm!!! Flor!! Això va per tu, jejeje!

MuSTaFa

Treballa amb tu, fa dies que el veus, però mai t'havies parat a pensar en ell: com és, què estudia, com pensa, que teniu en comú i què no. Des de fora sembla un noi normal, no crida l'atenció ni per xulleria ni per tonteria, alt i amb indincis de ser calvo :P.

De fet, és amb l'únic del sector mascle dels teus companys de feina que no hi havies perdut ni un segon en preguntar-te com és.

Un dia vas sentir algun que altre comentari sobre que havia tingut una petita discussió amb un "criajo", d'aquests que es creuen reis del món. El nen havia dit una tonteria i ell se li havia encarat, coses de nens petits, sense cap (vas pensar en aquell moment).

Avui, un dia abans de plegar, li preguntes què estudia i la resposta és "Filosofia". Increïble, aquella imatge que tenies d'ell es desmonta de cop. Comenceu a parlar i li veus ja la cara de filòsof, peculiar, com ha de ser :) De cop li preguntes com és que va tenir aquella reacció tan estúpida, poc pròpia del que s'entén per filòsof. Ell et dóna un raonament ben fet sobre el que ell opina de llibertat individual, respecte i drets de l'home. L'escoltes amb atenció, tot i que saps que no comparteixes la seva opinió de defensar un acte vulgar amb l'escusa de ser animals, precisament el que ens diferència dels animals és controlar els nostres intins animals!!!

Segueixes amb la teva feina, i al plegar el veus, i parlant, t'adones que pertany a una familia d'artistes, uns ballen, els altres escriuen, i ell també escriu!

M'encanta conèixer gent diferent, gent que sap que filosofar i pensar és feina. Saber que hi ha gent que actúa seguint uns principis, criteris i maneres de pensar pròpies!

iMPeRFeCT

Imperfect... as we're!

eSPoRTS eN PaReLLa

Estava tranquil·lament sense fer res esperant la sessió de les 6, quan vaig fullejar la revista que et donen gratuïtament als cinemes, òbviament és tot propaganda i un sol article.

Això és part de l'article:

Una cosa és estar penjat i una latra molt diferent és anar a jugar a tennis amb la teva xicota...

Les dones tenen les seves pròpies normes! Tu arribes a la pista de pàdel, et situes, ella treu i falla, torna a treure i torna a fallar. Llavors et diu: "No val, no val, trec un altre cop! Aquest cop no valia perquè la raqueta no ha tocat la pilota!" LA meva xicota sempre té una excusa: "No estava preparada" o "Es que aquesta raqueta em va gran!" i amb la que més al·lucino "És que si em mires em desconcerto!"

... la llençó amb suavitat, com un globus. I llavors ve ella i em xiscla: "Òstia, llença-me-la normal!" Llavors faig un tret normal i: "Òstia, que bèstia! Em vols fer mal o què? Sembla que t'emprenyi jugar amb mi!"

... I és que quan estàs jugant a bàsquet amb elles, es poden sentir frases tan increïbles com: "A mi no me la passeu!"

... I lo pitjor és el futbolí. A veure: Perquè a les noies els agrada tant donar voltes al mànec? Tu ets allà amb la teva tècnica: el toc de canell, tapant forats... i arriba ella i es posa a fer el "molinet". I és clar, la mala pècora fot gol! I a sobre començar a xisclar com una histèrica per tot el bar: "sóc Ronaldinhaaaaaa! I tu: "Però si no val! Qualsevol tío sap que això no val!"

"Close Your Eyes"

Aquí teniu una cançó que m'encanta!!! La vaig veure al blog d'un amic i estic cansada d'have d'anar-hi per escoltar-la! Així que aquí us la poso, perquè l'escolteu tan com vulgueu!

"Close your eyes"

Music And Lyrics

Una de les sorts de ser palomitera és que tenen entrades gratuïtes al cinema! I sí, aprofiten aquesta oportunitat per anar a veure el que sembla una pel·lícula potable. L'altre dia la pel·lícula va ser............ "Music and Lyrics" Típica comèdia romàntica cutre, però encara més cutre de lo normal... a molta gent no li ha agradat, a mi m'ha encantat. No és una pel·li bona, ni realista, ni dramàtica... però rius molt i les cançons són moníssimes!!!!

Aquí us poso un vídeo de l'espectacular actuació de Hug Grant com a cantant i rei de la música POP dels anys 80!!! Increïblement graciós!!!

Senyors i senyores: "POP, Goes My Heart"




Per cert, m'encanta la cançó romàntica de la pel·li: "Way back into love"

No TRieM...

Tota persona mínimament sensible sap que no podem triar ni qui ens fa mal, ni de qui ens enamorem de debor, ni per qui arriscariem la nostre carrera, ni per qui plorariem, ni qui ens fa somriure, ni qui ens fa tirar en davant, ni qui ens fa preguntar-nos què fem aquí, ni qui ens ensenya, ni a qui estimem ni qui ens estima.

TaRDe De PaLoMiTeRaS!!!!

Cada cap de setmana, quan tothom està fent els postres i el cafè entrem a treballar, moment força bo. Et retroves amb els companys i es fa un repàs general de l'estat de cada un de nosaltres, no massa sincer, tot s'ha de dir. A continuació comença l'acció, tenim exactament 15 minuts, per fer un munt de crispetes ("palometes" pels hipotètics catalans pijos de sabadell), preparar-ho tot, obrir les caixes i fer el que a última hora del dia anterior estavem massa cansats per fer!

La primera sessió és suau quatre nens que venen a recullir a les 7 de la tarde, abans i tot, en algun cas. Després bé la millor part de la tarde, tens dues hores abans de que vingui tothom, on no pots fer res més que parlar, riure i fer tonteries, moltes tonteries, mentres tant us aneu tornant per fer crispetes! Desprès d'una llarga estona que passa volant, ve la sessió de les 6, que ja s'enganxa amb la de les 7 i en poca estona ja ve la de les 8, on comença la feina. S'ha d'atendre i preparar-ho tot per estar a punt a 8:30 per anar a sopar! Tot sota control, anem a sopar!!! Comença l'hora de fer un repàs general de totes i cada una de les sèries de TV, des de Grey's Anatomy, fins a Passion de gavilanes, passant, per suposat, per Friends, Heroes o Transfromers... Una colla de freaks encantadors!

Ja és hora de tornar a la feina. Venen les sessions de les 10, es neteja l'olla, venen les últimes persones a tocar els cullons mentres estàs fent caixa, netegem els calentadors, ho preparem tot, freguem el terra i .... reunió davant la caixa 6, on es comenta la tarde, es fan bromes inoportunes i es tiren els trastos a pinyon! Ja són dos quarts, l'encarregada cansada de la nostra divertida i poc productiva presència ens dóna permís per marxar!

En tot això hem hagut de suportar tot tipus de persones: estúpides, simpàtiques, deprimides, mimades, queixiques, pacients, encantadores, rundinaires, divertides, generoses, exigents, impacients, pesats, aburrits, guapos, guapes, boníssims! :P

Les Palomiteres som genials!!!! Especialment les del Cine EIX Macià!

Au revoir!!!!!!!!!

GRaNaDa!!!!!!!!!!!!

· Todo les da coraje.... Tenim diccionaris diferents!

· Per què esperar-se a que el semàfor es posi verd si es pot passar en vermell?

· Motoristes amb casco? Si el cap és prou dur per impactar contra el terra

· Presa? Encara hi ha temps per tot

· Festaaaa dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge... ups no hi ha més dies a la setmana! :P

· Converses de semàfor, de vestuari, de super... temps per parlar a tot arreu, a tota hora i a tothom!

És una ciutat encantadora!!!!!!!!!!!! Preciosa!!!!

"FaNTa De TaRoNJa"

"Fanta de taronja" és una de les frases que menys ens agrada a les palomiteras.

Quan estàs atenent als teus "estimats" i "simpàtics" clients, veus que hi ha una cua enorme, tot el hall ple de gent mirant el rellotja, fent comentaris de que ja és hora de començar la película (Vine abans :P), intentes anar el més ràpid possible, fent-ho tot perfecte, per evitar discussions. En tot aquest enrenou t'arriben aquella mena de clients que l'únic que busquen és la teva perdició, aquells que quan els hi preguntes que volen et responen amb un somriure a la boca dient "Fanta de taronja" i a tu s'està a punt d'escapar per la boca un "Idiotaaaaaaaaaaaaa" amb un somriure a la boca, obviament. Sí, això és el que pensem totes les palomiteres al sentir aquestes tres paraules. Perquè és una putada posar la fanta de taronja. És lenta, surt plena de gas, has d'aguantar el got fins que para la màquina, y quan es pare, t'esperes 10 segons per veure que tot allò que semblava un got ple era simplement gas i que ni s'ha omplert una quarta part del got... tornes a apretar el votó, i tornem a lo mateix. Això en el millor dels casos, ja que a vegades es torna boja i comença a vessar per tot arreu... horrible!!!!!!!!!!!!!

Tot sovint passes pel costat d'algu que serveix fanta de taronja i sents paraules com: Capulla, Puta, Cabrón, Joder, No pots veure una altre cosa??

Estimada Fanta de Taronja t'ho mereixes!

Sí, això ens passa a nosaltres i a qualsevol altre cine!!!

Puta Fanta de Taronja!!!! Amb tot l'amor del món!

eLLa aL SuPeR De CaSa

Estava a la cua del supermercat del costat de casa quan vaig sentir una dona que felicitava a una noia jove que estava embarassada. Al mirar vaig veure que era ella, Ella.

Fa molts molts anys que la conec, més que res, perquè havia sentit a parlar d'ella des de ben petita. La veia pel carrer, i he de dir, que li tenia gran admiració, però no per ser una gran persona, sinó perquè era una de les noietes més grans que jo, rossa, ulls blaus, que anava sempre molt guapa i ben arreglada, un exemple perfecte de les típiques estudiants d'El Casal, l'escola pija de Castellar.

La veia al meu carrer, tot sovint, a Ella i a Ell. Una parella típica del poble, sempre se'ls veia junts, feliços, eren de la colla de catalanets amb futur del poble. Tots dos de bona família amb cotxe propi, grup d'amics exemplar, pares orgullosos, estudis, si més no, feina. Però, com a tota història tenim la cara maca i la que no.

Poc a poc, vaig anar a creixent i amb això em vaig anar assabentant de coses que ni m'havia arribat a imaginar. Entre d'elles, que eren una parella forçada, o això deien. Que estaven junts més per compromís familiar, que no per amor. També havia sentit històries d'amigues seves ben properes, de que s'havia liat amb altre gent, amb noies, entre d'altres, "experiments de joves", deien.

Un dia em van arribar veus de que ho havien deixat, però aquests rumors es van esfumar ben depressa, ja que es van encarregar d'exhibir-se pel poble.

De cop, després de molts anys de no saber-ne res, m'arriben veus de que no fa ni dos mesos que s'havien casar, increïble. Tothom sabia que acabaria passant, però alhora tothom sabia que hi havia darrera. És una d'aquestes relacions que jo mateixa no puc entendre, en serio. M'és impossible entendre aquestes relacions sense passió, conformistes, amb banyes, amb sentiments forçats... esperem que en aquest cas no sigui així. Perquè aquí la nova notícia: Ella està prenyada de 3 o 4 mesos!

Històries de poble!

CaRReR MoNTCaDa

No sé d'on ve el seu nom ni el motiu pel qual es diu així ni a qui se li va passar pel cap posar a aquest carrer un nom així. Jo vaig tardar els meus anys en escriure el seu nom correctament.

El Carrer Montcada és el carrer que m'ha vist desprès de...

... un cansat dia de feina

... un examen desastrós

... la meva graduació

... de que em castiguessin amb les mans al cap

... un café amb les amigues

... uns plors incontrolats per sentiments sense sentit

... un dia especial amb algu especial

... una classe d'anglès divertida

... un intent frustrat de canviar la meva carrera

... el meu primer petó

... el meravellós i inoblidable viatja a Canadà

... fer un pas en davant a la meva vida personal

... estar més d'una hora sentada a l'autocar perquè hi ha cua

... desprès d'anar a veure la Lola, la meva petita nova amiga

... una festa increible plena d'alcohol

... celebrar el meu aniversari

... un ruta per algun país

... conèixer algu interessant

...

Ha estat aquí tots, i cada un, d'aquests dies tan especials i importants per la meva vida i la meva manera de ser, ha estat aquí esperant-me a que arribes, acompanyant-me des de'l Passeig fins a la porta de casa meva, la meva estimada casa del Carrer Montcada.

Carrer Montcada, que us podria fer un petit resum dels pensaments, sentiments i experiències de tota la meva vida.

CaSi 21.000 DieS!

Avui m'he llevat i he pensat "Casi 21.000 dies és el que he viscut. Exactament 20.805 dies ja porto donant voltes per aquest món."

Vaig néixer, vaig ser pobre, no vaig estudiar, vaig treballar, vaig caminar molt, però sempre al voltant de les mateixes terres, vaig veure poc món. Els meus pares van decidir canviar de poble en busca de més sortida econòmica, no entrerem en la discussió de si això vol dir una millor o pitjor vida. Vaig seguir treballant. Vaig conèixer el que l'esglèsia m'acabaria obligant a que fos la dona de la meva vida. Amb la que faig fer l'amor per primer cop i, possiblement, faré per últim cop.

El VAIG es converteix automàticament en un VAM.

Vam continuar treballant, enseguida va arribar el nostre primer nen. Una gran alegria per tothom, poc desprès va arribar la nena, si es que erem una família perfecte. Tot continuava anant molt bé, de fet, començavem a crèixer econòmicament, tot anava millor. Va arribar la segona nena, tercer fill, benvinguda! Vam continuar treballant i criant a les criatures. Tot sota control.

Passen anys, seguim treballant, comprem una segona residència, fem la piscina, comprem el cotxe. De fet, comprem un cotxe per cada fill, i seguim en davant.

Ara arribo, sí JO, als 21.000 dies i segueixo treballant fort, les coses no van tan bé, els fills encara tiren de la corda, el negoci no va tan bé, de fet estic destroçat i diriem que ja no puc més. Però saps què? Tiro en davant, dormo cada dia 3 hores, treballo com un negre (perdoneu per l'expressió) i saps perquè? Perquè és el que he de fer, pel que em van educar, per treballar i guanyar prou diners per la dona i els meus fills.

Així han sigut els meus milers de dies i espero tenir-ne molt més per ells, aquells que em fan feliç, em preocupen, em deixen nits sense dormir i que gasten els diners com aigua.

???????????????????????????????????????????????

LoLaAaAaAaAaAaAaAa!!!!!!!!!!

Sí, aquí tenim aquest nou petit, preciós, perfecte, futur problema i encantador moquet!!!

Aquesta noieta, tan petita, es diu Lola i tot just fa dos dies que va arribar a aquest món. Després de 9 fantàstics mesos a la panxeta, on estava calenta, on no tenia que fer res, on es movia quan i com volia i estava protegida en tots els sentits.

Ara ja ha patit el seu primer trauma: sortir al món "real". On comença la gana, la son i les llàgrimes, primers problemes de tot èsser humà que aniran augmentant en quantitat i importància a mesura que passen els anys. Perquè encara que suposadament guanyem seny i raò, alhora perdem tota la inocència i sencillesa per viure i disfrutar plenament d'aquest prodigi. D'haver arribat un dia en aquest món, aquest món tan gran i ple de coses precioses, aquest món que ella anirà descobrint poc a poc i que nosaltres l'ajudarem perquè li sigui més fàcil i sigui molt feliç.

Lolaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, Benvinguda!

La PaNXeTa PLeNa D'aMoR

Hem arribat a casa teva desprès de tant temps dient-ho i no fer-ho! Ens has obert la porta i al veure't ens ha entrat una alegria al cos que ens ha fet aparèixer un somriure inevitable als nostres llavis!

T''hem mirat, allà detra, donant-nos la benvinguda i de tot cor et podem dir que mai t'haviem vist tant guapa ni tant feliç.

Ens has ensenyat les reformes del pis per la petita. Habitació nova, tot de cosetes per ella, que si cotxets, trones, vestidets.. mil i un objectes només per ella, la Lola, el petit polluelo que ben aviat invairà l'ambient tranquil de la vostre llar.

Nosaltres, espectants per tant canvi i tantes tonteries, no podem pensar, només podem observar com estàs, la teva emoció, la teva nova cara, aquell somriure que et surt cada cop que expliques pq serveixen tantes coses... Et mirem i també veiem que estàs cansadeta i com molt bé dius, ja tens ganes de que el moquet deixi la teva panxeta i li poguem donar la benvinguda a ella.

Desprès d'unes hores fent el pallasso i parlant només pensem en lo feliç que serà la nena i en que ens tindràs allà tot sovint, perquè de fet, a nosaltres també ens agradaria trobar una parella amb qui compartir tot això i poguer tenir un moquet que estigui 9 mesos a la nostre panxa, ens porti mal de caps, plori per les nits....

Hem de confesar que estas preciosa! I que és un plaer haver compartit amb tu aquestess hores d'una tarde de Semana Santa quan tenies la teva panxeta amb una coseta dins escoltant-nos, a punt per surtir.

GUAPEEEEEEEEEEEESSSSSSSSSSSSSSS

New York, New York... and You

Hi ha cançons que et recorden bons moments, moments inoblidables i algunes que millor no tornar a escoltar ja que només et porten mal de cap.
Aquí teniu una de les cançons que m'agrada més recordar.



New York, New York, típica cançó de tota la vida per gent de totes les edats. També és una mítica cançó per tancar les discoteques, aquella cançó que posen al final de tot, que ni la mitad de les persones presents recordaran haver-la ballat, però sí que recordo balls irrepetibles i inoblidables en dues ocasions amb aquesta cançó.

Una a Liquid, la discoteca de cada dijous de Wrexham (Wales). Desprès d'una esbojarrada i caòtica festa de l'escuma, quan ja tothom portava més alcohol que sang a les venes i tots anavem ben xops, va sonar aquesta magnífica cançó. Vaig tenir el plaer de ballar-la amb un dels francesos més macos que he conegut, el Little Baby, pels amics :P Ens vam marcar un ball a l'altura de les circunstàncies, ni amor ni tonteries, dons bons amics ballant!

L'altre ocasió, no menys important, ni pel dia ni per la companyia. Va ser durant el tant esperat Sopar d'Equador. Ja a les tantes del matí, va sonar aquesta maravellosa cançó i vaig fer un ball amb elegància i estil, no era per menys, amb el Mister Oleguer (per confusió d'idiologies) de la classe.

Grans cançons que et porten a la memòria grans moments viscuts amb grans amics...!

LooKiNG BaCK iN TiMe

You know, there are some really important moments in your life. Some of them come when you finish one step of your career and you have to change of school, city and classmates...

It's strange because there have been a lot of people who helped you be as you are, but you'll not see them very often, or even you'll not see them anymore, since they are not close friends.
However, they were there with you everyday....!!! They shared with you every class, every exam and every break... Maybe they didn't know what your life was like, but they made you follow this way just saying "hi" or even they made you hate them....

They were part of your life, and they disappeared so quickly... We should thank them, even the ones who hate you or the ones who you hated more! We are what they wanted, because their acts influenced on us.

It's time to look back and think about all those people who were around you during the most important years of your growing up.
Just give a second for each one, the ones who hit you, the ones who loved you and the ones who you loved to...!!! It's time to think about them, because they were essencial in our life and we should give them at least one second of our new life.

THANKS!!!!!!!!!!!!!!

Paris, Je ne t'aime pas!

París, la capital francesa. Una ciutat amb un ambient encantador, mil racons inoblidables, un torre mundialment coneguda, un barri maravellós per perdre-ti; moltes coses precioses i moltes de ben rares, incluint-hi els mateixos francesos.

La ciutat és el que és, però alhora de donar opinió el més important són les experiències que tu hi vius. Segons que et passi et semblarà la ciutat de l'amor, de les llums, de la moda... o bé, una ciutat per no tornar-hi durant molt temps, buida de sentiments, hipòcritament romàntica; maca, però no preciosa; fosca i apagada, amb gent estirada...

Hi ha una pel·lícula anomenada "Paris, Je t'aime". Un conjunt d'historietes que parlen de temes ben diversos que passen a diferents barris de la ciutat! Com el títol t'anuncia parlen de l'amor, de lo fantàstica que és aquesta ciutat i el que et passa en ella. Creues una mirada amb algú i en dos dies esteu a punt de casar-vos, vas a comprar i trobes l'amor de la teva vida.... mil utopies pròpies del cinema actual. I deixeu-me dir, comercial. Tot i ser una película diferent, segueix molt bé l'esquema de la comercialització! Trist, però cert.

I per altre banda, tot i haver un parell d'històries tristes, tots els personatges viuen l'amor verdader, aquella sensació d'estar enamorat, és una mica depre :P Ja que no tinc la sort de saber si això realment existeix tal i com ho pinten.

Però la pel·lícula era molt maca, a mi em va agradar molt, una manera diferent i breu de les diferents cares de l'amor, de com ve i com va.... Molt maca.....

Però no sempre la teva estada a París és la pròpia del que és conegut com la Ciutat de l'Amor...