Beer after wine and you'll feel fine; wine after beer and you'll feel queer
dilluns, 18 d’octubre del 2010
diumenge, 17 d’octubre del 2010
La meva relació Amical
Ara fa un any va començar la meva relació Amical per les festes de Sant Andreu. L'Anna ens va dir d'anar a veure un grup català que era molt tendre. El concert va ser especial, inigualable. Uns 20 groupies, nosaltres que a la segona cançó ens vam tornar groupies i la resta d'espectadors força distants. Tot i així, un concert brutal, on vam ballar i ballar. La veritat, que el pavelló estava poc ple, cosa que ja no ha tornat a passar en un concert d' Els Amics. Aquell dia va començar una especia d'adicció per la que m'he deixat portar durant tot un any.
El segon concert de format diferent, pròxim, amb cadires i taules. Un super concert on vam riure i disfrutar moltíssim, on els Amics es va deixar anar, dues hores i pico de bona música, comentaris boníssims i una carta per l'Eduard. Vam aconseguir les firmes del disc Bed&Breakfast.
El següent concert va ser a Caldes, totalment diferent, en un teatre, molta distància entre el públic i l'escenari, una mica fred perquè no rebien la nostra energia i resposta, però igualment va ser genial. L'Home que treballa fent de gos :D, l'estrena del videoclip :D:D i, per primer cop, la posada en escena de Bed&Breakfast :D:D:D. I allà vaig introduir a la meva germana al Món Piruleta.
Aquest sí que va increïble per mi, van venir al meu poble, no ho hagués dit mai. Va ser molt màgic, gent de totes les edats, la majoria del públic no els havia escoltat mai, però els vau encantar. MÀGIC
Poc després, vam anar a un concert frustrat a Matadepera. Quatre cançonetes i la pluja va venir a tocar els ous.
Els Amics Pets, una nit de festes de Palau on vam deixar tota la nostra energia, veu i salut. Quatre hores de concert increïbles on no vam parar de ballar, cantar, cridar i somriure. Un concert que podria haver durat dies i tothom s'hi hagués quedat. Un pavalló a reventar amb moltíssimes persones gaudint i felices.
Ja acabant la temporada de festes majors, vam anar a les festes de Santa Coloma. Concert raro, amb poca gent apassionada, el Joan Enric mig malalt, però el meu primer cop amb la Bed&Banda. Va ser maco de totes maneres. Vam ballar i cantar com adolescents. Exclusiva foto amb el Kurti.
Per acabar l'any vam anar al concert de la festa de la Mercè, quelcom inexplicable. Milers de persones, un ambient increïble, tothom cantant, ballant, saltant.... Una experiència única.
Ara la diatància refredarà la relació, però ja tornaré. Esperant el següent disc i la seva gira.
Gràcies als que heu entès i compartit aquesta passió :D
El segon concert de format diferent, pròxim, amb cadires i taules. Un super concert on vam riure i disfrutar moltíssim, on els Amics es va deixar anar, dues hores i pico de bona música, comentaris boníssims i una carta per l'Eduard. Vam aconseguir les firmes del disc Bed&Breakfast.
El següent concert va ser a Caldes, totalment diferent, en un teatre, molta distància entre el públic i l'escenari, una mica fred perquè no rebien la nostra energia i resposta, però igualment va ser genial. L'Home que treballa fent de gos :D, l'estrena del videoclip :D:D i, per primer cop, la posada en escena de Bed&Breakfast :D:D:D. I allà vaig introduir a la meva germana al Món Piruleta.
Aquest sí que va increïble per mi, van venir al meu poble, no ho hagués dit mai. Va ser molt màgic, gent de totes les edats, la majoria del públic no els havia escoltat mai, però els vau encantar. MÀGIC
Poc després, vam anar a un concert frustrat a Matadepera. Quatre cançonetes i la pluja va venir a tocar els ous.
Els Amics Pets, una nit de festes de Palau on vam deixar tota la nostra energia, veu i salut. Quatre hores de concert increïbles on no vam parar de ballar, cantar, cridar i somriure. Un concert que podria haver durat dies i tothom s'hi hagués quedat. Un pavalló a reventar amb moltíssimes persones gaudint i felices.
Ja acabant la temporada de festes majors, vam anar a les festes de Santa Coloma. Concert raro, amb poca gent apassionada, el Joan Enric mig malalt, però el meu primer cop amb la Bed&Banda. Va ser maco de totes maneres. Vam ballar i cantar com adolescents. Exclusiva foto amb el Kurti.
Per acabar l'any vam anar al concert de la festa de la Mercè, quelcom inexplicable. Milers de persones, un ambient increïble, tothom cantant, ballant, saltant.... Una experiència única.
Ara la diatància refredarà la relació, però ja tornaré. Esperant el següent disc i la seva gira.
Gràcies als que heu entès i compartit aquesta passió :D
dijous, 16 de setembre del 2010
Être Fille Au Pair
Qualsevol au pair sabrà que al començar un programa com aquest, no només tens que enfrontar-te als nens, sinó a la família. I el que és pitjor, a les mares. Els nens, abans o després, et respecten i t'estimen, ja sigui perquè ets la única de la casa que jugues amb ells o bé que ets la que els dons de menjar, els vas a buscar i bàsicament t'hi passes les hores.
Cal diferenciar les famílies que tenen au pair perquè la seva vida laboral els absorbeix, les que realment necessiten ajuda amb famílies numeroses i les famílies que simplement no poden aguantar als seus fills o no els volen suportar. Això fa molt tant en el comportament del nen, com en el comportament de l'au pair. La majoria de famílies són de classe mitja-alta o altíssima, però amb problemes afectius alts o súper alts.
Com a tot arreu, hi ha rumors, des de pares que intenten follar-se a les au pairs, fins a maltractes. I el que sí és cert , i passa massa sovint, són les nenes explotades, que fan de dona de la neteja, cangur, cuinera, taxista i missatgera.
Una experiència amb la que aprens tant a conviure, a cuidar nens ,com a posar límits. Clar està que el què fas o deixes de fer sempre està relacionat amb la mesura en la que et deixes manipular o convèncer.
Cal diferenciar les famílies que tenen au pair perquè la seva vida laboral els absorbeix, les que realment necessiten ajuda amb famílies numeroses i les famílies que simplement no poden aguantar als seus fills o no els volen suportar. Això fa molt tant en el comportament del nen, com en el comportament de l'au pair. La majoria de famílies són de classe mitja-alta o altíssima, però amb problemes afectius alts o súper alts.
Com a tot arreu, hi ha rumors, des de pares que intenten follar-se a les au pairs, fins a maltractes. I el que sí és cert , i passa massa sovint, són les nenes explotades, que fan de dona de la neteja, cangur, cuinera, taxista i missatgera.
Una experiència amb la que aprens tant a conviure, a cuidar nens ,com a posar límits. Clar està que el què fas o deixes de fer sempre està relacionat amb la mesura en la que et deixes manipular o convèncer.
J'etais la belle fille au pair de la famille Ribaudo. Mon petit Fabien, tu me manque :D
dimarts, 7 de setembre del 2010
dimarts, 31 d’agost del 2010
"Hem fet el cim"
Amb motiu del 25è aniversari de la primera ascensió catalana a l’Everest (8.848 m) el cap de setmana del 28 i 29 d’agost es va dur a terme la iniciativa “Fes el teu Everest!". 25 cims triats per aquesta celebració per cada un dels catalans fes el seu propi Everest.
Fa 25 anys que Conrad Blanch, cap de la primera expedició catalana a l’Everest, i el seu equip van coronar el cim. Ho van fer sense oxigen i van ser els primers occidentals a arribar al capdamunt de la muntanya més alta del món, pel vessant nord. Òscar Cadiach, Carles Vallès i Toni Sors, acompanyats de 3 xerpes, van ser els primers catalans que van trepitjar el “sostre del món”.
Com bons castellarencs el nostre Cim era La Mola. Efectivament, diumenge 29 d'agost vam pujar a FER EL NOSTRE EVEREST. Allà ens vam trobar molts catalans que compatien la importància de l'acte i tot ple de banderes catalanes.
Catalans al Cim del Món!
dilluns, 30 d’agost del 2010
I'm from Barcelona
I’m From Barcelona és un grup de polp/folk nascut a Jönköping, Suècia.
El grup es caracteritza per la seva plantilla de 29 membres, que barregen instruments com clarinets, saxofons, flautes, trompetes, banjos, acordions, kazoos, guitarres, tambors i teclats, entre d’altres.
El fundador del grup és Emanuel Lundgren, que també és el cantant i compositor principal. El nom del grup és en honor de la sèrie “Fawlty Towers” on John Cleese, interpretava a un home anomenat Manuel que era de Barcelona. Com que al cantant li agradava la sèrie, i com que s’assemblava a l’actor, van decidir posar-se aquest nom.
El grup es caracteritza per la seva plantilla de 29 membres, que barregen instruments com clarinets, saxofons, flautes, trompetes, banjos, acordions, kazoos, guitarres, tambors i teclats, entre d’altres.
El fundador del grup és Emanuel Lundgren, que també és el cantant i compositor principal. El nom del grup és en honor de la sèrie “Fawlty Towers” on John Cleese, interpretava a un home anomenat Manuel que era de Barcelona. Com que al cantant li agradava la sèrie, i com que s’assemblava a l’actor, van decidir posar-se aquest nom.
Trobo que són un grup molt maco i curiós, suecs havien de ser!
dimecres, 25 d’agost del 2010
Los Mismos
Festa gran al carrer Rosés amb el mític grup dels 60 per la Festa Major de Sants. Un carrer ple de gent que havien ballat les seves cançons de joves i de joves que recordaven les cançons que els seus pares ballaven.
Un concert molt proper i una mica nostàlgic. Van cantar moltes versions, algunes amb traduccions peculiars. I finalment van tocar "El puente"...
Un concert molt proper i una mica nostàlgic. Van cantar moltes versions, algunes amb traduccions peculiars. I finalment van tocar "El puente"...
"Será maravilloso
Viajar hasta Mallorca
Sin necesidad de tomar el barco o el avion
Solo caminando, en bicicleta o autostop!"
Viajar hasta Mallorca
Sin necesidad de tomar el barco o el avion
Solo caminando, en bicicleta o autostop!"
"Els del carrer Rosés sempre l'encerten." LaMalla
dimarts, 17 d’agost del 2010
Parking Shakespeare - "La comèdia dels errors"
Parking Shakespeare és una companyia de teatre creada recentment. Segons veiem al seu facebook, una "companyia de teatre que fem obres de Shakespeare a l'aire lliure (de moment...)".
La idea del projecte teatral ve de la tradició anglosaxona de representar les obres de William Shakespeare en parcs públics. Aquest estiu van dur a escena "La Comèdia dels Errors", una història d'embolics molt divertida. El lloc era molt curiós i acollidor, l'Espiral dels Til·lers del Parc de l'estació del Nord, Barcelona.
Descataria la representació magistral dels actors, la posada en escena en un escenari minimalista i la proximitat (fins i tot, intereccació) amb el públic. Aquest estiu ja no hi ha més representacions, però jo ja estic esperant l'obra de l'estiu que ve!
Descataria la representació magistral dels actors, la posada en escena en un escenari minimalista i la proximitat (fins i tot, intereccació) amb el públic. Aquest estiu ja no hi ha més representacions, però jo ja estic esperant l'obra de l'estiu que ve!
dimecres, 11 d’agost del 2010
Collateral Murder
Vídeo subtitulado en castellano, divulgado por wikileaks hace varias semanas, donde se puede observar a sangre fría el talante de las operaciones militares en Irak, en una operación contra civiles donde asesinan a varios civiles, entre ellos dos reporteros iraquíes y, cuando una furgoneta intenta evacuar a los heridos, el asesinato de todos sus tripulantes, incluidos dos niños:
Las polémicas imágenes, confirmadas como auténticas por un portavoz del Ejército de EE UU, contradicen, en este caso, la versión oficial del Pentágono sobre la muerte "en defensa propia" de 11 personas en Irak en 2007, entre ellos un periodista de la agencia Reuters. Su empresa ya había argumentado, sin éxito, su derecho a obtenerlas.
RHPS
A super Must-Do in Paris: The Rocky Horror Picture Show
Je t'aime, Matthieu! :D
"Les Sweet Transvestites, nous sommes LA troupe qui anime le Rocky Horror Picture Show au Studio Galande tous les samedis soirs à Paris depuis bientôt 10 ans."
Je t'aime, Matthieu! :D
Jamming at Notre Damme de Paris
American & Canadian singers jamming around Paris. A lovely couple with fantastic voices... I just loved it so much! Missing you!
dimarts, 10 d’agost del 2010
el Cor és un Caçador Solitari
Vaig començar el llibre amb ganes i una mica de por de que fos una novel·la romàntica. La veritat, no sabia res d'aquesta escriptora, un cop més, seguia les ordres de la meva germaneta. Vaig tardar casi 100 pàgines a enganxar-me, però al final del llibre, tenia tant carinyo als personatges que volia que la història continués, volia seguir sabent. McCullers explica les misèries i les injustícies d'una manera molt dolça.
*** El seu vertader nom era, Lula Carson Smith, però va renunciar a la primera part del patronímic l'any 1930, per fer-se anomenar senzillamment Carson. Va escriure la seua primera narració curta, Sucker, als 16 anys. Després de fer estudis a la Universitat de Colúmbia i, posteriorment, a la New York University, va publicar, l'any 1936, un relat titulat Wunderkind. Immediatament va començar a treballar en la seua primera novel·la The Heart Is a Lonely Hunter, inicialment titulada El mut.
dilluns, 2 d’agost del 2010
Live long enough to find the right one!
Bajo el slogan "Live long enough to find the right one", AIDES -institución francesa que lucha contra el Vih-Sida- lanzó este spot, galardonado por Europe's Premier Creative Awards.
dilluns, 14 de juny del 2010
dimecres, 12 de maig del 2010
divendres, 7 de maig del 2010
Concrete Knives
Another cool night in Paris. this time we started with an amasing concert at L'International, two groups: Concrete Knives and Misty Socks. The party continued at Truskel Club, really cool!
http://www.myspace.com/concreteknives
http://www.myspace.com/mistysocksband
I got to talk to Concrete Knives, they're really young, nice and fun! Love them since then!
Welcoming hands
Welcoming hands displays six sculptures of bronze hands laid on granite stones, created in 1996 and originally set in New York. The installation is located on the Jeu de Paume museum side, overlooking place de la Concorde and Richard Serra‘s Clara-Clara. They invite you to a strange journey wandering among them, and as most of Louise Bourgeois‘s work, they provoke deep ans contrary feelings.****Welcoming Hands by Louise Bourgeois, Jardin des Tuileries, Paris
Mon petit cheri!
Un petit dimoni que quan vol és un nen super maco i carinyós, però només quan vol, Mister Fabien Rubaudo!!!
Sant Jordi à Paris
M'agrada molt el dia de Sant Jordi, la tradició catalana del llibre i la rosa! Però la cosa és molt complicada quan intentes celebrar-ho fora de Catalunya o d'Espanya.
Uns dies abans de Sant Jordi vaig està buscant per internet si hi havia algun mercat especial, algun punt de venta de roses, alguna expocisió... Alguna cosa!!!!!!!!!
I l'únic lloc que vaig veure que feien quelcom va ser a l'Institut Cervantes de Paris. Si anaves a visitar la biblioteca et donaven una rosa i un llibre! Òbviament, allà estava jo el dia 23 d'abril per aconseguir la meva preciosa rosa de Sant Jordi. S'ha de dir que no va ser la manera ni més romàntica ni més catalana!
Uns dies abans de Sant Jordi vaig està buscant per internet si hi havia algun mercat especial, algun punt de venta de roses, alguna expocisió... Alguna cosa!!!!!!!!!
I l'únic lloc que vaig veure que feien quelcom va ser a l'Institut Cervantes de Paris. Si anaves a visitar la biblioteca et donaven una rosa i un llibre! Òbviament, allà estava jo el dia 23 d'abril per aconseguir la meva preciosa rosa de Sant Jordi. S'ha de dir que no va ser la manera ni més romàntica ni més catalana!
dissabte, 24 d’abril del 2010
Space Invaders à Paris
Depuis les années 1990, un français connu sous le pseudonyme d’Invader (aussi appelé Space Invader) envahit les villes du monde entier avec ses mosaïques, inspirées de Space Invaders et autres jeux vidéo de l'époque fin 1970 pré-1980.
Depuis 1998, Invader sème ses mosaïques dans les villes du monde entier, incognito, car l’artiste français ne souhaite pas se faire démasquer... Londres, Los Angeles, Tokyo, New York, Bangkok mais d’abord Paris, la ville où il a le plus sévi.
Depuis 1998, Invader sème ses mosaïques dans les villes du monde entier, incognito, car l’artiste français ne souhaite pas se faire démasquer... Londres, Los Angeles, Tokyo, New York, Bangkok mais d’abord Paris, la ville où il a le plus sévi.
Mon premier Space Invader:
Le Jeu:
Space Invaders made by Neave Games
dilluns, 29 de març del 2010
Exposition coloniale de Paris, 1931
Mythe républicain ou mythe impérial?
Las exposiciones coloniales se organizaban en el siglo XIX y en la primera mitad del siglo XX en los países europeos. Tenían por objeto mostrar a los habitantes de la Metrópolis las distintas facetas de las colonias. Las exposiciones coloniales daban lugar a reconstrucciones espectaculares del medio ambiente natural y monumentos de África, de Asia o de Oceanía. La puesta en escena de habitantes de las colonias, a menudo desplazados a la fuerza desde sus lugares de origen, les otorgará más tarde la calificación de Zoológicos Humanos.
Carteles de la Exposición colonial de Paris de 1931:
****Un dels pocs edificis que es van construir per l'Exposició Colonial Internacional de Paris de 1931 i que s'ha mantingut en peu és el Palais de la Porte Dorée, en aquell moment s'hi trobava el Musée de las Colonies. Avui en dia hi ha dos museus: Cité nationale de l'histoire de l'immigration i l'Aquairum tropical.
Un comiat molt tendre!
Una germana mig malalta, una maleta trencada i un noi molt alt, tres aspectes importants pel meu comiat a l'aeroport del Prat, Barcelona.
L'univers de la SAPE
La Société des Ambianceurs et des Personnes Élégantes (ou SAPE) est une mode vestimentaire populaire née après les indépendances du Congo-Brazzaville et du Congo-Kinshasa chez les jeunes et qui se situe dans la filiation du dandysme.
1. Rester élégant dans la sobriété, ce qui veut dire ne pas assembler plus de deux couleurs dans une même tenue
2. Ne jamais exhiber les marques et savoir se montrer réservé et modeste
3. Toujours arborer une attitude discrète et modérée
4. Toujours marcher droit et dignement
+ Info (English)
*****Exposició a Musée Dapper, Paris
2. Ne jamais exhiber les marques et savoir se montrer réservé et modeste
3. Toujours arborer une attitude discrète et modérée
4. Toujours marcher droit et dignement
+ Info (English)
*****Exposició a Musée Dapper, Paris
divendres, 26 de març del 2010
Salon des Vins des Vignerons Independants
Durant aquest cap de setmana es celebra a Paris la fira de vins de primavera. Una fira de vinyes independents on pots trobar tot tipus de vins de França, des de botelles de 5€ a botelles de 100€. On un client normal es gasta 700€ tranquilament comprant el vi pels següents 6 mesos.
Una gran experiència per un ridícul preu d'entrada de 3€ o 7€. Pots probar tots els vins tants cops com vulguis! I entre mig pots menjar usn deliciosos entrepas de Foia-gras (tot i que costen 9€).
Una gran lliçó sobre les diferents regions de França que produeixen els millors vins. Surts d'allà que no pots conduir! :D
diumenge, 21 de març del 2010
Modern Times
"Modern Times", is a 1936 American comedy film by Charlie Chaplin that has his iconic Little Tramp character struggling to survive in the modern, industrialized world. The film is a comment on the desperate employment and fiscal conditions many people faced during the Great Depression, conditions created, in Chaplin's view, by the efficiencies of modern industrialization.
* Director: Charles Chaplin
* Producer: Charles Chaplin
* Screenwriter: Charles Chaplin
diumenge, 21 de febrer del 2010
Una sessió d'Amics al teatre
Una nit especial, els amics...
... en un teatre.
... amb l'home que treballa fent de gos, globus i confeti.
... fent la representació de Bed&Breakfast, per fi!!
... deleitant-nos amb la quasi-estrena del videoclip.
... cantant Armengol recent parit.
... i en Dani amb teclats nous.
Foto de Teresa Fargas
Com a resum diré que un cop més és un plaer veure als Amics en directe, surts plena d'alegria xD. De totes maneres, he de dir que el format teatre no és el millor, potser perquè la comunicació entre Amics i amics dels Amics no és massa bona i no els hi arriba l'energia. O potser va ser nomès a Caldes, perquè era el final d'una triologia... resaca!
A la meva tata!
... en un teatre.
... amb l'home que treballa fent de gos, globus i confeti.
... fent la representació de Bed&Breakfast, per fi!!
... deleitant-nos amb la quasi-estrena del videoclip.
... cantant Armengol recent parit.
... i en Dani amb teclats nous.
Foto de Teresa FargasCom a resum diré que un cop més és un plaer veure als Amics en directe, surts plena d'alegria xD. De totes maneres, he de dir que el format teatre no és el millor, potser perquè la comunicació entre Amics i amics dels Amics no és massa bona i no els hi arriba l'energia. O potser va ser nomès a Caldes, perquè era el final d'una triologia... resaca!
A la meva tata!
dimecres, 17 de febrer del 2010
Singin' in the rain
Una sessió de filmoteca diferent... cua immensa per comprar entrades, sala plena, aplaudiments al començar, aplaudiments al finalitzar cada número musical i aplaudiments a l'acabar, inevitables.
dissabte, 13 de febrer del 2010
The Glass Menagerie
Figuretes de Vidre es basa en el text The Glass Menagerie, una de les obres més autobiogràfiques del dramaturg nord-americà Tennessee Williams. Dirigit per Jordi Pons-Ribot, l'espectacle endinsa els espectadors en part dels aspectes més colpidors i dolorosos de la vida de Williams, a través dels seus records i paraules.
D'aquesta manera, l'autor nord-americà és el veritable protagonista de l'obra, gràcies a una posada en escena senzilla, simple i austera.
T'ha agradat l'obra? A mi sí! Ho han fet molt bé els actors, oi? Sí, tots menys un. Ja, des de que ha entrat que ja no m'ha convençut! :P
dimarts, 9 de febrer del 2010
Tastautors II: Esteve Felipe & Menaix A Truà
Per aquesta sessió de cantautors us deixo un vídeo-crònica del concert fet pels organitzadors! A mi em va agradar molt el concert i vaig tastar als Menaix a truà, nyam nyam! :D
A destacar els primers plans de càmara que ens fan!
divendres, 29 de gener del 2010
MAUS: A Survivor's Tale
Va ser un regal per un amic, desprès l'intent de regal per me germana i finalment l'he aconseguit llegir.
Una novela gràfica molt interessant, impactant i molt fàcil de llegir, enganxa. Explica la història d'una manera diferent. Destacar la caracterització de les "races" en diferents animals.
Una novela gràfica molt interessant, impactant i molt fàcil de llegir, enganxa. Explica la història d'una manera diferent. Destacar la caracterització de les "races" en diferents animals.
Butano, una bomba que fa olor!
El butà és un hidrocarbur saturat, parafínic o alifàtic, inflamable, gasós que es liqua a pressió atmosfèrica a -0,5 graus centígrads, format per quatre àtoms de carboni i per deu d'hidrogen, la fórmula química del qual és C4H10. (A CASA ENCARA ES FA SERVIR)
Com és un gas incolor i inodor, en la seva elaboració se hi afegeix un odoritzant que hii confereix olor desagradable perquè pugui ser detectat en cas de fuga. (GRÀCIES A DÉU ALGÚ VA TENIR AQUESTA MAGNÍFICA IDEA)
En cas d'extinció d'un foc per gas butà s'empra diòxid de carboni (CO2), pols química o boira d'aigua per refredar i dispersar vapors. (M'HO DEIXAT A LA LLISTA DE LA COMPRA)
Com és un gas incolor i inodor, en la seva elaboració se hi afegeix un odoritzant que hii confereix olor desagradable perquè pugui ser detectat en cas de fuga. (GRÀCIES A DÉU ALGÚ VA TENIR AQUESTA MAGNÍFICA IDEA)
En cas d'extinció d'un foc per gas butà s'empra diòxid de carboni (CO2), pols química o boira d'aigua per refredar i dispersar vapors. (M'HO DEIXAT A LA LLISTA DE LA COMPRA)
MY MOTHER WANTS TO KILL ME!!!!!!!!!!!!
dilluns, 25 de gener del 2010
Groupies...
A groupie is a person who seeks sexual and/or emotional intimacy with a celebrity or other authority figure. "Groupie" is derived from group in reference to a musical group.
diumenge, 24 de gener del 2010
Umbrella
"Umbrella" by The Baseballs
by Wiki
The Baseballs is a German Rock'n'Roll band founded in Berlin in 2007. They became popular with rock'n'roll versions in the style of the 50s of modern hits such as Umbrella by Rihanna and Hot'n Cold.
by Wiki
dimecres, 20 de gener del 2010
Jean-Luc
Una cançoneta de Els Amics de les Arts en format acústic. Tot en directe, desendollats i en pla seqüència.
dimarts, 19 de gener del 2010
Tastautors I: Els Amics de les Arts
El meu primer cop al festival Tastautors (cicle de músiques de petit format) va ser una experiència inmillorable. Va començar amb l'actuació de Senior i el Cor Brutal, un personatge tot curiós, que va fer riure i va complaure a la gent, que en gran majoria estaven allà per escoltar al segon grup.
A les 12 30, finalment va arribar el moment, l'actuació de Els Amics de les Arts. Va ser un concert diferent al que haviem vist a St. Andreu. Va ser la versió sala-cadires-taula-monòlegs del seu show. Un concert que compaginava els monòlegs, les historietes i les seves cançons fent una combinació quasi perfecte. L'ambient era esplèndid, el caliu del públic preciós. Vam gaudir d'un gran concert!
A les 12 30, finalment va arribar el moment, l'actuació de Els Amics de les Arts. Va ser un concert diferent al que haviem vist a St. Andreu. Va ser la versió sala-cadires-taula-monòlegs del seu show. Un concert que compaginava els monòlegs, les historietes i les seves cançons fent una combinació quasi perfecte. L'ambient era esplèndid, el caliu del públic preciós. Vam gaudir d'un gran concert!
Un cop més, vam fer sessió grupi post-concert. Aquest cop en unes condicions millors, conversant i aconseguint autògrafs de cada un dels membres, oh yeah! Algun més preparat que res, algun altre original, tots plens d'amor, sí!
Vuela conmigo
Vaig entrar a la llibreria disposada a comprar un llibre per cada membre de la família. Després de dos intents de trobar els llibres adequats que jo tenia en ment, vaig decidir mirar el que oferien. Vaig veure el llibre amb un avió a la tapa, vaig llegir que l'autor era el mateix que va escriure "Joan Salvador Gavina", Richard Bach i el vaig comprar: "Vuela Conmigo". Com a curiositat d'aquest pilot i filòsof americà dir que ell mateix diu ser descendent de J.S. Bach, el gran compositor alemany. Mencionar que el títol original és "Hypnotizing Maria".
El llibre és molt espiritual. Mostra constantment la seva passió pels avions i pilotar, es podria dir que és una mica aeronàutic, just perquè una no-freaky, però entenedora, s'ho pensi. A mi no m'ha entusiasmat com a novela perquè alguns trossos els trobava redundants, però alhora he trobat que en alguns moments és molt enriquidor, especialment per algú que s'està endinsant en un món d'espiritualitat (energètica??).
El llibre és molt espiritual. Mostra constantment la seva passió pels avions i pilotar, es podria dir que és una mica aeronàutic, just perquè una no-freaky, però entenedora, s'ho pensi. A mi no m'ha entusiasmat com a novela perquè alguns trossos els trobava redundants, però alhora he trobat que en alguns moments és molt enriquidor, especialment per algú que s'està endinsant en un món d'espiritualitat (energètica??).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)