Aquí una fotito de les dues pallasses oblidades! Amb lo maques que som i ens deixaven tirades a les botigues, a la torre, al mercat... ja ens espavilavem, jejeje!
A cada viatge et marca alguna persona. A Cuba, tot i la gran importància com a grup, amb la que més vaig compartir va ser amb la Júlia! En una habitació hi havia un parell de persones oposades, però compenetrades, una parsimonia personificada al costat d'un nervi.
"No t'estic posant pressió perquè fem tard" jejejejeje!
Avui estic dedicadora!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada