I love you more than you like me!

El meu DJ algu havia comentat d'una pàgina web meravellosa per escoltar música, descubrir nous artistes, etc. Però no va ser fins a Toulouse que va passar a formar part de la meva vida. Era el dj de tota festa casera.. tothom ho fa sevrir per posar música a casa, es preparen mil llistes per totes les ocasions, et dona nova música i et permet escapar-te de les mateixes cançons que escoltes sempre a la radio normal.
Jo encara no hi estic posada del tot, però només per escoltar les cançons que et donen per descubrir a la pàgina principal, ja en tinc prou!


http://www.deezer.com/

Fent publicitat sense res a canvi!

Brokeback Mountain

L'amor, el que la societat ens diu que és l'element bàsic per arribar a la felicitat. Allò que ve quan no ho busques i de la persona que menys t'ho esperes.

Per fi he vist Brokeback Mountain, ho tenia pendent. El fet de fer 4 assignatures m'ho ha permès.

Streets of Philadelphia

Best Farewell BQQ Ever

Recordo amb alegria i no pas nostalgia la meva festa d'acomiat.

Va ser dimecres, 10 de Setembre, a Praire de Filtres, el que jo considero el millor racó de Toulouse per estar amb la gent que estimes.

Els quatre amfitrions eren els 4 trainees més espcials de tota la llista Germany's trainees: the Rude French Guy, the Eramus girl, the Lillte Spanish and The Bastard. Una combinació perfecte de 4 persones peculiars amb amics diferents, però alguna que altre historia en comú, que van aconseguir una festa memorable.


Cada setmana teniem una farewell party, però aquella tenia tota la pinta de ser diferent i ho va ser. Portaven dues setmanes preparant-ho tot, jo estava massa ocupada, jejeje.

Va arribar la hora de la veritat, eren les 7pm i només estavem noslatres quatre arrassant amb mitja caixa de cerveses, però tot va canviar... la gent arribava a poc a poc i es va convertir en una festa força plena de gent maca!

Mister Christoph estava més nerviós del normal, totes les seves conquistes dels últims 4 mesos tenien que concentrar-se al mateix lloc. La Christiane més passota del normal, sense espectatives, però va acabar venint la poca gent que quedava per Toulouse que van ser importants en el seu any a la Ville de Rose. I els altres dos, que erem els que realment ens acomiadavem, estavem bé, només gaudint de la companyia de tota la gent que ens havia acompanyat durant la nostre experiència i gaudint amb ells una última nit que reflexava la genial estada en aquesta petitona ciutat francesa.

Merci BeaUcoup! :P

JUST BACK - Writer's block

Algú va enviar a algú altre aquesta cançó algun dia.
My DJ? My sister? Her boyfriend? Who knows!
Does it make a difference?

Festa Europa avec the EVIL

Toulouse Capital de la Cultura 2013 té molts efectes secundaris! I un d'ells va ser la Festa Europa. Tota una setmana plena d'activitats culturals, que la feina i la festa d'Airbus ens va impedir gaudir-ne massa.
Dissabte per fi, vam decidir involucrar-nos a la cultura de la ciutat! Durant la tarde seguint els Chemins i per la nit... les persones més maques que he conegut aquest estiu, totes juntetes, vam gaudir d'un Corre Foc molt especial, un Castell de foc impressionant i un concert de Cali!

El Corre Foc el van preparar diversos grups de Barcelona i rodalies. Era un situació rara, tots els gavatxos estaven apartats, observant com petaven petardos, només va haver un grup de xalats, alemanys, que es posava a dins, que feia barricades davant del drac i cantava: "No passareu" I efectivament aquest era el grup dels meus amics, que es posaven a sota amb camisetes de tirants, sense massa protecció, i els dimonis s'ho passaven de meravella veient els guiris fent el tonto! I sí, aquest grup estava presidit per Marie-Laure, la germana boja del Roland!


Després vam anar a veure el Castell de foc a la Daurada, però ja no hi havia lloc. Fisn que la jefa va divisar un parell de contanidors, que poc minuts més tard eren les nostres barques per sobre viure dins una marea de persones mortes, que ens volien deborar i a les quals teniem que pegar perquè no ens treguesssin la vida! I a partir d'allò tot va desvariar, també vam fer stage-diving, jumps...! El castell de foc, piromusical, va ser el millor que he vist, una passada! 30 minuts d'espectacle impressionant!

I quan els "Grans" ens van abandonar, després d'intentar fer cas al concert, va començar la festa de bars i tirats pel carrer bebent cervesa! Oh lala!

A Perfect French Dinner

A Espanya es menja molt bé, però s'ha d'acceptar que a França es menja millor. Camines per la ciutat i trobes com a mínim un bon restaurant a cada carrer. Cuina de qualitat, gens cara, tampoc barata.

Surts de casa sol (o acompanyat), et trobes amb els amics (o no), entres a un restaurant (millorsi és Le Bruit Qui Court), seus a la taula, demanes qualsevol cosa (tot és bo), especialitats franceses (tot ho és), plats particulars de Toulouse, oh lala!!!
T'esperes rodejada d'un ambient tranquil, llum d'espelma, música de fons, arriben els primers plats, espectaculars L'oeuf "Cocotte" à la Toulousaine, tothom menjant en silenci, gaudint cada cullerada, a continuació Aiguillettes de Canard aux orange confites, esplèndid! I finalment els postres, que per suposat estan a l'altura.

Un sopar perfecte on el silenci es benvingut per gaudir-ne plenament.

Cafe Vanille

Ja la segona setmana del meu stage vaig descubrir el meravellós Cafe Vanille a Incoming Inspection. Durant algunes setmanes anava de tant en tant a veura'ls pel plaer que produeix beure aquesta beguda! Poc després, un dia que no hi havia café a la nostre màquina, amb el Roland vam anar a FAL i allò va ser l'inici de la meva perdició. A FAL hi ha dos llocs de café, abdós amb Cafe Vanille...

Cada dia, matí i tarde, entre els avions, a dos metres, contemplant aquests petits grans artefactes prenem el esplendit Caprimo Cafe Vanille, per suposat sempre acompanyada del meu germanet petit. Allà, amb un saborós café a la mà, contemplant el ETD06/001, tenint converses de tot tipus... Podriem dir que es tracta d'un dels millors moments del dia :D

I LOVE Cafe Vanille! :P

IWMYSM!!!!

The Poker Night

Un dels rituals dels trainees que es dóna lloc cada dimarts és The Poker Night! Feia setmanes que rebia els mails, que la gent em deia que estava molt bé, finalment, just a dues setmanes de marxar vaig anar-hi! Totalment un ritual!

Era la única principiant, el que em va deixar fora de joc des del principi. Tot va començar amb una breu explicació, unes quantes partides de prova i l'hora de la veritat va arribar. Diners sobre la taula i endavant. Per desgràcia, la meva cara transmetia informació directa del meu joc, o sinó em posava a riure... un petit desastre. Els altres s'ho prenien forsa en serio, excepte alguna estúpida jugada deguda a l'alcohol i als porros. Tot s'ha de dir, no vaig ser una bona jugadora, però no ho vaig fer malament del tot. Vaig guanyar algun cop i no vaig ser la primera en arruïnar-me.
L'ambient era molt de pel·lícula: llum tènue, habitació vella, un local il·legal, quatre sofàs trencats, una taula i les cadires justes, ells amb ulleres de sol, l'únic que no feia cara a mafiós, got de whisky sobre la taula i silenci.

Paraules de la nit: "big blind", "small blind", "check", "all in", "dealer button", "raise".

S'ha de dir que es van portar molt bé. Vaig aprendre forsa, esperem que amb el temps millori. I com no, em van dir que no havia estat gens malament per ser el meu primer cop, jejeje! :P
I una cosa que no suporto massa, que és a veure qui menteix millor, es van arribar a jugar molts diners amb merda cartes! Increïble, la tàctica es saber mentir bé. O aquesta és la meva impressió.

Classificació de judades:
Parella
Doble parella
Trio
Escala
Color
Full
Pòquer
Escala color
Escala reial