divendres, 29 de gener del 2010

MAUS: A Survivor's Tale

Va ser un regal per un amic, desprès l'intent de regal per me germana i finalment l'he aconseguit llegir.
Una novela gràfica molt interessant, impactant i molt fàcil de llegir, enganxa. Explica la història d'una manera diferent. Destacar la caracterització de les "races" en diferents animals.

Butano, una bomba que fa olor!

El butà és un hidrocarbur saturat, parafínic o alifàtic, inflamable, gasós que es liqua a pressió atmosfèrica a -0,5 graus centígrads, format per quatre àtoms de carboni i per deu d'hidrogen, la fórmula química del qual és C4H10. (A CASA ENCARA ES FA SERVIR)

Com és un gas incolor i inodor, en la seva elaboració se hi afegeix un odoritzant que hii confereix olor desagradable perquè pugui ser detectat en cas de fuga. (GRÀCIES A DÉU ALGÚ VA TENIR AQUESTA MAGNÍFICA IDEA)

En cas d'extinció d'un foc per gas butà s'empra diòxid de carboni (CO2), pols química o boira d'aigua per refredar i dispersar vapors. (M'HO DEIXAT A LA LLISTA DE LA COMPRA)


MY MOTHER WANTS TO KILL ME!!!!!!!!!!!!

dilluns, 25 de gener del 2010

Groupies...

A groupie is a person who seeks sexual and/or emotional intimacy with a celebrity or other authority figure. "Groupie" is derived from group in reference to a musical group.

diumenge, 24 de gener del 2010

Umbrella

"Umbrella" by The Baseballs



The Baseballs is a German Rock'n'Roll band founded in Berlin in 2007. They became popular with rock'n'roll versions in the style of the 50s of modern hits such as Umbrella by Rihanna and Hot'n Cold.

by Wiki

dimecres, 20 de gener del 2010

Jean-Luc

Una cançoneta de Els Amics de les Arts en format acústic. Tot en directe, desendollats i en pla seqüència.

dimarts, 19 de gener del 2010

Tastautors I: Els Amics de les Arts

El meu primer cop al festival Tastautors (cicle de músiques de petit format) va ser una experiència inmillorable. Va començar amb l'actuació de Senior i el Cor Brutal, un personatge tot curiós, que va fer riure i va complaure a la gent, que en gran majoria estaven allà per escoltar al segon grup.

A les 12 30, finalment va arribar el moment, l'actuació de Els Amics de les Arts. Va ser un concert diferent al que haviem vist a St. Andreu. Va ser la versió sala-cadires-taula-monòlegs del seu show. Un concert que compaginava els monòlegs, les historietes i les seves cançons fent una combinació quasi perfecte. L'ambient era esplèndid, el caliu del públic preciós. Vam gaudir d'un gran concert!


Un cop més, vam fer sessió grupi post-concert. Aquest cop en unes condicions millors, conversant i aconseguint autògrafs de cada un dels membres, oh yeah! Algun més preparat que res, algun altre original, tots plens d'amor, sí!

Vuela conmigo

Vaig entrar a la llibreria disposada a comprar un llibre per cada membre de la família. Després de dos intents de trobar els llibres adequats que jo tenia en ment, vaig decidir mirar el que oferien. Vaig veure el llibre amb un avió a la tapa, vaig llegir que l'autor era el mateix que va escriure "Joan Salvador Gavina", Richard Bach i el vaig comprar: "Vuela Conmigo". Com a curiositat d'aquest pilot i filòsof americà dir que ell mateix diu ser descendent de J.S. Bach, el gran compositor alemany. Mencionar que el títol original és "Hypnotizing Maria".

El llibre és molt espiritual. Mostra constantment la seva passió pels avions i pilotar, es podria dir que és una mica aeronàutic, just perquè una no-freaky, però entenedora, s'ho pensi. A mi no m'ha entusiasmat com a novela perquè alguns trossos els trobava redundants, però alhora he trobat que en alguns moments és molt enriquidor, especialment per algú que s'està endinsant en un món d'espiritualitat (energètica??).

diumenge, 17 de gener del 2010

Som tots uns desgraciats...

"Som tots uns desgraciats" by Estanislau Verdet.



Puta Llei de Murphy, l'he descobert poc abans de que fes el seu ÚLTIM concert i no hi vaig poder anar, grrr...

divendres, 15 de gener del 2010

Avatar

Penso AVATAR...

... Penso en la guerra, penso en les invasions i els seus interessos. Penso en els americans, el seu patriotisme; penso en posar un coet al cul de tots aquells que van a favor de la guerra. Penso en colonitzacions. Penso en fantasia, un món utòpic. Penso en la convivència de l'èsser humà i la naturalesa. Penso en la mare naturalesa. Penso en energia, en l'univers. Penso en la meditació, penso en la dependència mútua. Penso en dibuixos animats. Penso en somiar. Penso en volar. Penso en enamorar-me. Penso en trobar el meu animaló, penso en la necessitat de col·laboració. Penso en un món millor. Penso que ja no puc més amb les putes americanades comercials. Penso en 3D, en el final dels IMAX. Penso en Disneyland, penso en amor, en un final feliç.


Sabies que:

· Un avatar és un personatge virtual definit amb els trets individuals escollits per un/a internauta que representa en un videojoc cadascuna de les persones que hi participen o al ciberespai cadascun dels participants en una tertúlia o qualsevol altra activitat en línia.

· Un avatar (en sànscrit अवतार avatāra, "el que descendeix") és, dins del marc de l'hinduisme, l'encarnació terrestre d'un déu, en particular de Vixnu. Es diu per exemple que el déu Krixna és el vuitè avatar de Vixnu.

dijous, 7 de gener del 2010

Hugo Ferdinand Boss

Hugo Ferdinand Boss (n. 1885 en Alemania – 1948) fue el fundador de la casa de modas Hugo Boss AG.

Diseños de Hugo Boss

En sus inicios, Hugo Boss era dueño de una pequeña sastrería de Metzingen (Alemania) con unos 20 empleados dedicados a coser monos para obreros e impermeables. Cuando la empresa entró en quiebra a principios de los 30, le salvó de la ruina sus buenas relaciones con los nacionalsocialistas. El propio Hugo Boss a sus 46 años de edad ingresó en el partido nazi el 1 de abril de 1931. Su número de afiliado era el 508.889.

La implicación va mas allá del simple abastecimiento de uniformes militares sino que además, parece que parte de los obreros empleados procedía de un campo de concentración, entre ellos había una veintena de polacos, en su mayoría mujeres, y unos 30 prisioneros de guerra franceses, a los que se obligó a fabricar uniformes para los nazis.

Hugo Boss, padre de cuatro hijos, procuraba ofrecer condiciones de vida y trabajo humanas a las polacas que tenía empleadas.

Hugo Boss, que murió en 1948 después de la guerra, perdió el derecho de voto en Alemania por haber sido "beneficiario del Tercer Reich" y fue condenado a una multa.

dissabte, 2 de gener del 2010

Music Within

Disability: lack of adequate power, strength, or physical or mental ability

Music Within is a 2007 drama film starring Ron Livingston, Melissa George and Michael Sheen. The true story of Richard Pimentel, a brilliant public speaker with a troubled past.

Richard Pimentel is an expert on disability employment issues and is credited with championed the Americans with Disabilities Act, into becoming law. He is currently a Senior Partner of Milt Wright & Associates, Inc.

Any 2009

Ja s'ha acabat l'any i és hora de fer una breu reflexió.

· Com sempre he seguit amb les meves ànsies viatgeres, destacarem CUBA (per simbologia), petits viatgets fent visites als meus estimats: Karlsruhe, Stuttgart, Berlin, Delft i Le Bourget-Paris. Una experiència inolvidable de couchsurfing a Marrakech. I els grans caps de setmana a la gran capital i per la província més maca del món, Girona.

· En un any he tingut tres cases: la de tota la vida, mig any per Toulouse "estudiant" i uns mesos a Girona "treballant".

· Aquest any he fet veure que feia molt i he fet poc, però aquest poc ha sigut el que faltava per acabar sent una Enginyeria Aeronàutica.


· M'he iniciat en dos pràctiques que espero que no abandoni: la meditació i el grupisme de Els amics de les arts.

· Any de festes majors: St. Perpètua, Festes de la Mercè, Castellar del Vallès, Sabadell, Sant Andreu...

· Un any de retrobavem de les 4 putes! Acomiat dels meus compis de carrera. Algun gran nou amic.

Ara mateix, això és tot el que se'm passa pel cap! Mencionar la gran nit de cap d'any! :P I em vaig menjar al raïm, així que un any nou ple de bones coses i molta sort!

Feliç 2010 a tothom!!!

The Pursuit of Happyness

Philanthropy is the effort or inclination to increase the well-being of humankind, as by charitable aid or donations.

En aquestes sessions de cinema de nit que es multipliquen durant les vacances de Nadal, he vist "A la recerca de la felicitat", una pel·lícula conmovadora protagonitzada per Will Smith, actor que passa de la pura ficció al drama. La pel-lícula està basada en la vida d'un home que el definiria com un gran filàntrop: Chris Gardner.

From sleeping on the streets to Wall Street

(Fortune Magazine) -- In 1982, Chris Gardner was just another go-getter in the training program at Dean Witter's San Francisco office, making $1,000 a month. He was also homeless. Gardner couldn't afford both day care for his 20-month-old son, whom he was raising alone, and a place to live.

So for a year he and Chris Jr. slept where they could - cheap hotel rooms in West Oakland, a shelter at a church in the Tenderloin, under his office desk, even, on occasion, the bathroom at the Bay Area Rapid Transit MacArthur station.

So Gardner worked, making 200 calls a day to snag clients for Dean Witter. "Every time I picked up the phone," he recalls, "I knew I was getting closer to digging myself out of the hole." Within five years he had opened his own institutional brokerage firm in Chicago called Gardner Rich, which is still thriving today.

Then, in 2002, a story on local TV set in motion a series of events that will culminate with a movie based on his life, "The Pursuit of Happyness", hits the theaters, with Will Smith playing the lead role.

Chris Gardner is a philanthropist who sponsors many charitable organizations, primarily the Cara Program and the Glide Memorial United Methodist Church in San Francisco, where he and his son received desperately-needed shelter. He has helped fund a US$50 million project in San Francisco that creates low-income housing and opportunities for employment in the area of the city where he was once homeless.

diumenge, 20 de desembre del 2009

Los Vivancos



Los Vivancos ya eran Los Vivancos antes de nacer. Su futuro, planeado por su padre desde la cuna, estaba claro desde un principio: darse un largo chapuzón de formación en clave de música, danza, gimnasia artística y deportiva y artes marciales, bucear durante la infancia en sus habilidades naturales y salir a la superficie, cada uno, para respirar el aire de su propia carrera profesional. Recorrer muchos caminos y hacerlos después confluir, llegado el momento.

Después de vueltas y más vueltas por los cinco continentes, componiendo bajo el paraguas del flamenco y buscando la inspiración con Paganini o Dvorák en la retina, inspirándose en el break-dance, el circo o el hip-hop, estos siete hermanos de nombres bíblicos llegan a España para presentar un espectáculo que han elaborado de principio a fin. Paso a paso, Los Vivancos componen, interpretan, bailan, coreografían y producen sus espectáculos. Todos, uno por uno, aman el momento que les ha tocado vivir.

Elías (de 31 años, el mayor), Judáh, Josuá, Cristo, Israel, Aarón, y Josué (el menor, con 24 años)supieron pronto que contemplarían la vida desde las alturas de un escenario. Los siete -hermanos de 32 hijos de siete madres diferentes- nacieron en Cataluña y crecieron en un entorno concentrado en darles una educación artística multidisciplinar y llena de matices.


Merci Tata!

dimarts, 8 de desembre del 2009

Els Amics De Les Arts

Gran grup! Genial en directe! Són super graciosos i monos! :P
I nosaltres unes grupis lamentables!

dilluns, 7 de desembre del 2009

Night, Night!


Good night, sleep tight, don’t let the bedbugs bite.
And if they do,then take your shoe and knock them till they’re black and blue!

Couchsurfing in Marrakech

Una gran experiència que, sincerament, no tornaria a repetir en un futur, però que no m'arrepenteixo gens i que estic molt contenta d'haver viscut. Es podria dir que la Júlia i jo vam conèixer el Marroc en la seva pura essència en tots els sentits.

La família i el pis






Marrakech, Beni Mellal i Essaouira








Per mi, un viatge memorable amb una gran quantitat d'anècdotes tant bones com dolentes. Potser el més bo va ser que vam descobrir la realitat del Marroc i el més dolent que encara no et respectin pel fet de ser dona.

divendres, 6 de novembre del 2009

Georges Nassim Khoriaty Foundation



Molts ploren quan perden algun èsser estimat abans d'hora. Alguns ho superen, alguns canvien la seva vida o la seva manera de pensar, alguns es deprimeixen, alguns ho obliden, alguns es fan més forts, molts no ho entenen, alguns ho donarien tot per evitar-ho, alguns ho accepten... altres lluiten per posar el seu granet de sorra per un món millor!

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Revolutionary Road

Revolutionary Road, the first novel of author Richard Yates, was a finalist for the National Book Award in 1962 along with Catch-22 and The Moviegoer. When it was published by Atlantic-Little, Brown in 1961, it received critical acclaim, and the New York Times reviewed it as "beautifully crafted... a remarkable and deeply troubling book."

When DeWitt Henry and Geoffrey Clark interviewed Yates for the Winter, 1972 issue of Ploughshares, Yates detailed the title's subtext:

"I think I meant it more as an indictment of American life in the 1950s. Because during the Fifties there was a general lust for conformity all over this country, by no means only in the suburbs — a kind of blind, desperate clinging to safety and security at any price, as exemplified politically in the Eisenhower administration and the Joe McCarthy witchhunts. Anyway, a great many Americans were deeply disturbed by all that — felt it to be an outright betrayal of our best and bravest revolutionary spirit — and that was the spirit I tried to embody in the character of April Wheeler. I meant the title to suggest that the revolutionary road of 1776 had come to something very much like a dead end in the Fifties."



To My BookSupplier!

dimecres, 21 d’octubre del 2009

Operación Cóndor

La Operación Cóndor o Plan Cóndor es el nombre con el que es conocido el plan de inteligencia, imposición y coordinación entre los servicios de seguridad de las dictaduras militares del Cono Sur de América -Argentina, Chile, Brasil, Paraguay, Uruguay y Bolivia- y la CIA de los EE.UU., bajo directrices radicales de sospechar movimientos de la izquierda política, en la década de 1970, que se constituiría en una organización clandestina internacional para la práctica del terrorismo de Estado y que tuvo como resultado el asesinato y desaparición de decenas de miles de opositores a las mencionadas dictaduras.

En el marco de la Guerra Fría encuadrada en la América Latina, se establecieron muchas operaciones destinadas a hacer desaparecer opositores y a usarlos como parte de la propaganda de miedo.

Estados Unidos hizo más que organizar los encuentros. La división de servicios técnicos de la CIA suministró equipos de tortura a brasileños y argentinos( entre otros) y ofreció asesoramiento sobre el grado de shock que el cuerpo humano puede resistir, señala también el mismo autor.

"Que digan dónde están"

Fuente: Wikipedia