L'univers de la SAPE

La Société des Ambianceurs et des Personnes Élégantes (ou SAPE) est une mode vestimentaire populaire née après les indépendances du Congo-Brazzaville et du Congo-Kinshasa chez les jeunes et qui se situe dans la filiation du dandysme.

1. Rester élégant dans la sobriété, ce qui veut dire ne pas assembler plus de deux couleurs dans une même tenue
2. Ne jamais exhiber les marques et savoir se montrer réservé et modeste
3. Toujours arborer une attitude discrète et modérée
4. Toujours marcher droit et dignement

+ Info (English)

*****Exposició a Musée Dapper, Paris

Salon des Vins des Vignerons Independants

Durant aquest cap de setmana es celebra a Paris la fira de vins de primavera. Una fira de vinyes independents on pots trobar tot tipus de vins de França, des de botelles de 5€ a botelles de 100€. On un client normal es gasta 700€ tranquilament comprant el vi pels següents 6 mesos.

Una gran experiència per un ridícul preu d'entrada de 3€ o 7€. Pots probar tots els vins tants cops com vulguis! I entre mig pots menjar usn deliciosos entrepas de Foia-gras (tot i que costen 9€).

Una gran lliçó sobre les diferents regions de França que produeixen els millors vins. Surts d'allà que no pots conduir! :D

Modern Times

"Modern Times", is a 1936 American comedy film by Charlie Chaplin that has his iconic Little Tramp character struggling to survive in the modern, industrialized world. The film is a comment on the desperate employment and fiscal conditions many people faced during the Great Depression, conditions created, in Chaplin's view, by the efficiencies of modern industrialization.

* Director: Charles Chaplin
* Producer: Charles Chaplin
* Screenwriter: Charles Chaplin

Una sessió d'Amics al teatre

Una nit especial, els amics...

... en un teatre.
... amb l'home que treballa fent de gos, globus i confeti.
... fent la representació de Bed&Breakfast, per fi!!
... deleitant-nos amb la quasi-estrena del videoclip.
... cantant Armengol recent parit.
... i en Dani amb teclats nous.

Foto de Teresa Fargas

Com a resum diré que un cop més és un plaer veure als Amics en directe, surts plena d'alegria xD. De totes maneres, he de dir que el format teatre no és el millor, potser perquè la comunicació entre Amics i amics dels Amics no és massa bona i no els hi arriba l'energia. O potser va ser nomès a Caldes, perquè era el final d'una triologia... resaca!

A la meva tata!

Singin' in the rain

Una sessió de filmoteca diferent... cua immensa per comprar entrades, sala plena, aplaudiments al començar, aplaudiments al finalitzar cada número musical i aplaudiments a l'acabar, inevitables.

The Glass Menagerie

Figuretes de Vidre es basa en el text The Glass Menagerie, una de les obres més autobiogràfiques del dramaturg nord-americà Tennessee Williams. Dirigit per Jordi Pons-Ribot, l'espectacle endinsa els espectadors en part dels aspectes més colpidors i dolorosos de la vida de Williams, a través dels seus records i paraules.

D'aquesta manera, l'autor nord-americà és el veritable protagonista de l'obra, gràcies a una posada en escena senzilla, simple i austera.

T'ha agradat l'obra? A mi sí! Ho han fet molt bé els actors, oi? Sí, tots menys un. Ja, des de que ha entrat que ja no m'ha convençut! :P

Tastautors II: Esteve Felipe & Menaix A Truà

Per aquesta sessió de cantautors us deixo un vídeo-crònica del concert fet pels organitzadors! A mi em va agradar molt el concert i vaig tastar als Menaix a truà, nyam nyam! :D

A destacar els primers plans de càmara que ens fan!

MAUS: A Survivor's Tale

Va ser un regal per un amic, desprès l'intent de regal per me germana i finalment l'he aconseguit llegir.
Una novela gràfica molt interessant, impactant i molt fàcil de llegir, enganxa. Explica la història d'una manera diferent. Destacar la caracterització de les "races" en diferents animals.

Butano, una bomba que fa olor!

El butà és un hidrocarbur saturat, parafínic o alifàtic, inflamable, gasós que es liqua a pressió atmosfèrica a -0,5 graus centígrads, format per quatre àtoms de carboni i per deu d'hidrogen, la fórmula química del qual és C4H10. (A CASA ENCARA ES FA SERVIR)

Com és un gas incolor i inodor, en la seva elaboració se hi afegeix un odoritzant que hii confereix olor desagradable perquè pugui ser detectat en cas de fuga. (GRÀCIES A DÉU ALGÚ VA TENIR AQUESTA MAGNÍFICA IDEA)

En cas d'extinció d'un foc per gas butà s'empra diòxid de carboni (CO2), pols química o boira d'aigua per refredar i dispersar vapors. (M'HO DEIXAT A LA LLISTA DE LA COMPRA)

MY MOTHER WANTS TO KILL ME!!!!!!!!!!!!

Groupies...

A groupie is a person who seeks sexual and/or emotional intimacy with a celebrity or other authority figure. "Groupie" is derived from group in reference to a musical group.

Umbrella

"Umbrella" by The Baseballs

The Baseballs is a German Rock'n'Roll band founded in Berlin in 2007. They became popular with rock'n'roll versions in the style of the 50s of modern hits such as Umbrella by Rihanna and Hot'n Cold.

by Wiki

Jean-Luc

Una cançoneta de Els Amics de les Arts en format acústic. Tot en directe, desendollats i en pla seqüència.

Tastautors I: Els Amics de les Arts

El meu primer cop al festival Tastautors (cicle de músiques de petit format) va ser una experiència inmillorable. Va començar amb l'actuació de Senior i el Cor Brutal, un personatge tot curiós, que va fer riure i va complaure a la gent, que en gran majoria estaven allà per escoltar al segon grup.

A les 12 30, finalment va arribar el moment, l'actuació de Els Amics de les Arts. Va ser un concert diferent al que haviem vist a St. Andreu. Va ser la versió sala-cadires-taula-monòlegs del seu show. Un concert que compaginava els monòlegs, les historietes i les seves cançons fent una combinació quasi perfecte. L'ambient era esplèndid, el caliu del públic preciós. Vam gaudir d'un gran concert!

Un cop més, vam fer sessió grupi post-concert. Aquest cop en unes condicions millors, conversant i aconseguint autògrafs de cada un dels membres, oh yeah! Algun més preparat que res, algun altre original, tots plens d'amor, sí!

Vuela conmigo

Vaig entrar a la llibreria disposada a comprar un llibre per cada membre de la família. Després de dos intents de trobar els llibres adequats que jo tenia en ment, vaig decidir mirar el que oferien. Vaig veure el llibre amb un avió a la tapa, vaig llegir que l'autor era el mateix que va escriure "Joan Salvador Gavina", Richard Bach i el vaig comprar: "Vuela Conmigo". Com a curiositat d'aquest pilot i filòsof americà dir que ell mateix diu ser descendent de J.S. Bach, el gran compositor alemany. Mencionar que el títol original és "Hypnotizing Maria".

El llibre és molt espiritual. Mostra constantment la seva passió pels avions i pilotar, es podria dir que és una mica aeronàutic, just perquè una no-freaky, però entenedora, s'ho pensi. A mi no m'ha entusiasmat com a novela perquè alguns trossos els trobava redundants, però alhora he trobat que en alguns moments és molt enriquidor, especialment per algú que s'està endinsant en un món d'espiritualitat (energètica??).

Som tots uns desgraciats...

"Som tots uns desgraciats" by Estanislau Verdet.



Puta Llei de Murphy, l'he descobert poc abans de que fes el seu ÚLTIM concert i no hi vaig poder anar, grrr...

Avatar

Penso AVATAR...

... Penso en la guerra, penso en les invasions i els seus interessos. Penso en els americans, el seu patriotisme; penso en posar un coet al cul de tots aquells que van a favor de la guerra. Penso en colonitzacions. Penso en fantasia, un món utòpic. Penso en la convivència de l'èsser humà i la naturalesa. Penso en la mare naturalesa. Penso en energia, en l'univers. Penso en la meditació, penso en la dependència mútua. Penso en dibuixos animats. Penso en somiar. Penso en volar. Penso en enamorar-me. Penso en trobar el meu animaló, penso en la necessitat de col·laboració. Penso en un món millor. Penso que ja no puc més amb les putes americanades comercials. Penso en 3D, en el final dels IMAX. Penso en Disneyland, penso en amor, en un final feliç.


Sabies que:

· Un avatar és un personatge virtual definit amb els trets individuals escollits per un/a internauta que representa en un videojoc cadascuna de les persones que hi participen o al ciberespai cadascun dels participants en una tertúlia o qualsevol altra activitat en línia.

· Un avatar (en sànscrit अवतार avatāra, "el que descendeix") és, dins del marc de l'hinduisme, l'encarnació terrestre d'un déu, en particular de Vixnu. Es diu per exemple que el déu Krixna és el vuitè avatar de Vixnu.

Hugo Ferdinand Boss

Hugo Ferdinand Boss (n. 1885 en Alemania – 1948) fue el fundador de la casa de modas Hugo Boss AG.

Diseños de Hugo Boss

En sus inicios, Hugo Boss era dueño de una pequeña sastrería de Metzingen (Alemania) con unos 20 empleados dedicados a coser monos para obreros e impermeables. Cuando la empresa entró en quiebra a principios de los 30, le salvó de la ruina sus buenas relaciones con los nacionalsocialistas. El propio Hugo Boss a sus 46 años de edad ingresó en el partido nazi el 1 de abril de 1931. Su número de afiliado era el 508.889.

La implicación va mas allá del simple abastecimiento de uniformes militares sino que además, parece que parte de los obreros empleados procedía de un campo de concentración, entre ellos había una veintena de polacos, en su mayoría mujeres, y unos 30 prisioneros de guerra franceses, a los que se obligó a fabricar uniformes para los nazis.

Hugo Boss, padre de cuatro hijos, procuraba ofrecer condiciones de vida y trabajo humanas a las polacas que tenía empleadas.

Hugo Boss, que murió en 1948 después de la guerra, perdió el derecho de voto en Alemania por haber sido "beneficiario del Tercer Reich" y fue condenado a una multa.

Music Within

Disability: lack of adequate power, strength, or physical or mental ability

Music Within is a 2007 drama film starring Ron Livingston, Melissa George and Michael Sheen. The true story of Richard Pimentel, a brilliant public speaker with a troubled past.

Richard Pimentel is an expert on disability employment issues and is credited with championed the Americans with Disabilities Act, into becoming law. He is currently a Senior Partner of Milt Wright & Associates, Inc.

Any 2009

Ja s'ha acabat l'any i és hora de fer una breu reflexió.

· Com sempre he seguit amb les meves ànsies viatgeres, destacarem CUBA (per simbologia), petits viatgets fent visites als meus estimats: Karlsruhe, Stuttgart, Berlin, Delft i Le Bourget-Paris. Una experiència inolvidable de couchsurfing a Marrakech. I els grans caps de setmana a la gran capital i per la província més maca del món, Girona.

· En un any he tingut tres cases: la de tota la vida, mig any per Toulouse "estudiant" i uns mesos a Girona "treballant".

· Aquest any he fet veure que feia molt i he fet poc, però aquest poc ha sigut el que faltava per acabar sent una Enginyeria Aeronàutica.

· M'he iniciat en dos pràctiques que espero que no abandoni: la meditació i el grupisme de Els amics de les arts.

· Any de festes majors: St. Perpètua, Festes de la Mercè, Castellar del Vallès, Sabadell, Sant Andreu...

· Un any de retrobavem de les 4 putes! Acomiat dels meus compis de carrera. Algun gran nou amic.

Ara mateix, això és tot el que se'm passa pel cap! Mencionar la gran nit de cap d'any! :P I em vaig menjar al raïm, així que un any nou ple de bones coses i molta sort!

Feliç 2010 a tothom!!!

The Pursuit of Happyness

Philanthropy is the effort or inclination to increase the well-being of humankind, as by charitable aid or donations.

En aquestes sessions de cinema de nit que es multipliquen durant les vacances de Nadal, he vist "A la recerca de la felicitat", una pel·lícula conmovadora protagonitzada per Will Smith, actor que passa de la pura ficció al drama. La pel-lícula està basada en la vida d'un home que el definiria com un gran filàntrop: Chris Gardner.

From sleeping on the streets to Wall Street

(Fortune Magazine) -- In 1982, Chris Gardner was just another go-getter in the training program at Dean Witter's San Francisco office, making $1,000 a month. He was also homeless. Gardner couldn't afford both day care for his 20-month-old son, whom he was raising alone, and a place to live.

So for a year he and Chris Jr. slept where they could - cheap hotel rooms in West Oakland, a shelter at a church in the Tenderloin, under his office desk, even, on occasion, the bathroom at the Bay Area Rapid Transit MacArthur station.

So Gardner worked, making 200 calls a day to snag clients for Dean Witter. "Every time I picked up the phone," he recalls, "I knew I was getting closer to digging myself out of the hole." Within five years he had opened his own institutional brokerage firm in Chicago called Gardner Rich, which is still thriving today.

Then, in 2002, a story on local TV set in motion a series of events that will culminate with a movie based on his life, "The Pursuit of Happyness", hits the theaters, with Will Smith playing the lead role.

Chris Gardner is a philanthropist who sponsors many charitable organizations, primarily the Cara Program and the Glide Memorial United Methodist Church in San Francisco, where he and his son received desperately-needed shelter. He has helped fund a US$50 million project in San Francisco that creates low-income housing and opportunities for employment in the area of the city where he was once homeless.