diumenge, 10 de febrer del 2008

Gràcia's Gospel

Aquí estem de nou! Durant les últimes setmanes he assistit a dos events nous per mi, i que, tant un com l'altre, m'han deixat impresionada!

Ara fa tres setmanes Intermón va organitzar un concert de gospel a la Faràndula, me germana i jo vam anar-hi mig per la causa mig per la curiositat de saber que és això del gospel en directe i ens vam enamorar. Va ser un concert interpretat pel cor de Gospel de Gràcia, un grup d'aficionats (el que fa la cosa més maca). Més de dues hores plenes d'energia, bon rollo, alegría... que van passar volant. Un concert actiu, que et donava ganes d'aixecar-te, cantar i moure't com ells! Va ser increïble, el meu primer concert de gospel i no l'últim!

Gospel implica molta religió, una mica sectari (a vegades), però representa la religió d'uns afroamericans que es prenien la vida diferent sota el poder d'uns blancs colonialitzadors. Aquest grup s'ha de dir que l'únic que inspirada es pau i amor, no pas rollo sectari, així que perfecte!

Aquí us poso una petita peça d'un dels seus concerts:

divendres, 11 de gener del 2008

Shoes


Hi ha noticies que et fan veure les coses des d'un punt de vista diferent, i ahir, vaig veure les meves sabates:

· Taronjes, una mica velles, comprades en un Nil per menys de 3 €. Les meves companyes de relax i estudi. Cómodes, precioses, segons el meu paré.

· Verdes, regales ja fa més de mig any pel meu aniversari. Podriem dir que han anat a tot arreu amb mi des d'aleshores. Eren molt esperades! Després de tant "trote" encara estan perfectament. Són maques, no?

· Les meves botes negres. Arriba un moment que, fins i tot, la teva cosina petita porta més sabates i més talons que tu, un moment en que necessites sabates per entrar a segons quins llocs i, bueno, que sempre arreclem més unes sabatetes que unes bambes gastades. Doncs aquí les tenim, el que podriem considerar un híbrid entre bamba i bota, però que fan el et, afriguen i són comodíssimes.

· Vermelles, descosides. Sabates per treballar. Fa anys que les tinc i encara recordo el dia que me les vaig comprar, i ben orgullosa les vaig lluir durant alguns anyets.

· Al fons, un forat d'armari ple de sabatetes i bambes més o menys velles, que tenen un dit de pols. Algunes de ben maques que en ocasions les trec a pasejar, però no massa sovint.

dijous, 10 de gener del 2008

Break Up Sex

És estrany com canvia l'actitud entre dues persones que han posat fi a la seva relació, és normal, però es un canvi brutal i estrany.

Comparties gran part, per no dir tot, el teu temps lliure amb aquella persona. Aquella persona a qui li explicaves els teus pensaments més íntims, les teves tonteries del dia a dia, a qui li confesaves els teus petits defectes. Aquella persona que et coneixia i sabia què pensaves, perquè portava molt temps al teu costat. Una persona amb la que dormies, feies l'amor, et veia despullada i et feia sentir bé. Una persona amb la que vas viatjar, vas conpartir aficions. Per la que vas fer i de la que vas rebre. Una persona que et feia enfadar de tant en tant, però també somriure. Algú que en algún sentit va fer canviar el camí que seguies. Una persona que vas presentar a la teva família. Aquella que et deia que ho aconseguiries, tot i que era imposible. Aquesta persona sabia que estaves enfada amb la teva millor amiga, que tenies problemes econòmics, vaja, els teus problemes. Algú que va forma part de tu durant un temps i ara...

Ara us veieu i no us saludeu. O bé heu decidit distanciar-vos durant temps i acabareu sent amics al cap d'uns llargs mesos. Et trobes aquesta persona i teniu una conversa curta, dius que tot et va bé, bueno, anar fent.

Aquella mateixa persona que ho sabia tot, és la mateixa, però ara no sap res, Estrany.

Hi ha canvis dràctics, tot i que també hi ha gent que "ho porta bé", però és diferent i és estrrany.

dijous, 3 de gener del 2008

The first step to become an Euroavian!

· Jumping boys
· Spirits of Europe
· Girls' amasing jump ;P
· Vertigo
· Egyptian Museum
· Portuguese guys and the Fucking President
· Torino Olympic Winter Games
· Bottles of wine
· Final dinner and Roses
· Snowing
· Karaoke
· ...

divendres, 28 de desembre del 2007

Wolf, Bells, Position, Accident, Wind

Me germaneta m'ha enviat un altre link al tan conegut Youtube amb el següent vídeo:



Un cop l'he vist, he entès la lletrai m'ha agrdat el ritme, la peculieritat del noi, i les ironies que hi ha entre lletra i imatges, he decidit buscar al punt de sabiduria "gratuita" Wikipedia on he trobat la sgüent explicació:

"Patrick Wolf... cantautor inglés del sur de Londres. Su música... combinación innovadora del tecno, rock, folk y electro. Wolf toca... el arpa, el clavinet, el clavecín, la guitarra, el piano, el órgano y el violín.

Nacido en un ambiente creativo, la educación musical... violín y los coros de iglesia. Primero... registrar... sobre un magnetófono de cuatro pistas a la edad de doce años. A los catorce años... junto al grupo de pop art, Minty. Dos años después se fue de su casa y decidió vivir libre y salvajemente en los alrededores de Londres... presentaciones junto a un string quartet y también formó un grupo llamado Maison Crimineaux, un ruidoso trío construido a partir de ética destructiva alrededor de ruido blanco y música pop... escribiendo y grabando su propio material..."

Si és que té l'edat de me germana, ja ha probat de tot, ja ha entrat en un món, ha triumfat i ha tingut temps de cansar-se'n!

dimecres, 26 de desembre del 2007

QUIET TOWN

"Josh Rouse, natural de Nebraska, guarda una bonita historia: Vino a tocar hará un par de años a un pequeño club de Valencia y se enamoró de una valenciana. Desde entonces cambió los Estados Unidos, por Altea y por la ciudad de Valencia. Desde entonces dos discos y un ep grabado con su pareja traen un sonido en el que los influjos del mediterráneo se dejan oler..."

"...valoro mucho a los artistas que transmiten lo que sienten cuando hacen música. Y también es muy importante que dejen una huella que no pueda compararse con ninguna otra plantilla."

Aquí teniu "Quite Town" de Josh Rouse:



Dedicat a la meva germaneta, que últimament té un contacte que li passa música molt maca!

diumenge, 23 de desembre del 2007

Travel as much as you can!


Viatjar s'ha convertit en el meu vici per excelència!

Aquest vici no haguès sigut tan important a la meva vida, si m'haguès limitat a viatjar com a turista, que gasta i gasta, que va corrents a munt i avall seguint els consells d'una guia que t'intenta fer apendre molt en un temps record! Això també ho faig, però res en comparació a les experiències "internacionals" viscudes amb gent increïble!!

Moments irrepetibles! Entre els que he de destacar la meva experiència viscuda a Vancouver. Que fins avui, ha sigut el millor viatja de la meva vida, que l'he intentat resumir en aquestes fotos! Un viatja que em va aportar molt en el seu moment i em segueix aportant fins el dia d'avui! Que va canviar la meva manera de veure les coses i em va acabar d'obrir les portes al món, als amics d'altres països i culutes! Que per molts són tonteria, però per mi són imprescindibles.




THANKS!

dijous, 13 de desembre del 2007

Universe and Stupidity!

Avui estavem a classe tan tranquils i de cop el nostre estimat Flowers, que sap fer coses genials: moviments de panxa irrepetibles, mirades de boig, sorolls al respirar mai sentits... De tot menys donar classe.

Dons avui ens ha deixat anar: "Two things are infinite: the universe and human stupidity; and I'm not sure about the universe."

Ens ha fet riure molt, algu és algu!!!

Gran frase de la que he llegit opinions per tots els gustos, però jo crec que té raó el bon home. Només hem de mirar al nostre voltant, com està el món. (Acceptem que hi ha accepcions! :P:P)

dilluns, 3 de desembre del 2007

"There's fire on the mountain" :(

És preciosa, i la lletra increïble............!

"There's fire on the mountain" by Asa

diumenge, 2 de desembre del 2007

The Carpenters

Una germaneta molt enamorada m'ha demanat que poses una cançó que jo desconeixia "We've only just begun", molt maca. Una cançó de The Carpenters... i pel Youtube he trobat una cançó del grup que m'encanta, típica que tothom ha sentit. Jo desconeixia qui n'era l'autor i qui la interpretava originalment. I aquí us la poso, és molt dolça "Close to you":


M'encanta com toca la bateria la noieta, la diferència amb la visió actual de quan dius "tocar la bateria".

dissabte, 1 de desembre del 2007

Les toilettes!

Paris, la cité!

Una ciutat preciosa, on els amants perden la noció del temps. Inspiració per mil fotografies, mil pel·lícules, mil histories d'amor. Ciutat de destí per molts somiadors. Coneguda arreu del món com la ciutat de l'amor... bla bla bla...

A part de l'amor, destaca pel seu glamour i elegància. Totes noies, dones, senyores van, dia i nit, precioses, arreclades i preparades per qualsevol situació.

De tant glamour i tanta parafarnàlia, volia destacar una imatge que a mi em va fer molta gràcia:


Fins i tot, els típics ninots indicatius dels serveis són chics! Jejejeje!

Bonne nuit!!!

divendres, 9 de novembre del 2007

We make a pair of parentheses () () () () () ()

Aquí hi ha una cançoneta descoberta per me germana! La poso perquè m'agrada molt! I té un significat super maco!!!!!!!!!!!!!!! I bueno, per dir aquelles coses que costen de dir! :P:P
I perquè ella és la fan principal del blog, tot i que no es manifesta! :D:D Ja et val!


My "Love" Stories

He said:
It reminds me all my "love" Stories

Trist................... molt trist que algú digui això!

Sí, Elsa, m'he obsessionat amb aquesta cançó, la trobo amb ritme, la lletra m'encanta, i la noia, el videoclip, la part de Stop Motion.... En fi, que l'escolto mil cops, així que he decidit posar-la al meu blog també! Però amb la petita innovació del Youtube (ara triem color i si volem "related videos" o no)

diumenge, 28 d’octubre del 2007

MaiViSToS..... en directe!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Ja sóc feliç!!!!!!!!!!!



Aquí teniu les fotos inèdites de tres fans incondicionals de Maivistos, en parlicular, tres (una més que res) enamorades de l'Esteve! Sí, la seva cosina també, jejejeje!


Visca el correllengües! Si més no, el correllengües de Matadepera, un poble ple de pijos, però que els quatre alternatius la monten bona! I sí, com a concert de dissabte nit vam tenir la gran sort de tenir a Maivistos! Uns joves catalans, ben macos i espavilats! Amb un gran futur!
Per fi els vaig veure en directe! Un concert genial! Cançons precioces! I van sortir tres cops més degut a la insistència del públic, si és que són únics!!!
Gràcies!!!



http://www.maivistos.cat/

diumenge, 21 d’octubre del 2007

Big Girl (You're beautiful)! :P:P

Seguint amb la meva passió descontrolada per aquest noi poc reconegut pels seus dots musicals, més conegut per les seves pecualiaritats. Aquí us deixo un vidioclip, que diria que no s'ha vist massa per la tele i que és molt graciós, seguint el seu estil cridaner!

dissabte, 20 d’octubre del 2007

Any other world!

Fa dos dies teniem en concert a Mika! Pensin el que pensin i diguin el que diguin, a mi m'encanta! Té cançons precioses, amb lletres molt sentimentals i cançons molt divertides de ritme! I degut a que el preu era massa car pel meu presupost actual i pel que realment és en sentit musical no hi vaig anar! Però aquí queda dit, que el pròxim cop hi aniré al preu que sigui! Serà algu increïble sentir "Any other world" en directe! :P

Un vídeo que he trobat de la cançó molt maco:






divendres, 12 d’octubre del 2007

Emancipació!!!!!!!!!!

La meva nena ja s'en va a viure soleta! A dos carrers de casa! Això sí, la tindrem ben aprop per anar a molestar-la tot sovint! Tan petitoneta i tan espavilada! Estudia, treballa i ja cap a un piset, amb els seus 20 anyets, ella tota espavilada amb l'argentineta, la Jesi! Que maques són!!!!

Aixx... i pensar que l'habitació on hi he passat tantes hores, d'aquí una setmana ja no tindrà llit, taula, mobles, records, fotos! Tantes i tantes hores en aquell racó que ens ha aguantat estirades al llit, on hem anat creixent, aprenent, escoltant-nos i intentant ajudar-nos!
En l'habiatació on s'han tingut les converses més xorres, les més maques, les més filosófiques, les més callades i les més dures! Quatre parets que ens han ajudat a sentir-nos a gust per crèixer! Ara canviem de lloc, però no d'hàbits!

Un petit mosaic de la festa del teu aniversari, inolvidable! Dedicada les milers de nits que em passat fent l'idiota per Sabadell i que duri!!!

Em veureu més allà que a casa meva :D:D:D!

Sort, per tothom qui la necessiti



La cançó que he sentit tants cops a la teva habitació, i que em recorda a tu, perquè només amb tu m'agrada, i la sentim 100 cops seguits, i segueix agradant-me!

dilluns, 8 d’octubre del 2007

Un firma, una vida!

Fa anys es va escriure:

Estaba sentada en el coche de mi padre. Una furgoneta Renault, sin aire condicionado y con un motor muy ruidoso. Mi padre estaba a mi izquierda y mi abuela sentada en la parte de atrás. Íbamos a recoger ciruelas. En realidad, no me apetecía mucho, pero al ver a mi abuela pidiéndomelo, me vi incapaz de dar un no por respuesta.

Frente a mí tenía el monedero de mi abuela, un monedero de mujer mayor, de color marrón y, relativamente, nuevo. Después de pedir permiso a mi abuela, lo abrí con curiosidad. ¿Qué habría allí dentro? Dentro del monedero de una mujer que a penas salía de casa a parte de hacer las compras necesarias, una mujer genial, muy servicial, nada presumida, conservadora y con un corazón enorme.

En el primer compartimento sólo había un billete de 20 euros. Hicimos unas gracias de si estaba pobre o no, algo divertido. Mis pensamientos cambiaron radicalmente en el momento que abrí el segundo compartimento, se me paró el corazón. Había una copia de su carné de identidad y una foto de mi abuelo, como siempre, serio. Mi mirada se centró en la fotocopia del DNI. En especial, en la firma de mi abuela. Mis ojos se llenaron de lágrimas que intentaba sostener y mi cabeza recibió en pocos segundos mil sentimientos completamente diferentes.

Mi abuela, esa mujer a quien tanto quiero y respeto; esa mujer que siempre me ha cuidado, me ha mimado, me ha escuchado, me ha querido y nos ha aguantado tantas cosas. Ella misma tenía una firma propia de una niña de tres años. Recordé que su vida había sido muy dura. Tuvo que dejar de estudiar de muy pequeña, a penas a la edad que tiene mi primo ahora, no me lo imagino trabajando como tuvo que hacer ella. A la vez, fue tan pequeña y tan mayor. No pudo disfrutar de una juventud como se merecía, con novios, juegos y nuestras triviales preocupaciones. Se encerró en una fábrica, de pie, todo el día. Cargando con un trabajo, una casa, una familia y un marido. ¡Dios, qué marido! No pudo estudiar, no pudo aprender a escribir ni a leer con soltura. Su vida fue encarrilada en una vía de tren de la cual nunca tuvo la oportunidad de salir.

Miraba y miraba su firma, se me llenaban los ojos de unas lágrimas frías y a penas podía respirar. Vi como una vida puede ser forzada sin derecho a elegir. Me di cuenta de la suerte que tenemos hoy en día. Tenemos mucho que elegir, demasiado quizá. Tenemos tanta libertad que la desaprovechamos. Sólo nos quejamos de lo que tenemos, no nos conformamos, no aprovechamos nuestra suerte. ¿Qué harías si ahora hubiera un cambio en tu vida y tuvieras que seguir el camino recorrido por mi abuela? Como tanta otra gente ha tenido y tiene que soportar. Una vida sin elección, marcada y decidida por otros.

diumenge, 7 d’octubre del 2007

A Change is Gonna Come

A finals de maig vaig llegir que cap a l'octubre estrenarien la 4a temporada de Grey's Anatomy a USA. I durant aquests mesos de tant en tant se'm passava pel cap el desig de ser octubre i poder baixar-me de l'Emule els capítols el dia següent de ser emessos, ja sigui amb o sense subtítols!

Tot ha tornat a la normalitat just avui, quan he vist el primer capítol de la quarta temporada, amb sorpreses i personatges nous, amb l'intensitat d'emocions que caracteritza aquesta serie, si és que és tant bona com el primer capítol!
Aquí estem, ha començat el curs d'uni, el curs d'angles, l'activitat semi-rutinària, les festes universitàries, les escapades i les visites del coneguts de l'estiu. I cada setmana toca sessió d'anatomia.

Sinopsi del primer capítol (millor no llegir-la si encara has de veure la 3a temporada):

The long-awaited start to Season Four, "A Change is Gonna Come," promised not to disappoint, and it most certainly didn't. Just 17 days have passed since Cristina's wedding that wasn't. Today is the first day of being surgical residents for the fab four. Note that it's now the fab four. George, who must repeat his intern year because he failed his Step 3 exam, is now under the tutelage of Meredith.
Also, in an interesting twist, Lexie Grey, half-sister to Meredith, who memorably flirted with Derek at the bar in last season's finale, is Cristina's intern. It is also Callie's first day as chief resident, and it's pretty much the day from hell as Bailey is upset with the Chief for passing her over for that position, and extends her bitterness to Callie as well.

dimecres, 3 d’octubre del 2007

Chinaaaaaaaaaaaassssssssssssssssssssss!


Aquí us presento un resum fet per l'Emma, la meva China, robat del seu fotolog! És un intent de recapitular tots el fantàstics, immillorables i inolvidables moments que vam viure durant tot un curs, els Chinas del CAE1, guiats pel nostre John Paul!

Des de Sant Jordis vermells i blaus, sopars bascos, tonteries, fishings, canyes i moltes canyes i, sobretot, molta felicitat i molts riures!!!

Visca!!!! I que aquest any sigui igual o millor, tot i que hem de confesar que et trobarem a faltar, Antonio, i tu a nosaltres, of course!!!