In The Name Of The Father

Estàs estudiant a la biblioteca de l'UPC, ple de gent, la tensió està l'ambient,en poques hores totes les cadires estaran buides i per fi, descansaran de la pressió que se els hi acumula en època d'exàmens!
Tu, cansat d'estudiar, que ja no saps que mirar-te, t'aixeques i fas una ullada a les pel·lícules que es poden agafar, totes les exposades a primera vista són espanyoles i la teva intenció es aprendre anglès, així que no en veus cap que t'agradi... després d'unes quantes voltes veus una pel·lícula a baix de tot que es diu "En el nombre del padre", mires que es de parla anglesa i al llegir l'argument et crida l'atenció.
Arribes a casa i aquella mateixa nit necessites mirar-la!

Una pel·lícula increïblement preciosa! Que fa posar-te els sentiments a flor de pell! Està basada en fets reals, el que fa que et posis encara més a la pell dels personatges i que et replantegis alguns dels defectes dels humana i lo injust i cabron que es pot arribar a ser.

A l'acabar decideixes investigar una mica sobre el seu director: Jim Sheridan. Per mi, un gran director, amb altres grans obres com "En Amèrica", "El prado", "The Boxer"... un irlandès que tot i haver estudiat i residit a USA, segueix estimant, apreciant i donant a conèixer la historia de la seva terra natal!

Hi ha un vídeo de Bono que és boníssim, amb unes imatges i una música que m'encanten. És la banda sonora de la pel·lícula! Us posaria el vídeo, però no es pot (Embedding disabled by request) així que us deixo el link:

Bono - In the name of the Father

Just Listen!

Després d'un examen que et deixa exhaust, ja sigui més per la pressió psicològica que et crea que no pas pel nivell de dificultat, et seus al tren i amb la ment en blanc escoltes .....

Parvuls!!!!!

Ahir va ser un dia dur per molts nens, especialment pels que fan 6è de Primaria, 4rt de Secundaria, 2on de Batxillerat! Aquests cursos que l'últim dia és dur. Gent que porta anys al teu costat, et deixa i allunya el seu camí del teu!

Aquells dies en que et ve una de les millors amigues i et dia que marxa, i això es traduirà en no veura-la més d'un cop per any en els pròxims 3 anys i poca cosa més! Dies que vols fer fotos de grup! Dies quan les llàgrimes s'escapen dels ulls sense demanar-te permís! I sí, sap greu, tot i que a vegades t'alegris de que aquell/a capullo/a marxi d'una puta vegada i et deixi d'amargar la teva infantesa! :P

Sempre tindreu el que heu viscut junts i sabem que sempre vindran noves persones maravelloses per ser els teus amics!

Una fotito de fa molts molts anys! Quins records!

Un petó per tots els nens que ho vam patir!

Un petó per l'Ana, l'Eli, la Montse, l'Ori, l'Almudena, l'Ignasi, el Gerard, la Marina, la Reme, la Mari, el Kiri, l'Albert, l'Edu, l'Adri.... Com hem canviat!!!

"AvUI És El mEU DiA"

I ella va dir: "Avui és el meu dia"

I avui ella diu: "Avui és el meu dia"

Demà ella dirà: "Avui és el meu dia"

I demà passat ella dirà: "Avui és el meu dia"

Síííííííííí! Perquè és el seu dia, el teu dia i el meu dia, perquè és el dia de tots, el nostre dia que el vivim com volem i triem el que fem!
Perquè avui és avui, i és temps de viure i disfrutar el dia a dia.
Perquè avui nomès és avui i no sabem si demà serà un avui.

MaNS!

Observava les teves mans, fermes, segures, fortes, morenes, ungles tallades, amb experiència i aventures reflexades en cada una de les teves cicatrius.

La teva manera d'escriure era tranquil·la, agafaves el boli amb seguretat i alhora amb suavitat.

Mirant les teves mans, veia el teu esperit aventurer, les teves ganes de fer coses noves, l'emoció a l'explicar històries. Només observant com movies el boli sobre el paper es veia que ets tranquil, i alhora actiu, sense ràbia i força honest!

T'observava escrivint i estava veient la teva ànima a través de les teves mans!

l'HorA gOLfA dEL cONTE!

Tant l'ambient com la situació no ens va decepcionar, teniem un panorama únic, digne de qualsevol espectacle de l'ETC.

Com a convidat, un xilè encantandor, no pel seu físic, sinó tot ell. Amb una veu espectacular, anomenat Javier Majluf... un d'aquests nois que deixen atontada a tota fèmina que l'observi.

El públic era molt peculiar. A primera fila teníem una taula de dones, probablement casades, totes ben arreglades, rient i explicant les seves batalletes! Un conjunt de conys xoxejant cada cop que el cantant ens delitava amb una de les reversions, o bé, una de les seves obres. Elles, aparentment en èxtasi mentre sonaven les cançons, probablement amb pensaments pervertits, observant-lo amb cara de "vull que em follis".

A la següent taula hi havia un conjunt de nens petits. Alguns molt riallés, massa i tot, fins que els van cridar l'atenció, altres increïblement atentes, escoltant les cançons i els contes que de ben segur no entenien. Entre ells, s'ha de destacar la presència, d'un nen "diferent", Sí, es pot dir diferent, perquè ho era. Un nen de uns 7 anys, que tenia l'esquena igual d'ample que llarga, unes cames que no es podien tocar, una braços que probablement no li tocaven les cames al caminar, un nen que semblava sense coll (paraules dures, sense ànim d'ofendre a ningú), fins i tot portava un sonotone. Com us penseu que li aniran les coses a aquest nen, que ja als seus 7 anys rebia unes mirades asquerosament estúpides de la majoria de la gent, que el somreien amb un somriure fals i forçat, mentre per dins probablement pensaven "Aquest nen és obès". Potser és una enfermetat, potser es culpa dels pares.

A la següent taula hi havia la gran trope de l'ETC, gent tan alternativa com hipòcrita. Teníem un gay que se li havia cremat el cotxe en el carril del mig de l'autopista, únic en historietes. La parelleta perfecta, un nou convidat, uns desconeguts, més gent alternativa, un matrimoni encantador amb les nenes perdudes al supermercat i altre gent encantadora.

A tot aquest espectacle, calia afegir el que realment s'havia anat a escoltar aquella nit, els "Contes per fumar". Quatre historietes entretingudes, que t'agradaven o no, principalment en funció dels seus lectors. I, a part, una història totalment fora de context, de fet, era un article de la Vanguardia del 21 de Septembre del 2001. Preciós, tant pel contingut com per la interpretació del lector, increïble!

Això és el que ens va oferir la ultima sessió de " L'hora Golfa del Conte" a Castellar del Valès.

Aquí teniu el Myspace del xilè Javier Majluf tan encantador, feu un cop d'ull a les cançons:
http://profile.myspace.com/index.cfm?fuseaction=user.viewprofile&friendID=127913560

cOOl As A CuCuMBeR!!!!!!

Un dia estàs aburrit, ja que només tens exàmens, és a dir, res a fer. Entres a l'Space d'una amiga i et trobes amb un "My celebrity look-alikes". Un conjunt de fotos que et comparen cares d'artistes de tot el món amb la teva, molt peculiar.
He de dir, que aquestes coses de comparatives amb artistes, especialment blanques, ho fan molt sovint les asiàtiques. Per desgràcia, la majoria d'elles envegen els notres ulls i la forma de la cara... :S:S Com a mínim, per la meva petita experiència.

Ella surt preciosa, com sempre, rodejada d'estrelles, entre les que hi ha Penélope Cruz, jejejeje! Quina gràcia pensar que la noieta taiwanesa té un 83% de semblança amb la P!!! I el més graciós ve quan veus l'"estudi" del seu novio, i li troben semblances a algunes noies, jejeje!!

Pos aquí estic, jo, que no seré menys, amb el meu "My celebrity look-alikes", jejejeje!!!





Graciós, no?

Sé que també t'ho vols fer.... Aquí tens la pàgina: http://www.myheritage.com/FP/Company/tryFaceRecognition.php

wHErE thE HeLL iS mATT??

Hi ha gent que neix amb sort!!!



Estàs fart de la teva feina, decideixes deixar-la i començar a viatjar pel món. Un dia en una ciutat vas començar a fer el tonto, ballant de forma estúpida, algun amic ho graba i ho penja al seu blog. En pocs dies el teu estúpid vídeo està per centenars de blogs... En poc temps reps una oferta per ballar d'aquesta manera tan estúpida per qualsevol lloc del món que se't passi pel cap! Mig any viatjant pel món amb tot pagant, pels racons més maravellosos de la terra, trepitjant llocs verges i atravessant maravelles de la mare terra.

Jo també vull!!!!!!!!!!!!

Just a Dream!

P.D. Com sempre, a Espanya arriba tot tard! :P

THaNKS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Gràcies, Gracias, Merci, Thanks, Danke, Obrigado.........!!! Tots els idiomes tenen la seva peculiar manera de donar les gràcies!

Hi ha molta gent en aquest món que li costa molt fer aquest pas, un pas tan senzill i alhora amb un poder tan gran. Alhora hi ha gent que malgasta aquestes paraules i els hi fa perdre significat i importància!

Jo avui, deprès d'un dia del que en podriem dir que ha sigut perfecte (hipòtesis d'aquestes xungues), no em queden altres paraules per expressar el que sento que:

MOLTÍSSIMES GRÀCIESSSSSS!!!!!!!!

Gràcies a tots aquells que heu fet que avui fos un dia especial, important i diferent, no per ser el meu aniversari, potser això ha sigut l'escusa, però és més important el fet d'haver-lo compartit amb vosaltres d'una manera tan tan marevallosa!!!

eLS TeuS uLLs

Estava a la parada de la Valle, esperant, com tants i tants cops he estat allà. Esperant que per fi passés la "burra" puntual! T'havia vist, però no m'havia fixat en tu, erets una persona més esperant, un més entre tots.

Al cap de poc ja va arribar i tothom es va espavilar a acostar-se a la porta per tal d'entrar ràpid i aconseguir agafar seient, però aquell dia estava casi buida, així que hi havia lloc per tots els passatgers. Jo em vaig esperar l'última, com sempre, i tu també et vas esperar, vas fer un intent frustrat de deixar-me passar, però vaig fer veure que buscava el tiquet i finalment vas pujar davant meu, et vaig veure d'esquena i alguna mena de papallona em va recorre l'estómac!Vas seure gairebé a la última fila i jo vaig seure davant teu!

Va ser un viatge com qualsevol altre, jo estava al meu món, observant als meus companys de viatja i escoltant una de les tantes cançons romàntiques depriments d'avui en dia. Però aquell dia era jo qui també em sentia observada, vaig sentir els teus ulls clavats sobre mi durant tot el viatja. Però en un intent frustrat d'ignorar-ho vaig intentar adormir-ne, però notava que estaves darrera i que la teva dolça mirada m'estava acariciant!

Un cop arribats a la parada de destí tothom es va aixecar de cop, el passadís es va omplir de gent desesperada per sortir corrents a agafar el tren, jo vaig intentar sortir i va ser impossible, però de cop va deixar de passar gent, vas fer de tap d'una ampolla a pressió i amb un gran somriure em vas deixar passar, jo, tímida no et vaig poder ni mirar als ulls.

Fora de l'autobús semblava que haguéssim d'agafar camins diferents, vas marxar disparat cap al semàfor vermell, i vaig veure que anàvem cap al mateix camí. Em vaig aturar al teu costat i vas començar a caminar ràpid, però de cop vas frenar el pas i anàvem caminant un just darrera l'altre, notaves la meva presència i els teus ulls es giraven contínuament per saber com de lluny estava.

Poc després al passar per un dels carrers menys agradables de la zona, ple d'homes que em miraven i deien coses poc oportunes, trencant la màgia de la situació. Tu vas començar a caminar més lent, et vas posar al meu costat un pas per endavant, els miraves i em miraves, em sentia protegida, notava les teves mans nervioses, cridant-me.

Al girar la següent illa vam arribar a la gran avinguda, on de nou et vas avançar, però els teus ulls et traïen i inconscientment et giraves cada dos passes. Jo veia com caminaves, d'una manera suau, segura, especial, tranquil·la, atractiva.

Al final de la baixada hi havia un semàfor, tots dos vam desitjar que es poses vermell i així va ser, em vaig parar al teu costat, i vaig veure com els teus ulls clavats en mi demanaven que et mires, però em va ser impossible, vaig baixar el cap i tot fent veure que no havia passat res, em vaig distanciar de tu. En aquell moment, el semàfor encara vermell et va reptar a creuar-lo corrents, i així ho vas fer, vas córrer entre els cotxes i vas seguir caminant. Jo, allà, parada, et mirava fins que et vaig perdre de vista.

¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡C'est La Vie!!!!!!!!!!