CaSi 21.000 DieS!

Avui m'he llevat i he pensat "Casi 21.000 dies és el que he viscut. Exactament 20.805 dies ja porto donant voltes per aquest món."

Vaig néixer, vaig ser pobre, no vaig estudiar, vaig treballar, vaig caminar molt, però sempre al voltant de les mateixes terres, vaig veure poc món. Els meus pares van decidir canviar de poble en busca de més sortida econòmica, no entrerem en la discussió de si això vol dir una millor o pitjor vida. Vaig seguir treballant. Vaig conèixer el que l'esglèsia m'acabaria obligant a que fos la dona de la meva vida. Amb la que faig fer l'amor per primer cop i, possiblement, faré per últim cop.

El VAIG es converteix automàticament en un VAM.

Vam continuar treballant, enseguida va arribar el nostre primer nen. Una gran alegria per tothom, poc desprès va arribar la nena, si es que erem una família perfecte. Tot continuava anant molt bé, de fet, començavem a crèixer econòmicament, tot anava millor. Va arribar la segona nena, tercer fill, benvinguda! Vam continuar treballant i criant a les criatures. Tot sota control.

Passen anys, seguim treballant, comprem una segona residència, fem la piscina, comprem el cotxe. De fet, comprem un cotxe per cada fill, i seguim en davant.

Ara arribo, sí JO, als 21.000 dies i segueixo treballant fort, les coses no van tan bé, els fills encara tiren de la corda, el negoci no va tan bé, de fet estic destroçat i diriem que ja no puc més. Però saps què? Tiro en davant, dormo cada dia 3 hores, treballo com un negre (perdoneu per l'expressió) i saps perquè? Perquè és el que he de fer, pel que em van educar, per treballar i guanyar prou diners per la dona i els meus fills.

Així han sigut els meus milers de dies i espero tenir-ne molt més per ells, aquells que em fan feliç, em preocupen, em deixen nits sense dormir i que gasten els diners com aigua.

???????????????????????????????????????????????

LoLaAaAaAaAaAaAaAa!!!!!!!!!!

Sí, aquí tenim aquest nou petit, preciós, perfecte, futur problema i encantador moquet!!!

Aquesta noieta, tan petita, es diu Lola i tot just fa dos dies que va arribar a aquest món. Després de 9 fantàstics mesos a la panxeta, on estava calenta, on no tenia que fer res, on es movia quan i com volia i estava protegida en tots els sentits.

Ara ja ha patit el seu primer trauma: sortir al món "real". On comença la gana, la son i les llàgrimes, primers problemes de tot èsser humà que aniran augmentant en quantitat i importància a mesura que passen els anys. Perquè encara que suposadament guanyem seny i raò, alhora perdem tota la inocència i sencillesa per viure i disfrutar plenament d'aquest prodigi. D'haver arribat un dia en aquest món, aquest món tan gran i ple de coses precioses, aquest món que ella anirà descobrint poc a poc i que nosaltres l'ajudarem perquè li sigui més fàcil i sigui molt feliç.

Lolaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, Benvinguda!

La PaNXeTa PLeNa D'aMoR

Hem arribat a casa teva desprès de tant temps dient-ho i no fer-ho! Ens has obert la porta i al veure't ens ha entrat una alegria al cos que ens ha fet aparèixer un somriure inevitable als nostres llavis!

T''hem mirat, allà detra, donant-nos la benvinguda i de tot cor et podem dir que mai t'haviem vist tant guapa ni tant feliç.

Ens has ensenyat les reformes del pis per la petita. Habitació nova, tot de cosetes per ella, que si cotxets, trones, vestidets.. mil i un objectes només per ella, la Lola, el petit polluelo que ben aviat invairà l'ambient tranquil de la vostre llar.

Nosaltres, espectants per tant canvi i tantes tonteries, no podem pensar, només podem observar com estàs, la teva emoció, la teva nova cara, aquell somriure que et surt cada cop que expliques pq serveixen tantes coses... Et mirem i també veiem que estàs cansadeta i com molt bé dius, ja tens ganes de que el moquet deixi la teva panxeta i li poguem donar la benvinguda a ella.

Desprès d'unes hores fent el pallasso i parlant només pensem en lo feliç que serà la nena i en que ens tindràs allà tot sovint, perquè de fet, a nosaltres també ens agradaria trobar una parella amb qui compartir tot això i poguer tenir un moquet que estigui 9 mesos a la nostre panxa, ens porti mal de caps, plori per les nits....

Hem de confesar que estas preciosa! I que és un plaer haver compartit amb tu aquestess hores d'una tarde de Semana Santa quan tenies la teva panxeta amb una coseta dins escoltant-nos, a punt per surtir.

GUAPEEEEEEEEEEEESSSSSSSSSSSSSSS

New York, New York... and You

Hi ha cançons que et recorden bons moments, moments inoblidables i algunes que millor no tornar a escoltar ja que només et porten mal de cap.
Aquí teniu una de les cançons que m'agrada més recordar.



New York, New York, típica cançó de tota la vida per gent de totes les edats. També és una mítica cançó per tancar les discoteques, aquella cançó que posen al final de tot, que ni la mitad de les persones presents recordaran haver-la ballat, però sí que recordo balls irrepetibles i inoblidables en dues ocasions amb aquesta cançó.

Una a Liquid, la discoteca de cada dijous de Wrexham (Wales). Desprès d'una esbojarrada i caòtica festa de l'escuma, quan ja tothom portava més alcohol que sang a les venes i tots anavem ben xops, va sonar aquesta magnífica cançó. Vaig tenir el plaer de ballar-la amb un dels francesos més macos que he conegut, el Little Baby, pels amics :P Ens vam marcar un ball a l'altura de les circunstàncies, ni amor ni tonteries, dons bons amics ballant!

L'altre ocasió, no menys important, ni pel dia ni per la companyia. Va ser durant el tant esperat Sopar d'Equador. Ja a les tantes del matí, va sonar aquesta maravellosa cançó i vaig fer un ball amb elegància i estil, no era per menys, amb el Mister Oleguer (per confusió d'idiologies) de la classe.

Grans cançons que et porten a la memòria grans moments viscuts amb grans amics...!

LooKiNG BaCK iN TiMe

You know, there are some really important moments in your life. Some of them come when you finish one step of your career and you have to change of school, city and classmates...

It's strange because there have been a lot of people who helped you be as you are, but you'll not see them very often, or even you'll not see them anymore, since they are not close friends.
However, they were there with you everyday....!!! They shared with you every class, every exam and every break... Maybe they didn't know what your life was like, but they made you follow this way just saying "hi" or even they made you hate them....

They were part of your life, and they disappeared so quickly... We should thank them, even the ones who hate you or the ones who you hated more! We are what they wanted, because their acts influenced on us.

It's time to look back and think about all those people who were around you during the most important years of your growing up.
Just give a second for each one, the ones who hit you, the ones who loved you and the ones who you loved to...!!! It's time to think about them, because they were essencial in our life and we should give them at least one second of our new life.

THANKS!!!!!!!!!!!!!!

Paris, Je ne t'aime pas!

París, la capital francesa. Una ciutat amb un ambient encantador, mil racons inoblidables, un torre mundialment coneguda, un barri maravellós per perdre-ti; moltes coses precioses i moltes de ben rares, incluint-hi els mateixos francesos.

La ciutat és el que és, però alhora de donar opinió el més important són les experiències que tu hi vius. Segons que et passi et semblarà la ciutat de l'amor, de les llums, de la moda... o bé, una ciutat per no tornar-hi durant molt temps, buida de sentiments, hipòcritament romàntica; maca, però no preciosa; fosca i apagada, amb gent estirada...

Hi ha una pel·lícula anomenada "Paris, Je t'aime". Un conjunt d'historietes que parlen de temes ben diversos que passen a diferents barris de la ciutat! Com el títol t'anuncia parlen de l'amor, de lo fantàstica que és aquesta ciutat i el que et passa en ella. Creues una mirada amb algú i en dos dies esteu a punt de casar-vos, vas a comprar i trobes l'amor de la teva vida.... mil utopies pròpies del cinema actual. I deixeu-me dir, comercial. Tot i ser una película diferent, segueix molt bé l'esquema de la comercialització! Trist, però cert.

I per altre banda, tot i haver un parell d'històries tristes, tots els personatges viuen l'amor verdader, aquella sensació d'estar enamorat, és una mica depre :P Ja que no tinc la sort de saber si això realment existeix tal i com ho pinten.

Però la pel·lícula era molt maca, a mi em va agradar molt, una manera diferent i breu de les diferents cares de l'amor, de com ve i com va.... Molt maca.....

Però no sempre la teva estada a París és la pròpia del que és conegut com la Ciutat de l'Amor...