Lost in Translation

Los Vivancos

2009-12-20T22:36:00.003+01:00

Los Vivancos ya eran Los Vivancos antes de nacer. Su futuro, planeado por su padre desde la cuna, estaba claro desde un principio: darse un largo chapuzón de formación en clave de música, danza, gimnasia artística y deportiva y artes marciales, bucear durante la infancia en sus habilidades naturales y salir a la superficie, cada uno, para respirar el aire de su propia carrera profesional. Recorrer muchos caminos y hacerlos después confluir, llegado el momento.

Después de vueltas y más vueltas por los cinco continentes, componiendo bajo el paraguas del flamenco y buscando la inspiración con Paganini o Dvorák en la retina, inspirándose en el break-dance, el circo o el hip-hop, estos siete hermanos de nombres bíblicos llegan a España para presentar un espectáculo que han elaborado de principio a fin. Paso a paso, Los Vivancos componen, interpretan, bailan, coreografían y producen sus espectáculos. Todos, uno por uno, aman el momento que les ha tocado vivir.

Elías (de 31 años, el mayor), Judáh, Josuá, Cristo, Israel, Aarón, y Josué (el menor, con 24 años)supieron pronto que contemplarían la vida desde las alturas de un escenario. Los siete -hermanos de 32 hijos de siete madres diferentes- nacieron en Cataluña y crecieron en un entorno concentrado en darles una educación artística multidisciplinar y llena de matices.

Merci Tata!

Els Amics De Les Arts

2009-12-08T18:40:00.004+01:00

Gran grup! Genial en directe! Són super graciosos i monos! :P
I nosaltres unes grupis lamentables!

Parvuls!!!!!

2007-06-21T13:18:00.000+02:00

Ahir va ser un dia dur per molts nens, especialment pels que fan 6è de Primaria, 4rt de Secundaria, 2on de Batxillerat! Aquests cursos que l'últim dia és dur. Gent que porta anys al teu costat, et deixa i allunya el seu camí del teu!

Aquells dies en que et ve una de les millors amigues i et dia que marxa, i això es traduirà en no veura-la més d'un cop per any en els pròxims 3 anys i poca cosa més! Dies que vols fer fotos de grup! Dies quan les llàgrimes s'escapen dels ulls sense demanar-te permís! I sí, sap greu, tot i que a vegades t'alegris de que aquell/a capullo/a marxi d'una puta vegada i et deixi d'amargar la teva infantesa! :P

Sempre tindreu el que heu viscut junts i sabem que sempre vindran noves persones maravelloses per ser els teus amics!

Una fotito de fa molts molts anys! Quins records!

Un petó per tots els nens que ho vam patir!

Un petó per l'Ana, l'Eli, la Montse, l'Ori, l'Almudena, l'Ignasi, el Gerard, la Marina, la Reme, la Mari, el Kiri, l'Albert, l'Edu, l'Adri.... Com hem canviat!!!

NEWI..........

2007-07-24T15:04:00.001+02:00

Ja fa un any que un grup d'espanyols i francesos van compartir el que seria la introducció a l'Erasmus... En tots els sentits! Classes poc útils, festa, alcohol, parlar, o ben dit, xapurrejar anglès, fer amics i passar-ho molt molt bé!

No és tractar de viure del passat, com molt bé em van dir, això fa mal i no et deixa viure el present, però sí que és bo recordar moments mErAvEllosos... on vas viure EXPERIÈNCIES genials i on vas apendre EN TOTS ELS SENTITS!

Una cançoneta presiosa PER UNA GENT PRECIOSA:

"El TrÍo LalALa"

2007-07-02T14:47:00.000+02:00

Hi ha molta gent que estudia anglès, hi ha moltes classes, molts alumnes i molts professors, però cap és igualable a la encantadora classe de CAE1 de Sabadell... on hi trobeu el que anomenarem com "El trío Lalala" format per:

Mister B: un projecte d'home impressionantment egcèntric i cregut. El qual s'autoanomena Mister A. No deixa de ser una il·lusió deguda a la seva ceguesa davant la realitat de la vida.

Miss Finishing: una noieta que quan va néixer el primer que va fer en comptes de plorar va ser tirar-li la canya al doctor, el qual va renunciar a la seva professió de per vida.

Miss Smile: un somriure traïdor que és la porta de sortida de milers i milers de paraulotes. Una boca que desborda males paraules i que porta pel mal camí als seus companys d'equip.

Un petonet pels millors :P:P

"Dancing Queen"

2007-07-27T02:03:00.000+02:00

Estava a la pista de ball en un pub de la mala mort quan de cop se sent una cançó d'aquelles que et fan aparèixer un somriure imborrable a la cara, una cançó que et porta molts records, records del que estava passant just fa un any... les nits a Liquid i les xapucilles de festetes a Students Union, jejeje!

La teva cançó... que quan sonava tots et buscaven, per veure com et movies, com ballaves, una cançó amb història que et feia ser la reina de la pista! Una cançó que feia que oblidessis tot el que t'envoltava i et deixis anar... i d'aquí que els tontets s'enriguessin de tu i les teves "flipades" (amb raó :P)!!

Chinaaaaaaaaaaaassssssssssssssssssssss!

2007-10-03T18:36:00.000+02:00

Aquí us presento un resum fet per l'Emma, la meva China, robat del seu fotolog! És un intent de recapitular tots el fantàstics, immillorables i inolvidables moments que vam viure durant tot un curs, els Chinas del CAE1, guiats pel nostre John Paul!

Des de Sant Jordis vermells i blaus, sopars bascos, tonteries, fishings, canyes i moltes canyes i, sobretot, molta felicitat i molts riures!!!

Visca!!!! I que aquest any sigui igual o millor, tot i que hem de confesar que et trobarem a faltar, Antonio, i tu a nosaltres, of course!!!

Wedding Bells

2007-02-11T22:37:00.000+01:00

Thousands of kilometers away, there’s a lovely couple who is getting married today! In fact, I should be in Taiwan right now, but it has been impossible, problems with the fucking money!

I just have the pleasure to know the bride; she is a fantastic girl who I met two years ago. We are not close friends of daily life, but we have a nice relationship!
We spent one great month together in Canada and we shared a lot of great experiences that I hope not to forget! We had met twice more. She came at home for one week and then I went to Milan to spend one week with her and her Taiwanese friends!
I’ve learnt a lot with her! Thanksssssssss!!!
Our relation is strange; we hardly speak by Msn or email but when we are together, face to face, it seems we are friends since our childhood, that we have never been separated... we can laugh and talk for hours! Amazing!
Now, she’s getting married!

I just can say:

¡¡¡¡¡¡¡Congratulations, Honey!!!!!!

Here you can see my little wedding card for them, it’s lovely, isn’t it?

CaSi 21.000 DieS!

2007-04-27T14:03:00.000+02:00

Avui m'he llevat i he pensat "Casi 21.000 dies és el que he viscut. Exactament 20.805 dies ja porto donant voltes per aquest món."

Vaig néixer, vaig ser pobre, no vaig estudiar, vaig treballar, vaig caminar molt, però sempre al voltant de les mateixes terres, vaig veure poc món. Els meus pares van decidir canviar de poble en busca de més sortida econòmica, no entrerem en la discussió de si això vol dir una millor o pitjor vida. Vaig seguir treballant. Vaig conèixer el que l'esglèsia m'acabaria obligant a que fos la dona de la meva vida. Amb la que faig fer l'amor per primer cop i, possiblement, faré per últim cop.

El VAIG es converteix automàticament en un VAM.

Vam continuar treballant, enseguida va arribar el nostre primer nen. Una gran alegria per tothom, poc desprès va arribar la nena, si es que erem una família perfecte. Tot continuava anant molt bé, de fet, començavem a crèixer econòmicament, tot anava millor. Va arribar la segona nena, tercer fill, benvinguda! Vam continuar treballant i criant a les criatures. Tot sota control.

Passen anys, seguim treballant, comprem una segona residència, fem la piscina, comprem el cotxe. De fet, comprem un cotxe per cada fill, i seguim en davant.

Ara arribo, sí JO, als 21.000 dies i segueixo treballant fort, les coses no van tan bé, els fills encara tiren de la corda, el negoci no va tan bé, de fet estic destroçat i diriem que ja no puc més. Però saps què? Tiro en davant, dormo cada dia 3 hores, treballo com un negre (perdoneu per l'expressió) i saps perquè? Perquè és el que he de fer, pel que em van educar, per treballar i guanyar prou diners per la dona i els meus fills.

Així han sigut els meus milers de dies i espero tenir-ne molt més per ells, aquells que em fan feliç, em preocupen, em deixen nits sense dormir i que gasten els diners com aigua.

???????????????????????????????????????????????

aVui? DeMà?

2007-03-13T22:39:00.000+01:00

Estava caminant cap a casa, acabava de baixar de la "valle". De cop sento uns nens jugant i cridant just davant meu i m'apareix un instintiu somriure a la cara. Eren preciosos, feien cara d’angelets i se'm passava pel cap la idea d'emportar-me'n un a casa :P

Al aixecar els ulls m'he trobat una mirada captivadora, una mirada de les que no et deixa indiferent, era Ell, un dels nois que més cors ha trencat a Castellar únicament per la seva mirada i timidesa. A part dels seus ulls, el pots identificar fàcilment per la seva forma de vestir “deixada”, els seus cabells llargs i poc cuidats. De seguida he baixat el cap i he vist que dos dels nens eren els seus fills, ja que portaven el mateix estil en roba i pentinat, eren preciosos. Just els he avançat que de cop se m’ha aturat el cervell i m'ha vingut a la ment la història que tants cops ha sortit a les converses dels cafès del poble...

Em vaig llevar molt il·lusionat, gens nerviós, feia molt temps que estàvem esperant aquesta sortida. La vaig llevar amb un petó, com cada matí, i vaig anar directe a preparar les coses per marxar cap una de les muntanyes que ens posaria a prova com mai cap havia aconseguit. Tot a punt, ens posem en camí, llarg, però inoblidable.
Al matí següent tot està a punt per començar l'aventura, Ens enfrontàvem a un gran repte, una escalada inoblidable. Tot va començar força bé, estàvem preparats, el material i el nostre cos responia perfectament, ja feia un parell d'hores que estàvem de camí quan va començar la part més dura, l'hora de les escalades arriscades. Jo anava davant, ella darrera i la parella que venia amb nosaltres feia una especia de camí paral·lel, tot estava sota control. Tot? Potser no. De cop, desprès d'una llarga estona escalant, casi a punt d'arribar al final d'aquella pujada d'adrenalina, alguna cosa falla. Sento un crit i al mirar cap baix veig la seva cara, els seus ulls mirant-me amb incredulitat, amb desesperació... un segon que va ser, i encara és, una eternitat. La veia caure... potser, de fet, no veia res, el cervell se'm va parar de cop i crec que fins fa poc no es va tornar a engegar. En aquell moment no vaig saber que fer, però un instint descontrolat em feia pensar en tirar-me a agafar-la, però no podia, estava completament lligat, lligat a una corda, a una vida.... Ella allà caient, morint... Jo mirant, morint...

He de dir que no són els fets reals, més que res ningú a part d'ell sap que va passar. Però aquesta és la historia que m’ha arribat i així us l'explico, una història increïble, més quan coneixes la parella, ni que fos per veure-la pel poble, i t'expliquen com eren. Pel que també és va dir pel poble en el seu moment, aquest noi ha estat anys i anys fora d'aquest món, en un món a part, sense acceptar el que havia passat, culpa seva? No, però la noia es va emportar la vida d'ell al caure.
Ara ja està bé, té una nova família, fillets i segueix sent tan bo com deien que era. Ha tornat a néixer, però suposo que mai tornarà a ser el mateix.

Veus escapar la vida just mirant cap baix... perds el control de la situació... tu no tries quan és el moment....

eLLa aL SuPeR De CaSa

2007-05-04T23:04:00.000+02:00

Estava a la cua del supermercat del costat de casa quan vaig sentir una dona que felicitava a una noia jove que estava embarassada. Al mirar vaig veure que era ella, Ella.

Fa molts molts anys que la conec, més que res, perquè havia sentit a parlar d'ella des de ben petita. La veia pel carrer, i he de dir, que li tenia gran admiració, però no per ser una gran persona, sinó perquè era una de les noietes més grans que jo, rossa, ulls blaus, que anava sempre molt guapa i ben arreglada, un exemple perfecte de les típiques estudiants d'El Casal, l'escola pija de Castellar.

La veia al meu carrer, tot sovint, a Ella i a Ell. Una parella típica del poble, sempre se'ls veia junts, feliços, eren de la colla de catalanets amb futur del poble. Tots dos de bona família amb cotxe propi, grup d'amics exemplar, pares orgullosos, estudis, si més no, feina. Però, com a tota història tenim la cara maca i la que no.

Poc a poc, vaig anar a creixent i amb això em vaig anar assabentant de coses que ni m'havia arribat a imaginar. Entre d'elles, que eren una parella forçada, o això deien. Que estaven junts més per compromís familiar, que no per amor. També havia sentit històries d'amigues seves ben properes, de que s'havia liat amb altre gent, amb noies, entre d'altres, "experiments de joves", deien.

Un dia em van arribar veus de que ho havien deixat, però aquests rumors es van esfumar ben depressa, ja que es van encarregar d'exhibir-se pel poble.

De cop, després de molts anys de no saber-ne res, m'arriben veus de que no fa ni dos mesos que s'havien casar, increïble. Tothom sabia que acabaria passant, però alhora tothom sabia que hi havia darrera. És una d'aquestes relacions que jo mateixa no puc entendre, en serio. M'és impossible entendre aquestes relacions sense passió, conformistes, amb banyes, amb sentiments forçats... esperem que en aquest cas no sigui així. Perquè aquí la nova notícia: Ella està prenyada de 3 o 4 mesos!

Històries de poble!

"Something in Brussels"

2008-02-16T23:32:00.008+01:00

Aquestes eren les lletres escrites en un sobre marró situat en un carreró petit de Brusseles, impossible de trobar!

D'això ja fa un any i mig, quan jo i me germana vam anar de viatge per les terres belgues. I a part de grans moments, ciutats precioses, bombons mmmmmmm, i alguna que altre historieta, m'esperava allà una carta sense destinatari ni remitent, que un amic m'havia deixat dues setmanes abans al passar per aquella ciutat durant el seu viatja!

Vam estar tanta estona buscant aquell carrer, ens vam confondre, i a munt i avall, i res, no es trobava per enlloc, res! Perquè, a més, no sabia què tenia que buscar: un xiclet, una carta, una goma... I al cap de molta estona i una visita pel mig del Palau de Justicia, ho vam trobar!!!!

Allà, en un forat en un carreró hi havia un sobre marró que posava "Something in Brussels". Un sobre, una gran sorpresa, amb algunes cosetes supermaques que van acabar convertint aquell encreument de vides desfassat en un dels records més macos que m'han passat! Es mereixia un post! :P

She... Her... Hers... Herself...

2007-02-23T21:09:00.000+01:00

eLS TeuS uLLs

2007-06-02T00:38:00.001+02:00

Estava a la parada de la Valle, esperant, com tants i tants cops he estat allà. Esperant que per fi passés la "burra" puntual! T'havia vist, però no m'havia fixat en tu, erets una persona més esperant, un més entre tots.

Al cap de poc ja va arribar i tothom es va espavilar a acostar-se a la porta per tal d'entrar ràpid i aconseguir agafar seient, però aquell dia estava casi buida, així que hi havia lloc per tots els passatgers. Jo em vaig esperar l'última, com sempre, i tu també et vas esperar, vas fer un intent frustrat de deixar-me passar, però vaig fer veure que buscava el tiquet i finalment vas pujar davant meu, et vaig veure d'esquena i alguna mena de papallona em va recorre l'estómac!Vas seure gairebé a la última fila i jo vaig seure davant teu!

Va ser un viatge com qualsevol altre, jo estava al meu món, observant als meus companys de viatja i escoltant una de les tantes cançons romàntiques depriments d'avui en dia. Però aquell dia era jo qui també em sentia observada, vaig sentir els teus ulls clavats sobre mi durant tot el viatja. Però en un intent frustrat d'ignorar-ho vaig intentar adormir-ne, però notava que estaves darrera i que la teva dolça mirada m'estava acariciant!

Un cop arribats a la parada de destí tothom es va aixecar de cop, el passadís es va omplir de gent desesperada per sortir corrents a agafar el tren, jo vaig intentar sortir i va ser impossible, però de cop va deixar de passar gent, vas fer de tap d'una ampolla a pressió i amb un gran somriure em vas deixar passar, jo, tímida no et vaig poder ni mirar als ulls.

Fora de l'autobús semblava que haguéssim d'agafar camins diferents, vas marxar disparat cap al semàfor vermell, i vaig veure que anàvem cap al mateix camí. Em vaig aturar al teu costat i vas començar a caminar ràpid, però de cop vas frenar el pas i anàvem caminant un just darrera l'altre, notaves la meva presència i els teus ulls es giraven contínuament per saber com de lluny estava.

Poc després al passar per un dels carrers menys agradables de la zona, ple d'homes que em miraven i deien coses poc oportunes, trencant la màgia de la situació. Tu vas començar a caminar més lent, et vas posar al meu costat un pas per endavant, els miraves i em miraves, em sentia protegida, notava les teves mans nervioses, cridant-me.

Al girar la següent illa vam arribar a la gran avinguda, on de nou et vas avançar, però els teus ulls et traïen i inconscientment et giraves cada dos passes. Jo veia com caminaves, d'una manera suau, segura, especial, tranquil·la, atractiva.

Al final de la baixada hi havia un semàfor, tots dos vam desitjar que es poses vermell i així va ser, em vaig parar al teu costat, i vaig veure com els teus ulls clavats en mi demanaven que et mires, però em va ser impossible, vaig baixar el cap i tot fent veure que no havia passat res, em vaig distanciar de tu. En aquell moment, el semàfor encara vermell et va reptar a creuar-lo corrents, i així ho vas fer, vas córrer entre els cotxes i vas seguir caminant. Jo, allà, parada, et mirava fins que et vaig perdre de vista.

¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡C'est La Vie!!!!!!!!!!

NOS --> SOS

2008-10-14T23:40:00.002+02:00

Discover Amaral!

MaNS!

2007-06-18T22:17:00.001+02:00

Observava les teves mans, fermes, segures, fortes, morenes, ungles tallades, amb experiència i aventures reflexades en cada una de les teves cicatrius.

La teva manera d'escriure era tranquil·la, agafaves el boli amb seguretat i alhora amb suavitat.

Mirant les teves mans, veia el teu esperit aventurer, les teves ganes de fer coses noves, l'emoció a l'explicar històries. Només observant com movies el boli sobre el paper es veia que ets tranquil, i alhora actiu, sense ràbia i força honest!

T'observava escrivint i estava veient la teva ànima a través de les teves mans!

ELLA

2008-11-26T19:33:00.007+01:00

És la persona que més trobo a faltar, la única que no et tirava bronques, ni et cridava, ni et deia coses dolentes, més aviat et deia les coses clares o et donava un silenci que et feia que tu mateix pensessis dos cops el que deies i trobessis la gran resposta que no volies sentir. Un silenci que era perquè no volia posar-se en contra o perquè la diferència d'edad, feia una communicació difícil en certs aspectes. Et feia sentir millor només per anar-la a veure.

Amb qui feiem torrades a l'estufa, cuiem castanyes, la mateixa que em llevava des de la porta del patí per acomanyar-la a comprar o bé per menjar xocalata desfeta amb pa.

La pau de la familia, la única capaç de fer callar l'avi, despevilar-nos, de fer-nos millorar a tots i cada un.

La millor iaia del món, la millor mare, la millor esposa (massa i tot)...

Ara està amb Einstein, Nobel, Maria Magdalena, Hernest Hemingway, un Hitler arreclat, un Francisco Franco escarmentat, la seva mama, el seu papa, la seva filleta (la que va venir a buscar-la quan va ser l'hora)... rodejada de persones que li ensenyen moltes coses, o potser quan hi entres ho aprens tot de cop, com un regal, sabiduria i pau infinita.

La mateixa que fins hi tot estant lluny cuida de nosaltres i fa que una bombolla ens protegeixi de les coses dolentes d'aquí on som i ens ajudi a passar les proves que el destí ens posa el dia a dia.

Perquè ara no recordo res dolent d'ella, no era perfecte, però fins i tot quan ella feia algu que no t'acabava d'agradar, ho oblidaves tan ràpid que no tenia temps de passar per la part de la memòria del cervell.

Perquè era ELLA.

A DINNER? NO, THE DINNER!

2008-10-26T21:11:00.007+01:00

Convidats excepcionals!
Casa meravellosa! :P
Freaks supermacos
Cooking
Festa pijama!
Ron de CUBA!
PASTIS, grrrrrrr!
15 dies?¿?
Psicòleg!
Warrycam!
Molts emparellats... solters en extinció!

Voilà:

IWMYB

P.D. Els aficionats al blog s'hauran adonat de que no es pengen bé les fotos :S

La meva Nenaaaaaaaaaa

2009-02-17T20:23:00.004+01:00

Aquí les dues solteres pallasines!!!! Què guapes estavem, jejeje! Si és que els homes són tontos! :P No és la millor foto, ho sé, però és super graciosa!

Moment de començar camins diferents! Quan acaben 5 anys de "rutina", que saps on aniràs dia darrera dia, a la gran ETSEIAT, i de cop, puff, cada u a la seva, i per sort o desgràcia, tots acabarem ben separats! De fet, ni idea d'on anirem a parar! Però aquí una dedicatoria la millor companya de carrera ever! :P
MUAKKKKKK

Graduation Dinner

2009-02-14T15:12:00.005+01:00

Aquí un post dedicat a la classe d'aeronàutica, única, gràcies a Déu :P Ja s'ha fet el sopar no-oficial de graduació i que macos anavem tots, especialment les noies!

Unes més sexies, les altres més elegants, series o cools...! Totes guapíssimes!

Ich Vermisse Euch

2009-04-30T14:41:00.003+01:00

Wahre Freundschaft beinhaltet sämtliche Emotionen und das ist das Geheimnis. Es war sehr schwer dieses Foto hinzubekommen... tief in einem drin liebt jeder jeden!

RIDÍCULO!

2009-06-24T21:26:00.003+01:00

"Sé que te has obligado a no pensar en mí, porque es ridículo fantasear sobre alguien a quien has visto apenas dos veces"

Sarah Polley en Mi vida sin mi

****Extraído del blog de "Elsäh se escribe con H" ****

L'Orla

2009-06-14T20:54:00.004+01:00

Aquí tenim l'espectacular Primera Promoció 2004-2009 d'Enginyeria Aeronàutica de l'ETSEIAT!

Tots amb la preciosa corbata, somriure forçat o cara seria intentant dissimular la posició incòmoda! Visca!

Eva & Cristian

2009-06-26T10:06:00.007+01:00

Quins grans records, el millor casament que he anat mai! Sentiments a flor de pell moment a moment.

La millor fotito de la nit per mi:

Feia dies que anàvem amunt i avall portant les entorxes, les flors, amb tot el temps anterior de proves i vestits, que algun que altre vaig anar.

Ja havíem acabat de sopar quan va començar a donar els regalitus. Sonava el CD que em van encarregar. Desprès va començar a sonar la conçoneta i va aparèixer la gran parella amb el ram que era per la cosina del Cristian, del que n'estava gelosa.. era taronja, viu i preciós! I quan de cop donant i donant voltes, ve la Eva cap a mi, sense voler, però vaig començar a plorar com una tonta, i l'Evota em va seguir i algu li va passar al Cristian... per mi, un moment que mai oblidaré, tan super maco.

Us estimo!!

18 anyets!!!!

2009-07-29T21:27:00.001+01:00

I uns cosins espectaculars!